La georeferenciació (o geoetiquetatge) de fotografies significa dotar a cadascuna d’elles de les coordenades geogràfiques exactes d’on ha estat presa, informació que s’afegeix a un fitxer estàndard (EXIF) de metadades que tot arxiu conté. Si bé les dades solen només coordenades, també es pot incloure l’alçada, el nom del lloc i l’adreça entre altres informacions.
Avui dia molts aparells d’ús quotidià disposen de receptor de GPS (global position system) que gràcies als satèl·lits que orbiten la terra ens faciliten la nostra localització exacta.
Per a georeferenciar una fotografia és obvi que necessitem una càmera i un aparell que enregistri un waypoint amb les coordenades d’on ha estat presa aquesta fotografia, tot i que com veurem més endavant, també es poden geoetiquetar fotos sense dades gps a través de programes informàtics.
a) Aparells amb càmera de fotos i gps.
- Aparells GPS portàtils: són els aparells clàssics d’ús exclusiu. Hi ha però, models amb càmera tot i que solen ser de baixa qualitat fotogràfica.
- Càmeres fotogràfiques amb GPS. Bona qualitat fotogràfica. Els gps solen tenir un temps TTFF (time to first fix) massa alt. És a dir, cada cop que obrim la càmera, el temps d’espera per l’adquisició del senyal satel·lital pot allargar-se en excés. El receptor gps pot donar marges d’error elevats.
- Mòbils: bona part dels models pateixen dels mals dels dos anteriors aparells. O bé tenen mala qualitat fotogràfica, o bé tenen temps d’espera d’adquisició de senyal gps massa llarg, o tots dos. A aquests inconvenients cal sumar-hi la durada de la bateria, habitualment curta quan s’utilitza el gps (gran consum). Poden ser una bona sol·lució d’emergència per ocasions concretes. Tenen l’avantatge (si tenim connexió a internet) de poder veure la ruta sobre diferents capes de mapes (alguns accessibles offline).
b) Aparells externs:
- Al mercat hi ha sensors gps externs per a càmeres fotogràfiques. L’inconvenient és el seu preu, poden danyar les càmeres i són per a models concrets. Només serveixen per aquesta finaliatat.
- WIFI: hi ha càmeres sense gps però amb WIFI. Podem connectar els dos aparells inalàmbricament per a georeferenciar fotos. Té bona part dels inconvenients de tots els sistemes anteriors, al que s’hi afegeix la connectivitat wifi, que sovint cal establir de nou cada cop que obrim la càmera.
c) PROGRAMARI (software)
Però potser la millor solució per a geoetiquetar les nostres fotos és la d’utilitzar un programa informàtic per a tractar-les amb posterioritat a la nostra excursió.
Es poden distingir dos tipus de programes o funcions, els que només permeten de localitzar-les manualment sobre un mapa en línia, i els que ho fan aprofitant un track gravat amb un aparell de gps (GeoSetter, PhotoMapper, Plugin para Lighroom d’Adobe).
Aquests programes tenen l’avantatge de poder-se oblidar de portar dos o més aparells alhora, fet que comporta estar pendents de bateries extra i més pes, aspectes a tenir en compte quan fem sortides a la muntanya.
GEOSETTER
L’avantatge d’aquest programa gratuït és que permet afegir les coordenades gps a les nostres fotografies manualment però també gràcies a un track gravat amb un aparell gps. El programa sincronitza les hores i els minuts dels punts del track gravat amb un gps amb els de les fotografies (és important de tenir l’hora de la càmera de fotos el més exacte possible), tot i que es pot ajustar el temps a fi de fer-los coincidir.
Si no disposem del track gps, podem localitzar les nostres fotografies manualment gràcies a un mapa online, o bé acabar d’ajustar la localització per aquelles fotografies amb algun marge d’error de posicionament.
Altres funcions del programa són:
- georeferenciar manualment les fotografies
- afegir dades de l’indret automàticament (país, localitatat)
- afegir la direcció (cap a on està feta la foto)
- exportar fotos a Google Earth
- permet diferents tipus de visualització de mapes (satèl·lit, open street map, …)
- sincronització d’altitud automàtica
SENDERISME EN TREN 