El Tren Groc (en francès Train Jaune), també conegut com la Línia de Cerdanya o més popularment com el canari de muntanya, és una línia de ferrocarril de via mètrica (via estreta d’un metre d’ample), gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER Llenguadoc – Rosselló. Connecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent (a la Catalunya del Nord), des de Vilafranca de Conflent fins a l’estació de la Tor de Querol via Font-romeu, resseguint el curs del riu Tet i, al vessant cerdà, evitant curosament l’enclavament de Llívia. A Vilafranca de Conflent connecta amb el tren d’ample internacional procedent de Perpinyà i a la Tor de Querol amb el procedent de Tolosa i el d’ample ibèric de Renfe Operadora (Rodalies R3).
Història
El projecte neix de la intenció d’unir Perpinyà amb la Cerdanya i la seva unió amb la projectada línia transpirinenca entre Barcelona i Tolosa. Per aquest motiu la línia va ser classificada d’interès general pel govern francès fent-se càrrec de l’obra, i adjudica l’explotació a la companyia de ferrocarril du Midi et du Canal latèral à la Garonne. A causa de les característiques del terreny i que requerien una forta inversió en túnels es va decidir que el tram a partir de Vilafranca fos d’ample mètric i separat de la línia Vilafranca-Perpinyà d’ample internacional.
La seva construcció va començar l’any 1903. Els treballs es van veure afectats per un greu accident durant proves de càrrega del pont Gisclard on van perdre la vida 6 persones, dels quals l’artífex del seu disseny Albert Gisclard.
.jpg)
El 1910 es va inaugurar el tram Vilafranca-Montlluís i mesos més tard, ja el 1911 arribà fins a La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame). El tram final fins a la Tor de Querol es va completar l’any 1927, fet que suposava la connexió amb la línia d’ample ibèric fins a Barcelona. Dos anys més tard es completava la línia entre Tolosa i la Tor de Querol d’ample internacional.[1]
La companyia ferroviària du Midi, el 1934, s’ajunta amb la de Paris à Orleans per l’explotació conjunta de les línies que administren. El 1938 es nacionalitza el ferrocarril i la SNCF pren el control de la línia.
Infraestructura
El final de línia a la Tor de Querol es troba a 1230 metres sobre el nivell del mar, on coincideixen 3 amples de via diferents: 1000mm, 1435mm i 1668mm.
Destaquen 2 viaductes per la seva importància tant tècnica com arquitectural. El primer, situat al punt quilomètric 18 és el Pont de Fontpedrosa o Séjourné de 65 metres d’alçada sobre el riu Tet i de 236 metres de llargària formant arcs en 2 nivells. Set km més endavant es troba el Pont de la Casssanya o Gisclard, és un pont suspès de 253 metres de llargària també creuant el riu, únic que queda en actiu per servei ferroviari a tota França.
El recorregut comprèn 19 túnels, el més llarg de 334 metres situat al punt quilòmetric 59 i anomenat Pla de Llaurà.
Els trens són elèctrics, alimentats per un corrent continu de 850 volts a través d’un tercer rail lateral. L’electricitat prové de generadors hidroelèctrics al riu Tet alimentats per 7 subestacions elèctriques. Tot aquest sistema hidràulic funciona gràcies a la presa de la Bollosa que va ser construïda amb aquesta finalitat.
(Font Viquipèdia)
RUTES DEL TREN GROC A SENDERISME EN TREN
Podeu consultar les diverses rutes que hem fet amb aquest càlid mitjà de transport clicant aquí.
SENDERISME EN TREN 