Fer una selecció de les millors estacions de tren de la xarxa catalana no és una tasca senzilla. El territori és extens, divers, i la història ferroviària del país ha deixat empremtes molt variades. Malauradament, moltes estacions es troben avui en dia en estat de degradació, amb les parets cobertes de grafits i amb una sensació general de deixadesa que no fa justícia al seu potencial. Aquest deteriorament no només afecta la qualitat del servei, sinó que també contribueix a una pèrdua de valor patrimonial i simbòlic.
- 🚉 Estació de Ripoll (Ripollès)
- 🚉Estació de Portbou (Alt Empordà)
- 🚉Estació de Núria (Ripollès)
- 🚉Estació de Santa Susanna (Maresme)
- 🚉 Estació de Mataró (Maresme)
- 🚉 Estacions de Portbou/La Tor de Querol-Enveig (Cerdanya i Alta Cerdanya)
- 🚉 Estació de Vilanova i la Geltrú (Garraf)
- 🚉 Estació de Les Planes FGC (Barcelonès)
- 🚉 Estació de Fondo. Metro L9 (Barcelonès)
Tot i això, hi ha un bon nombre d’estacions que mereixen una mirada més atenta. Algunes destaquen pel seu entorn natural privilegiat, altres per la seva arquitectura singular o pel pes històric que han tingut en el desenvolupament del territori. Són estacions que, més enllà de la seva funció operativa, expliquen una part del nostre passat ferroviari. Algunes conserven elements originals, com marquesines de ferro forjat, edificis de viatgers amb façanes clàssiques o detalls constructius que parlen d’una època en què el tren era sinònim de modernitat i progrés.
Amb aquest petit recull, volem posar en valor aquelles estacions que aporten alguna cosa més, que tenen interès excursionista, que s’integren amb harmonia dins del paisatge, o que poden esdevenir una porta d’entrada atractiva a un territori. Estacions que conviden a baixar del tren i explorar, que connecten amb rutes naturals, amb pobles amb encant o amb espais patrimonials que mereixen ser redescoberts.
A través d’aquesta mirada transversal, que combina natura, patrimoni i mobilitat sostenible, volem reivindicar el tren com una manera més rica i conscient de descobrir el país. Viatjar en tren no és només desplaçar-se, és observar, connectar, entendre el territori des d’una altra perspectiva. És una forma de turisme que respecta el medi ambient, que recupera la memòria històrica i que pot contribuir a dinamitzar zones que sovint queden fora dels circuits habituals.
Aquest projecte vol ser una invitació a mirar les estacions amb ulls nous. A reconèixer el seu valor, a defensar-ne la conservació i a promoure’n l’ús com a espais de trobada, de cultura i de descoberta. Perquè el tren, més enllà de les vies, és també una manera de fer país.
🚉 Estació de Ripoll (Ripollès)
L’estació de Ripoll és un testimoni viu de la història ferroviària catalana i d’ambicions que van marcar una època. Inaugurada l’any 1880 amb l’obertura del tram entre Sant Quirze de Besora i Ripoll, aquesta estació va néixer amb la vocació de connectar el territori i obrir noves rutes cap al Pirineu.
Inicialment, Ripoll va ser la capçalera de la línia durant gairebé quatre dècades. No va ser fins al 1919 que el ferrocarril va aconseguir arribar a Ribes de Freser, i el 1922 a Puigcerdà. Aquesta progressió consolidava un eix de comunicació vital. De fet, l’estació de Ripoll estava destinada a ser un punt clau en el projecte del Transpirinenc, una gran visió que pretenia connectar la península Ibèrica amb França a través dels Pirineus. Tot i que aquest ambiciós pla mai es va materialitzar completament, la seva empremta encara és perceptible en l’estructura i la història de l’estació.
La Locomotora 1006: Un Símbol del Passat Elèctric
A ponent de les vies, els visitants poden trobar una veritable joia, la locomotora 1006, part de la històrica sèrie 1000. De les set unitats que es van construir d’aquesta sèrie, aquesta màquina en particular es va fabricar el 1927 amb una missió específica, donar servei a la nova línia Ripoll-Puigcerdà. En aquella època, amb l’arribada de la línia fins a La Tor de Querol (França), es va aprofitar per electrificar tot el trajecte. Això va significar que, a Ripoll, els trens que venien de Barcelona havien de canviar de locomotora.
Durant els aproximadament 15 minuts que durava aquesta operació, l’estació es transformava en un vibrant centre d’activitat. Era un autèntic bullici de viatgers que aprofitaven l’aturada per estirar les cames, prendre un cafè o simplement observar el moviment de trens i personal ferroviari. La locomotora 1006 exposada és, doncs, un potent record d’aquells dies d’intens tràfec i de la transició cap a la tracció elèctrica.
L’Edifici Neoromànic: Un Tribut Arquitectònic
Just a la dreta de l’estació principal, s’alça un antic edifici d’estil neoromànic, avui en desús però amb un gran valor arquitectònic. Aquest edifici és un clar homenatge al patrimoni històric i artístic de Ripoll. Cal fixar-se especialment en les seves dues torres, que imiten amb gran fidelitat les del cèlebre Monestir de Santa Maria de Ripoll. Fins i tot reprodueix un detall distintiu de la basílica: una de les torres va ser reconstruïda amb una coberta a vuit aigües, reflectint la singularitat de la torre monàstica. Aquesta rèplica arquitectònica no només embelleix l’entorn de l’estació, sinó que també subratlla la profunda connexió entre el ferrocarril i la identitat cultural de la vila.
El Pont de Calatrava: Modernitat i Connexió
Per completar la visita a l’entorn de l’estació, es pot creuar el pont de Calatrava. Aquesta estructura, dissenyada per l’arquitecte valencià Santiago Calatrava, és un element de disseny modern que contrasta amb l’arquitectura històrica de l’estació. Més enllà del seu valor estètic, el pont té una funció pràctica fonamental, ja que comunica directament l’estació amb l’altre marge del riu Ter, facilitant l’accés i la connexió de la zona amb la resta de la població.
🚉Estació de Portbou (Alt Empordà)
Última estació catalana abans d’entrar a França, inaugurada el 20 de gener de 1878.
L’actual edifici és de 1929 i està formada per una àrea de viatgers i una altra de mercaderies atès el seu caràcter internacional. La zona de viatgers està coberta per una gran marquesina metàl·lica obra de l’arquitecte barceloní Joan Torras i Guardiola, autor també d’altres estructures com la dels mercats de Lleida i Tortosa. A l’est de l’edifici de viatgers hi ha dues vies d’ample internacional on tenen el final alguns trens regionals francesos.
Durant la Guerra Civil per aquesta població van passar bona part de les 450.000 persones refugiades, moltes a través de l’estació. Els túnels propers van servir com a refugi dels atacs aeris. Durant la segona Guerra Mundial, molts refugiats del terror nazi van fer el camí contrari. Un dels que van passar per aquí va ser el filòsof jueu Walter Benjamin, mort per sobredosi de morfina a la pensió França d’aquesta població.
🚉Estació de Núria (Ripollès)
L’estació de Núria, enclavada a una altitud de 1.964 metres, no és una estació de tren qualsevol. Ostenta el títol de ser la més alta de tota la xarxa ferroviària catalana i, de fet, de tot Europa si excloem les estacions situades als Alps. Aquesta particularitat geogràfica la fa única, ja que és l’única estació de la xarxa catalana accessible exclusivament a peu (si no es fa servir el cremallera, és clar!) i la que dona accés directe a una estació d’esquí.
El trajecte fins a Núria és una experiència en si mateixa. Des de Ribes-Enllaç, el tren recorre 12,491 quilòmetres, salvant un impressionant desnivell de 1.060 metres. Els darrers 6 quilòmetres d’aquest recorregut es fan a bord del tren cremallera, un sistema d’engranatges que permet al comboi adherir-se a la via i ascendir per les pronunciades pendents de la muntanya. Aquesta infraestructura, que va ser inaugurada el 22 de març de 1931, és un testimoni de la capacitat tècnica per superar els reptes del terreny.
Més Enllà del Tren
L’estació de Núria no és només un punt d’arribada, sinó també un punt de partida per a múltiples aventures. Des d’aquí es poden iniciar travesses molt interessants cap al nord, endinsant-se en els Pirineus i fins i tot creuant-los per enllaçar amb les estacions del conegut Tren Groc (SNCF), ja en territori francès. La ruta Núria-Carançà és la més coneguda, però les opcions són tan variades com estacions té aquest pintoresc ferrocarril transfronterer, oferint un ventall de possibilitats per als amants del senderisme i la muntanya.
Un Viatge en el Temps amb Cava i Paisatge
Per a aquells que busquen una experiència més relaxada i exclusiva, alguns dies d’estiu el Cremallera de Núria ofereix un viatge especial d’època en un cotxe saló. Aquesta opció turística permet gaudir del paisatge amb tota la comoditat, mentre es reben comentaris sobre els punts d’interès del recorregut. Per arrodonir l’experiència, s’inclou cava i pastes a bord, i un dinar al restaurant del Santuari un cop s’arriba a Núria. És una manera única de submergir-se en la història i la bellesa de l’entorn.
Des de 1986, el Cremallera de Núria, juntament amb el Cremallera de Montserrat, forma part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), assegurant la seva gestió i manteniment com a part fonamental de la xarxa de transport i de l’oferta turística de Catalunya. L’estació de Núria és, sens dubte, un indret on la natura, la història i l’enginyeria es troben per oferir una experiència inoblidable.
🚉Estació de Santa Susanna (Maresme)
L’estació és un baixador amb una sola via i una andana, i forma part de les línies R1 i RG1 de Rodalies de Catalunya, operades per Renfe
Santa Susanna és l’únic municipi català que gestiona directament una estació de Rodalies. Aquest model, nascut de la iniciativa local i la col·laboració público-privada, ha esdevingut un cas d’èxit en la millora de la connectivitat i el desenvolupament territorial.
Inaugurada el 19 de febrer de l’any 2000, l’estació de Santa Susanna no va ser construïda per cap operador ferroviari, sinó pel mateix Ajuntament, amb el suport del sector hoteler local. Aquesta iniciativa va sorgir de la necessitat de millorar la mobilitat dels turistes i residents, ja que fins llavors calia desplaçar-se a Malgrat o Pineda per agafar el tren
El personal de l’estació és contractat pel mateix Ajuntament, que també rep un percentatge de la venda de bitllets per cobrir les despeses de manteniment i servei.
El projecte va ser liderat per l’alcalde Joan Campolier, que va aconseguir superar les reticències de Renfe i Adif. El cost de construcció, uns 100 milions de pessetes, va ser assumit en gran part pels hotelers locals mitjançant contribucions especials .
L’estació té una altra singularitat que la fa especial, no només per la seva gestió municipal, sinó també per la seva ubicació en un edifici carregat d’història: la torre de defensa de Can Torrent de Mar. Aquesta torre, construïda al segle XVI, formava part del sistema de vigilància costaner que protegia els pobles del Maresme dels atacs pirates. Amb els seus murs gruixuts i la seva estructura sòlida, era un punt estratègic per a la defensa del territori.
Amb el pas dels segles, la torre va perdre la seva funció militar, però es va conservar com a part del patrimoni arquitectònic del municipi. Quan, a finals del segle XX, Santa Susanna va impulsar la creació de la seva pròpia estació de tren per millorar la mobilitat dels residents i turistes, es va decidir integrar aquesta infraestructura moderna dins d’un edifici històric. Així, la torre de Can Torrent de Mar va ser rehabilitada i adaptada per acollir les dependències de l’estació, com ara la taquilla i l’espai d’atenció al públic.
🚉 Estació de Mataró (Maresme)
L’estació de Mataró va entrar en servei el 28 d’octubre de 1848, com a terminal de la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, que unia Barcelona i Mataró. Aquesta fita va marcar l’inici del ferrocarril a Espanya i va ser impulsada per Miquel Biada, un mataroní visionari que va veure en el tren una eina per millorar les connexions comercials i socials entre les dues ciutats
L’edifici original, de línies neoclàssiques, estava situat a tocar de la platja, al final del carrer de Sant Agustí. Tot i que va ser substituït el 1905 per l’edifici actual, la seva memòria es manté viva com a símbol del progrés tecnològic del segle XIX
L’edifici actual, inaugurat el 1905, segueix l’estil de les estacions estatals de l’època, amb una arquitectura eclèctica i funcional. Està arrebossat imitant carreus i pintat per simular obra vista, amb detalls decoratius que li donen caràcter. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Actualment, l’estació de Mataró és una de les més importants del Maresme i una de les més transitades de Rodalies de Catalunya, amb més de 2,4 milions de passatgers anuals. Dona servei a les línies R1 i RG1, i és capçalera de diversos trajectes. A més, està ben connectada amb la xarxa d’autobusos urbans i interurbans
Més enllà de la seva funció pràctica, l’estació de Mataró és un símbol del naixement del ferrocarril a Catalunya i a Espanya. Representa una fita en la modernització del país i continua sent un punt de referència per a la memòria col·lectiva i el patrimoni industrial.
🚉 Estacions de Portbou/La Tor de Querol-Enveig (Cerdanya i Alta Cerdanya)
- Ruta ST43. De Puigcerdà a La Tor de Querol-Enveig seguint el GRTP
Les estacions de tren de Puigcerdà i La Tor de Querol-Enveig formen un conjunt ferroviari d’alt interès, tant per la seva singularitat tècnica com pel seu valor històric i paisatgístic. Situades als Pirineus, en plena Cerdanya, aquestes dues estacions són testimonis d’un projecte de connexió transfronterera que va marcar una fita en la història del ferrocarril europeu.
L’estació de Puigcerdà, inaugurada l’any 1922, és una de les més altes de Catalunya, a 1.146 metres d’altitud. Forma part del Ferrocarril Transpirinenc, que uneix Barcelona amb la frontera francesa. L’edifici, d’estil noucentista, està catalogat com a patrimoni arquitectònic i conserva elements que evoquen el seu passat com a punt de connexió internacional, com ara andanes i vies d’ample estàndard en desús. La seva ubicació, envoltada de muntanyes, ofereix una experiència ferroviària singular, on el viatge es converteix també en una descoberta del paisatge pirinenc.
A pocs quilòmetres, ja en territori francès, trobem l’estació de La Tor de Querol-Enveig, un node ferroviari excepcional. Aquesta estació acull tres amples de via diferents: l’ample internacional, que connecta amb Tolosa de Llenguadoc, l’ample ibèric, que arriba des de Puigcerdà, i la via estreta del Tren Groc, que serpenteja per la Cerdanya fins a Vilafranca de Conflent. Aquesta coexistència d’infraestructures fa de La Tor de Querol una estació tècnicament complexa i única a Europa.
El conjunt format per aquestes dues estacions representa una oportunitat per conèixer la història del ferrocarril als Pirineus, explorar el patrimoni arquitectònic i gaudir d’un entorn natural privilegiat. A més, són un exemple de com la infraestructura ferroviària pot connectar cultures, territoris i paisatges, tot mantenint viva la memòria d’un projecte de mobilitat que va trencar fronteres.
🚉 Estació de Vilanova i la Geltrú (Garraf)
- Ruta ST15. De Sitges a Vilanova i la Geltrú per la ruta de les cales (GR-92)
- Ruta ST26.De Vilanova i la Geltrú a l’Arboç pel pantà de Foix
- Ruta ST312. Dels Monjos a Vilanova i la Geltrú pel Camí Ramader de la Marina i el Puig d’Àliga (100 Cims)
A la costa del Garraf, entre el blau del mar i el traqueteig dels trens, hi trobem un espai on el passat ferroviari de Catalunya encara respira amb força, l’estació de Vilanova i la Geltrú i el seu inseparable Museu del Ferrocarril de Catalunya.
L’estació de Vilanova no és només un punt de pas per a milers de viatgers cada dia. És també un testimoni viu de l’evolució del ferrocarril al nostre país. Amb les seves andanes amples i l’arquitectura funcional però amb caràcter, conserva aquell aire de gran estació de línia, on el tren era sinònim de progrés i connexió amb el món.
Just al costat de l’estació, el Museu del Ferrocarril de Catalunya ofereix una experiència immersiva per a grans i petits. Amb una de les col·leccions més completes de locomotores de vapor de l’Estat, el museu permet recórrer la història del tren des dels seus orígens fins a l’era moderna.
Hi trobaràs:
- Locomotores centenàries restaurades.
- Cotxes de passatgers de fusta que et transporten a una altra època.
- El mític Talgo, símbol de la modernització ferroviària.
- Una rotonda ferroviària original, única a Catalunya.
El museu ofereix tallers familiars, visites guiades, activitats escolars i fins i tot projectes de restauració oberts al públic. És un espai on el patrimoni es conserva, però també es comparteix i es transforma.
Si t’interessa el patrimoni, la història o simplement vols fer una escapada diferent, Vilanova i la Geltrú t’ofereix una combinació perfecta de cultura, mar i tren. I el millor de tot: és a només una hora de Barcelona.
🚉 Estació de Les Planes FGC (Barcelonès)
L’estació de Les Planes, situada al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, forma part de la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Va ser inaugurada l’any 1916 i és una de les poques estacions de la xarxa que conserva un edifici original amb elements modernistes.
L’edifici de viatgers destaca per la seva estructura simètrica, la coberta a dues aigües i l’ús de maó vist i ceràmica decorativa, característics del modernisme més funcional. Tot i la seva mida reduïda, presenta una composició acurada i una voluntat estètica que reflecteix l’atenció al disseny que es donava a les infraestructures públiques a principis del segle XX.
L’estació es troba en un entorn natural, a tocar del Parc Natural de Collserola, i és un punt de partida habitual per a rutes a peu i activitats a l’aire lliure. Aquesta combinació de valor arquitectònic i interès paisatgístic la converteix en una estació singular dins la xarxa de FGC.
Tot i que ha patit algunes modificacions al llarg dels anys, l’edifici principal es manté en bon estat i conserva bona part dels seus elements originals. És un exemple clar de com una estació pot tenir valor més enllà de la seva funció operativa, i com el patrimoni ferroviari pot contribuir a enriquir l’experiència de la mobilitat quotidiana.
🚉 Estació de Fondo. Metro L9 (Barcelonès)
L’estació de metro de Fondo, situada a Santa Coloma de Gramenet, és un punt neuràlgic de la xarxa de metro de Barcelona que destaca per la seva particular configuració arquitectònica i funcional. Aquesta estació no només serveix com a intercanviador entre la Línia 1 (L1) i la Línia 9 Nord (L9 Nord), sinó que també és un exemple il·lustratiu de com la complexitat tècnica pot donar lloc a solucions de disseny impactant.
La principal característica que defineix l’arquitectura de l’estació de Fondo, i en particular la seva secció corresponent a la L9, és la profunditat. A diferència de les línies més antigues com la L1, que se situen a una cota relativament superficial, la L9 va ser concebuda com una línia de gran profunditat a causa de les condicions geològiques del subsòl barceloní i la necessitat de creuar altres infraestructures existents.
Aquesta profunditat ha obligat a desenvolupar un disseny molt específic. Per accedir a les andanes de la L9, els usuaris han de descendir a través d’un impressionant pou vertical. Aquest pou no és només un element funcional per al transport de passatgers, sinó que esdevé el cor visual i arquitectònic de l’estació. A l’interior d’aquest pou s’hi troben sis ascensors de gran capacitat que permeten salvar ràpidament la considerable distància que separa la superfície de les andanes soterrànies.
L’arquitectura de la part de la L9 a Fondo, dissenyada per Sanchez-Piulachs, arquitectes, S.L., prioritza la funcionalitat i la claredat visual per guiar l’usuari en un espai tan profund. Els materials utilitzats, com el formigó vist i els revestiments més moderns, busquen una estètica neta i robusta, que alhora faciliti el manteniment i l’envelliment adequat de les estructures. La il·luminació juga un paper crucial, dissenyada per compensar la falta de llum natural a grans profunditats i crear un ambient segur i orientatiu.
SENDERISME EN TREN 