MUNTANYES DE PEL·LÍCULA 1. L’HIMÀLAIA

Amb aquesta entrada encetem una petita sèrie dedicada a pel·lícules on la muntanya i l’excursionisme són protagonistes. Les hem agrupat per temes, i comencem pels llargmetratges que passen a l’Himàlaia i al Karakoram. A poc a poc anirem afegint altres temes, com els Alps, els thrillers o la supervivència, per posar una mica d’ordre a la gran quantitat de films que s’han fet sobre muntanya.

No hi són totes les pel·lícules que hi podrien ser, sigui perquè no coneixem tota la filmografia possible o perquè hem decidit deixar ne alguna fora. Només us volem suggerir uns quants títols, alguns de clàssics, d’altres coneguts i potser algun de desconegut, per passar una bona estona veient cinema de muntanya.

Només parlarem de pel·lícules de ficció. Els documentals de muntanya són tan nombrosos i variats que mereixen una sèrie a part.

Podeu consultar els altres temes de la sèrie.

HIMALAISME

EVEREST

L’Everest, amb 8.849 metres, és la muntanya més alta de la Terra, i el seu nom és per si sol un reclam de taquilla. Moltes pel·lícules l’han fet servir per explicar gestes i tragèdies viscudes als seus vessants.

 Everest (2015) Llargmetratge de Baltasar Kormákur que relata la tragèdia del 10 i 11 de maig de 1996, quan vuit alpinistes van morir durant l’atac al cim i el descens. Ferran Latorre en va fer una crítica positiva al seu blog, sobretot per la fidelitat en els aspectes alpinístics. És una pel·lícula entretinguda, amb bones imatges i una ambientació molt aconseguida, que no és fàcil quan es vol que un film sembli rodat a aquestes altituds. Una de les nostres preferides.

Tragedia en la montaña : Into the thin air (1997). Telefilm dirigit per Robert Markowitz, basat en el llibre Into Thin Air de Jon Krakauer, que narra la mateixa tragèdia del 1996 des del punt de vista de l’autor. Es va rodar només un any després dels fets. És senzill i de baix pressupost, amb una ambientació poc convincent, tot i que explica les causes de l’accident de manera molt semblant a la pel·lícula de Kormákur. L’esglaó Hillary sembla la pujada al Puigmal.

Everest : the summit of the Gods (2016)  Producció japonesa de Hideyuki Hirayama, no estrenada a casa nostra. Parteix de la troballa, a Katmandú, d’una vella càmera de fotos que podria haver estat de George Mallory, desaparegut a l’Everest el 1924. Està basada en la novel·la de Baku Yumemakura, que Jirō Taniguchi va adaptar al manga, publicat a casa nostra per Ponent Mon amb el títol La cumbre de los dioses, en cinc volums.

El 2021 es va estrenar una producció d’animació francesa amb el mateix títol.

Everest (2007). Minisèrie canadenca en dos episodis que explica la primera ascensió canadenca a l’Everest, en una expedició del 1982, quan pujar un vuitmil encara era gairebé una qüestió d’estat i no un negoci. Està basada en el llibre Canadians on Everest de Bruce Patterson. Llarga però entretinguda, amb bona ambientació i bones imatges del trekking d’aproximació.

El ascenso (2017). Comèdia francesa de Ludovic Bernard basada en la història real de Nadir Dendoune, un periodista francoalgerià que, sense experiència prèvia, va pujar a l’Everest el 2008. Es va rodar al Nepal fins al camp base, i té bones imatges del trekking d’aproximació. Les escenes de l’atac final no tenen gaire rigor alpinístic, però és una comèdia, no un reportatge de National Geographic.

La Cumbre de los dioses (2021). Petita joia d’animació francesa, de Patrick Imbert, basada en la mateixa obra que la pel·lícula japonesa del 2016 i que també gira al voltant de la càmera de Mallory. Va guanyar el premi César a la millor pel·lícula d’animació.

Com el film japonès de 2016, aquest llarg està basat en el manga de Yumemakura Baku, publicat a casa nostra per ‘Ponent Mon’ amb el títol  de ‘La Cumbre de los dioses’ (5 vols.).

The Himalayas (2015). Pel·lícula sud-coreana de Lee Seok-hoon, basada en la història real de l’alpinista Um Hong-gil, que el 2005 va organitzar una expedició a l’Everest per recuperar el cos d’un company mort a la muntanya. Un gran èxit a Corea.

K2

El K2, amb 8.611 metres, és la segona muntanya més alta del món i la més alta del Karakoram. Surt molt menys a les cartelleres, però és protagonista d’un parell de films.

K2 (1991). Pel·lícula dirigida per Frank Roddam, el de Quadrophenia (1979), basada en una obra de teatre de Patrick Meyers. Narra la història de dos amics de caràcters molt diferents que intenten pujar al K2. Té bones escenes de muntanya i un bon assessorament tècnic, i és una de les millors pel·lícules de muntanya, tot i que no acaba de fer creïble que tot passi al Karakoram.

Límit vertical (2002). Film de Martin Campbell sobre un rescat èpic al K2. Va rebre crítiques molt dures des del punt de vista alpinístic per la poca versemblança. Tothom recorda l’escena en què el protagonista salta un buit i queda clavat a la paret amb dos piolets, escollida sovint com una de les pitjors del cinema de muntanya. Si deixem de banda els aspectes tècnics, és un bon film d’entreteniment, amb magnífiques vistes dels Alps de Nova Zelanda, on es va rodar.

NANGA PARBAT

El Nanga Parbat, amb 8.126 metres, és la novena muntanya més alta del món i l’extrem occidental de l’Himàlaia. Conegut com la muntanya assassina per les nombroses vides que es va cobrar abans de la primera ascensió, és l’escenari d’algunes de les històries més dramàtiques de l’alpinisme.

Nanga Parbat (2010). Pel·lícula dirigida per l’alemany Joseph Vilsmaier, autor també de ‘L’últim tren a Auschwitz’. El film explica l’èpic ascens i el tràgic descens de Reinhold i Günter Messner a la novena muntanya més alta (8.125 m) l’any 1970. Té un bon relat, bona ambientació i sensació real de què la trama es desenvolupa a l’Himàlaia.  A més a més ens dóna una versió sobre la controvertida història dels fets ocorreguts a la muntanya. Tot plegat fa d’aquesta pel·lícula una de les millors.

The Climb‘ (1986) és una coproducció anglo-canadenca de 1986 en la qual el director Donald Shebib, escenifica el primer ascens al Nanga Parbat l’any 1953. Hermann Buhl va aconseguir fer cim en solitari i sense oxígen, únic cop que això succeirà en la conquesta de tots els 8.000 de la terra.  

ANNAPURNA

L’Annapurna, amb 8.091 metres, és la desena muntanya més alta del món, al centre del Nepal. Va ser el primer vuitmil conquerit, el 1950, per l’expedició francesa de Maurice Herzog i Louis Lachenal, i durant molts anys ha estat el que té la proporció de morts més alta de tots els vuitmils.

La cima (2022). Pel·lícula d’Ibon Cormenzana, coproducció espanyola i francesa, amb Javier Rey i Patricia López Arnaiz. En Mateo s’enfronta per primera vegada a l’Annapurna, la muntanya més perillosa del planeta. Va formar part de la secció oficial del Festival de Màlaga del 2022. Les crítiques van ser desiguals, amb elogis per als dos protagonistes i per al paisatge, però amb retrets al guió.

BROAD PEAK

El Broad Peak, amb 8.051 metres, és el dotzè cim més alt del món, al Karakoram, a tocar del K2. El seu nom, cim ample, li ve de la llarga carena que en fa difícil saber on és el punt més alt, i és precisament aquesta confusió el fil de la pel·lícula.

Broad Peak (2022) Producció polaca estrenada a la plataforma Netflix l’any 2022. Parla sobre la polèmica dels ascensos als punts reals més elevats dels cims i del que som capaços de fer o no per aconseguir-los.

BUTAN

El Butan és un petit regne budista a l’est de l’Himàlaia, amb cims de més de 7.000 metres, molts dels quals no s’han pujat mai, perquè des del 1994 està prohibit escalar muntanyes de més de 6.000 metres per respecte a les creences locals. El seu aïllament i el seu paisatge en fan un escenari perfecte per al cinema d’aventura i de llegenda.

Ascenso mortal (2011). Si voleu passar una estona distreta i riure força podeu veure aquesta pel·lícula TV de serie B de l’any 2011. Explica la història d’uns exploradors que viatgen al Butan amb el rerefons de de la recerca de la mítica ciutat de Shangrila. Un film USA que barreja aventura, ciència ficció i suspens totalment prescindible, ideal per fer la migdiada un diumenge a la tarda.

ALTRES

Us presentem diverses pel·lícules més que tot i no ser estrictament muntanyenques, sí que es desenvolupen en l’entorn d’aquesta gran serralada:

Himalaya (1999) és una coproducció Nepal-França-GB-Suissa que narra la història sobre la caravana anual de iaks de les muntanyes a les planes. Va ser candidata a l’Oscar com a millor pel·lícula estrangera. 

Siete años en el Tibet (1997), film de Jean-Jacques Annaud  basat en el llibre autobiogràfic de  Heinrich Harrer,  alpinista i esportista austríac que va competir als Jocs Olímpics d’hivern de 1936 i que l’any 1938 va realitzar la primera ascensió de la cara nord de l’Eiger.  El 1939, mentre intentava pujar el Nanga Pargat,  esclata la II Guerra Mundial, essent detingut pels britànics i empresonat a Dehradun. Quatre anys després s’escapa i travessa l’Himàlaia a peu fins a Lhasa  en un recorregut de 2.500 km. 

Camino a la libertad (2010), pel·lícula dirigida per l’australià Peter Weir, autor d’altres films com ‘El club de los Poetas muertos’, el ‘Show de truman’ o ‘Único testigo’.  La història, basada en fets reals, narra la fugida a peu des d’un camp de concentració de Sibèria fins a l’Índia travessant el desert del Gobi i el Tibet. La història es basa en el llibre ‘The Long walk: The True Story of a Trek to Freedom’ de Slavomir Rawicz. Recauen dubtes sobre la veracitat dels fets narrats a la novel·la original.

Horizontes perdidos (1937). Clàssic en B/N dirigit per Frank Capra, amb Ronald Colman, Jane Wyatt, John Howard i Edward Everett Horton. Després d’un accident d’avió a l’Himàlaia, i quan ja esperaven el pitjor, els supervivents són rescats pels habitants de Shangrila, la ciutat mítica del budisme. El film va rebre dos premis Oscar a la millor direcció artística i muntatge.