Són molts els films que expliquen gestes i proeses en aquesta serralada. Abans que el francès Maurice Herzog pugés el primer vuitmil, l’Annapurna, el 3 de juny de 1950, gairebé totes les pel·lícules de muntanya passaven als Alps, i sobretot al Mont Blanc, al Cerví o a l’Eiger. Als anys vint i trenta del segle passat se’n van fer moltes, especialment a Alemanya, on va néixer un gènere propi, el Bergfilm, el film de muntanya.
Bona part d’aquestes produccions expliquen les gestes dels primers conqueridors dels cims alpins. Gairebé sempre hi apareix la figura del guia, de vegades com a heroi i d’altres com a dolent, però sempre imprescindible pel seu coneixement de la muntanya.
Els escaladors d’avui se sorprendran dels mitjans i les tècniques d’aquelles pel·lícules, amb passos d’espatlla, cordes de cànem, piolets llarguíssims, cap cargol de gel, ràpels i assegurances passant la corda per l’esquena, sense peus de gat i amb botes de claus. Especialment recomanable és Les Étoiles de midi, un dels primers llargmetratges rodats íntegrament a l’alta muntanya, amb grans alpinistes francesos com Lionel Terray fent d’actors.
Podeu consultar altres títols de la sèrie de Pel·lícules de muntanya:
- Muntanyes de pel·lícula 1. L’Himàlaia
- Muntanyes de pel·lícula 2. Senderisme i grans travesses
- Muntanyes de pel·lícula 4. Thriller i terror
- Muntanyes de pel·lícula 5. Óssos i altres bèsties
- Muntanyes de pel·lícula 6. Supervivència
EL BERGFILM I LUIS TRENKER
Als anys vint i trenta del segle passat, el cinema alemany va crear un gènere propi, el Bergfilm, el film de muntanya, amb pel·lícules rodades de debò a l’alta muntanya, amb grans paisatges i histories de passions extremes. El seu gran impulsor va ser Arnold Fanck, i els seus protagonistes més coneguts, Leni Riefenstahl i Luis Trenker.
Luis Trenker (1892 a 1990) va ser un dels grans noms d’aquest gènere de cinema. Nascut al Tirol del Sud, va ser guia i alpinista, i va lluitar a les Dolomites durant la Primera Guerra Mundial. Arnold Fanck el va descobrir com a actor, i després va dirigir les seves pròpies pel·lícules, gairebé totes ambientades a la muntanya, on sovint feia ell mateix el paper de guia o d’alpinista. La seva relació amb el règim nazi, que va utilitzar el seu cinema com a propaganda però amb qui va acabar topant, encara avui és motiu de debat. El telefilm Luis Trenker. Der schmale Grat der Wahrheit (2015), de Wolfgang Murnberger, amb Tobias Moretti, explica aquesta part fosca de la seva vida, a partir de l’escàndol dels falsos diaris d’Eva Braun que Trenker va intentar vendre el 1948.
MASSÍS DEL MONT-BLANC
El Mont Blanc, amb uns 4.806 metres, és el cim més alt dels Alps i de l’Europa occidental, a cavall de França i Itàlia. La seva primera ascensió, el 1786, es considera el naixement de l’alpinisme, i Chamonix, als seus peus, n’és encara avui la capital.
Les étoiles de midi (1959). Docudrama francès de Marcel Ichac, cineasta, explorador i alpinista, que relata un dia d’ascensions al massís del Mont Blanc amb escenes reals, rodades íntegrament a l’alta muntanya, que no tenen res a veure amb films com Límite vertical. Els actors són alguns dels millors alpinistes del moment, com Lionel Terray, René Desmaison o Michel Vaucher, i la música és de Maurice Jarre, en una de les seves primeres bandes sonores per al cinema. Una petita joia que podeu trobar a YouTube.
Tormenta en el Montblanc (Stürme über dem Montblanc) (1930). Producció alemanya d’Arnold Fanck, el gran pioner del cinema de muntanya, amb Leni Riefenstahl. Un meteoròleg treballa sol a l’observatori dels cims del Mont Blanc, i quan una tempesta el deixa atrapat, la seva estimada i uns amics intenten rescatar lo. Fanck també va dirigir clàssics com La montaña sagrada (Der heilige Berg, 1926) i El infierno blanco del Piz Palü (Die weiße Hölle vom Piz Palü, 1929).
Premier de cordée (1944). Pel·lícula francesa en blanc i negre de Louis Daquin, basada en la novel·la de Roger Frison-Roche, publicada el 1941. Un jove de Chamonix vol ser guia com el seu pare, però quan aquest mor fulminat per un llamp a l’agulla del Dru, el fill pateix un accident en anar a buscar el cos i ha de superar el vertigen per poder tornar a la muntanya. Una magnífica ocasió per veure com s’escalava, s’assegurava i es rapelava fa més de vuitanta anys. Se’n va fer també una minisèrie de dos capítols el 1999.
La Montaña siniestra (The Mountain) (1956) Producció nord-americana d’Edward Dmytryk, amb Spencer Tracy i Robert Wagner, rodada a Chamonix. Un avió s’estavella al cim d’una muntanya alpina, i dos germans hi pugen amb intencions ben diferents, un per rescatar els supervivents i l’altre per saquejar l’avió. Té un fort component moral i cristià.
Mort d’un guide (1975) Telefilm francès de Jacques Ertaud sobre l’intent d’escalar la cara oest del Dru d’un guia veterà i un jove aspirant a guia.
La aventura de los Águilas (Les aiguilles rouges) (2006) Pel·lícula juvenil francesa de Jean-François Davy. El 1960, uns nois escoltes intenten pujar al Brévent, just davant del Mont Blanc, però quan no troben el refugi on havien de dormir, comença la seva aventura.
Malabar Princess (2004) Pel·lícula francesa de Gilles Legrand, amb Jacques Villeret. Un nen de vuit anys busca la seva mare, desapareguda en una glacera del Mont Blanc cinc anys abans, una recerca que es barreja amb la història del Malabar Princess, un avió d’Air India que es va estavellar a la muntanya el 1950.
ALPS SUÏSSOS
Suïssa té més de quaranta cims que superen els 4.000 metres, i és el país on va néixer el turisme de muntanya. De l’Oberland bernès a l’Engadina, els seus paisatges han estat l’escenari de moltes de les primeres pel·lícules de muntanya.
MATTERHORN-CERVINO
El Cerví o Matterhorn, de 4.478 metres, a la frontera entre Suïssa i Itàlia, és potser la muntanya més famosa del món per la seva silueta piramidal. La primera ascensió, el 1865, va acabar en tragèdia, quan quatre dels set membres de l’expedició d’Edward Whymper van morir durant el descens.
El tercer hombre en la montaña (Third man on mountain) (1959) Producció de Walt Disney dirigida per Ken Annakin, basada en la novel·la Banner in the Sky de James Ramsey Ullman. Un noi suís que treballa rentant plats vol pujar a la Ciutadella, una muntanya inspirada en el Cerví, que va matar el seu pare. Es va rodar a Zermatt, i l’alpinista Gaston Rébuffat hi va participar com a assessor i actor. La pel·lícula va inspirar l’atracció Matterhorn Bobsleds de Disneyland, a Califòrnia.
La montaña trágica (The White Tower) (1950) USA. Producció nord-americana de Ted Tetzlaff, amb Glenn Ford i Alida Valli, basada en una altra novel·la de James Ramsey Ullman. Un grup de persones de procedències molt diferents intenta pujar a la Torre Blanca, un cim mai escalat dels Alps suïssos, i l’ascensió posa a prova el caràcter de cadascú. Es va rodar als Alps suïssos.
El Drama del Mont Cervin (Der Kampf ums Matterhorn) (1928). Pel·lícula muda alemanya de Mario Bonnard i Nunzio Malasomma, amb Luis Trenker en el paper del guia Jean-Antoine Carrel, que dramatitza la primera ascensió al Cerví, el 1865, i la rivalitat entre Carrel i Edward Whymper. Es va estrenar a Barcelona el 31 de desembre de 1929, als cinemes Capitol i Lido. El 1938 se’n van fer dues versions sonores, una alemanya, Der Berg ruft!, i una d’anglesa, The Challenge.
El Reto (The Challenge) (1938). Versió sonora britànica en blanc i negre de la pel·lícula anterior, dirigida per Milton Rosmer i Luis Trenker, que hi torna a fer el paper de Carrel. La podeu trobar a YouTube.
High Conquest (1947). Producció nord-americana d’Irving Allen que barreja drama, romanç i alpinisme. Un jove vol pujar al Cerví, on va morir el seu pare, i durant l’ascensió competeix amb el guia per l’amor d’una noia.
EIGER
L’Eiger, de 3.967 metres, a l’Oberland bernès, és famós per la seva cara nord, una paret de 1.800 metres coneguda com la Mordwand, la paret assassina. Va ser l’últim gran problema dels Alps fins que el 1938 la va superar una cordada austroalemanya de la qual formava part Heinrich Harrer.
Cinco dias un verano (Five days one summer) (1982). L’última pel·lícula de Fred Zinnemann, director de Chacal, De aquí a la eternidad i Solo ante el peligro, amb Sean Connery, Betsy Brantley i Lambert Wilson. El 1932, un metge escocès passa unes vacances d’alpinisme als Alps suïssos amb una dona més jove que es fa passar per la seva esposa, i la relació amb el guia ho complicarà tot. Va ser un fracàs de taquilla, segons va reconèixer el mateix director. Es va rodar a Latsch, a Suïssa, als mateixos escenaris de Heidi (1952), de Luigi Comencini.
Cara Norte (Nordwand) (2008). Pel·lícula alemanya de Philipp Stölzl, una de les millors de muntanya. Relata el tràgic intent dels alemanys Toni Kurz i Andreas Hinterstoisser d’escalar la cara nord de l’Eiger el 1936, quan era l’últim gran repte que quedava als Alps. Bones imatges i bona ambientació, amb un paper destacat per al tren de la Jungfrau, des de les finestres del qual els curiosos seguien l’escalada.
La llamada del Silencio (Beckoning Silence) (2007). Tot i que aquesta sèrie és només de llargmetratges, hi ha dues peces que complementen molt bé Cara norte. La llamada del silencio (The Beckoning Silence, 2007) és un documental en què Joe Simpson, autor de Tocando el vacío, recrea l’ascensió de Kurz i Hinterstoisser i aporta noves dades sobre la tragèdia.
Licencia para matar (The Eiger sanction) (1975). Clàssic d’aventures i acció dirigit i protagonitzat per Clint Eastwood, que fa de professor d’art amb una doble vida d’assassí a sou. Per trobar i matar un dels assassins d’un amic, haurà d’escalar la cara nord de l’Eiger, en unes escenes rodades de debò a la paret.
Ueli Steck. Rècord de velocitat Cara nord de l’Eiger (2015). Petit vídeo de Youtube de 4 minuts sobre l’ascens de l’escalador suís Ueli Steck a la Cara Nord de l’Eiger en solitari i en només 2h22′ el que va suposar un nou rècord de velocitat d’escalada de la paret. Especialment impactant si acabem de veure Nordwand.
ALPS ITALIANS I DOLOMITES
La vessant italiana dels Alps va del Monte Rosa i la vall d’Aosta fins a les Dolomites, unes muntanyes de roca calcària clara, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, que es tornen rosades a la posta de sol. Les Tre Cime di Lavaredo en són la imatge més coneguda.
The Peak of Fate (Der Berg des Schicksals) (1924). el·lícula muda suïssa i alemanya d’Arnold Fanck, la seva primera pel·lícula de muntanya, amb Hannes Schneider, Erna Morena i Luis Trenker, en el seu debut com a actor. Cap alpinista no ha aconseguit mai pujar a la Guglia del Diavolo, l’agulla del diable, a les Dolomites, i l’últim intent del millor escalador del Tirol acaba en tragèdia. Anys després, el seu fill decidirà desafiar la muntanya que li va prendre el pare. Va ser la pel·lícula que va inspirar Leni Riefenstahl a fer cinema de muntanya.