327. Els 8 turons volcànics de Maçanet (Puigmarí 100 Cims) entre les estacions de Maçanet-Massanes i Sils

PerAdmin

Ruta exigent entre les estacions de Maçanet Massanes i Sils, per un territori d’alt interès natural i patrimonial. L’itinerari permet visitar vuit turons d’origen volcànic que envolten Maçanet de la Selva, el municipi amb més afloraments volcànics de tota la comarca. Són les restes d’uns volcans que van estar actius fa entre 7 i 2 milions d’anys, i que l’erosió ha anat desmantellant fins a deixar ne només les xemeneies i algunes colades de lava.

Entre els turons destaca el Puigmarí, el més alt del conjunt, inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC i fàcil d’identificar per l’antiga torre de telegrafia òptica del segle XIX. També cal esmentar el turó de Sant Jordi, una antiga xemeneia volcànica on es conserven les restes del castell de Torcafelló, una fortificació d’origen medieval, i l’ermita del mateix nom, amb bones vistes sobre la plana de la Selva.

Pel camí visitarem altres indrets d’interès, com l’església de Sant Pere de Martorell o el nucli antic de Maçanet de la Selva, amb el seu interessant patrimoni històric i arquitectònic. Un altre punt destacat de la travessa és, sens dubte, l’estany de Sils, una important zona humida recuperada, amb passeres i aguaits per gaudir de la biodiversitat del lloc, ideal per als aficionats a l’ornitologia i a l’observació de la natura.

Si us interessa l’espai natural de l’estany de Sils, podeu consultar les altres rutes que hi hem fet i triar la que s’adigui més amb els vostres interessos.

  • Ruta ST306. De Maçanet Massanes a Sils pel castell de Torcafelló (17 km)
  • Ruta ST307. Ruta dels Estanys de Sils (11,6 km)
  • Ruta ST308. Ruta de l’Observatori Vell (5,4 km)
  • Ruta ST309. Volta a l’Estany de Sils (3 km)
ZONA VOLCÀNICA DE LA SELVA

La Selva acull una de les tres zones del camp volcànic català, entre la de l’Empordà, la més antiga, i la de la Garrotxa, la més recent. Els seus volcans van estar actius fa entre 7 i 2 milions d’anys i van alternar fases explosives i efusives. Amb el temps, l’erosió s’ha endut gairebé tots els materials fragmentaris, com les cendres i les escòries, i el que avui en queda són sobretot roques massives de basalt, restes de xemeneies i colades de lava, sovint superposades. Per això la majoria dels edificis volcànics ja no es reconeixen com a volcans, sinó com a turons suaus.

Maçanet de la Selva és on hi ha més afloraments volcànics de tota la comarca. Les colades de basalt cobreixen bona part del nord del municipi i reposen directament sobre el granit, damunt d’uns antics sòls vermellosos de sauló. En alguns punts s’hi poden comptar fins a tres colades superposades, separades per nivells de sòls fòssils de color vermell que es van formar entre erupció i erupció. Al sud i al sud oest del poble hi ha els antics centres emissors, com el Puigmarí i els turons de can Xarambau, Sant Jordi, ca l’Oller o Montalegre, que corresponen a les xemeneies d’antics volcans.

Durant la ruta, si ens fixem en el terra i en els marges dels camins, veurem sovint roques fosques i poroses, el basalt, que delaten l’origen volcànic d’aquests turons.

PUNTS D’INTERÈS

Per ordre de pas, trobarem els següents.

  • Estació de Maçanet Massanes. És aïllada de les poblacions que li donen nom. Inaugurada el 1860 i coneguda inicialment com a Riera de Santa Coloma, és un important nus ferroviari que enllaça la Selva amb el Maresme i el Vallès Oriental, punt de trobada de les línies de Granollers i de Mataró. Tanca pel nord el vuit ferroviari català, la xarxa en forma de vuit al voltant de Barcelona que té Sant Vicenç de Calders a l’altre extrem. L’estació té forma de Y, amb dues platges de vies diferenciades per a les línies de Granollers i de Mataró. Als anys setanta es va construir un nou edifici de viatgers i es van remodelar les vies i les andanes, i el 2011 se’n va completar una altra remodelació, amb millores a les andanes, ascensors, un nou edifici de viatgers i aparcament. Avui és propietat d’Adif i hi presten servei Rodalies i Regionals.
  • Sant Pere de Martorell. Església barroca de Maçanet de la Selva. La primera menció és del 1185, vinculada al monestir de Breda, i l’edifici actual és del segle XIX, aixecat després d’una epidèmia de còlera. És de planta rectangular, amb coberta a dues aigües a nivells diferents. La façana barroca juga amb formes còncaves i convexes, i té una fornícula buida, un ull de bou i una porta senzilla de llinda recta. El campanar és de planta quadrada amb coronament octogonal i tres pisos. El primer fa de base, el segon té les obertures de les campanes i pilastres amb capitells corintis, i el tercer, una cornisa amb mènsules i una balustrada coronada amb semiarcades cobertes de ceràmica valenciana. Dalt del campanar hi ha un excel·lent mirador de la comarca, al qual s’arriba per una escala de cargol de ferro.
  • Pas a nivell. Travessem per un pas a nivell la via del tren que uneix Barcelona i Maçanet pel Maresme. En aquest punt és de via única i envolta pel nord el turó de Sant Pere.
  • Turó de Montalegre (153 m). Petita elevació de basalt, un dels antics centres emissors del sud de Maçanet. És en un altiplà amb dos punts elevats separats per 250 metres. El més alt (157 m) és al sud, però la senyera i el mirador de fusta són al punt nord (153 m). Al seu entorn, a can Vilaseca, s’hi poden veure els sòls vermells fossilitzats sota les colades de lava.
  • Turó d’en Rossinyol (172 m). S’hi arriba deixant la pista per un corriol pel vessant oriental.
  • Turó de Puigmarí (100 Cims, 232 m). El turó volcànic més alt de la zona, una antiga xemeneia volcànica. El basalt d’aquest turó s’ha datat en uns 6,6 milions d’anys, de manera que és un dels volcans més antics de la Selva. Dalt hi ha el vèrtex geodèsic i les restes d’una torre de telegrafia òptica d’uns 8 a 10 metres d’alçada, construïda al segle XIX. La torre, la número 212 de la línia, transmetia missatges codificats amb un sistema de braços mòbils visibles des de les torres veïnes, la de Montagut a 11,6 km i la de Puigsardina, a Riudarenes, a 6 km, aixecada també sobre un antic volcà.
  • Turó de can Xarambau (183 m). Un altre dels antics centres emissors del sud de Maçanet, on es poden veure roques fosques amb els porus típics del basalt.
  • Turó d’en Badia (166 m).
  • Turó d’en Renegat (178 m). A pocs metres al nord del turó d’en Badia. A la zona de cal Renegat és on millor es veuen els sòls vermells fossilitzats sota les colades de lava, testimoni de les diverses erupcions que es van succeir.
  • Turó d’en Roure (178 m).
  • Turó de Sant Jordi, castell de Torcafelló (175 m). És una antiga xemeneia volcànica parcialment desmantellada, fàcil de reconèixer des de lluny per les construccions del cim. Per arribar hi podem seguir el camí de pujada a peu (indicat) o la pista. Nosaltres hem pujat pel camí i baixat per la pista. El castell és una fortificació d’origen medieval construïda cap al 1080, documentada per primer cop el 1106, quan pertanyia al llinatge dels Cabrera, i que va funcionar com a fortalesa entre els segles XI i XIII. És de planta rectangular i està construït amb la mateixa roca volcànica porosa del turó. En queden els fonaments de la torre de l’homenatge, circular, una cisterna i part del recinte fortificat. Al segle XV s’hi va construir l’ermita de Sant Jordi, amb volta de canó arrebossada i pintada de blanc i parets de pedra vista. Durant la Segona Guerra Carlina (1846 a 1849) es va tornar a fortificar, amb espitlleres i merlets que van convertir l’ermita en un fortí. També s’hi va instal·lar una torre de telegrafia òptica, avui reconstruïda.
  • Maçanet de la Selva. Municipi de prop de 8.000 habitants que limita amb Sils, Riudarenes, Massanes, Fogars de la Selva, Tordera, Lloret de Mar i Vidreres, documentat per primer cop el 919. Al nucli podem visitar diversos elements.
    • Església de Sant Llorenç. Església d’origen romànic, del segle XI, modificada al llarg dels segles però que conserva elements originals.
    • Capella de Sant Sebastià. Té l’origen en una epidèmia del segle XV que va causar una gran mortaldat. Els vilatans van prometre construir un hospital i una capella dedicada a sant Sebastià per demanar la seva protecció. Avui és de propietat municipal i, un cop restaurada, s’hi fan diverses activitats.
    • Can Felló. Antiga masia del carrer de les Monges. Entre el 1880 i el 1900 va acollir un col·legi privat de noies portat per monges. En destaquen la porta adovellada, les finestres emmarcades amb pedra i el rellotge de sol. Avui és de propietat municipal.
  • Castell de Marata. Fortificació gòtica del veïnat de Marata, poc visible des de fora, que només es veu des d’alguns punts allunyats. Documentada per primer cop el 1287, quan pertanyia a Alemanda de Cartellà, és una torre de defensa de planta quadrada envoltada per una muralla, amb una torre rodona amb espitlleres i petites obertures rectangulars. La primera planta té finestres romàniques i gòtiques i la resta, espitlleres. La porta principal és d’arc de mig punt amb dovelles petites. Davant la façana hi ha una capella dedicada a santa Anna, de nau rectangular i absis semicircular, restaurada després que un llamp la malmetés el 1880. Està en bon estat de conservació, però és de propietat privada i no es pot visitar.
  • Pont del Dimoni. També conegut com el pont Vell, és un pont de pedra del país del segle XVIII, d’un sol arc de mig punt, sobre la sèquia de Sils. Segons la llegenda, el va construir el dimoni en una sola nit, després d’un pacte amb els maçanetencs.
  • Sèquia de Sils. Des de l’edat mitjana es van fer diverses actuacions per dessecar l’estany, sobretot per evitar les malalties de l’aigua estancada i guanyar terres de conreu. La primera dessecació documentada la va promoure el vescomte Guerau VI de Cabrera el 1247. Al llarg dels segles s’hi van fer diverses obres hidràuliques, entre les quals la sèquia de Sils, el 1851, que va ajudar a controlar les inundacions i va fer que l’estany només es formés en èpoques de pluges intenses. Avui la sèquia forma part d’un projecte de millora de la inundabilitat de l’estany, que inclou la recuperació de zones humides i la gestió de l’aigua per preservar la biodiversitat.
  • Estany de Sils. Espai natural d’alt valor ecològic i històric. Antigament era la llacuna més gran de la plana selvatana, de set quilòmetres de llarg per un i mig d’ample. Des de l’edat mitjana es va intentar dessecar per guanyar terres de conreu i combatre el paludisme, i la dessecació definitiva es va fer a mitjan segle XIX. Tot i això, la humitat i la inundabilitat del terreny van permetre conservar diverses espècies de flora i fauna pròpies de les zones humides. Des del 1998 s’hi han fet actuacions per restaurar l’estany i recuperar la seva riquesa biològica. Avui és un dels espais naturals més importants de la Catalunya interior, amb hàbitats com zones humides, prats inundables i boscos de ribera, i forma part de la Xarxa Natura 2000.
  • Santa Maria de Sils. Església d’estil barroc i neoclàssic, documentada per primer cop el 1185 com a possessió del monestir de Breda. L’edifici actual és del segle XVIII, i va substituir una església anterior. La façana té un coronament ondulat amb pinacles i una creu, i la portalada neoclàssica, emmarcada en pedra, té una llinda amb la data del 1802. A l’interior hi ha una nau central amb dues capelles laterals a cada banda, dedicades a sant Marc, sant Llop i els Sants Metges. El campanar, reformat el 1907 per l’arquitecte Rafael Masó, és de planta quadrada, amb coberta de ceràmica vidrada verda i un rellotge decorat amb esgrafiats.
  • Sils. Municipi de la Selva de 30 km² i 6.720 habitants (2024), repartits en diversos nuclis. És al fons de la depressió de la Selva, entre les Gavarres, la serralada Litoral i les Guilleries. La seva història està marcada per la dessecació de l’antic estany, que al segle XIX va convertir la zona en terres de conreu.
DIFICULTAT

Exigent per la distància i per les pujades als vuit turons, curtes però continuades. Només els primers 2,2 quilòmetres cal anar atents a les cruïlles de pistes sense senyalitzar. A partir de poc abans de Sant Pere de Martorell trobarem pals indicadors i senyals durant tot el recorregut.

ELS SENDERS

Els dos primers quilòmetres travessen una zona boscosa sense senyalitzar, però abans d’arribar a Sant Pere de Martorell enllacem amb la xarxa de senders de la Selva. A partir d’aquí el camí coincideix en part amb la Via Augusta i el Camí de Sant Jaume, cosa que en facilita molt el seguiment fins al final.

Durant la ruta seguirem en diferents moments aquests itineraris.

  • Senders de la Selva. Xarxa de senders creada per Turisme de la Selva, una associació formada per municipis de la comarca, entitats i empreses d’activitats turístiques.
  • Camí de Sant Jaume. El seguirem al tram central del recorregut, des de la cruïlla propera a Cal Santos (pas sota la via) fins a la sèquia de Sils, excepte la part dels turons volcànics. “El Camí de Sant Jaume és una ruta de pelegrinatge que condueix, des de diversos llocs d’Europa, fins a Santiago de Compostel·la, on es diu que hi reposen les restes de l’apòstol Sant Jaume, un dels dotze apòstols de Jesús que va predicar per la península ibèrica. Segons el relat, Sant Jaume fou decapitat a Jerusalem l’any 44 i les seves restes es van portar a la fi del món, que en aquell moment es pensava que era a Finisterre (Galícia). La història continua quan l’any 814 un pastor va veure un estel que li va indicar on hi havia el sepulcre del sant i que el bisbe Teodomir va establir que corresponien a les restes de Sant Jaume. Des d’aquest moment, el lloc va atreure persones d’arreu que anaven fins a Santiago de Compostel·la en peregrinació i va ser l’inici del naixement d’una gran quantitat de rutes per arribar-hi, entre elles el camí on us trobeu ara. De fet, a la Selva trobem fins a tres camins de Sant Jaume, que recorren les tres grans realitats territorials de la comarca, la muntanya, la plana i el litoral.” (Plafó informatiu de Maçanet)
  • Via Augusta. La seguirem als dos extrems de la ruta, i només la deixarem per travessar el nucli de Maçanet i per pujar als turons volcànics. La Via Augusta unia Hispània amb el centre del món romà, i resseguia la costa mediterrània des dels Pirineus fins a Cadis, en un recorregut de 1.500 km. Va ser una via clau de comunicació i comerç entre les ciutats i les províncies romanes. A Catalunya té 38 etapes senyalitzades en groc i blau, que travessen 134 municipis i 16 comarques. Del Montsià a l’Alt Empordà fa 420 km, als quals cal sumar 270 km de quatre rutes alternatives.
ELS TRENS

Maçanet Massanes és final de línia de l’R1 i de l’R2 Nord, i totes dues estacions són de la línia de Regionals entre Barcelona i Girona.

  • Estació de sortida. Maçanet Massanes (Rodalies). Va entrar en servei el 1860 amb la prolongació de la línia de Granollers, i el 1862 hi va arribar la de Mataró, que tancava el vuit ferroviari català pel nord. Just per sobre de l’estació, en un pas elevat, hi passa la línia d’alta velocitat entre Barcelona i la frontera. L’estació és apartada de qualsevol nucli urbà. Des del 2011 té un edifici de viatgers nou, amb taquilla però sense cafeteria.
  • Estació d’arribada. Sils (Regionals). A l’extrem sud de la població, però a tocar de tota mena de serveis. El tren hi va arribar el 1862, amb l’obertura de la línia entre Maçanet i Girona. L’edifici, del 1929, és de grans dimensions i té tres cossos. Avui acull un petit museu de l’estany de Sils i la comissaria de la policia local.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
PUBLICACIONS
  • Pujadas, A.; Pallí, L.; Roqué, C.; Brusi, D. El vulcanisme de la Selva. Universitat de Girona, col·lecció Dialogant amb les Pedres, 8. Girona, 2000.
MAPES