326. El Tagamanent (100 Cims) pels Fondrats, el Bellit i baixada pel GR-5 des de St. Martí de Centelles

PerAdmin

Ruta circular que combina paisatges espectaculars, patrimoni històric i un cert grau d’exigència física. Comença i acaba a l’estació de Sant Martí de Centelles, a Osona, tot i que també es pot considerar una ruta circular des d’Aiguafreda, perquè és en aquest municipi on se separen els camins de pujada i de baixada.

A més, l’itinerari vol ser un petit homenatge a Aiguafreda, que el 23 de juliol de 2025, després d’una votació favorable al Parlament de Catalunya, va deixar de formar part del Vallès Oriental per incorporar se a Osona.

És una manera diferent de pujar al Tagamanent (100 Cims), per un camí poc habitual, el que puja per la carena dels Fondrats i passa pel Bellit. Combinant aquesta pujada amb qualsevol de les altres baixades des del cim, es poden fer infinitat d’itineraris. En aquesta ocasió hem baixat pel GR-5, que va directe a Aiguafreda, per tancar el cercle.

L’itinerari va cap a llevant per un camí de carena que travessa pinedes i alzinars resseguint la carena dels Fondrats, fins al mas del Bellit, situat en un replà amb bones vistes sobre la vall del Congost. És un antic mas avui deshabitat, però ben conservat, punt de pas habitual de caminadors i ciclistes.

Del Bellit s’emprèn la pujada al cim del Tagamanent (1.055 m), una de les muntanyes destacades del Montseny i inclosa a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Dalt hi ha l’antiga església romànica de Santa Maria de Tagamanent, documentada des del segle X, i un mirador natural amb vistes àmplies sobre la plana de Vic, el Montseny i les serres properes.

La baixada segueix íntegrament el GR-5, que en aquest tram alterna corriols i trams curts de pista forestal. Pel camí es passa per les ruïnes de la masia de Puig Agut, abans de tornar al punt de sortida, a Sant Martí de Centelles.

ELEMENTS D’INTERÈS

Durant la travessa passarem per molts elements d’interès. Alguns són a tocar del camí i d’altres, com les sepultures del Fossar dels Moros, demanen separar se uns metres en una visita d’anada i tornada.

  • Sant Martí de Centelles. Petit municipi d’Osona d’uns 1.250 habitants i 25,6 km², format per diversos nuclis, entre els quals l’Abella, on hi ha l’Ajuntament i l’estació. Al voltant del carrer Major es conserven diversos edificis històrics, com el molí d’Abella, documentat des del segle XII, o l’hostal d’Abella. Però l’element més destacat és el pont d’Abella, sobre el Congost, que uneix el nucli amb Aiguafreda. L’actual és del segle XVIII.
  • Aiguafreda. Municipi d’Osona des del 2025, quan el Parlament en va aprovar el pas des del Vallès Oriental. Té uns 2.575 habitants i 7,9 km². Tot i que sovint es parla de l’estació d’Aiguafreda, en realitat és de Sant Martí de Centelles. Passat el pont d’Abella, un petit monument enmig d’una rotonda commemora la trobada del GR-5 i el GR-2. Al capdamunt del carrer del Congost hi ha Can Bellavista, una bonica masia senyorial noucentista construïda per Jaume Sobrevies als anys vint.
  • Pous de glaç de l’Avençó. Construccions tradicionals per emmagatzemar gel a l’hivern. El gel, de basses o de neu compactada, es recollia, es premsava dins dels pous i es cobria amb materials aïllants com palla i branques per conservar lo fins a l’estiu. Quan hi vam anar, l’entorn estava força abandonat. S’hi veuen restes d’una inversió anterior, com plafons informatius i corriols per facilitar la visita, però no sembla que s’hi faci cap manteniment. Els plafons són vells i molts són il·legibles, les baranes dels camins estan trencades o han desaparegut i la vegetació ha crescut sense control i cobreix en part pous i corriols. La situació pot canviar en qualsevol moment, així que abans de visitar los us recomanem buscar informació actualitzada.
  • Fossar dels Moros. Necròpolis formada per diverses tombes excavades a terra i delimitades amb lloses de pedra. Són difícils de localitzar sense les coordenades GPS.
  • Els Fondrats. Ruïnes d’un antic mas construït probablement als segles XVII o XVIII, època en què es van aixecar moltes de les cases de muntanya del Montseny.
  • El Bellit. Gran mas format per tres cossos adaptats al pendent del terreny. El central és l’habitatge, el superior fa de paller i l’inferior és una capella afegida el 1830. Un mur de pedra envolta tot el conjunt. Les primeres referències documentals són del segle XVI, tot i que es creu que és anterior.
  • Pou d’aigua del Bellit. Adossat a la paret oriental del mas, d’estructura semicircular i construït amb pedra.
  • Mirador i ruïnes de Sant Martí. Just damunt del collet hi ha les restes de l’antiga ermita de Sant Martí, condicionades com a mirador. Està documentada l’any 1009 com a “Sancti Martini supra via”.
  • Santa Maria de Tagamanent (100 Cims). Cim inclòs als 100 Cims de la FEEC, tot un clàssic de l’excursionisme català. Dalt hi ha l’ermita de Santa Maria i les restes de l’antic castell. La primera referència documental de l’església és del 993. Amb el temps va dependre de diversos poders eclesiàstics, fins a consolidar se com a parròquia del bisbat de Vic. L’estructura original, que encara es pot apreciar, és romànica del segle XII, però ha estat modificada i ampliada diverses vegades, sobretot després del terratrèmol del 1448 i al segle XVIII. El 2020 es va inaugurar la restauració del conjunt monumental del cim.
  • Puig Agut. Masia en ruïnes, que sembla que va quedar inacabada. Se’n conserva la part esquerra i part del mur que tancava un pati rectangular, amb restes d’una gran portalada de mig punt i finestres amb llindes monolítiques. Algunes estructures a mig fer indiquen que les obres es van aturar de cop, per causes desconegudes.
ELS SENDERS

A la pujada, la travessa no segueix cap sender homologat, i cal anar atents a les cruïlles. Només hi ha trams curts on trobarem marques de sender homologat. A l’inici de la pujada al Tagamanent seguirem una estona el PR-C 213 (vegeu la ruta ST271).

A la baixada cap a Aiguafreda seguirem en tot moment el GR-5.

DIFICULTAT

Alta. Hi ha trams sense camí clar, sobretot a la pujada, i especialment entre els Fondrats i el Bellit, on hi ha diverses traces de bestiar que poden confondre. Tot i així, no hi ha pèrdua, només cal anar seguint amunt.

Passats els Fondrats, cal parar atenció a seguir el corriol, que creua diverses vegades la pista que baixa del Bellit.

El camí d’accés a les sepultures del Fossar dels Moros no està marcat ni és evident. Convé anar consultant el GPS.

ELS TRENS

Ruta circular amb sortida i arribada a l’estació de Sant Martí de Centelles, al barri de l’Abella, a la línia R3 de Rodalies, que uneix Barcelona amb Vic, Ripoll i Puigcerdà.

  • Estació de sortida i arribada. Sant Martí de Centelles (Rodalies). No la confongueu amb l’estació de Centelles. És a pocs metres d’Aiguafreda i té servei de bar.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES