Recorregut circular que, des de l’estació de Llinars del Vallès, ens portarà a conèixer una part dels al·licients de la serra del Corredor, muntanya a cavall del Vallès Oriental i el Maresme inclosa dins del Parc del Montnegre i el Corredor, un espai protegit de 15.000 ha.
No visitem la part central i més coneguda del Corredor, sinó el seu vessant vallesà, a prop de Llinars. Tot i així, la ruta passa per elements d’interès natural i patrimonial notables, entre els quals destaquen Sant Andreu del Far i el dolmen de la Pedra de l’Arca.
Un dels moments àlgids de la travessa és l’aiguabarreig on neix el riu Mogent. Aquest riu, que en unir se amb el Congost forma el Besòs, s’origina a la confluència del torrent de Ca l’Arenes i el torrent de Ca l’Illa, dos cursos que neixen al vessant vallesà de la serra del Corredor.
EL BESÒS
El Dr. Livingstone, suposo? Aquesta coneguda frase, potser mai pronunciada, s’atribueix a Henry M. Stanley quan el 1871 va trobar a Ujiji (Tanzània) l’explorador escocès, desaparegut durant anys mentre buscava les fonts del Nil. Amb tot, el descobriment de les fonts del Nil s’atribueix a Richard Burton i sobretot a John Speke, després d’una llarga expedició iniciada el 1856.
Avui hi ha un cert consens sobre on comença el riu més llarg d’Àfrica. I no és un punt, sinó dos, segons com es miri. El primer, i el més evident, és la sortida del Nil del llac Victòria a Jinja (Uganda), que Speke va identificar el 1862. Aquest primer tram, el Nil Victòria, passa després per les cascades Murchison i acaba formant el Nil Blanc, que a Khartum s’uneix amb el Nil Blau per donar lloc al Nil.
El segon punt seria la surgència més allunyada que aboca les aigües al llac Victòria. Aquest honor correspon al riu Kagera, tot i que no està clar quina de les seves branques capdavanteres, a Ruanda i Burundi, és el punt més llunyà de la conca del Nil.
Jo mateix vaig visitar les cascades Murchison, al Nil Victòria, molt abans que les fonts del Besòs. Així doncs, on neix el Besòs?
Oficialment, el Besòs neix a l’aiguabarreig del Congost i el Mogent, al límit entre Montornès del Vallès i Montmeló. Però si, com en el cas del Nil, distingim entre el punt on el riu pren el nom i les capçaleres més allunyades de la conca, hem d’anar a buscar on neixen els seus afluents.
La conca del Besòs està formada per diverses subconques, entre les quals hi ha la del Congost, la del Mogent, la de la riera de Caldes, la del Ripoll i la del Tenes.
La del Congost és la principal. El riu té una longitud de 41 km i la subconca una superfície de 210 km². Les seves principals rieres són la riera Martinet (8,7 km), la riera de l’Avencó (14,2 km) i la riera de Vallcàrquera (4,1 km). El Congost neix a la font del Regàs, a Collsuspina, com vam veure a la ruta ST274.
La subconca del Mogent té una superfície de 180 km² i el riu una longitud de 31,4 km. Les principals rieres, que baixen tant del Montseny com de la serra del Corredor, són la de Vilamajor (12,5 km), la de Cànoves (17,3 km) i la de Vallromanes (6,1 km).
El Mogent neix al vessant nord del Corredor, a l’aiguabarreig dels torrents de Ca l’Arenes i de Ca l’Illa, i és aquest el punt on intentarem arribar en aquesta ruta. És aquí on el riu pren el nom, tot i que el punt més alt i allunyat de la seva subconca és al capdamunt de la riera de Cànoves, al vessant sud de Pedres Blanques (1.273 m), al Montseny.
Altres rutes amb el Besòs com a protagonista.
- Ruta ST163. Camí Fluvial del Mogent i castell de Sant Miquel des de Montmeló
- Ruta ST175. Aiguabarreig del Besòs i el turó de les Tres Creus des de Montmeló
- Ruta ST183. De Montmeló a Granollers seguint el riu Mogent
- Ruta ST228. De Montmeló a Granollers seguint el riu Congost
- Ruta ST274. Naixement del riu Congost i cim del Bellver (100 Cims) des dels Hostalets de Balenyà
- Ruta ST276. Camí del Besòs GR 2 entre Montmeló i Sant Adrià de Besòs
ELS SENDERS
El novembre del 2023 el Centre Excursionista de Llinars va inaugurar el PR C 228, un sender circular amb sortida i arribada al centre del poble. Té 25 km de recorregut i tres variants que connecten la part alta amb la baixa, de manera que permeten dissenyar diferents bucles segons el que triem.
En aquest cas hem seguit el traçat original del camí més oriental i el PR C 228.2 per tornar a Llinars.
El GR 92 travessa tota la serra del Corredor des de Vallgorguina fins a Can Bordoi. Resseguirem aquest sender de gran recorregut durant bona part del tram que va per la carena.
DIFICULTAT
Mitjana.
Tot i que seguim en tot moment la pintura blanca i groga del PR i hi ha pals indicadors a gairebé totes les cruïlles, convé consultar el GPS per no passar de llarg cap element d’interès i no equivocar se en les nombroses cruïlles del recorregut.
Cal anar especialment amb compte al tram que visita l’aiguabarreig del Mogent, amb corriols estrets i molt emboscats.
ELS TRENS
Ruta circular amb sortida i arribada a la mateixa estació.
- Estació de sortida i arribada. Llinars del Vallès (Rodalies). L’estació és al sud de la vila, a tocar de la plaça de la Vila, on hi ha diversos establiments per prendre alguna cosa o comprar avituallament.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
- Meteocat (predicció municipal de Llinars del Vallès)
- MeteoMuntanya
- AEMET (Agencia Estatal de Meteorología)
- Pla Alfa (risc d’incendi forestal)
WEBS
- FEEC (Senders)
- Parc del Montnegre i el Corredor
- Consorci Besòs Tordera
- Ajuntament de Llinars del Vallès
- Mapa de Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona)
- Pobles de Catalunya
MAPES
- Editorial Alpina. Montnegre Corredor. Escala 1:25.000.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Mapa topogràfic de Catalunya. Escala 1:25.000.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (visor de mapes)
- Instamaps
- Mapy