274. Naixement del Congost i pujada al Bellver (100 Cims) des de Balenyà – Els Hostalets

PerAdmin

Llarga travessa circular des de l’estació de Balenyà els Hostalets, a la línia R3 de Rodalies, que us portarà a conèixer molts indrets interessants a cavall de les comarques d’Osona i el Moianès.

Una de les principals raons de la ruta és visitar la font del Regàs, una surgència que no tindria res d’extraordinari si no fos perquè es considera, ni més ni menys, el naixement del riu Besòs. Oficialment, el Besòs neix a l’aiguabarreig del Congost i el Mogent, al límit entre Montornès del Vallès i Montmeló (Vallès Oriental). La font del Regàs, en canvi, és l’origen del Congost, el seu principal afluent, que recorre 41 km fins a trobar el Mogent. Sigui o no el punt real on neix el riu, val la pena visitar la.

L’altre gran objectiu és el cim del Bellver, una muntanya de 1.041 m al municipi de Collsuspina (Moianès) inclosa a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Segur que molts dels que llegiu això busqueu precisament sumar un cim més a la llista, però cal que sapigueu que el turó és decebedor. No recordem cap altre cim dels 100 Cims amb tan poc atractiu. S’hi arriba per un camí poc fressat que surt d’una pista asfaltada i puja pel mig d’un tancat de bestiar fins a un cim amb un vèrtex geodèsic des del qual gairebé no hi ha vistes.

Per contra, tant a l’anada com a la tornada gaudirem d’excel·lents panoràmiques d’Osona i el Montseny, i visitarem innombrables elements patrimonials que compensaran de sobres la desil·lusió del turó del Bellver. Una ruta que no us decebrà.

L’entorn del Roc Gros també és força curiós. Abans d’arribar hi passarem per la bonica i ombrívola font de l’Abeurada. Un cop dalt, dos miradors abocats als penya segats ens oferiran àmplies panoràmiques dels Pirineus i del Montseny.

Pel que fa al patrimoni, mereix una atenció especial el conjunt de la Mare de Déu de l’Ajuda, l’antic nucli històric de Balenyà, que va créixer al voltant de l’església romànica.

Però també visitarem el poble de Collsuspina, l’ermita de Sant Miquel de Vilageliu, l’aqüeducte de Barbat, el pont del Molí, Sant Cugat de Gavadons i molts altres punts d’interès que fan de la caminada una ruta molt completa.

PUNTS D’INTERÈS

Aquests són els punts d’interès que trobarem, per ordre de pas.

  • L’estació. És als Hostalets, nucli de 3.850 habitants (2020) del municipi de Balenyà. El nucli històric correspon a les masies que envolten el santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda.
  • Pont del Molí del Verdaguer. Pont del segle XVIII que salvava el riu Congost per donar accés al molí del Verdaguer.
  • Font de Sant Miquel. Interessant font situada a tocar de la llera del riu. El setembre del 1981 s’hi van col·locar unes rajoles amb el nom de la font i una imatge de l’ermita de Vilageliu.
  • Aqüeducte de Barbat. Feia passar l’aigua d’una banda a l’altra del torrent de Güells (Congost), que en aquest punt marca el límit entre els termes de Balenyà i Tona.
  • Sant Miquel de Vilageliu. Església romànica del terme de Tona (Osona), de planta rectangular i amb campanar d’espadanya. Hi ha referències d’una primera capella l’any 948, tot i que sembla que la nau principal no es va construir fins cap al 1080, i es va modificar al segle XII.
  • Font de Güells. A l’esquerra del camí. Pren el nom del mas i del castell propers de Güells.
  • Font del Regàs. A tocar del mas Regàs, del qual pren el nom. És a la capçalera de la conca del Congost, el principal afluent del Besòs, i per això es considera el naixement d’aquest riu. Un rètol de fusta ho indica.
  • Sant Cugat de Gavadons. Església del terme de Collsuspina (Moianès), situada a tocar del mas Bellver. La primera menció és de l’any 968. És una església de mida mitjana, d’estil preromànic i romànic, d’una sola nau del segle XII i amb campanar d’espadanya. Al segle XIX s’hi va adossar una sagristia i la casa rectoral, una reforma que va mutilar l’absis.
  • El pedró de Sant Cugat de Gavadons. Entre l’església i el mirador hi ha una pedra en forma de taula rodona que marca els punts cardinals. “El pedró era la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Es situava al punt més alt d’un terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s’hi beneïa l’aigua i amb fulles de llorer s’escampava simbòlicament entorn seu.” (Font, Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)
  • Turó del Bellver (100 Cims). Cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. De tots els que hem fet, que ja passen del centenar, és sens dubte el de menys interès, i fins i tot gosaríem dir que és força lleig. S’hi accedeix per un tancat de bestiar, sense camí clar. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i uns repetidors de telefonia que malmeten el paisatge.
  • Collsuspina. Municipi del Moianès de 387 habitants (2021) que va créixer a mitjan segle XVI al voltant de l’antic hostal, l’actual Cal Xarina. El seu petit nucli antic mereix una visita o una aturada en algun dels restaurants. L’església parroquial, dedicada a Santa Maria dels Socors, es va construir entre el 1592 i el 1600 per iniciativa de l’hereu del mas Pedrós. Al llarg del carrer principal hi ha diversos edificis que val la pena veure. Destaca Cal Xarina, al carrer Major, avui restaurant. També són atractius Cal Roma (l’ajuntament), conegut també com Can Armadans, Cal Mestre i Can Fusté. A la cantonada de la plaça Major amb el carrer de Moià hi ha una creu de terme que inclou una font.
  • Els Tres Roures. Tres grans roures arrenglerats al mateix marge del camí, entre el bosc de Can Casanoves i Can Jordà. A tocar d’aquest darrer mas n’hi ha tres més de més petits.
  • Font de l’Abeurada. Font situada en un indret ombrívol que convida al descans. “Font situada a llevant de la masia del Garet de Dalt, en un racó de la costa del Garet. Està construïda en un marge, on hi ha fixat un brollador metàl·lic. L’aigua cau en una pica quadrangular de pedra i sobreïx fins a una bassa natural. Al costat hi ha una mola que fa de taula i uns bancs d’obra. El propietari del Garet de Dalt va arranjar l’espai amb la col·locació d’una mola, bancs i una barbacoa per fer-hi àpats a l’estiu.” (Font, Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)
  • Roc Gros de la Guàrdia. Turó de 890 m del terme de Balenyà (Osona), format per un altiplà amb un penya segat orientat al sud est. Dalt hi ha dos miradors excel·lents, el del Pirineu al nord, amb taula d’orientació, i el del Roc Gros al sud, mirant al Montseny, amb un banc de pedra.
  • Mare de Déu de l’Ajuda. El santuari, antigament Sant Fruitós de Balenyà, és una església d’origen romànic ampliada entre els segles XVII i XIX. El primer esment és de l’any 955, quan la casa de Sant Fruitós apareix al testament del sacerdot Sunyer, i el 1031 ja consta amb funcions parroquials. De l’edifici primitiu se’n conserva part de la nau i del campanar. El presbiteri té un retaule neoclàssic amb la imatge de la Mare de Déu de l’Ajuda, nom documentat des del 1775 (abans s’anomenava Bona Sort). (Font, Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)
EL BESÒS

El Dr. Livingstone, suposo? Aquesta coneguda frase, potser mai pronunciada, s’atribueix a Henry M. Stanley quan el 1871 va trobar a Ujiji (Tanzània) l’explorador escocès, desaparegut durant anys mentre buscava les fonts del Nil. Amb tot, el descobriment de les fonts del Nil s’atribueix a Richard Burton i sobretot a John Speke, després d’una llarga expedició iniciada el 1856.

Avui hi ha un cert consens sobre on comença el riu més llarg d’Àfrica. I no és un punt, sinó dos, segons com es miri. El primer, i el més evident, és la sortida del Nil del llac Victòria a Jinja (Uganda), que Speke va identificar el 1862. Aquest primer tram, el Nil Victòria, passa després per les cascades Murchison i acaba formant el Nil Blanc, que a Khartum s’uneix amb el Nil Blau per donar lloc al Nil.

El segon punt seria la surgència més allunyada que aboca les aigües al llac Victòria. Aquest honor correspon al riu Kagera, tot i que no està clar quina de les seves branques capdavanteres, a Ruanda i Burundi, és el punt més llunyà de la conca del Nil.

Jo mateix vaig visitar les cascades Murchison, al Nil Victòria, molt abans que la font del Regàs. Així doncs, on neix el Besòs?

Oficialment, el Besòs neix a l’aiguabarreig del Congost i el Mogent, al límit entre Montornès del Vallès i Montmeló. Però si, com en el cas del Nil, distingim entre el punt on el riu pren el nom i les capçaleres més allunyades de la conca, hem d’anar a buscar on neixen els seus afluents.

La conca del Besòs està formada per diverses subconques, entre les quals hi ha la del Congost, la del Mogent, la de la riera de Caldes, la del Ripoll i la del Tenes.

La del Congost és la principal. El riu té una longitud de 41 km i la subconca una superfície de 210 km². Les seves principals rieres són la riera Martinet (8,7 km), la riera de l’Avencó (14,2 km) i la riera de Vallcàrquera (4,1 km). El Congost neix a la font del Regàs, a Collsuspina, l’indret que visitem en aquesta proposta.

La subconca del Mogent té una superfície de 180 km² i el riu una longitud de 31,4 km. Les principals rieres, que baixen tant del Montseny com de la serra del Corredor, són la de Vilamajor (12,5 km), la de Cànoves (17,3 km) i la de Vallromanes (6,1 km).

El Mogent neix al vessant nord del Corredor, a l’aiguabarreig de les rieres de Ca l’Arenes i de Ca l’Illa. És aquí on el riu pren el nom, tot i que el punt més alt i allunyat de la seva subconca és al capdamunt de la riera de Cànoves, al vessant sud de Pedres Blanques (1.273 m), al Montseny.

Altres rutes amb el Besòs com a protagonista.

  • Ruta ST163. Camí Fluvial del Mogent i castell de Sant Miquel des de Montmeló
  • Ruta ST175. Aiguabarreig del Besòs i el turó de les Tres Creus des de Montmeló
  • Ruta ST183. De Montmeló a Granollers seguint el riu Mogent
  • Ruta ST228. De Montmeló a Granollers seguint el riu Congost
  • Ruta ST275. Naixement del riu Mogent i Sant Andreu del Far des de Llinars del Vallès
  • Ruta ST276. Camí del Besòs GR 2 entre Montmeló i Sant Adrià de Besòs
EL VÈRTEX DE LES TRES CONQUES

A pocs metres de la font del Regàs, en un petit turó damunt del camí de can Regàs, hi ha un indret tan discret com singular, el vèrtex on es toquen tres de les grans conques hidrogràfiques de Catalunya, la del Ter, la del Llobregat i la del Besòs. No hi ha cap fita que el senyali, però el fenomen és fàcil d’imaginar. Una gota de pluja que caigui en aquest altiplà pot emprendre tres viatges ben diferents segons el vessant on rellisqui.

Cap al nord, la gota baixaria pel torrent de Sant Cugat, que més endavant esdevé el Gurri, travessaria la plana de Vic fins al Ter i acabaria al mar a l’Estartit, al terme de Torroella de Montgrí, després d’uns 160 km. Cap a ponent, seguiria el torrent de l’Espina o de Santa Coloma i la riera de Calders fins al Llobregat, i desembocaria al Prat de Llobregat al cap d’uns 115 km. I cap a llevant, el torrent de Güells la portaria al Congost i al Besòs, fins a Sant Adrià de Besòs, en el trajecte més curt dels tres, d’uns 60 km. Per això a Collsuspina diuen que les aigües que hi cauen són missatgeres del poble cap a indrets ben allunyats.

DIFICULTAT

Itinerari llarg i amb un desnivell acumulat important. Cal una bona forma física per acabar la ruta visitant tots els punts d’interès.

Els camins són clars i hem buscat sempre pistes i corriols senyalitzats, però és imprescindible seguir el track amb GPS.

Hi ha trams on cal anar especialment atents a l’aparell per seguir la ruta amb seguretat. És el cas del camí que va de la font de l’Abeurada al Roc Gros, i del tram de l’aqüeducte de Barbat, un punt on el senyal GPS es perd amb facilitat.

ELS TRENS

Ruta circular amb sortida i arribada a la mateixa estació.

  • Estació de sortida i arribada. Balenyà els Hostalets (Rodalies, R3). L’estació és a ponent de la població, a uns 200 m del nucli urbà.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES