VIES FERRADES I CAMINS EQUIPATS DES D’ESTACIONS DE TREN
Us presentem una llista de vies ferrades i camins equipats que es poden fer sortint i arribant a una estació de tren de casa nostra. És una llista més extensa que les ressenyes publicades al web, perquè hi incloem també vies que, al nostre parer, es poden fer en tren però que encara no hem fet.
Per incloure una via, hem tingut en compte que l’aproximació no fos excessivament llarga ni complicada, i que tot plegat es pogués fer en una sola jornada. L’única excepció són les vies d’Andorra, que demanen fer nit al Pas de la Casa.
Hem tret de la llista la via ferrada de la Teresina, a Montserrat, que s’ha tancat definitivament (135. Montserrat. VF Teresina des del Monestir pel Camí de l’Arrel).
Les vies ferrades són instal·lacions que canvien sovint. Es tanquen per manteniment, per despreniments o per decisions dels propietaris, i de vegades es reobren amb modificacions. Per això, abans de fer qualsevol via, cal consultar ne l’estat actual. Webs com Deandar o Rocjumper en donen informació actualitzada.
LA GRADUACIÓ DE LA DIFICULTAT
A casa nostra, la dificultat de les vies ferrades se sol indicar amb l’escala Hüsler, que pren com a base la lletra K, de Klettersteig, via ferrada en alemany. Va del K1 al K6, i cada grau es pot matisar amb els signes més i menys. Entre parèntesis hi ha l’equivalent de l’escala francesa, molt semblant a la que es fa servir per a l’alpinisme clàssic.
- K1, fàcil (F). Topi de les Crestes del Conill.
- K2, poc difícil (PD). Feixa del Colom.
- K3, bastant difícil (AD). Roca de la Creu.
- K4, difícil (D). Patacons.
- K5, molt difícil (TD). Variant difícil de les Baumes Corcades.
- K6, extremadament difícil (ED). Cinglera del Resistent.
Algunes vies s’han graduat per sobre del K6, amb un K7 que l’escala original no preveu, i que es reserva per a recorreguts gairebé verticals o desplomats que demanen una força de braços extraordinària.
Per fer una via ferrada cal material tècnic, com a mínim casc, arnès i un dissipador d’energia homologat. Algunes vies tenen ràpels obligatoris, i llavors cal portar corda i material per assegurar se.
1. LÍNIA R3 (BARCELONA, VIC, RIBES DE FRESER)
– VF Baumes Corcades (K3, variant K5)
Estació de sortida: Centelles (Rodalies)
- 31. Via Ferrada de les Baumes Corcades des de l’estació de Centelles
- Estació de sortida: Centelles
- Observacions: Gran clàssica de casa nostra, sense dubte una de les millors. En destaca el pont nepalès de 70 metres, un dels més llargs d’Europa (opcional). Hi ha una variant de més alta dificultat (K5) evitable.
- Un cop acabada la VF és aconsellable completar la sortida amb una ruta fins al Roc de la Guàrdia seguint la serra de Fonderola a fi de fruir de l’entorn més enllà de la ferrada (Ruta ST205 Serra de Fonderola).
– VF Roca de la Creu (K3)
- Estació. Ribes de Freser (Rodalies) o Ribes Vila (Cremallera de Núria)
La via comença sobre l’església, a poca distància de l’estació. Un cop acabada, es pot allargar la sortida amb una passejada fins a Batet o fins a les antigues mines del coll de Segura.
2. LÍNIES DEL LLOBREGAT (RODALIES I FGC)
– VF Turó del Marquès (K3)
- Estació. Castellbell i el Vilar (FGC)
Via ferrada assequible i ben equipada, ideal per agafar experiència. Es pot combinar amb la pujada al cim del turó del Marquès.
– VF Cinglera del Resistent (K6)
- Estació. Castellbell i el Vilar (FGC)
Al mateix sector que la del Turó del Marquès, és una de les vies més dures de la zona, amb un desplom final només apte per a braços molt forts. Només per a experts.
– VF Turó de l’Escletxa
- Estació. Castellbell i el Vilar Monistrol de Montserrat (Rodalies)
Via molt curta, de 8 a 10 metres de desnivell, ben equipada, que supera el cingle que envolta el turó de l’Escletxa. Per si sola no té sentit, però és un bon complement per a l’excursió al turó de l’Escletxa (100 Cims) i a Viladoms de Dalt.
– Canals de les Bardisses Romàntiques (K4) i la Canal 17 F (K3)
- Estació. Aeri de Montserrat (FGC)
No són vies ferrades pròpiament dites, sinó canals equipades amb cordes i cadenes, i cal anar hi amb compte. Les dues canals són paral·leles, i se solen combinar fent ne una de pujada i l’altra de baixada. La Canal 17 F és la més assequible. Si es fan de baixada, totes dues tenen ràpels.
– Canal equipada del Torrent dels Abadals (K1)
- Estació. Castellbell i el Vilar (FGC)
Recorregut curt, obra dels mateixos equipadors de l’Escletxa, que remunta el torrent dels Abadals per escales i passos equipats. No cal material específic, tret que hi aneu amb persones molt inexpertes.
– Camí equipat del Torrent Tortuguer (K1)
- Estació. Monistrol Vila (Cremallera de Montserrat)
Camí equipat amb grapes que supera el torrent Tortuguer. És fàcil i no cal material tècnic. Té sentit com a variant de pujada a Montserrat des del monestir de Sant Benet.
– VF Roca Dreta (K2)
- Estació. Sant Vicenç dels Horts (FGC).
Petita via de poc més de cinc minuts, útil com a iniciació o per completar una sortida per la zona.
3. LÍNIA DE LLEIDA A LA POBLA DE SEGUR (FGC)
– VF Cágate Lorito (K6)
- Estació. Sant Llorenç de Montgai (FGC).
Una de les vies ferrades més difícils de Catalunya i de tot l’Estat. El compromís, la duresa i solucions tan originals com un pèndol la fan apta només per a experts.
– VF Topi de les Crestes del Conill (K1)
- Estació. Sant Llorenç de Montgai (FGC).
Via ferrada al marge esquerre del Segre. S’hi arriba per la carretera de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa. Després de 2,8 km, al pont que travessa el pantà de Sant Llorenç, cal agafar una pista durant uns 1,8 km fins a l’inici de la via. És curta però entretinguda, i té un pont tibetà.
4. COMARQUES DE TARRAGONA
– VF Feixa del Colom (K2)
- Estació. Montblanc (Rodalies)
Via curta i fàcil, excel·lent per iniciar se. Es pot aprofitar per visitar l’ermita de Sant Joan i fer una ruta pel vessant oriental de les muntanyes de Prades.
– VF de Patacons (K4)
- Estació. La Selva del Camp (Rodalies)
Elegant via ferrada amb quatre ponts nepalesos que ressegueix els contraforts septentrionals de les muntanyes de Prades. Està al límit del que es pot fer en una jornada, amb 28 km de recorregut, i només és factible per a gent ben preparada. Cal una llarga caminada des de la Selva del Camp fins a l’Albiol, i després es pot baixar fins a Alcover.
– VF Agulla d’Aigualcoll (K4, K5)
- Estació. L’Hospitalet de l’Infant (Rodalies)
Dura via ferrada pels vessants orientals de la serra de Mestral. Un cop acabada, es pot pujar al Molló Puntaire, el sostre de la serra, inclòs als 100 Cims de la FEEC.
– VF Les Serres de Mestral (K3)
- Estació. L’Hospitalet de l’Infant (Rodalies)
Opció més assequible que l’anterior, pel mateix vessant de la serra de Mestral, però més allunyada del Molló Puntaire. Es pot fer una interessant ruta circular tornant per la banda nord de la serra pel coll de Puntalt.
– VF d’Ulldecona (K4+)
- Estació. Ulldecona Alcanar la Sénia (Rodalies)
Es va reobrir amb modificacions després d’un greu accident que va posar en evidència deficiències de seguretat. La corda és obligatòria per als dos ràpels, de 13 i 14 metres.
– Camí del Brugent (camí equipat)
- 140. Camí del Brugent. De La Riba a Montblanc passant per Farena i Rojals
- 143. La Riba. Ruta circular pel riu Brugent, el Pinetell i el Clot d’en Goda
- Estació. La Riba (Rodalies)
Entretingut camí que remunta el riu Brugent per passeres i ponts penjats. No cal material tècnic.
– Camí del Rec (camí equipat)
197. Circular al Puig d’en Cama (100 Cims) pel Camí del Rec complet (SL C-157) des La Selva del Camp
- Estació. La Selva del Camp (Rodalies)
Camí recuperat que segueix l’antic rec de la Selva del Camp, senyalitzat com a sender local. No cal cap mena de material. Es pot combinar amb la pujada al Puig d’en Cama, un altre dels 100 Cims de la FEEC.
5. CATALUNYA NORD I ANDORRA
– Camí equipat de les Gorges de Carançà
- Estació. Toès Carançà (Tren Groc).
La travessa de Núria a Carançà reuneix tots els ingredients per ser una de les imprescindibles del Pirineu. Gràcies a passeres i ponts penjats, supera trams engorjats, enmig de boscos i camins tallats a la roca. No cal material tècnic. Des de l’estació de Toès també es pot fer una ruta circular per les passeres.
– VF Souterrata (K2)
- Estació. Vilafranca de Conflent (SNCF i Tren Groc).
Via ferrada a Vilafranca de Conflent, a tocar de l’estació d’inici del Tren Groc i final de la línia de Perpinyà. Consulteu les condicions d’accés abans d’anar hi.
– VF Chacun sa trace (K1)
- Estació. Font-romeu Odelló Vià (Tren Groc).
Via ferrada fàcil a Font-romeu, a l’Alta Cerdanya, ideal per iniciar se o per fer amb infants.
– VF Les Escaldilles (K4)
- Estació. Sallagosa (Tren Groc).
Via ferrada de pagament a Llo, a l’Alta Cerdanya, a uns 4 km de Sallagosa. El preu inclou el material, i no s’hi pot fer servir el propi. Consulteu les tarifes i variants al seu web.
– VF Coll dels Isards (K1)
- Estació. Portè Pimorent (SNCF).
Al vessant nord del coll dels Isards, a uns 3 km del Pas de la Casa. De Portè al Pas de la Casa hi ha 12 km, per un camí força interessant que passa per les ruïnes de les antigues mines de Pimorent. Calen dues jornades per fer la via i tornar a Portè, o baixar a l’estació de l’Ospitalet.
– VF Bony d’Envalira (K3)
- Estació. Portè Pimorent (SNCF).
Una de les vies ferrades més alpines del Pirineu. Es pot continuar fins als cims d’Envalira, baixar al Pas de la Casa pels colls de les Abelletes i fer, l’endemà, la via del Coll dels Isards. Com en el cas anterior, calen almenys dues jornades. Del coll de Pimorent també es pot baixar a l’estació de l’Ospitalet.