El Transpirinenc és una de les grans obres d’enginyeria ferroviària del país. La línia uneix Ripoll amb la Tor de Querol, s’enfila per la vall de Ribes, travessa el Pirineu pel túnel de Toses i baixa cap a la Cerdanya. Es va inaugurar solemnement el 21 de juliol de 1929, i va obrir una nova via de comunicació entre els dos vessants de la serralada, que encara avui és l’única que el creua per l’interior.
Només dos anys més tard, el 22 de març de 1931, es posava en marxa el Cremallera de Núria, que des de Ribes de Freser puja fins al santuari i a l’alta vall de Núria, a gairebé 2.000 metres, sense necessitat de llargues pujades a peu.
A la Tor de Querol, el Transpirinenc enllaça amb els trens francesos que pugen cap a Portè Pimorent i l’Ospitalet, a tocar d’Andorra, i amb el Tren Groc, que travessa la Cerdanya fins al Conflent. Gràcies a tots aquests trens, avui podem començar travesses a més de 1.500 o 2.000 metres d’altitud i pujar a cims que freguen els 3.000 metres sense agafar el cotxe en cap moment.
Les travesses des de Núria són força conegudes entre els excursionistes del país, però el vessant nord del Pirineu, a l’Alta Cerdanya i a la vall de l’Arieja, sovint queda fora del radar. I és una llàstima, perquè també ofereix grans oportunitats per caminar, amb el tren a la porta i molta menys gent.
En aquest article us proposem quinze cims, ordenats de més alt a més baix, tots amb sortida d’estacions de tren catalanes o nord-catalanes. Són alguns dels cims més alts del nostre país, amb paisatges molt diferents però un nexe comú, la possibilitat d’arribar en tren fins al peu de la muntanya.
ELS CIMS
- Pica del Carlit, 2.921 m
- Puigpedrós, 2.915 m
- Puigmal, 2.910 m
- Bastiments, 2.881 m
- Pic de l’Infern, 2.869 m
- Noufonts, 2.861 m
- Puigpedrós de Lanós, 2.842 m
- Pics d’Envalira, 2.822 m
- La Cabaneta, 2.818 m
- Roc Melé, 2.812 m
- Pic d’Eina, 2.789 m
- Pic d’Escobes, 2.781 m
- Alt de Juclar, 2.588 m
- El Punxó, 2.579 m
- El Taga, 2.040 m
1. PICA DEL CARLIT, 2.921 m
- Ruta ST74. Pujada al Carlit (100 Cims) en travessa de Portè Pimorent (SNCF) a Andorra-L’Hospitalet pel llac de Lanós i el refugi de Bessines
Sabíeu que des de l’estació de tren més alta de França d’ample internacional es pot començar una de les ascensions més espectaculars del Pirineu oriental? Des de l’estació de Portè Pimorent (1.562 m), als peus del coll del mateix nom, us proposem pujar al Carlit (2.921 m), el cim més alt dels Pirineus Orientals, per un itinerari de gran bellesa i interès excursionista.
La pujada es fa per la canal oriental, una ruta directa, classificada com a fàcil (F) en condicions d’estiu, que passa pel llac de Lanós, un dels embassaments d’alta muntanya més grans del Pirineu. L’ambient d’alta muntanya i les vistes des del cim fan que l’esforç valgui molt la pena.
Un cop al cim, hi ha diverses opcions de baixada.
- Tornar pel mateix camí.
- Seguir el camí dels Enginyers, un traçat aeri i panoràmic que voreja el llac de Lanós.
- Allargar la ruta i fer una gran travessa baixant per la preciosa vall de Bessines fins a l’estació de l’Ospitalet, a tocar d’Andorra.
Aquesta última opció, la que hem seguit, converteix l’ascensió en una travessa de dos dies, molt atractiva per a qui vulgui fer una escapada de muntanya amb inici i final en tren. A més, el tren permet fer una travessa lineal sense haver de pensar a recuperar el cotxe.
2. PUIGPEDRÓS, 2.915 m
- Ruta ST42. Cim del Puigpedrós (100 Cims) pel refugi de Malniu, en travessa des de La Tor de Querol a Portè
El Puigpedrós és el segon cim més alt dels Pirineus Orientals i una de les grans muntanyes del Pirineu català. Forma part del repte dels 100 Cims de la FEEC i és un mirador privilegiat sobre la Cerdanya, el massís del Carlit i el Cadí.
La ruta que us proposem en permet fer l’ascensió en travessa, amb les estacions de tren com a inici i final del recorregut. Surt de l’estació de la Tor de Querol, final del Transpirinenc, i puja pel GR-11 fins al refugi de Malniu, un indret acollidor entre boscos de pi negre i envoltat de llacs d’alta muntanya. Aquí es fa nit, cosa que permet repartir l’esforç i gaudir de l’entorn amb tranquil·litat.
L’endemà, amb les primeres llums, es puja al Puigpedrós, que es pot coronar sense dificultats tècniques des del coll de Mulleres. Del cim, la ruta baixa per la vall de Campcardós, una vall salvatge i molt poc transitada, d’ambient alpí i silenciós, fins a l’estació de Portè Pimorent, on reprenem el tren.
Una travessa completa, variada i espectacular, que uneix dos vessants del Pirineu, combina el GR-11 amb senders menys coneguts i es fa tota sense cotxe.
3. PUIGMAL, 2.910 m
- Ruta ST49. Ascens al Puigmal (100 Cims) des de Núria pel coll de Finestrelles i Pic del Segre
- Ruta ST88. Travessa de Núria a La Molina pel Puigmal (100 Cims), el Puig de Dòrria (100 Cims) i les Colladetes
- Ruta ST91. Travessa de Núria a Oceja pel Puigmal (100 Cims), el Puig de Dòrria (100 Cims) i Vallcebollera
- Ruta ST199. L’Olla de Núria pujant els 17 cims de la carena (2×100 Cims)
- Ruta ST329. Òrbita Alta. Travessa circular de sis jornades per les Capçaleres del Ter i del Freser des de Ribes de Freser
El Puigmal és, sens dubte, un dels cims més emblemàtics del Pirineu català, una d’aquelles muntanyes que cal pujar almenys un cop a la vida. És el sostre del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, la seva silueta es veu des de molts racons del país, i des del cim hi ha unes vistes espectaculars sobre el Pirineu oriental i la Cerdanya.
Una de les rutes més espectaculars per pujar hi és la travessa de Núria a La Molina, un itinerari llarg i exigent que careneja a gran alçada, amb panoràmiques increïbles. Des de Núria, on arribem amb el cremallera, pugem per camins que guaiten sobre els cims i els prats propers fins al Puigmal, amb vistes infinites sobre el Pirineu, la Cerdanya i Andorra. Després, la carena continua cap al Puig de Dòrria, un altre dels 100 Cims, abans de baixar cap a La Molina.
Una de les raons per les quals aquest cim és tan popular és que, malgrat la seva alçada, és relativament accessible, gràcies al tren, que permet començar i acabar la ruta en llocs ben connectats.
4. BASTIMENTS, 2.881 m
- Ruta ST329. Òrbita Alta. Travessa circular de sis jornades per les Capçaleres del Ter i del Freser des de Ribes de Freser
El Bastiments és el segon cim més alt del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, només superat pel Puigmal, i un dels 100 Cims de la FEEC. És a la carena fronterera entre el Ripollès i el Vallespir, i des del cim hi ha vistes àmplies sobre els cims veïns i les valls del voltant. Al seu vessant oriental, a uns 2.475 m, neixen les fonts del Ter.
El pugem a la tercera jornada de l’Òrbita Alta, la gran travessa circular de sis dies per les carenes del parc amb sortida i arribada a l’estació de Ribes de Freser. Aquesta etapa, de Núria al refugi d’Ulldeter, és la de més ambient d’alta muntanya de tota la travessa. Després del pic de Fresers, la pujada al Bastiments va per un corriol pedregós i no sempre evident, i del cim baixem per les fonts del Ter fins al refugi d’Ulldeter, on fem nit.
5. PIC DE L’INFERN, 2.869 m
- Ruta ST329. Òrbita Alta. Travessa circular de sis jornades per les Capçaleres del Ter i del Freser des de Ribes de Freser
El pic de l’Infern és a la carena principal del parc, entre el coll de Noucreus i el Bastiments, un dels trams més aeris i espectaculars de les Capçaleres del Ter i del Freser, amb vistes cap a les valls del Ripollès i del Conflent.
El coronem a la tercera jornada de l’Òrbita Alta, entre Núria i el refugi d’Ulldeter. Fins al coll de Noucreus el camí és clar i de bon fer, però abans i després del pic de l’Infern hi ha dos trams curts rocosos i una mica aeris. No tenen dificultat tècnica, però cal anar hi amb compte. Amb mal temps, la variant de la ruta permet evitar aquest tram de carena seguint el GR-11 des del coll de Noucreus.
6. NOUFONTS, 2.861 m
- Ruta ST38. Núria. Ruta circular pel cim del Noufonts (100 Cims) i del pic d’Eina
- Ruta ST199. L’Olla de Núria pujant els 17 cims de la carena (2×100 Cims)
- Ruta ST329. Òrbita Alta. Travessa circular de sis jornades per les Capçaleres del Ter i del Freser des de Ribes de Freser
El Noufonts és el segon cim més alt de l’olla de Núria, només superat pel Puigmal, i un dels 100 Cims de la FEEC. Des del cim hi ha una vista espectacular sobre la vall de Núria i els cims del voltant, com el Puigmal, el pic d’Eina i el Carlit.
Del santuari de Núria, on arribem amb el cremallera, la ruta circular de la ST38 puja cap a la carena que uneix el pic d’Eina i el Noufonts, en un recorregut que combina esforç, panoràmiques espectaculars i natura salvatge.
7. PUIGPEDRÓS DE LANÓS, 2.842 m
- Ruta ST118. Puigpedrós de Lanós 2.842m (100 Cims) des de l’estació de Portè Pimorent
Excursió d’alta muntanya fins al Puigpedrós de Lanós, un dels cims destacats del Pirineu oriental, just damunt de l’impressionant estany de Lanós, el llac artificial més gran del vessant nord del Pirineu. El cim, inclòs als 100 Cims de la FEEC, és un mirador excel·lent sobre el massís del Carlit i la vall de Campcardós.
Sortim de l’estació de Portè Pimorent, a l’Alta Cerdanya, i remuntem el camí dels Enginyers, un sender panoràmic que ens porta fins al refugi lliure dels Enginyers, una bona opció per fer nit a mig recorregut (comproveu que sigui obert abans de sortir). El recorregut travessa el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, un espai protegit de gran riquesa natural que s’estén per la Cerdanya, el Capcir i el Conflent.
8. PICS D’ENVALIRA, 2.822 m
- Ruta ST174. Els pics d’Envalira (100 Cims) pel Pas de la Casa (Andorra) des de Portè i Pimorent (SNCF)
Ruta exigent i espectacular, que es pot fer en dues jornades, amb sortida i arribada a l’estació de Portè Pimorent, l’última població nord-catalana abans del mític coll de Pimorent (1.921 m). L’objectiu és coronar dos cims destacats, el pic d’Envalira i el pic Negre d’Envalira, aquest últim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC.
L’itinerari va sempre per terreny d’alta muntanya, envoltat de cims imponents com el Puigpedrós, el Fontnegra, el Roc Melé o la Cabaneta. És una zona poc transitada a peu, però d’un gran valor paisatgístic, on no és estrany veure isards, marmotes o rapinyaires.
L’estació de Portè Pimorent és de la xarxa francesa SNCF, a la línia de Tolosa a la Tor de Querol, on enllaça amb molts dels trens de l’R3 de Rodalies de Catalunya.
9. LA CABANETA, 2.818 m
- Ruta ST132. La Cabaneta 2.818 m i el Roc Melé 2.812 m (100 Cims) des d’Andorra-L’Hospitalet
La Cabaneta és a la carena que separa Andorra de l’Arieja, entre el Roc Melé i el coll dels Clots, en un entorn solitari i molt panoràmic, amb vistes sobre el Puigpedrós i el Carlit.
Hi pugem amb una ruta circular d’alta muntanya amb sortida i arribada a l’estació de l’Ospitalet, un petit poble francès als peus del coll de Pimorent, que tot i el seu escàs encant és un magnífic punt de partida per a moltes travesses pel Pirineu oriental. De la Cabaneta, la baixada es fa per un sender evident però poc fressat fins al coll dels Clots, des d’on seguirem el GR pel riu Siscar fins a tornar a l’Ospitalet.
10. ROC MELÉ, 2.812 m
- Ruta ST132. La Cabaneta 2.818 m i el Roc Melé 2.812 m (100 Cims) des d’Andorra-L’Hospitalet
El Roc Melé és un dels 100 Cims de la FEEC, a la carena fronterera entre Andorra i l’Arieja, i un mirador excel·lent sobre els cims del Pirineu oriental.
La ruta surt de l’estació de l’Ospitalet i hi puja per un tram sense camí definit des de les bordes de l’Home Mort fins a la carena, on les vistes són espectaculars. Tot i que no hi ha passos tècnics, és una ruta molt exigent físicament i en orientació, sobretot aquest tram sense camí. És ideal per a excursionistes amb experiència en terreny d’alta muntanya fora de camins marcats.
11. PIC D’EINA, 2.789 m
- Ruta ST38. Núria. Ruta circular pel cim del Noufonts (100 Cims) i del pic d’Eina
- Ruta ST199. L’Olla de Núria pujant els 17 cims de la carena (2×100 Cims)
- Ruta ST329. Òrbita Alta. Travessa circular de sis jornades per les Capçaleres del Ter i del Freser des de Ribes de Freser
El pic d’Eina, inclòs als 100 Cims de la FEEC, és a la carena fronterera que tanca l’olla de Núria pel nord, sobre el coll d’Eina, l’antic pas cap a la vall d’Eina i la Cerdanya del nord. És un dels cims més accessibles des de Núria, i un bon mirador sobre la vall i el Puigmal.
Hi pugem des del santuari de Núria per la ruta circular de la ST38, que l’enllaça per la carena amb el Noufonts.
12. PIC D’ESCOBES, 2.781 m
- Ruta ST182. L’Alt de Juclar (100 Cims) i el pic d’Escobes (100 Cims) en ruta circular des de l’Ospitalet pel GRT 2
El pic d’Escobes és un dels 100 Cims de la FEEC, entre Andorra i l’Arieja, sobre els estanys de Juclar. La pujada demana experiència en terreny rocós i carenes aèries.
Hi pugem amb una ruta circular d’alta muntanya, dura i espectacular, amb sortida i arribada a l’estació de l’Ospitalet, que segueix en part el GRT 2, una ruta circular pels estanys d’Andorra. L’itinerari passa per indrets de gran bellesa, com la vall de l’Arieja, l’estany de Juclar o l’estany de Couart, i es pot fer en dues o tres jornades, combinant refugis lliures i guardats.
13. ALT DE JUCLAR, 2.588 m
- Ruta ST182. L’Alt de Juclar (100 Cims) i el pic d’Escobes (100 Cims) en ruta circular des de l’Ospitalet pel GRT 2
L’Alt de Juclar, inclòs als 100 Cims de la FEEC, s’alça sobre l’estany de Juclar, a Andorra. Tot i la seva altitud modesta, la pujada és tècnica i exposada, amb trams herbosos i grimpades.
Es corona a la mateixa ruta circular que el pic d’Escobes, amb sortida i arribada a l’estació de l’Ospitalet, i el refugi de Juclar, als peus del cim, és un bon lloc per fer nit.
14. EL PUNXÓ, 2.579 m
- Ruta ST131. De La Tor de Querol a Portè i Pimorent passant per Bena i el Punxó (100 Cims)
Travessa llarga i exigent fins al Punxó, un cim poc conegut de l’Alta Cerdanya inclòs recentment a la llista dels 100 Cims de la FEEC. A l’extrem occidental de la serra de la Portella de Bac d’Ortella, ofereix panoràmiques excepcionals sobre tota la Cerdanya i els grans cims veïns, com el Carlit, el Puigpedrós o el Fontnegra.
Sortim de l’estació internacional de la Tor de Querol, on arriba l’R3 de Rodalies, i anem guanyant alçada fins a la carena. El tram final de pujada i baixada del cim va fora de camins marcats, i demana orientació i bon sentit de la muntanya.
Ruta recomanada per a excursionistes amb experiència que busquin solitud i grans vistes des d’un cim redescobert fa poc per l’excursionisme català.
15. EL TAGA, 2.040 m
- Ruta ST10. El Taga (100 Cims) per Conivella i descens per Puigsac des de Ribes de Freser
- Ruta ST22. De Campdevànol a Ribes de Freser pel Taga (100 Cims)
- Ruta ST177. Travessa entre Ripoll i Ribes de Freser per St. Amand, el Taga i el Camí de Vidabona
- Ruta ST212. Cims del Taga 2.040 m (100 Cims) i de St. Amand (1.851 m) passant per St. Julià de Saltor i Bruguera
- Ruta ST329. Òrbita Alta. Travessa circular de sis jornades per les Capçaleres del Ter i del Freser des de Ribes de Freser
Al cor del Ripollès, a cavall de la vall de Ribes i la de Camprodon, el Taga és un autèntic tresor per als amants de la natura i la tranquil·litat, i un punt de referència per als habitants de la zona.
Tot i no ser un gegant del Pirineu, és un mirador privilegiat. Des del cim, la vista de 360 graus abasta des dels cims més alts del Pirineu oriental, com el Puigmal o el Canigó, fins a la plana de Vic i, els dies clars, fins i tot Montserrat. És un lloc ideal per aturar se, respirar aire pur i sentir se part d’un paisatge immens i variat.
L’entorn és típicament prepirinenc, amb boscos de pi roig i avet que deixen pas als prats de muntanya a mesura que guanyem alçada. Aquests boscos són l’hàbitat de moltes espècies, des de cérvols i isards fins a rapinyaires com l’àguila daurada.
Un dels grans atractius del Taga és que és molt accessible. Així i tot, no us confieu. La pujada des de Ribes de Freser és un dels desnivells continus més importants de la zona, i posarà a prova la vostra forma física.
