RUTES TEMÀTIQUES: Travesses de muntanya amb nom propi

rutatema(CLICA AL QUADRE PER VEURE´L EN FORMAT PDF)

ORIGEN

A finals dels anys 80 del segle passat els guardes dels refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes començaren a visitar-se tot passant per tots els refugis del  Parc. Les visites, no se sap quan ni com, les començaren a anomenar ´Carros de Foc´. L´any 2000 la ruta dels guardes s´institucionalitzà i s´oferí com a un producte turístic amb una nova fórmula,  una travessa de muntanya per etapes i amb recorregut fixat.

El gran èxit dels Carros de Foc vingué arran de la publicació el 2003 al ´New York Times´ d’un article on es feia publicitat de la bellesa d´aquesta travessa pel Parc Nacional. Ara fins i tot venien excursionistes americans a trescar per les nostres muntanyes. Aquest èxit obrí una porta a les travesses temàtiques, una fórmula que triomfa sobretot a Catalunya  on  han assolit un important éxit en els darrers anys.

QUÈ SON LES RUTES TEMÀTIQUES

gr

L’origen, però, cal buscar-lo lluny de les comarques pirinenques. Cal anar fins a la Ribera d’Ebre on Enric Aguadé i Joan Collel pintaren el primer senyal de sender de tot l´estat (un senyal blanc i vermell del GR-7) a l’ermita de Sant Blai (Tivissa). Des d´aquell dia han estat abalisats més de 9.000km de senders a Catalunya.

El que va començar com una simple ajuda per ajudar als excursionistes (ni més ni menys com encara ara ho poden ser les fites de pedra en els camins d´alta muntanya)  els camins marcats han esdevingut una eina i un recurs més per a l’excursionisme. Fins i tot han donat peu a la creació d´una modalitat nova de l’excursionisme, el senderisme.

Els camins s´organitzen en tres tipologies segons la seva distància:

  1. GR Gran Recorregut (GR més de 50km de llargària)
  2. PR Petit Recorregut (PR entre 10 i 50km)
  3. Senders Locals (SL entre menys de 10km).

1b. Més recentment s´ha creat el GR-T (GR Transpirinenc) que  no   són més que camins que connecten  el GR-11 i el GR-10(França)

Les rutes temàtiques serien travesses linials o circulars (tot i que la gran majoria són d´aquest segon tipus) que connecten viles, llacs, refugis, cims o poblacions a través de camins ja existents i buscant el punt de vista naturalístic, paisatgístic o històric del territori. En el fons busquen l´ànima de l’excursionisme: conèixer el país a través de les nostres passes. Ho fan, però, en un format tancat, amb un itinerari preestablert i amb unes etapes fixades però obertes a petites variants en el recorregut. Tampoc ens enganyem. La majoria de travesses temàtiques han estat creades amb la finalitat de promocionar els allotjaments de muntanya i rurals de la zona de creació de la ruta. Això no treu que segueixin tenint un gran interès natural i cultural.

senderisme

Però, el senderisme, què és?

Llegim la definició que fan diversos diccionaris de ´Senderisme´:

INSTITUT D´ESTUDIS CATALANS (IEC): m. [SP] Pràctica excursionista que consisteix a recórrer els senders de gran recorregut.

ENCICLOPÈDIA CATALANA: m. Pràctica excursionista que consisteix a recórrer a peu camins senyalitzats i homologats. Realitzada en el medi natural, aquesta pràctica permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per diferents camins senyalitzats, generalment aprofitant antigues vies rurals i evitant-ne en el traçat, tant com sigui possible el trànsit per carreteres i camins asfaltats.

FEEC (web):  El senderisme és una activitat física a l’abast de tothom que es realitza en el medi natural. Permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per camins senyalitzats. Els diferents tipus de senders permeten que tothom tingui un sender al seu abast i pugui practicar aquesta activitat.

Veiem que en les tres definicions és condició obligada la de transitar per camins senyalitzats, idea que no acabem de compartir. Rafel López Monné explica en el seu recomanable llibre ´Senderisme: camins i senyals: activitats recreatives i turístiques en espais rurals i naturals´ com els senderistes no surten a la muntanya amb la finalitat de seguir exclusivament camins senyalitzats i/o homologats. Aquesta activitat s´aproximaria més a una gimcana que no pas a una excursió.  Els senyals són eines que ens ajuden i faciliten una excursió, mai són una finalitat en sí mateixos.  Els senyors d´Enciclopèdia Catalana potser haurien de sortir més a la muntanya del que ho fan ara per adonar-se’n que no hi ha senderistes que surtin a fer excursions resseguint els senyals i que es quedin esmaperduts en arribar a una cruïlla on no tenen cap altre camí homologat que seguir.

TIPUS DE RUTES TEMÀTIQUES

Dins de les rutes temàtiques predominen les que busquen enllaçar punts d’interès natural (llacs, colls, cims, rius) amb els refugis o allotjaments rurals de la zona. No oblidem que naixen amb la finalitat de promocionar una zona i els seus allotjaments a fi de revitalitzar econòmicament la comarca per on discorre la ruta.

Actualment podem trobar més de 50 rutes temàtiques i travesses de muntanya amb aquesta fórmula. Algunes de les rutes temàtiques són un GR/PR específic com ara el GR-107: Ruta Bons Homes o el GR-175: Ruta del Císter…  tot i que no sempre és així. N´hi ha que no són camins homologats (GR/PR) però que en canvi tenen marques d´abalisament específiques, com els Estels del Sud, la Ruta de la Pau o la creu groga del Camí de Sant Jaume.  En aquest ampli ventall de tipologies de caminades podem finalment trobar rutes que ni transiten per camins homologats ni tenen marques específiques sinó que simplement són un circuit que aprofiten camins existents tan marcats com no marcats.

DE MUNTANYA

PR

Aquest tipus de rutes són sense cap mena de dubte el tema estrella de les travesses temàtiques. Ja sigui en mitja o alta muntanya la majoria de travesses es desenvolupen en aquest àmbit natural.

Gairebé tots els refugis guardats del Pirineu català tenen una ruta que els visita. Des de la Vall d´Aran fins el Canigó s´han anat establint rutes per tot l´ample pirinenc.  La ´Carros de foc´ al Parc Nacional d´Aigüestortes és l´exemple paradigmàtic, la primera i més coneguda de totes. També es coneix com la Ruta dels 9 Refugis donat que és una travessa circular que recorre tots 9 refugis del Parc Nacional. Posteriorment  s´han anat establint altres rutes, com la ´Cavalls del Vent´ al Parc Natural Cadí-Moixeró, el  ´El Cinquè Llac´ entre el pallars i l’Alta Ribagorça, la ´La Ruta 3 Valls´ entre l ´Alta Ribagorça catalana i la Ribagorza Aragonesa, el ´Tour del Canigó´,  els ´Refugis del Torb´ i  la ´Travessa dels 3 Refugis´  per la zona de Núria i el Canigó, entre d´altres.

GrocVermell

Fora de la serralada pirinenca també trobem travesses temàtiques. Als Ports els  ´Estels del Sud´ recorre bona part d´aquest parc natural en un circuit de 100Km que no ens deixarà indiferents. Pel Montsant tenim la ´Ruta dels Refugis del Montsant´ que ha estat recentment ampliada, i per Prades el ´El Brogit de la Vall´ que recorre la vall del riu Brugent.

RELIGIOSES

L´àmbit religiós és font també de diverses travesses de tots els tipus i distàncies.  La rSant Jaumeuta més coneguda, i antiga,  és sense cap mena de dubte el ´ Camí de Sant Jaume´.  El Camí de Sant Jaume és una xarxa de rutes que conformen un conjunt de camins que van néixer amb els segles per donar servei als pelegrins que anaven a venerar Sant Jaume a Galícia. Molts dels camins catalans conflueixen a Montserrat tot i que s’originen en punts tant diversos com l´Ebre, el Cap de Creus, Tarragona o Barcelona. Totes les variants del Camí de Sant Jaume estan comptades com una única Ruta Temàtica en el nostre quadre de travesses.

Una altra ruta de recent creació i també de caire clarament religiós és el ´Camí Ignasià´. Es tracta d´una travessa que recorre els punts més importants que Sant Ignasi de Loiola va fer el 1522 entre Loiola i Manresa en el seu camí de pelegrinatge a Terra Santa.  A Catalunya hi trobem 7 de les etapes  del camí que suposen 177km totals.  També en aquesta categoria podríem parlar del ´Camí dels Bons Homes (GR-107)´ travessa que segueix la suposada ruta de fugida dels càtars (Bons Homes) cap a Catalunya. Té el seu punt de sortida al Santuari de Queralt (Berguedà) i acaba al  castell càtar de Montsegur, ja a França, punt on es pot enllaçar amb la el ´Sentier Cathare´ que recorre el Llenguadoc-Rosselló des del Mediterrani fins a Montsegur.

PERSONATGES HISTÒRICS

Un alVerdaguertre tema força utilitzat a l´hora de crear rutes temàtiques són els personatges històrics. Ja hem parlat de la Ruta Ignasiana de Sant Ignasi de Loiola quan hem parlat de rutes religioses.

Una ruta interessant és  ´La Ruta del Caracremada´ travessa dedicada al maqui Ramon Vila Capdevila que recorre el Prepirineu del Solsonès i del Berguedà. La ruta visita entre altres indrets la casa on va néixer aquest famós maqui així com diversos punts de la zona per on va portar la seva lluita aquest resistent de la dictadura franquista.  Combatent  com el Caracremada però situant-nos al s. XVII tenim el Carrasclet, miquelet que lluità del costat austriacista durant la guerra de Successió Espanyola. La travessa creada amb el seu nom és la ´Ruta del Carrasclet PR C-88´ i recorre els paisatges del sud, entre Capçanes i Reus en poc més de 70km. I qui no coneix en Serrallonga? També té  la seva ruta, és clar,  la ´Ruta d´en Serrallonga (GR-178)´ que recorre el verals de La Selva per on més es va moure Joan Sala i Ferrer, bandoler del s. XVI més conegut com en Serrallonga.

No només revolucionaris tenen la seva travessa. També pintors com Pablo Picasso han donat peu al ´Camí de Picasso´, poetes ´Ruta Verdaguer ´ i bisbes  ´Camins del Bisbe i Abat Oliva  (GR-151)´ completen el ventall de rutes sobre personatges històrics que tenen la seva pròpia ruta.

CAMINS FLUVIALS/LLACS

Un  altre element que sol ser motiu per a la creació d´una ruta temàtica són els rius.  No tenim gaires rius ecològicament sans a casa nostra que en poguem estar orgullosos com per a ser objectes d´una travessa. Tot i així, són molts els rius que han estat motiu per a la creació de senders que els ressegueixen en part o en la seva totalitat.

L´Ebre té el seu propi sender de GR el ´Sender de l´Ebre (GR-99) ´, ruta creada pel Ministerio de Medio Ambiente que recorre tot el riu des del seu naixement fins al Delta. Del total de 1.280km que té el GR només 143km transcorren per territori català. És un sender que sol fer-se més en bicicleta que a peu donada la seva llargària, poc relleu i ferm arranjat de nou per a la pràctica esportiva.  La ´Ruta del Ter (GR-210)  ´ ha estat impulsada pel Consorci Ter-Alba i com el Sender de l´Ebre la caminada recorre tot el riu des del seu naixement a les muntanyes d´Ulldeter fins a la desembocadura prop de Torroella de Montgrí.

La  ´ Ruta de les Colònies Tèxtils PR C-144´ i ´El Brogit de la Vall´ són travesses que transiten amb un riu com a eix troncal que els hi dóna raó de ser tot i no ser pròpiament parlant camins fluvials. El Llobregat en el cas de les colònies tèxtils i el riu Brugent (Prades) en el cas del Brogit de la Vall.

Finalment la ´ Ruta de les Colònies Tèxtils PR C-144´ i ´El Brogit de la Vall´ són travesses que transiten amb un riu com a eix troncal que els hi dóna raó de ser. El Llobregat en el cas de les colònies tèxtils i el riu Brugent (Prades) en el cas del Brogit de la Vall.

ELS GR-PR-SL

Tots els senders (GR, PR, SL) tenen un nom i un número que els identifica. De totes les desenes de senders és difícil destriar-ne els que per sí mateixos podemgr identificar-los com a rutes temàtiques. Hi ha, però,  un parell de casos en què per entitat i prestigi propis dos GR han esdevingut tot un referent en el món senderista i  mereixen estar dintre d´una llista de Rutes Temàtiques: són el GR-11 i el GR-92.

El ´Sender del Mediterrani (GR-92)´ (creat el 1992 d´aquí el seu número) recorre tot el litoral peninsular des de Portbou fins a Cadis. Per aquesta raó també és anomenat Sender del Mediterrani.  Del total de quilòmetres (1.600km), 610km són sobre territori català. És un camí que recorre la part més habitada i humanitzada (i destrossada) del nostre país, la costa. Llargs trams d´asfalt i caminades entre urbanitzacions hi són freqüents. Però seguint les passes d’aquest sender visitarem també racons verds i frondosos, turons amb vistes increïbles i coneixerem els vestigis arqueològics que els habitants que s´han anat establint en aquesta part del nostre país han anat deixant al decurs de la història. És aquest un sender que dóna peu a moltes de les rutes o variants que fem en aquesta web.

El ´GR-11 Sender del Pirineu ´ és un camí que travessa tot el Pirineu des del Cap de Creus fins a Irún (Euskadi). Són 818km totals, dels quals 400km transiten per Catalunya. Tot un referent de travessa de muntanya que tothom desitjaria fer algun dia en la seva vida. Però aquesta travessa no està sola. El GR-10 pel vessant nord francès i l´Alta Ruta Pirenaica (sense més camí que anar buscant el màxim possible les altes valls de la serralada)  acompanyen el GR-11 en aquest viatge de mar a mar, del Mediterrani a l´Atlàntic.

RUTES FORA DE CATALUNYA

Fora de Catalunya també s´han anat establint rutes temàtiques tan als Pirineus com a altres serralades, així com també a  les Balears i a les Canàries.

A Andorra trobem el GRP ´La Volta a un país´ un sender de gran recorregut que dóna el tomb a tota Andorra a través de les carenes més altes del principat. Són 114km dividits en 8-10 etapes que aprofiten els nombrosos refugis lliures andorrans per fer-hi nit.

A Osca trobem ´La Alta Ruta de los Perdidos´, una volta circular de 91km pel Parc Nacional d´Ordesa a través de la zona potser més espectacular de tots els Pirineus, i únic punt on dos parcs nacionals, el d´Ordesa a Espanya i el dels Pirineus a França hi conflueixen. Pel Parc Natural de Maladeta-Posets s´ha creat la ´La Ruta de los 3 refugios Posets´ travessa que dóna la volta al segon pic més alt dels Pirineus (posets 3.369m) tot aprofitant els refugis de la zona.

Una ruta que ha esdevingut tota una senda camillereferència és ´La Senda de Camille´. Es tracta d´una caminada de 104km i de 6-7 dies que transcorre per les valls d´Ansó, Echo i Aspe (França). És un part del Pirineu menys elevat però també menys visitat, sense oblidar que pel vessant francès és encara Parc Nacional dels Pirineus.

A la serralada Cantàbrica tenim ´El Anillo de Picos´ una ruta de 115km que recorre els tres massissos dels Pics d´Europa.

A Sierra Nevada (Andalusia) tenim  ´Sendero Sulayr GR-240´ un bucle de 300km que dóna la volta a la serralada. I sense deixar la zona trobem la ´Senda de la Alpujarra GR-142´ una travessa de 140km per aquesta regió andalusa, entre Lanjarón i Fiñana.

A Mallorca s´ha creat de fa pocs anys el GR-221 ´Ruta de la pedra en sec´, una cacami cavallsminada de 8 dies que travessa de punta a punta la serralada de Tramuntana mallorquina que ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat el 2011. Fins i tot s´han construït refugis nous de trinca per donar servei als senderistes.

A l´illa veïna de Menorca trobem ´El Camí de Cavalls´. Es tracta d´una ruta de 185km que dóna el tomb a tot el perímetre de Sa Roqueta i que darrerament s’ha posat també de moda.

No abandonem les illes per saltar a les Canàries on s´estan establint a cada illa principal de l´arxipèlag dos senders de gran recorregut. Un GR travessarà cada illa pel seu interior mentre que l´altre en recorrerà el litoral. De tots aquests senders en sobresurt un sender a l´illa de La Palma, el GR-131 ´El Bastón´ . Es tracta d´una ruta de 87km amb forma de bastó que surt del Faro de Barlovento (punta sud de l´illa) i acaba a la població de Tazacorte (costa oest) després de passar pel Roque de los Muchachos (2.426m), el punt més elevat de l´illa.

A l´illa de Tenerife existeix una ruta que no està senyalitzada però que és força coneguda, la ´Teide 0-4-0´. És una ruta que puja (i baixa) al cim del Teide (3.714m) des de nivell de mar. La pujada se sol fer en un sol dia sortint des de la Playa del Socorro i dormint al refugi Altavista un cop s´ha fet el cim per la tarda.

Exemples de rutes històriques per la península trobem ´El Camino del Cid´ una ruta que segueix les passes del ´Cantar de Mio Cid´ des de Burgos fins a València en 63 etapes més algunes rutes circulars accessòries.  Sense deixar els personatges històrics, tot i que ara de ficció, també podem seguir les passes del Quixot a la´Ruta de Don Quijote´, un conjunt de més de 2.000km de camins dividits en 10 etapes per terres castellanes.rutadelaplata

També per terres de Castella trobem una altra gran clàssica ´La Ruta de la Plata´,  una via de 470km entre Astorga i Mèrida que en el seu origen fou calçada romana i que avui dia connecta amb el  Camí de Sant Jaume.

Una ruta fluvial pel centre peninsular trobem  el ´Camino Natural del Tajo´ (GR-113) un sender de més de 1.000km que recorre el riu més llarg de la península.  Fou creat pel Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, com el GR-99 Sender de l´Ebre.

VIES VERDES

Una modalitat especial de rutes d´especial interès pel seu origen són les vies verdes. Les vies verdes són itineraris que aprofiten antigues vies de ferrocarril en desús o línies fèrries que mai arribaren a funcionar i que s´han habilitat per al seu ús esportiu i cultural.  Sovint tenen infraestructures com lavabos, zones de pícnic o de descans per als usuaris d´aquestes infraestructures.

VV GIRONASón itineraris habilitats bàsicament per al cicloturisme però també per al senderisme. De vegades els itineraris estan cimentats i per tant són poc agradables pel caminador però donat que transcorren per indrets amb cert interès paisatgístic i cultural l´excursionista en pot fer un agradable ús.

A Catalunya trobem a Girona les vies verdes de ´Ruta del Ferro i del Carbó´ de 15km (asfalt) i que uneix Ripoll amb Sant Joan de les Abadesses, la ´Ruta del Carrilet I´ de 54 km (sauló compactat) entre Olot i Girona i la ´Ruta del Carrilet VVII´  tram de 40 km (sauló compactat) que connecta Girona amb Sant Feliu de Guíxols.  Finalment trobem a les comarques gironines la via verda ´Ruta del tren petit´ un itinerari de només 6km (ciment) entre Palamós i Palafrugell.

A les comarques de l ´Ebre trobem les dues altres vies catalanes. Són la via verda ´Via verda del Baix Ebre´  de 25km entre Tortosa i Benifallet i la ´Via verda de la Terra Alta´ ruta de 49km entre Tortosa i Arnes, punt que connecta amb la via verda aragonesa de ´Via verde del Val de Zafán´.

ANELLES VERDES

Quan es parla d´anelles verdes estem fent referència a dos conceptes diferents. El primer seria entendre una via verda com un espai natural o corredor ecològic  que dona continuïtat a diferents zones naturals properes.

El segon concepte  és el que ens afecta. Anella verda seria aquell circuit , itinerari o ruta natural que envoltaria una ciutat apostant per la rehabilitació natural i rural i integrant-lo a la ciutat. D´aquesta manera no només es preserva un espai rural sinó que  s´ evita un possible creixement urbanístic excessiu.anella verda vic

L´origen de les Anelles Verdes es remunta al ´Green Belt´ de Londres de 1928.  A la cimera de Rio de 1992 més de 200 països signaren l´Agenda 21 on es creà el concepte d’Anelles Verdes. El 1994 la competència es trasllada als municipis i és a partir de llavors que aquestes ens comencen a desenvolupar a casa nostra, sempre basats sota el paraigües de la preservació i sostenibilitat del territori rural que envolta una ciutat.Anella Manresa

Encara són poques les ciutats catalanes que tenen una Anella Verda, però mica en mica es van creant aquests espais a les nostres ciutats. Les Anelles Verdes més importants que trobem són:

´Anella Verda de Manresa´:

´Anella Verda de Terrassa´ (en projecte)

´Anella Verda de Vic´

´Anella Verda de Girona´

´Anella Verda de Sant Boi de Llobregat´

´Ronda Verda de Barcelona´

´Anella Verda d´Andorra´

CIRCUITS D´ORIENTACIÓ

Els circuits d´orientació són uns equipaments esportius situats al medi ambient on s´hi han intal.lat unes fites (més o menys ocultes)  que l´esportista ha de trobar amb l´ajut d´un mapa topogràfic i una brúixola. No hi ha un itinerari prefixat, sinó que la ruta a seguir dependrà de la capacitat de cada esportista per triar l´itinerari que cregui més oportú a fi de completar la recerca  de totes les fites del circuit en la menor distància (o temps) possible.

OrientacioEls circuits d´orientació són aptes per a totes les edats i poden practicar-se tot passejant amb la família o d´una forma atlètica i competitiva. Existeixen diferents tipus de campionats (esprint,relleu, distància mitjana) així com un Campionat Mundial d´Orientació.

Per als que volen iniciar-se en aquest esport podem trobar a casa nostra uns circuits permanents on practicar l´orientació. Abans de començar caldrà fer-se amb el mapa que solen vendre en les oficines turístiques de les poblacions on es troben els circuits. A casa nostra trobem els següents circuits:

´Circuit fix d´orientació d´Aguilar de la Segarra´

´Circuit Fix d´orientació de Prats de Lluçanès´

´Circuit permanent d´orientació del Refugi de Malniu´

´Circuit fix de Tagamanent´

´Circuit fix de Sant Martí de Centelles´

´Circuit permanent de Montjuic´

´Circuit fix de Vilada´

VIES PECUÀRIES

Les vies pecuàries són els camins ramaders que els pastors utilitzen per moure els seus ramats estacionalment a la recerca de pastures.  Aquests desplaçaments poden ser regionals (transhumància) o locals (transtermitància).  El seu orígen és romà o pre-romà, però és a l ´edat mitjana quan aquest s´organitza i quan es creen els camins per on havíen de transitar els ramats.

PASTOR

A Catalunya tot just ara s´està duent a terme una catalogació dels camins ramaders, del quals ja se s’han identificat 20.00km.  Aquestes vies són de domini públic, i per tant, són inalienables, imprescriptibles i inembargables. La llei de l´Estat de vies pecuàries del 1995 (art.17) dóna la possibilitat que aquests camins ramaders puguin tenir també usos esportius (no motoritzats), turístics i de lleure. Això implica que aquesta enorme quantitat de camins estan a disposició de possibles rutes i travesses senderistes.

A Catalunya són escasses les iniciatives que s´han dut a terme en aquest àmbit. Nascuda de l´ambit privat tenim ´La ruta del pastor i la transhumància´ una travessa de 4 dies entre La Pobla de Segur i Salàs de Pallars que segueix antics camins ramaders de la comarca del Pallars Jussà.

Al Ripollès també trobem una ruta dedicada a la transhumància. La ´Ruta de la Transhumància´ és una travessa de 7 dies (200km, +6500m) entre Pi del Conflent i Santa Maria de Matamala (Ripollès) que té com a eix els camins ramaders entre els dos vessants del Pirineu.

Anuncis

6 responses to “RUTES TEMÀTIQUES: Travesses de muntanya amb nom propi

  1. Bon treball i bon article. Potser s’inicia fent caminades, després senderisme, i alguns queden cautivats per fer excursionisme però encare li diuen senderisme.

  2. Gràcies. No totes les rutes que comento són les que hi ha, però espero que sigui una bona base. A casa nostra anar a caminar sempre ha estat fer excursions. Amb la novetat de les caminades senderistes, sembla que sigui diferent pràctica, però no li en veig gaire.

  3. Gràcies. No totes les rutes que comento són les que hi ha, però espero que sigui una bona base. A casa nostra anar a caminar sempre ha estat fer excursions. Amb la novetat de les caminades senderistes, sembla que sigui diferent pràctica, però no li en veig gaire.

  4. Retroenllaç: Noves rutes temàtiques | SENDERISME EN TREN: excursions, estacions i trens

  5. Retroenllaç: Noves rutes temàtiques | SENDERISME EN TREN: excursions, travesses i trens

  6. Retroenllaç: Rutes temàtiques en tren | SENDERISME EN TREN: excursions, travesses i trens

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s