INTRODUCCIÓ
A Senderisme en tren fem servir el ferrocarril com a únic mitjà de transport per a les nostres excursions. La xarxa ferroviària catalana és força extensa, i no ha parat de créixer des que el 1848 va circular el primer tren de la península entre Barcelona i Mataró. Avui a Catalunya hi ha uns 1.500 km de via, amb amples que van des de la via estreta (Tren del Ciment) i la via mètrica de 1.000 mm (Ferrocarrils de la Generalitat) fins a l’ample ibèric (1.668 mm) i el més recent ample internacional (1.435 mm), el dels trens d’alta velocitat.
A molts països europeus és habitual fer servir el transport públic per anar a fer esport, perquè han apostat per tenir bones xarxes de transport públic. A casa nostra, tenir un vehicle privat encara és un signe de prestigi social, i no és estrany que s’hagi apostat tan poc pel tren. En les dues últimes dècades només hem guanyat quilòmetres de via amb els poc eficients trens d’alta velocitat i amb una nova línia de metro a Barcelona, la L9, que encara no s’ha completat.
Catalunya té una orografia força muntanyosa, amb poques planes i moltes serralades que la travessen de nord a sud i d’est a oest. El Pirineu és la serralada principal, on hi ha les cotes més altes, i la Pica d’Estats, amb 3.143 m, n’és el punt culminant.
Al llarg de la costa hi ha un conjunt de serres de mitjana i baixa alçada, la serralada Litoral, a tocar del mar, i la Prelitoral, paral·lela a la primera i uns quilòmetres terra endins. El Turó de l’Home (1.706 m) n’és el punt més alt.
Tenint en compte tot plegat, quines són les estacions i les línies de tren més altes de Catalunya?
TRENS A CATALUNYA
EL TRANSPIRINENC
El 1904, els estats espanyol i francès van signar un conveni que preveia la construcció de tres línies de tren transfrontereres que havien de creuar el Pirineu i connectar les dues xarxes. Dues eren catalanes, la de Ripoll a Ax-les-Thermes i la de Lleida a Saint-Girons, i la tercera, la de Canfranc, a l’Aragó. De les dues catalanes, només se’n va acabar una, la de Ripoll a la Tor de Querol, coneguda com el Transpirinenc, que el 1929 va unir Barcelona amb Puigcerdà i la Tor de Querol travessant la plana de Vic i el Pirineu oriental pel túnel de Toses.
El tren va arribar a Ripoll el 1880, amb la prolongació de la línia de Granollers cap a Sant Joan de les Abadesses. L’objectiu era transportar l’hulla de les mines d’Ogassa, una matèria primera imprescindible per a la indústria concentrada a l’entorn de Barcelona. Ripoll havia de ser l’estació on es faria el canvi de trens entre l’ample ibèric i l’internacional, i on també confluïa la línia de Sant Joan de les Abadesses.
El projecte de connexió en ample internacional no es va arribar a iniciar, perquè el concurs per construir lo va quedar desert. L’Estat se’n va fer càrrec, però va construir tota la línia en ample ibèric, i Ripoll va perdre a favor de la Tor de Querol, a l’Alta Cerdanya, el paper d’estació internacional d’enllaç. El tren va arribar a Ribes de Freser el 1919 i a Puigcerdà el 1922.
La segona línia catalana havia d’unir Lleida amb la Pobla de Segur i Saint-Girons, a l’Arieja, travessant el port de Salau per un túnel de 6,6 km. El 1924 es va inaugurar el primer tram, entre Lleida i Balaguer. La Guerra Civil va aturar les obres, que no es van reprendre fins a finals dels anys quaranta, i el tren va arribar a la Pobla de Segur el 13 de novembre de 1951. Més enllà, la línia no s’ha construït mai. Avui la gestionen els Ferrocarrils de la Generalitat, amb el servei regional i el turístic Tren dels Llacs.
ELS CREMALLERES
MONTSERRAT
El 1859 va entrar en servei la línia de tren d’ample ibèric entre Barcelona i Manresa, que va facilitar l’accés a Montserrat, fins llavors només possible a peu. Aquell mateix any, la companyia del ferrocarril va habilitar una carretera fins al santuari, 14 km de traçat dur i polsós que es feien en més de tres hores, amb parades incloses.
La necessitat d’un accés més modern al santuari va portar a crear una concessió per construir un ferrocarril. El 1882 es va fundar a Barcelona l’empresa de capital privat Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes, que en va ser la constructora i l’explotadora.
El cremallera es va inaugurar finalment el 1892. El temps de pujada des de l’estació de Monistrol Nord, l’actual de Castellbell i el Vilar, es reduïa a poc més d’una hora, i ja es podia anar i tornar còmodament en un dia. La línia va tancar el 1957 i els Ferrocarrils de la Generalitat la van reobrir el 2003.
NÚRIA
A finals del segle XIX, el santuari de Núria va veure augmentar els seus visitants. Jacint Verdaguer hi va passar uns dies el 1880, que va aprofitar per pujar a diversos cims i conèixer les valls de Núria. Als romeus i als pastors, fins aleshores els únics visitants de la vall, s’hi van anar afegint els primers excursionistes i esquiadors, i a partir del 1916 el santuari també va obrir a l’hivern. Tot plegat feia necessari un accés més còmode a la vall.
El 1919 el tren va arribar a Ribes de Freser, i a partir d’aquí les diverses idees per facilitar l’accés al santuari es van concretar, el 1924, en el projecte d’un tren que construiria l’empresa Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes, la mateixa del cremallera de Montserrat.
Les obres van començar el 24 de març de 1928, alhora des de Núria i des de Ribes, i el cremallera no es va inaugurar fins al 22 de març de 1931, amb un viatge inaugural ple d’incidents i anècdotes.
TRENS MÉS ALTS DE CATALUNYA
Per saber quin és el tren més alt de Catalunya cal distingir entre el punt més alt que assoleix una línia i l’estació situada a més altitud, dues dades que sovint coincideixen però no sempre. També podem distingir el tipus de transport, si és un tren d’adherència, un funicular o un cremallera, i l’ample de via.
A Senderisme en tren ens interessen els llocs on podem arribar amb un bitllet. Per això, a totes les taules d’aquest article només hi ha línies amb servei de viatgers, regular o turístic. Quan hi ha un punt més alt en una línia minera o de mercaderies, ho indiquem sota la taula.
A la taula següent hi ha els punts més alts dels nostres trens, comparats amb els dels territoris veïns.
| TERRITORI | PUNT | ALT. (m) | SERVEI | TIPUS | AMPLE | OPERADOR |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Catalunya | Estació de Núria | 1.964 | Turístic | Cremallera | 1.000 mm | FGC |
| Túnel de Toses (R3) | 1.494 | Regular | Adherència | 1.668 mm | Renfe | |
| Resta de l’Estat | Estació de Cotos (Madrid) | 1.819 | Regular | Adherència | 1.000 mm | Renfe |
| Herradón La Cañada (Àvila) | 1.360 | Regular | Adherència | 1.668 mm | Renfe | |
| França | Nid d’Aigle (Tramway du Mont Blanc) | 2.372 | Turístic | Cremallera | 1.000 mm | CMB |
| Estació de Bolquera Eina (Tren Groc) | 1.592 | Regular | Adherència | 1.000 mm | SNCF | |
| Estació de Portè Pimorent | 1.562 | Regular | Adherència | 1.435 mm | SNCF |
El punt més alt dels nostres ferrocarrils és a 1.964 m, a l’estació de Núria del Cremallera de la Vall de Núria. Tot i semblar una altitud modesta, és una de les estacions més altes d’Europa fora dels Alps.
Si ens fixem només en les línies d’adherència convencionals, és a dir, en els trens que circulen sense cap giny que els ajudi a superar els pendents, el punt més alt dels ferrocarrils catalans és dins del túnel de Toses, a 1.494 m. És, a més, el punt més alt de tota la xarxa d’ample ibèric de l’Estat. El punt més alt dels ferrocarrils francesos d’ample internacional és a l’estació de Portè Pimorent, a 1.562 m, considerada la més alta d’Europa d’un tren convencional d’aquest ample. El túnel de Toses només és 68 m més avall.
SEVEN RAIL SUMMITS
Els alpinistes coneixen bé els Seven Summits, el repte de pujar al cim més alt de cada continent, de l’Everest a l’Aconcagua passant pel Kilimanjaro o el Mont Blanc. Nosaltres hem volgut fer la versió ferroviària d’aquest repte, i hem buscat el punt més alt de cada continent on es pot arribar amb tren.
A la taula següent hi ha aquests Seven Rail Summits. Com a la resta de l’article, només hi hem inclòs línies amb servei de viatgers, regular o turístic. Quan una línia minera o de mercaderies arriba encara més amunt, ho indiquem sota la taula. En alguns casos el punt més alt no és una estació, sinó un coll o un túnel per on passa el tren sense aturar se.
Tot i la recerca feta, no són dades definitives, i resten obertes a correccions i actualitzacions.
| CONTINENT | PUNT | ALT. (m) | PAÍS | SERVEI | TIPUS | AMPLE |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Àsia | Coll de Tanggula | 5.072 | Xina (Tibet) | Regular | Adherència | 1.435 mm |
| Amèrica del Sud | Túnel de la Galera | 4.781 | Perú | Turístic ocasional | Adherència | 1.435 mm |
| Amèrica del Nord | Pikes Peak | 4.301 | Estats Units | Turístic | Cremallera | 1.435 mm |
| Europa | Jungfraujoch | 3.454 | Suïssa | Turístic | Cremallera | 1.000 mm |
| Àfrica | Mau Summit | 2.545 | Kenya | Regular | Adherència | 1.000 mm |
| Oceania | Blue Cow | 1.893 | Austràlia | Turístic | Cremallera | 1.435 mm |
| Antàrtida | Sense xarxa ferroviària |
A dos continents hi ha punts ferroviaris més alts, però sense servei de viatgers. A Amèrica del Sud, el ramal miner de Ticlio a Morococha, al Perú, arriba als 4.829 m a La Cima, el punt ferroviari més alt del continent. A Àfrica, la línia de Kenya cap a l’altiplà d’Uasin Gishu arriba als 2.783 m a Timboroa, el sostre ferroviari africà, però avui no hi ha servei regular de viatgers.
A cada continent hem desglossat les estacions i els punts on les diferents xarxes de viatgers assoleixen la màxima altitud. És evident que moltes estacions de la línia del Tibet serien les més altes del món, però només hi hem posat la més alta de cada línia, ordenades per altitud. Les coordenades UTM són en WGS84.
ELS FERROCARRILS MÉS ALTS PER CONTINENTS
EUROPA
A Europa, els trens més alts són als Alps, i sobretot a Suïssa, on una llarga tradició de turisme de muntanya va portar, a finals del segle XIX i principis del XX, a construir cremalleres fins a les portes de les grans glaceres. El del Jungfraujoch, que arriba als 3.454 m per dins de l’Eiger i el Mönch, n’és el més alt, però també hi ha línies d’adherència, com la de la Bernina, que travessen els Alps sense ajuda de cremallera.
| PUNT | ALT. (m) | PAÍS | SERVEI | TIPUS | AMPLE | UTM |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Jungfraujoch | 3.454 | Suïssa | Turístic | Cremallera | 1.000 mm | 32T 421967 5155347 |
| Gornergrat | 3.090 | Suïssa | Turístic | Cremallera | 1.000 mm | 32T 405707 5092913 |
| Zugspitzplatt | 2.588 | Alemanya | Turístic | Cremallera | 1.000 mm | 32T 649701 5253850 |
| Nid d’Aigle | 2.372 | França | Turístic | Cremallera | 1.000 mm | 32T 329080 5080691 |
| Ospizio Bernina | 2.253 | Suïssa | Regular | Adherència | 1.000 mm |
- Jungfraujoch (3.454 m, Suïssa). El tren més alt d’Europa, subterrani a partir dels 2.320 m, quan circula per dins de l’Eiger i el Mönch. Es va inaugurar el 1912.
- Gornergrat (3.090 m, Suïssa). El tren més alt d’Europa a l’aire lliure. Surt de Zermatt i acaba a la carena del Gornergrat, a prop del cim del mateix nom. De Rotenboden, la penúltima parada, surt el camí cap al refugi del Monte Rosa, punt de sortida per pujar al segon cim més alt dels Alps.
- Zugspitzplatt (2.588 m, Alemanya). El tren més alt d’Alemanya, que puja cap a la Zugspitze, el cim més alt del país. És subterrani a partir dels 1.640 m.
- Nid d’Aigle (2.372 m, França). El tren més alt de França, final de línia del Tramway du Mont Blanc i punt de sortida de la via normal al Mont Blanc per la ruta del Goûter. La idea inicial era fer arribar el cremallera fins al cim, però el projecte es va abandonar.
- Ospizio Bernina (2.253 m, Suïssa). L’estació més alta d’Europa d’un tren d’adherència, a la línia de la Bernina, que uneix Sankt Moritz amb Tirano.
AMÈRICA DEL SUD
Als Andes hi ha alguns dels ferrocarrils més alts del món, al Perú, Bolívia i l’Argentina. Molts es van construir per treure els minerals de les muntanyes, i avui els punts més alts només els trepitgen trens de mercaderies, mentre que els viatgers hi arriben sobretot amb trens turístics, alguns tan coneguts com el Tren a las Nubes o els de PeruRail cap al llac Titicaca.
| PUNT | ALT. (m) | PAÍS | SERVEI | TIPUS | AMPLE | UTM |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Túnel de la Galera (Ticlio) | 4.781 | Perú | Turístic ocasional | Adherència | 1.435 mm | 18L 369548 8716447 |
| La Raya | 4.319 | Perú | Turístic | Adherència | 1.435 mm | 19L 285672 8398008 |
| La Polvorilla | 4.220 | Argentina | Turístic | Adherència | 1.000 mm | 19J 762618 7320899 |
Hi ha tres punts més alts que no apareixen a la taula. El ramal miner de Ticlio a Morococha arriba als 4.829 m a La Cima, el punt ferroviari més alt del continent, i només hi circulen trens de mercaderies. A l’Argentina, la línia de Salta a Socompa arriba als 4.475 m a l’Abra Chorrillos, en un tram on només hi ha trens de mercaderies. I a Bolívia, l’estació de Cóndor, a 4.786 m, a la línia de Río Mulatos a Potosí, és l’estació més alta d’Amèrica, però no hem pogut confirmar que hi hagi servei de viatgers.
- Túnel de la Galera (4.781 m, Perú). El Ferrocarril Central Andino, entre Lima i Huancayo, d’uns 346 km, té el seu punt més alt al túnel de la Galera, sota el coll de Ticlio. És una línia sobretot de mercaderies, però alguns caps de setmana de l’any hi circula un tren turístic de viatgers, l’única manera de passar per aquest punt amb bitllet.
- La Raya (4.319 m, Perú). Estació al coll de La Raya, a la línia de Cusco al llac Titicaca, per on passen els trens turístics de l’empresa privada PeruRail. És el punt més alt de Sud-amèrica amb un servei de viatgers més o menys regular.
- La Polvorilla (4.220 m, Argentina). Viaducte de bigues d’acer de 224 m de llarg on acaba el Tren a las Nubes, el servei turístic de la línia de Salta a Socompa. Després d’un descarrilament sense víctimes el 2014, la gestió del tren turístic va passar a la província de Salta.
AMÈRICA DEL NORD
A Amèrica del Nord, els trens més alts són als Estats Units, a les Muntanyes Rocalloses i als Apalatxes. Gairebé tots són línies històriques reconvertides en trens turístics, com els cremalleres que pugen fins al cim del Pikes Peak i del Mount Washington, o els vells trens de via estreta de les antigues zones mineres de Colorado i Nou Mèxic.
| PUNT | ALT. (m) | PAÍS | SERVEI | TIPUS | AMPLE | UTM |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Pikes Peak | 4.301 | Estats Units | Turístic | Cremallera | 1.435 mm | 13S 496273 4299077 |
| Cumbres Pass | 3.053 | Estats Units | Turístic | Adherència | 914 mm | 13S 371031 4097966 |
| Silverton | 2.837 | Estats Units | Turístic | Adherència | 914 mm | 13S 265579 4187795 |
| Mount Washington | 1.917 | Estats Units | Turístic | Cremallera | 1.422 mm | 19T 316165 4904434 |
- Pikes Peak (4.301 m). El ferrocarril més alt d’Amèrica del Nord, que en uns 14 km des de Manitou Springs, a tocar de Colorado Springs (Colorado), arriba al cim mateix del Pikes Peak, de 14.115 peus. És el més accessible dels cims de més de 14.000 peus dels Estats Units, els fourteeners, que s’hi col·leccionen com aquí els tresmils del Pirineu.
- Cumbres & Toltec Scenic Railroad (3.053 m). El tren de via estreta més alt dels Estats Units, entre Chama (Nou Mèxic) i Antonito (Colorado). És un monument històric nacional i funciona com a tren turístic.
- Silverton (2.837 m). Estació de la Durango and Silverton Narrow Gauge Railroad, una línia històrica d’ús turístic, també declarada monument històric nacional.
- Mount Washington (1.917 m). El primer tren cremallera de muntanya del món, del 1869, que puja fins al cim del Mount Washington, a l’estat de Nou Hampshire.
ÀSIA
Àsia té els ferrocarrils més alts del món, i la Xina hi juga un paper protagonista. La línia de Qinghai al Tibet, oberta el 2006, és la més alta del planeta, amb més de 960 km per sobre dels 4.000 metres i el seu punt culminant al coll de Tanggula, a 5.072 m. Des de Lhasa, noves línies s’endinsen cap a Shigatse i Nyingchi, i al nord del país la línia d’alta velocitat de Lanzhou a Ürümqi travessa les muntanyes de Qilian a 3.607 m, la més alta del món d’aquest tipus. Lluny d’aquests gegants moderns, l’Índia conserva tres petits ferrocarrils de muntanya d’època colonial declarats Patrimoni de la Humanitat, el de Darjeeling, el de les Nilgiri i el de Kalka a Shimla, i a Taiwan, Sri Lanka i el Japó hi ha línies de muntanya que, tot i ser més modestes en altitud, figuren entre les més espectaculars del continent.
| PUNT | ALT. (m) | PAÍS | SERVEI | TIPUS | AMPLE |
|---|---|---|---|---|---|
| Coll de Tanggula | 5.072 | Xina (Tibet) | Regular | Adherència | 1.435 mm |
| Túnel de Qilianshan | 3.607 | Xina | Regular (alta velocitat) | Adherència | 1.435 mm |
| Estació de Shangri-La | 3.290 | Xina | Regular | Adherència | 1.435 mm |
| Estació de Zhushan | 2.451 | Taiwan | Turístic | Adherència | 762 mm |
| Estació de Ghum | 2.258 | Índia | Turístic | Adherència | 610 mm |
| Lovedale (Nilgiri) | 2.200 | Índia | Turístic | Cremallera i adherència | 1.000 mm |
| Estació de Shimla | 2.075 | Índia | Turístic | Adherència | 762 mm |
| Summit Level (Pattipola) | 1.898 | Sri Lanka | Regular | Adherència | 1.676 mm |
| Nobeyama | 1.375 | Japó | Regular | Adherència | 1.067 mm |
- Coll de Tanggula (5.072 m, Xina). [Igual que a la versió anterior.]
- Túnel de Qilianshan (3.607 m, Xina). La línia d’alta velocitat de Lanzhou a Ürümqi, de 1.776 km, travessa el desert del Gobi i les muntanyes de Qilian, i arriba als 3.607 m dins del túnel de Qilianshan número 2, cosa que la converteix en la línia d’alta velocitat més alta del món. Es va obrir el 2014.
- Shangri-La (Xina). El 2023 es va obrir la línia de Lijiang a Shangri-La, a la província de Yunnan, als peus de l’altiplà tibetà, que acaba a l’estació de Shangri-La.
- Zhushan (2.451 m, Taiwan). [Igual que a la versió anterior.]
- Ghum (2.258 m, Índia). [Igual que a la versió anterior, sense el projecte del Ladakh, que es pot passar al final de la secció.]
- Nilgiri Mountain Railway (Índia). Línia de Mettupalayam a Ooty, al sud de l’Índia, amb un tram de cremallera per superar els pendents més forts. És un dels tres ferrocarrils de muntanya de l’Índia declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i el seu punt més alt és a Lovedale, l’estació abans d’Ooty.
- Shimla (2.075 m, Índia). Final del ferrocarril de Kalka a Shimla, l’antiga capital d’estiu de l’Índia britànica, una línia de via estreta amb més de cent túnels, també Patrimoni de la Humanitat.
- Summit Level (1.898 m, Sri Lanka). El punt més alt de la xarxa de Sri Lanka, entre les estacions de Pattipola i Ohiya, a la línia de Colombo a Badulla, una de les més espectaculars del món pel seu pas entre plantacions de te.
- Nobeyama (1.375 m, Japó). El punt més alt de la xarxa de Japan Railways, a la línia Koumi, entre les estacions de Kiyosato i Nobeyama. L’estació de Nobeyama, a uns 1.345 m, és la més alta de la xarxa japonesa.
Hi ha dos punts que no apareixen a la taula. L’estació de Tanggula, a 5.068 m, és la més alta de la línia del Tibet, però no hi paren trens de viatgers. I al Pakistan, la línia de la vall de Zhob arribava als 2.224 m a l’estació de Kan Mehtarzai, però fa dècades que és tancada.
ÀFRICA
A Àfrica, els trens més alts són als altiplans de l’est del continent, a Kenya, Etiòpia i Eritrea. Moltes d’aquestes línies es van construir en època colonial per unir els ports de la costa amb l’interior, i avui el servei de viatgers és sovint irregular, amb l’excepció de la moderna línia d’Addis Abeba a Djibouti, construïda per la Xina, que arriba als 2.293 m a la capital etíop.
Gairebé no hi ha informació sobre els trens africans, i bona part de les dades són fruit de recerques bàsiques amb Google Earth resseguint les línies i consultant IA.
| PUNT | ALT. (m) | PAÍS | SERVEI | TIPUS | AMPLE |
|---|---|---|---|---|---|
| Mau Summit | 2.545 | Kenya | Intermitent | Adherència | 1.000 mm |
| Estació Summit, prop d’Asmara | 2.394 | Eritrea | Turístic ocasional | Adherència | 950 mm |
| Addis Abeba | 2.293 | Etiòpia | Regular | Adherència | 1.435 mm |
| Nanyuki | 1.950 | Kenya | Regular | Adherència | 1.000 mm |
- Mau Summit (2.545 m, Kenya). El punt més alt de l’antic Uganda Railway, el Lunatic Express, construït pels britànics a partir del 1896 per unir Mombasa amb el llac Victòria. Avui hi passa el Kisumu Safari Train, entre Nairobi i Kisumu, recuperat el 2021, però amb un servei intermitent, sovint limitat a les vacances. Durant la construcció, dos lleons van matar almenys 28 treballadors que construïen un pont sobre el riu Tsavo, una història que ha inspirat més d’una pel·lícula de Hollywood.
- Estació de Summit (2.394 m, Eritrea). El ferrocarril de Massaua a Asmara, construït pels italians i acabat el 1911, puja en 117 km des del nivell del mar fins al seu punt més alt, a l’estació de Summit, a uns 3 km a l’est d’Asmara, i després baixa fins a l’estació de la capital, a 2.342 m. És una línia de via estreta de 950 mm coneguda per les seves locomotores de vapor, tancada durant la guerra d’independència i reoberta el 2003. Només hi circulen trens turístics contractats per grups. Podeu veure una foto de l’estació de Summit que ha penjat un usuari a Mapy.
- Addis Abeba (2.293 m, Etiòpia). Terminal de la línia moderna d’Addis Abeba a Djibouti, electrificada i d’ample internacional, amb servei regular de viatgers des del 2018. És el punt més alt d’Àfrica amb un tren de viatgers regular.
- Nanyuki (1.950 m, Kenya). Final de la línia de Nairobi a Nanyuki, als peus del mont Kenya, amb el servei de viatgers Nanyuki Safari Train.
Hi ha dos punts més alts que no apareixen a la taula. A Kenya, el ramal cap a l’altiplà d’Uasin Gishu i Uganda arriba als 2.783 m a Timboroa, el sostre ferroviari d’Àfrica, però avui no hi ha servei regular de viatgers. I a Sud-àfrica, l’estació de Dullstroom, a 2.077 m, és la més alta de la xarxa del país, però no hem pogut confirmar que hi hagi servei de viatgers.
OCEANIA
| PUNT | ALT. (m) | PAÍS | SERVEI | TIPUS | AMPLE | UTM |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Blue Cow | 1.893 | Austràlia | Turístic | Cremallera | 1.435 mm | 55H 624945 5972332 |
| Waiouru | 814 | NZ (Illa del Nord) | Regular | Adherència | 1.067 mm | 60H 361156 5649772 |
| Arthur’s Pass | 737 | NZ (Illa del Sud) | Turístic | Adherència | 1.067 mm |
- Blue Cow (1.893 m, Austràlia). Estació final del Skitube, un tren de cremallera de les Snowy Mountains que surt de Bullocks Flat, a 1.125 m, i després d’un túnel de 6,3 km arriba a Perisher Valley, on es canvia de tren per continuar fins a Blue Cow. És als peus del Mount Kosciuszko (2.228 m), el cim més alt d’Austràlia i, segons la llista que es faci servir, un dels Seven Summits. Va arribar a Blue Cow el 1988.
- Waiouru (814 m, Nova Zelanda). El punt més alt de la línia principal de l’illa del Nord, per on passa el tren de viatgers Northern Explorer, entre Auckland i Wellington.
- Arthur’s Pass (737 m, Nova Zelanda). Estació de la línia de Midland, que creua els Alps del Sud entre Christchurch i Greymouth pel túnel d’Otira, de 8,5 km. Hi passa el TranzAlpine, un dels trens panoràmics més coneguts del món, i l’estació és el punt de sortida de moltes excursions al parc nacional d’Arthur’s Pass.