312. Travessa dels Monjos a Vilanova i la Geltrú pel Puig d’Àliga (100 Cims) i el Camí Ramader de Marina

PerAdmin

Travessa que uneix l’estació dels Monjos (Alt Penedès) amb la de Vilanova i la Geltrú (Garraf) travessant el Parc del Foix, un espai natural protegit entre l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Amb una superfície d’unes 3.157 hectàrees, destaca pel pantà del Foix, una de les poques zones humides del Penedès.

La proposta segueix íntegrament el Camí Ramader de la Marina des de Santa Margarida i els Monjos fins al seu final oficial, a la platja d’Adarró de Vilanova i la Geltrú. Només ens n’apartarem uns metres per pujar al puig de l’Àliga, un cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC.

La ruta té trams de tota mena. Hi ha corriols pedregosos i interessants, però també pistes careneres a estones incomprensiblement cimentades, trams urbans avorrits i fins i tot un passeig marítim curt però entretingut un cop som a Vilanova. Això sí, durant tot el recorregut sempre trobarem algun element d’interès, natural o patrimonial, per anar gaudint de la ruta.

En acabar, podem aprofitar per visitar el Museu del Ferrocarril de Catalunya, davant mateix de l’estació, que conserva una col·lecció d’antigues locomotores de vapor i dièsel, com la rèplica de la Mataró, la primera que va circular per Catalunya.

CAMÍ RAMADER DE LA MARINA

El Camí Ramader de la Marina, també conegut com la Carrerada Reial de la Cerdanya, és una antiga ruta de transhumància que uneix els Pirineus amb el Mediterrani i acaba a Vilanova i la Geltrú. Fa uns 230 km i travessa diverses comarques, entre les quals la Cerdanya, el Berguedà, el Lluçanès, el Bages, l’Alt Penedès i el Garraf. Amb més de mil anys d’història, permetia als ramats desplaçar se entre les pastures d’estiu i les d’hivern.

El tram final, a Vilanova i la Geltrú, ha estat objecte de projectes de recuperació impulsats per entitats com Garraf Coopera i la Fundació Miranda, que han restaurat trams històrics com el camí d’Adarró i el camí de Santa Llúcia, així com el turó del Seu, per preservar el patrimoni cultural i natural de la zona. A més, la Fundació Miranda ha organitzat transhumàncies amb cavalls que han recorregut els més de 200 quilòmetres que separen el pla de l’Orri, al Berguedà, del Parc del Garraf, una manera de contribuir a la conservació del camí i al benestar dels animals.

Avui el camí està senyalitzat i es pot fer a peu o en bicicleta.

PUNTS D’INTERÈS

Per ordre de pas, trobarem els següents.

  • Santa Margarida i els Monjos. Municipi de l’Alt Penedès de 7.738 habitants. El nom prové de la unió dels nuclis de Santa Margarida i els Monjos, que deu el seu nom al molí fariner que hi tenien els monjos de Santes Creus. A més d’aquests dos nuclis, el formen la Ràpita i Sanabra, i els Monjos és el principal. La ruta n’evita els nuclis.
  • Castell de Penyafort. Documentat des del segle XI, tot i que l’estructura actual és fruit de reformes posteriors, sobretot dels segles XII i XIII. El conjunt combina elements medievals, com una torre, sales romàniques i una església amb pintures, amb ampliacions posteriors com un celler del 1693 i una planta residencial amb estances, cuines i dormitoris amb voltes catalanes. Té un mirador, golfes i dos jardins, un dels quals amb una bassa i un pou medieval. Està vinculat a la nissaga dels Penyafort, d’on va sortir sant Ramon de Penyafort, un jurista i teòleg molt influent del segle XIII, que es creu que va néixer en aquest mateix castell. El 2002 el va comprar l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, i ara mateix està en procés de restauració i no es pot visitar.
  • Santa Maria de Sanabra. A prop de la masia de la Sanabra. Les primeres referències al lloc són dels anys 992 i 993, i la capella es va construir al segle XII. És d’una sola nau, amb absis semicircular i coberta a dues aigües amb embigat de fusta, i murs de carreus petits. A la façana destaquen una porta adovellada i un petit rosetó al damunt. L’absis té una finestra de doble esqueixada, i el ràfec és de carreus motllurats.
  • Turó de la Sanabra (371 m). Als primers contraforts de les muntanyes del Parc del Foix. Ofereix vistes àmplies sobre el Penedès i, els dies clars, sobre alguns cims del Pirineu. Al cim hi ha una bústia de signatures metàl·lica.
  • Puig de l’Àliga (464 m). Cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, al terme de Santa Margarida i els Monjos. Al replà d’accés hi ha el mirador del Puig de l’Àliga, i al cim s’hi puja seguint les marques del GR per un curt corriol pedregós. Al primer cim hi ha el vèrtex geodèsic, i uns metres més enllà, una torre de vigilància d’incendis amb una creu i una bústia de signatures. Al vessant de ponent hi ha un replà amb bancs de pedra i una petita capella.
  • Forn de calç de la Casa Alta. A tocar de la pista forestal. Està excavat en el terreny natural i té la part superior reforçada amb un mur de pedra irregular.
  • Taula dels Tres Termes (276 m). Cim on es troben els termes de Castellet i la Gornal, Vilanova i la Geltrú i Cubelles. De vegades es coneix com la Talaia, tot i que aquest cim és 350 m més al nord. En un extrem hi ha una torre de vigilància d’incendis, i la fita és 50 metres al sud oest seguint el corriol. Pocs metres més endavant, un trencall cap a ponent ens portarà a una creu de ferro amb un pessebre, sobre un petit esperó rocós.
  • Torre d’en Vallès. Construcció militar de planta troncocònica, aixecada el 1839, durant la Primera Guerra Carlina, com a fortificació defensiva. Només en queda un mur.
  • Ermita de Sant Gervasi. Dins d’una propietat privada, al turó d’Adarró, i poc visible des de fora. Construïda entre els segles XVI i XVII, ha donat nom a diversos elements de l’entorn, com el camí, la muntanya, la platja i el torrent de Sant Gervasi.
  • Poblat ibèric i vil·la romana de Darró. Restes d’un poblat ibèric i d’una vil·la romana que s’estenen a banda i banda de la via del tren, inclòs el turó de Sant Gervasi. El poblat, de la cultura cossetana, va estar ocupat entre mitjan segle VI i mitjan segle I aC. S’hi han identificat habitatges i tallers, sobretot al barri dels artesans, on es treballava la ceràmica i el ferro. Cap al 50 o 40 aC, amb la romanització, el poblat es va convertir en una vil·la romana d’explotació agrícola dins del territori de Tarraco, la capital de la província Tarraconense, que va estar activa fins al segle VI dC. Les visites són sempre guiades i gratuïtes, amb horaris que cal consultar prèviament.
  • Escultura Pasífae. Al final del passeig marítim de Ribes Roges hi ha aquesta obra monumental de bronze del vilanoví Òscar Estruga, d’uns 5 metres de llarg i 3,2 d’alt. Representa el moment mitològic en què Pasífae, esposa del rei Minos de Creta, s’amaga dins d’una vaca de fusta per unir se amb el brau blanc enviat per Posidó, unió de la qual va néixer el Minotaure. Es va fondre a Madrid entre el 1991 i el 1992 i es va instal·lar l’octubre del 1993.
  • Ferrocarril en miniatura de Ribes Roges. Al costat del passeig marítim i la platja de Ribes Roges, gestionat per l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú (AFEVI). Té un recorregut d’uns 640 metres amb corbes, ponts, túnels i estacions, que reprodueix una línia ferroviària en miniatura. El viatge dura uns 7 minuts, a una velocitat mitjana de 5,5 km/h. Funciona només alguns dies, consulteu ne els horaris.
  • Torre de Ribes Roges. També coneguda com a Torre Blava, Espai Guinovart. És una antiga torre de vigilància construïda durant la Tercera Guerra Carlina, al darrer terç del segle XIX, com a part d’un sistema defensiu contra possibles atacs per mar o per terra, i l’única de les tres torres d’aquell sistema que es manté dempeus. El 2000 es va convertir en un espai artístic dedicat al Mediterrani i als mariners, amb una intervenció de Josep Guinovart.
  • La Rambla de Vilanova i la Geltrú. Caminarem pel tram inicial de la Rambla, l’eix cívic i social més important de la ciutat, que comença al costat del port, on hi ha un monument a Francesc Macià de Josep Maria Subirachs. Fa uns 25 metres d’amplada, està flanquejada per fileres de plàtans i té nombrosos bars, restaurants i terrasses.
  • Estació de Vilanova i la Geltrú. Inaugurada el 29 de desembre de 1881. La va impulsar Francesc Gumà i Ferran, un empresari vilanoví que, després de fer fortuna a Cuba, va liderar el projecte de la línia de Valls a Vilanova i Barcelona. L’edifici de viatgers, obra del mestre d’obres Cels Xauradó, és d’estil eclèctic amb elements d’arquitectura del ferro. Té tres cossos principals de planta baixa i dos pisos, units per dos cossos intermedis de planta baixa i pis, en una composició simètrica. Les obertures són majoritàriament rectangulars, excepte la porta d’accés, d’arc de mig punt. Destaca el ferro colat de la coberta de l’andana i de les columnes que la sostenen, i també de les columnes del vestíbul.
  • Museu del Ferrocarril de Catalunya. L’edifici que l’acull es va construir a partir del 1881, coincidint amb la inauguració de la línia entre Barcelona i Vilanova. Era un dipòsit de locomotores de vapor que va funcionar com a base i taller fins al 1967, quan es va tancar, i després es va fer servir per guardar locomotores de vapor retirades del servei. El 1972, amb motiu del XIX Congrés de la Unió Europea de Modelistes Ferroviaris i Amics del Ferrocarril (MOROP), el dipòsit es va recuperar temporalment per exposar hi locomotores. El 1981, amb el centenari de la línia, Renfe i la Generalitat van impulsar la creació d’un museu de gestió compartida, al qual després es va sumar l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. La Generalitat va rehabilitar l’edifici de la rotonda i Renfe va restaurar els vehicles i va condicionar els espais. El museu va obrir el 3 d’agost de 1990 i el 1991 es va integrar al Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Conserva més de 60 vehicles de totes les èpoques, entre els quals 28 locomotores de vapor de finals del segle XIX.
DIFICULTAT

Sense dificultats tècniques, però molt llarga. Cal anar amb compte a la baixada del turó de les Tres Partions al coll de Cal Deus, molt inclinada i per terreny descompost.

Compte amb la calor a l’estiu, perquè són moltes hores al sol per camins de carena sense ombra.

ELS SENDERS
  • Camí Ramader de la Marina. La travessa el segueix íntegrament, des de pocs metres de l’estació, tot i que només apareix als indicadors a partir del camí de la Talaia de Vilanova i la Geltrú.
  • Via Augusta. Va ser una de les vies romanes més llargues, entre Roma i Cadis seguint la costa mediterrània, sobre un antic camí ibèric. Al Penedès anava del pont del Diable de Martorell a l’arc de Berà. Se’n desconeix el traçat exacte, però passaria pel corredor per on avui van la via del tren i l’autopista.
  • GR-92.3 Sender del Mediterrani. Recorrem un tram curt de l’etapa 2 d’aquesta variant interior del GR-92, entre l’Arboçar de Dalt i el castell de Castellet.
  • PR-C 143 Sender de Sant Pere de Ribes. Sender lineal de 37 km que uneix Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú passant per Canyelles. L’agafarem a prop del puig de l’Àliga i el deixarem al pla de les Palmeres.
  • PR-C 143.1. Variant que uneix el pla de les Palmeres amb Vilanova i la Geltrú. La seguirem fins al camp de golf de Vilanova.
  • Penedès 360. Proposta cicloturista amb diverses rutes circulars per etapes per descobrir el Penedès en bicicleta, adaptades a diferents modalitats, carretera, gravel i BTT.
ELS TRENS

Les dues estacions són de línies diferents.

  • Estació de sortida. Els Monjos (Rodalies). Estació de la línia de Barcelona a Sant Vicenç de Calders per Vilafranca del Penedès, que dona servei al municipi de Santa Margarida i els Monjos. És a la zona industrial del Pla de l’Estació, i en baixar del tren sembla que siguem dins de la gran cimentera que domina aquest sector. No té cap servei i és lluny del centre del municipi.
  • Estació d’arribada. Vilanova i la Geltrú (Rodalies). Estació monumental a tocar del centre de la ciutat, per on passen els trens que van a Sant Vicenç de Calders i Tarragona per la costa. Té taquilla i bar.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES