Magnífica ruta que uneix les estacions de Maçanet Massanes i Sils en un recorregut fàcil i ple d’elements patrimonials i naturals d’interès, especialment agradable a la primavera, quan els camps de conreu esclaten de verdor.
Pel camí visitarem llocs tan interessants com el castell de Torcafelló, una fortificació dalt d’un antic aflorament volcànic, i el nucli antic de Maçanet de la Selva. La cirereta de la ruta és, sens dubte, l’estany de Sils, una zona humida amb aguaits i passeres molt valorada pels amants de la natura i els observadors d’ocells.
Una curiositat d’aquesta part de la Selva és que acull una zona volcànica amb una cinquantena d’afloraments basàltics formats fa entre 5 i 2 milions d’anys. Forma part del camp volcànic català, i cronològicament se situa entre les zones volcàniques de l’Empordà i la Garrotxa. La majoria dels afloraments es concentren al voltant de Maçanet de la Selva, on diversos turons són d’origen volcànic. No són volcans, sinó restes basàltiques que han aflorat a la superfície per l’erosió del terreny. Si ens fixem en el terra, de tant en tant veurem que està format per roques d’origen volcànic, i fins i tot hi ha alguna pedrera que n’explota.
Els dos primers quilòmetres de la ruta travessen una zona boscosa sense senyalitzar. Però abans d’arribar a l’església de Sant Pere de Martorell enllaçarem amb els pals indicadors de la xarxa de senders de la Selva, que ens acompanyaran fins al final. A més, seguirem les indicacions de la Via Augusta i del Camí de Sant Jaume, cosa que facilita molt el seguiment de la travessa.
Si us interessa l’espai natural de l’estany de Sils, podeu consultar les altres rutes que hi hem fet i triar la que s’adigui més amb els vostres interessos.
- Ruta ST307. Ruta dels Estanys de Sils (11,6 km)
- Ruta ST308. Ruta de l’Observatori Vell (5,4 km)
- Ruta ST309. Volta a l’Estany de Sils (3 km)
- Ruta ST327. Els 8 turons volcànics (23 km)
PUNTS D’INTERÈS
Per ordre de pas, trobarem els següents.
- Estació de Maçanet Massanes. És aïllada de les poblacions que li donen nom. Inaugurada el 1860 i coneguda inicialment com a Riera de Santa Coloma, és un important nus ferroviari que enllaça la Selva amb el Maresme i el Vallès Oriental, punt de trobada de les línies de Granollers i de Mataró. Tanca pel nord el vuit ferroviari català, la xarxa en forma de vuit al voltant de Barcelona que té Sant Vicenç de Calders a l’altre extrem. L’estació té forma de Y, amb dues platges de vies diferenciades per a les línies de Granollers i de Mataró. Als anys setanta es va construir un nou edifici de viatgers i es van remodelar les vies i les andanes, i el 2011 se’n va completar una altra remodelació, amb millores a les andanes, ascensors, un nou edifici de viatgers i aparcament. Avui és propietat d’Adif i hi presten servei Rodalies i Regionals.
- Sant Pere de Martorell. Església barroca de Maçanet de la Selva. La primera menció és del 1185, vinculada al monestir de Breda, i l’edifici actual és del segle XIX, aixecat després d’una epidèmia de còlera. És de planta rectangular, amb coberta a dues aigües a nivells diferents. La façana barroca juga amb formes còncaves i convexes, i té una fornícula buida, un ull de bou i una porta senzilla de llinda recta. El campanar és de planta quadrada amb coronament octogonal i tres pisos. El primer fa de base, el segon té les obertures de les campanes i pilastres amb capitells corintis, i el tercer, una cornisa amb mènsules i una balustrada coronada amb semiarcades cobertes de ceràmica valenciana. Dalt del campanar hi ha un excel·lent mirador de la comarca, al qual s’arriba per una escala de cargol de ferro.
- Pas a nivell. Travessem per un pas a nivell la via del tren que uneix Barcelona i Maçanet pel Maresme. En aquest punt és de via única i envolta pel nord el turó de Sant Pere.
- Font del Llop. També coneguda com el safareig de la font del Llop de Can Bosch. «Construït l’any 1902 i restaurat pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva el 2016. Era utilitzat també pels veïns de la casa amb un rètol molt curiós que deia «Fuente para beber, lavadero para lavar, el dueño y sus amigos, pidiéndole permiso a Pedro Surós Viligeliu». També servia de dipòsit per regar la feixa de terra que s’utilitzava per cultivar hortalisses. A causa de l’arribada de les rentadores es deixà abandonat i s’ha anat deteriorant pel pas dels anys. S’ha restaurat per donar testimoni d’un temps llunyà i per no perdre el patrimoni civil.» (Font, Taller d’Història de Maçanet de la Selva)
- Castell de Torcafelló. Per arribar al cim podem seguir el camí de pujada a peu (indicat) o la pista. Nosaltres hem pujat pel camí i baixat per la pista. És una fortificació d’origen medieval construïda cap al 1080, documentada per primer cop el 1106, quan pertanyia al llinatge dels Cabrera, i que va funcionar com a fortalesa entre els segles XI i XIII. És de planta rectangular i està construït amb roca volcànica porosa. En queden els fonaments de la torre de l’homenatge, circular, una cisterna i part del recinte fortificat. Al segle XV s’hi va construir l’ermita de Sant Jordi, amb volta de canó arrebossada i pintada de blanc i parets de pedra vista. Durant la Segona Guerra Carlina (1846 a 1849) es va tornar a fortificar, amb espitlleres i merlets que van convertir l’ermita en un fortí. També s’hi va instal·lar una torre de telegrafia òptica, avui reconstruïda.
- Maçanet de la Selva. Municipi de prop de 8.000 habitants que limita amb Sils, Riudarenes, Massanes, Fogars de la Selva, Tordera, Lloret de Mar i Vidreres, documentat per primer cop el 919. Al nucli podem visitar diversos elements.
- Església de Sant Llorenç. Església d’origen romànic, del segle XI, modificada al llarg dels segles però que conserva elements originals.
- Capella de Sant Sebastià. Té l’origen en una epidèmia del segle XV que va causar una gran mortaldat. Els vilatans van prometre construir un hospital i una capella dedicada a sant Sebastià per demanar la seva protecció. Avui és de propietat municipal i, un cop restaurada, s’hi fan diverses activitats.
- Can Felló. Antiga masia del carrer de les Monges. Entre el 1880 i el 1900 va acollir un col·legi privat de noies portat per monges. En destaquen la porta adovellada, les finestres emmarcades amb pedra i el rellotge de sol. Avui és de propietat municipal.
- Castell de Marata. Fortificació gòtica del veïnat de Marata, documentada per primer cop el 1287, quan pertanyia a Alemanda de Cartellà. És una torre de defensa de planta quadrada envoltada per una muralla, amb una torre rodona amb espitlleres i petites obertures rectangulars. La primera planta té finestres romàniques i gòtiques i la resta, espitlleres. La porta principal és d’arc de mig punt amb dovelles petites. Davant la façana hi ha una capella dedicada a santa Anna, de nau rectangular i absis semicircular, restaurada després que un llamp la malmetés el 1880. Està en bon estat de conservació, però és de propietat privada i no es pot visitar.
- Pont del Dimoni. També conegut com el pont Vell, és un pont de pedra del país del segle XVIII, d’un sol arc de mig punt, sobre la sèquia de Sils. Segons la llegenda, el va construir el dimoni en una sola nit, després d’un pacte amb els maçanetencs.
- Sèquia de Sils. Des de l’edat mitjana es van fer diverses actuacions per dessecar l’estany, sobretot per evitar les malalties de l’aigua estancada i guanyar terres de conreu. La primera dessecació documentada la va promoure el vescomte Guerau VI de Cabrera el 1247. Al llarg dels segles s’hi van fer diverses obres hidràuliques, entre les quals la sèquia de Sils, el 1851, que va ajudar a controlar les inundacions i va fer que l’estany només es formés en èpoques de pluges intenses. Avui la sèquia forma part d’un projecte de millora de la inundabilitat de l’estany, que inclou la recuperació de zones humides i la gestió de l’aigua per preservar la biodiversitat.
- Estany de Sils. Espai natural d’alt valor ecològic i històric. Antigament era la llacuna més gran de la plana selvatana, de set quilòmetres de llarg per un i mig d’ample. Des de l’edat mitjana es va intentar dessecar per guanyar terres de conreu i combatre el paludisme, i la dessecació definitiva es va fer a mitjan segle XIX. Tot i això, la humitat i la inundabilitat del terreny van permetre conservar diverses espècies de flora i fauna pròpies de les zones humides. Des del 1998 s’hi han fet actuacions per restaurar l’estany i recuperar la seva riquesa biològica. Avui és un dels espais naturals més importants de la Catalunya interior, amb hàbitats com zones humides, prats inundables i boscos de ribera, i forma part de la Xarxa Natura 2000.
- Santa Maria de Sils. Església d’estil barroc i neoclàssic, documentada per primer cop el 1185 com a possessió del monestir de Breda. L’edifici actual és del segle XVIII, i va substituir una església anterior. La façana té un coronament ondulat amb pinacles i una creu, i la portalada neoclàssica, emmarcada en pedra, té una llinda amb la data del 1802. A l’interior hi ha una nau central amb dues capelles laterals a cada banda, dedicades a sant Marc, sant Llop i els Sants Metges. El campanar, reformat el 1907 per l’arquitecte Rafael Masó, és de planta quadrada, amb coberta de ceràmica vidrada verda i un rellotge decorat amb esgrafiats.
- Sils. Municipi de la Selva de 30 km² i 6.720 habitants (2024), repartits en diversos nuclis. És al fons de la depressió de la Selva, entre les Gavarres, la serralada Litoral i les Guilleries. La seva història està marcada per la dessecació de l’antic estany, que al segle XIX va convertir la zona en terres de conreu.
DIFICULTAT
Fàcil. Ruta plana i de seguiment senzill. Només els primers 2,2 quilòmetres cal anar atents a les cruïlles de pistes sense senyalitzar. A partir de poc abans de Sant Pere de Martorell trobarem pals indicadors i senyals durant tot el recorregut.
ELS SENDERS
La ruta no segueix cap sender homologat, però sí itineraris senyalitzats de la comarca.
Durant la ruta seguirem en diferents moments aquests itineraris.
- Senders de la Selva. Xarxa de senders creada per Turisme de la Selva, una associació formada per municipis de la comarca, entitats i empreses d’activitats turístiques.
- Camí de Sant Jaume. El seguirem al tram central del recorregut, des de la cruïlla propera a Cal Santos (pas sota la via) fins a la sèquia de Sils. «El Camí de Sant Jaume és una ruta de pelegrinatge que condueix, des de diversos llocs d’Europa, fins a Santiago de Compostel·la, on es diu que hi reposen les restes de l’apòstol Sant Jaume, un dels dotze apòstols de Jesús que va predicar per la península ibèrica. Segons el relat, Sant Jaume fou decapitat a Jerusalem l’any 44 i les seves restes es van portar a la fi del món, que en aquell moment es pensava que era a Finisterre (Galícia). La història continua quan l’any 814 un pastor va veure un estel que li va indicar on hi havia el sepulcre del sant i que el bisbe Teodomir va establir que corresponien a les restes de Sant Jaume. Des d’aquest moment, el lloc va atreure persones d’arreu que anaven fins a Santiago de Compostel·la en peregrinació i va ser l’inici del naixement d’una gran quantitat de rutes per arribar-hi, entre elles el camí on us trobeu ara. De fet, a la Selva trobem fins a tres camins de Sant Jaume, que recorren les tres grans realitats territorials de la comarca, la muntanya, la plana i el litoral.» (Plafó informatiu de Maçanet)
- Via Augusta. La seguirem des de la cruïlla del pas a nivell fins al final, i només la deixarem per travessar el nucli de Maçanet. La Via Augusta unia Hispània amb el centre del món romà, i resseguia la costa mediterrània des dels Pirineus fins a Cadis, en un recorregut de 1.500 km. Va ser una via clau de comunicació i comerç entre les ciutats i les províncies romanes. A Catalunya té 38 etapes senyalitzades en groc i blau, que travessen 134 municipis i 16 comarques. Del Montsià a l’Alt Empordà fa 420 km, als quals cal sumar 270 km de quatre rutes alternatives.
ELS TRENS
Maçanet Massanes és final de línia de l’R1 i de l’R2 Nord, i totes dues estacions són de la línia de Regionals entre Barcelona i Girona.
- Estació de sortida. Maçanet Massanes (Rodalies). Va entrar en servei el 1860 amb la prolongació de la línia de Granollers, i el 1862 hi va arribar la de Mataró, que tancava el vuit ferroviari català pel nord. Just per sobre de l’estació, en un pas elevat, hi passa la línia d’alta velocitat entre Barcelona i la frontera. L’estació és apartada de qualsevol nucli urbà. Des del 2011 té un edifici de viatgers nou, amb taquilla però sense cafeteria.
- Estació d’arribada. Sils (Regionals). A l’extrem sud de la població, però a tocar de tota mena de serveis. El tren hi va arribar el 1862, amb l’obertura de la línia entre Maçanet i Girona. L’edifici, del 1929, és de grans dimensions i té tres cossos. Avui acull un petit museu de l’estany de Sils i la comissaria de la policia local.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
- Meteocat
- MeteoMuntanya
- AEMET (Agencia Estatal de Meteorología), Maçanet de la Selva
- AEMET (Agencia Estatal de Meteorología), Sils
- Pla Alfa (risc d’incendi forestal)
WEBS
MAPES
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Mapa topogràfic de Catalunya. Escala 1:25.000.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (visor de mapes)
- Instamaps
- Mapy