297. De Badalona a Montgat Nord pel turó de l’Home i el turó de Galzeran (100 Cims)

PerAdmin

Ruta que puja al turó de Galzeran, cim inclòs a la llista dels 100 Cims, amb sortida a l’estació de Badalona i arribada a la de Montgat Nord.

El turó de Galzeran, o d’en Mates, com també es coneix, és un dels escenaris habituals de les nostres sortides. El març del 2012 vam publicar la primera ruta de Senderisme en Tren, la ruta ST01, una travessa entre les estacions de Montmeló i Montgat Nord que pujava al turó de Galzeran. El gener del 2014 hi vam tornar amb la ruta ST60, entre Montcada i Reixac i Mollet del Vallès.

A més d’aquestes dues, hi hem pujat desenes de vegades al llarg dels anys, però sempre des del vessant vallesà, així que ja tocava fer ho des del litoral.

Sortim de Badalona. Tot i ser la quarta ciutat més poblada de Catalunya (2024), travessar la és agradable. Pujarem per l’animat carrer de Mar fins a la plaça de la Vila i creuarem Dalt de la Vila, el nucli antic on va néixer l’actual Badalona. Aquí podem entrar al Museu de Badalona per visitar l’antiga ciutat romana de Baetulo, i encara que no ho fem, al carrer de les Eres podrem veure el que es creu que eren els fonaments del teatre romà. La casa de les Heures i la dels Dofins també conserven patrimoni romà, però només es visiten amb reserva prèvia. Per sortir de la ciutat seguirem el passeig de la Riba Esquerra, un camí agradable que remunta el torrent de la Font. Només un tram de 900 m fins a l’entrada al Parc de la Serralada Litoral passa per zona industrial i és poc amable.

Hem triat aquest sentit, sortint de Badalona, per gaudir durant la baixada de les panoràmiques sobre el Maresme i el Barcelonès, que en sentit contrari quedarien a l’esquena. El preu és que acabar a Badalona hauria ofert més possibilitats per visitar la ciutat i rematar la jornada en una terrassa del seu magnífic passeig Marítim.

PUNTS D’INTERÈS

Per ordre de pas, trobarem els següents.

  • Badalona. Quarta ciutat més poblada de Catalunya segons el cens del 2024. Pujarem fins a la plaça de la Vila per l’animat carrer de Mar i creuarem Dalt de la Vila, el nucli originari de la ciutat.
  • Castell de Godmar. També conegut com a Cal Comte, és una masia fortificada que conserva elements romànics dels segles XII i XIII, però sobretot gòtics del XV. Al segle XIX es va reformar en estil neogòtic. Pertany a la nissaga dels Blanes Centelles, els mateixos propietaris de l’antic castell de Centelles. Avui els antics camps de conreu que l’envolten s’han convertit en un camp de golf de pitch and putt.
  • Turó de l’Home (362 m). Petit turó amb vistes magnífiques, situat al límit entre el Barcelonès i el Maresme.
  • La Conreria. Al bell mig del Parc de la Serralada de Marina, una serra que antigament també es coneixia com a serra de la Conreria. El coll de Montalegre separa els vessants del Vallès i del Maresme. Hi ha dos edificis principals, la cartoixa pròpiament dita, al vessant de mar i més avall, i l’edifici del coll de Montalegre, que avui acull una casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés. L’origen és un conjunt d’edificis i terrenys del segle XIII, quan s’hi va fundar un convent de monges agustines. El 1415 s’hi van establir els cartoixans de Vallparadís de Terrassa, que van comprar el conjunt a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i el 1434 s’hi van afegir els de Sant Pol de Mar. Quan es va acabar la cartoixa actual, el vell convent es va convertir en la granja o conreria del monestir, dirigida pel cartoixà anomenat Pare Conrer. Després de la desamortització del 1835 va ser hostatgeria fins al 1932, després sanatori antituberculós, i del 1940 al 1998 va acollir el Seminari Menor de Barcelona.
  • Cementiri dels Apestats. També conegut com a cementiri del Còlera. “L’any 1870 va arribar a Tiana, procedent de Barcelona, la primera expedició d’afectats pel tifus icteroide, més conegut com «pesta groga». L’Ajuntament de Barcelona va habilitar l’edifici de la conreria i la cartoixa de Montalegre, de propietat privada, com a hospital d’infecciosos. Davant la por dels vilatans per l’enterrament al cementiri local dels malalts que es morien, es va habilitar un terreny a uns 200 metres de l’hospital per donar-los sepultura. Encara podem veure algun fragment del mur que el delimitava i una gran pedra de 2 metres de diàmetre, on s’aprecien les imatges d’un rellotge de sorra (símbol de la brevetat de la vida) i d’una calavera (símbol de la mort).” (Text del plafó informatiu)
  • Turó de Galzeran (484 m). Cim amb excel·lents panoràmiques tant cap al Vallès com cap al pla de Barcelona. El seu vèrtex geodèsic va servir per determinar la mesura del metre, com també els de Montjuïc, el Matagalls, el Puigsacalm, Rocacorba, el Costabona o la Mare de Déu del Mont, entre d’altres. “Abans que existissin el metre i el quilogram, cada poble o regió tenia les seves pròpies unitats de mesura, i això era motiu habitual de conflicte a l’hora de comerciar. L’any 1791, l’Acadèmia de les Ciències de França va decidir unificar totes aquestes unitats i establir-ne unes de noves, que es basarien en patrons universals. La unitat de mesura es va anomenar metre, i es va definir com la deu milionèsima part de la distància terrestre entre els pols i l’equador, és a dir, un quart de meridià terrestre. Com que la longitud dels meridians era fins aleshores desconeguda, l’Acadèmia de Ciències va entomar el projecte de mesurar el meridià de París. Un vèrtex geodèsic és un punt senyalitzat que indica una posició geogràfica exacta. Formen xarxes de triangles que, en aplicar la trigonometria, permeten calcular la distància entre ells. Per mesurar el meridià de París, es va instal·lar una cadena de vèrtexs a dalt de cims amb bona visibilitat en el tram entre Barcelona i Dunkerque (nord de França), que serien els primers de Catalunya i d’Espanya. Després de 7 anys de projecte i 6 mesos de càlculs, l’any 1799 es va establir el nou sistema mètric decimal sota el lema «Per a tots els pobles, i per a tots els temps», que va ser la base de l’actual sistema internacional d’unitats (SI).” (Plafó informatiu del cim)
  • Casa dels Marquesos de Monsolís. Gran casal també conegut com a Cal Pallejà, que només es veu parcialment des de fora. L’aspecte actual és fruit d’una reforma dels anys quaranta d’un edifici d’estil eclèctic amb elements romàntics. El marquesat de Monsolís és un títol nobiliari creat per la reina Isabel II el 1853 a favor de Francesca Xaviera de Saleta i Descatllar, vídua del mariscal de camp Pere Nolasc de Bassa i Girona, governador militar de Barcelona el 1835, que va morir durant els avalots d’aquell estiu. (Font, Viquipèdia)
DIFICULTAT

Caminada amb desnivells continuats però sense dificultat tècnica. La pujada final al turó de l’Home i la baixada des del turó de Galzeran per les ziga-zagues són força dretes.

Eviteu l’estiu o, si més no, els dies més calorosos. La travessa és llarga i l’exposició al sol i a la calor pot passar factura.

ELS SENDERS

La ruta transcorre pels parcs de la Serralada de Marina i de la Serralada Litoral, dos espais protegits molt propers a l’àrea metropolitana de Barcelona on s’han fet moltes actuacions per fomentar l’excursionisme, que s’han traduït en una multitud de senders locals.

La ruta segueix gairebé sempre algun d’aquests senders, però cal anar atents a quin seguir, perquè canviem constantment de camí senyalitzat.

Durant la ruta seguirem en diferents moments aquests itineraris.

  • SL-C 140 La Vall del Pomar. Sender circular de 4,2 quilòmetres amb sortida i arribada a l’Escola de Natura Angeleta Ferrer i Sensat (Badalona). En seguirem el tram de ponent fins a pocs metres abans del turó de l’Home.
  • PR-C 145 La Vall de Montalegre. Sender circular de 6,6 km amb inici a la zona esportiva de Tiana. El seguirem durant 1,6 quilòmetres, des de sota el turó de l’Home pel vessant nord fins passat el cementiri dels Apestats.
  • GR-92 Sender del Mediterrani. En seguirem pocs metres de l’etapa 17, que uneix el coll de la Font de Cera amb Montcada i Reixac.
  • SL-C 150 De la Conreria al turó de les Maleses. Sender lineal de 3,2 quilòmetres que uneix el coll de Montalegre amb el turó de les Maleses. En seguirem un tram curt fins a la carretera de la Conreria.
  • SL-C 146 De la Font de l’Alba a la Conreria. Curt sender lineal d’1,2 quilòmetres que va de la zona esportiva de Tiana al coll de la Conreria, passant pel cementiri dels Apestats.
  • SL-C 95 De Tiana al turó de Galzeran. Sender circular de 7,6 quilòmetres amb sortida i arribada a la zona esportiva de Tiana, que puja fins al cim del turó de Galzeran.
  • SL-C 135 Les fonts d’Alella. Sender circular de 9,2 quilòmetres amb inici i final al punt d’informació de Can Lleonard d’Alella. El seguirem des del coll del turó de Galzeran fins al mirador de Nou Pins.
  • SL-C 96 Sender del Rocar. Sender circular de 7,6 quilòmetres amb inici i final a Tiana. De baixada el seguirem des de passat el mirador de Nou Pins fins a la Virreina.
  • Eix Central del Maresme. Camí no homologat ideat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. Té 7 etapes i 140 km, i recorre tota la comarca per l’interior, des de l’estació de Rodalies de Montgat fins a la de Malgrat de Mar.
ELS TRENS

Les dues estacions són de la línia R1 de Rodalies, que uneix Barcelona amb Maçanet Massanes per la costa, amb nombrosos trens en cada sentit. Entre totes dues hi ha l’estació de Montgat.

  • Estació de sortida. Badalona (Rodalies). Al centre de la ciutat, molt a prop del passeig Marítim.
  • Estació d’arribada. Montgat Nord (Rodalies). No la confongueu amb la de Montgat. És lluny del nucli urbà i de serveis, però per sort té una petita cafeteria.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES