Ruta circular des de l’estació de Cabrera de Mar Vilassar de Mar que ens portarà al Burriac, un cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, dalt del qual hi ha les restes d’un magnífic castell.
La travessa ofereix molts punts d’interès. A més del castell de Burriac, gaudirem de miradors excepcionals com la creu de Montcabrer o el turó d’Oriols, de coves amb vistes al mar i de ruïnes romanes. Com a curiositat, al cementiri de Cabrera hi ha la tomba de Paco Martínez Soria.
És una excel·lent alternativa per pujar a aquest cim en ruta circular. Teníem certa recança a l’hora de tornar a l’estació passant per Cabrera, per por de trobar massa asfalt, sobretot al tram urbà i a la baixada cap a la costa, però la ruta ens ha sorprès gratament. La riera de Cabrera ofereix un retorn agradable a l’estació, amb poc asfalt, i l’últim quilòmetre el farem passejant arran de mar per la platja, seguint l’Eix de la Costa.
Atenció a la pujada al Montcabrer. El camí cap a la creu, o més aviat els camins, en plural, no sempre és evident i sovint ens farà dubtar. A més, el corriol és de terra solta i rellisca amb facilitat. Per sort, de pujada sempre és més fàcil que de baixada.
PUNTS D’INTERÈS
La travessa passa per un grapat d’elements patrimonials i naturals que mereixen atenció. Per ordre de pas, trobarem els següents.
- Cova de les Encantades o de les Bones Dones. Cavitat de mida mitjana formada per la meteorització de l’interior de la roca. “Té dues obertures. Era la cova oficial de les bruixes en la majoria de rondalles i històries de la contrada, hi ha infinitat de llegendes sobre les malifetes que feien les seues habitants. També es repeteix amb diverses variants la de la bella dona que enamorava el senyor de Burriac per fer que defugís les seues obligacions en la defensa del territori. Molt a prop hi ha també el Cau de les Formigues i la Cova dels Tres Cercles.” (Font, Viquipèdia)
- Cau de les Formigues. Petit abric situat en un pendent fort. Com tots els camins al sud del Montcabrer, l’accés és irregular i poc còmode.
- Creu de Montcabrer. Excel·lent mirador de la costa central del Maresme i, els dies clars, del Barcelonès. Dalt del cim, arranjat pel Parc de la Serralada Litoral, hi ha una creu de ferro del 1987 i dos plafons que interpreten el panorama. La primera creu apareix en un capbreu del 1565, i s’ha substituït diverses vegades al llarg de la història.
- Pedra de l’Elefant. Formació rocosa a tocar del repetidor de telefonia.
- Sitja ibèrica del repetidor de Montcabrer. Dins del bosc, sense senyalització ni accés clar. Fa aproximadament 1,70 per 1,50 per 1,30 metres. Als voltants s’hi van trobar petits fragments de materials ibèrics, tot i que no tots els arqueòlegs creuen que sigui d’època ibèrica.
- Turó de l’Infern (324 m). Al cim hi ha tres forats rectangulars a la roca que, segons algunes fonts, servien per encaixar els pals de les forques on es penjaven els bandolers de Cabrera durant els segles XIV i XV. També hi ha el vèrtex geodèsic 294119001.
- Surera de Burriac. Exemplar de Quercus suber inclòs al catàleg d’arbres singulars de Cabrera de Mar. És 25 m a ponent del camí, envoltada per una tanca i amb pal indicador.
- Castell de Burriac (100 Cims). Ofereix unes vistes impressionants de la costa del Maresme i el Mediterrani, i va ser una peça clau en la defensa del territori durant l’edat mitjana. L’aspecte actual correspon al castell del segle XV, i només en queden alguns testimonis de les construccions dels segles X i XI i la cisterna d’època romana. Sota el vessant sud hi ha un extens poblat ibèric poc estudiat.
- Turó d’Oriols. Un pal indicador del SL-C 115 marca el camí cap a aquest turó com a alternativa.
- Roca Punsola. Ens apartarem una mica del sender local per visitar aquesta roca, senyalitzada amb unes plaques commemoratives, on el poeta Josep Punsola anava a meditar. Cada any s’hi celebra un aplec.
- Ermita de Sant Sebastià. Petita ermita davant del cementiri, construïda el 1507 en acció de gràcies després d’una epidèmia de pesta. Es va cremar durant la Guerra Civil i es va restaurar el 2001.
- Cementiri de Cabrera. Amb portalada neoclàssica. Hi reposa l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, autor de l’Observatori Fabra i de l’edifici de la Catalana de Gas de Barcelona, i també l’actor aragonès Paco Martínez Soria (1902 a 1982). Al panteó de la família Ordeig, del sector tèxtil, hi ha una creu de terme a semblança de les gòtiques.
- Sant Feliu de Cabrera. Construïda sobre un antic temple documentat des del 1025, del qual no queda cap part reconeixible. Al segle XVI es va renovar en estil gòtic tardà, amb teulada a dues aigües i un campanar de torre quadrada.
- Forns romans de Ca l’Arnau. Forn dedicat a l’elaboració d’àmfores per al transport, amb una datació que va del 175 o 150 aC fins al 25 dC. Es veu des del mirador a peu de carrer.
- Termes romanes de Ca l’Arnau. Termes del segle II aC que es van fer servir fins al segle I aC. Segons el plafó informatiu, serien els banys públics més antics de la península Ibèrica. Només es poden veure des del mirador a tocar de la carretera.
- Platja de Cabrera. Gràcies a un pas inferior sota la N-II, farem els últims metres de la ruta arran de la platja de Cabrera, i entrarem a l’estació per l’accés que té a la platja.
DIFICULTAT
Exigent, però de distància no gaire llarga.
Hi ha quatre punts on el camí pot presentar dificultats.
- Pujada al Montcabrer. Pujada força inclinada a la creu del Montcabrer, per terreny descompost i un corriol no sempre evident. Uns bastons poden ser molt útils per no perdre l’equilibri.
- Cova de les Encantades. La cova és a la part vertical de l’aflorament rocós, i per arribar hi cal posar les mans.
- Grimpada d’en Marc. Pujada vertical al castell de Burriac que comença a tocar del monòlit del Burriac. No és aèria, però sí força dreta, i en algun punt caldrà ajudar se amb les mans. Es pot evitar pujant pel camí del sender local SL-C 115, el mateix que farem servir per baixar.
- Descens del turó d’Oriols. El sender perd alçada ràpidament per un corriol de sauló. L’única dificultat és no relliscar amb la sorra. Es pot evitar seguint el sender local pel camí principal.
ELS SENDERS
La ruta no segueix cap sender concret, tot i que en trobarem diversos d’homologats. En aquests trams la ruta està senyalitzada amb indicadors verticals, però no a totes les cruïlles.
Durant la ruta seguirem en diferents moments aquests itineraris.
- SL-C 115 Al castell de Burriac des de Cabrera. Sender local de pujada al Burriac i al Montcabrer amb inici i final a Cabrera de Mar. El tram del Montcabrer està marcat com a variant.
- Eix Central del Maresme. Camí no homologat ideat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. Té 7 etapes i 140 km, i recorre tota la comarca per l’interior, des de l’estació de Rodalies de Montgat fins a la de Malgrat de Mar. El tram que seguim coincideix amb el SL-C 115.
- Eix de la Costa. Camí ideat també pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme que, com indica el nom, ressegueix el litoral de la comarca. El seguirem l’últim quilòmetre, per la platja.
ELS TRENS
Ruta circular amb sortida i arribada a la mateixa estació, a la línia R1 de Rodalies, que uneix Barcelona amb Maçanet Massanes per la costa.
- Estació de sortida i arribada. Cabrera de Mar Vilassar de Mar (Rodalies). No la confongueu amb la de Vilassar de Mar. Té dos accessos, un per un pas inferior que dona al costat de muntanya de la N-II i un altre que dona directament a la platja. Sortirem pel costat de muntanya i tornarem per l’accés de la platja. L’estació no té cafeteria ni taquilles, i als voltants tampoc hi ha bars ni botigues.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
- Meteocat
- MeteoMuntanya
- AEMET (Agencia Estatal de Meteorología), Cabrera de Mar
- Pla Alfa (risc d’incendi forestal)
WEBS
- FEEC (Senders)
- FEEC (100 Cims)
- Ajuntament de Cabrera de Mar
- Mapa de Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona)
- Pobles de Catalunya
MAPES
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Mapa topogràfic de Catalunya. Escala 1:25.000.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (visor de mapes)
- Instamaps
- Mapy