295. De Premià de Mar a Cabrera de Mar-Vilassar de Mar per Sant Mateu i el castell de Burriac (100 Cims)

PerAdmin

Formidable ruta, dura i exigent, que uneix les estacions de Premià de Mar i Cabrera de Mar Vilassar de Mar passant per innombrables punts d’interès arquitectònic i natural.

El més conegut és el Burriac, un cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, dalt del qual hi ha les restes d’un magnífic castell. Però també pujarem al cim de Sant Mateu per visitar l’ermita que el corona, i coneixerem el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, el dolmen de la Roca d’en Toni i un menhir, sense oblidar el nucli antic de Premià de Dalt, tot un petit descobriment.

L’únic però de la ruta és la llarga pujada des de l’estació de Premià de Mar fins que deixem enrere l’urbanisme que s’ha enfilat muntanya amunt amb els anys. Són 3,2 quilòmetres fins a Premià de Dalt i una mica més fins al poblat ibèric de la Cadira del Bisbe.

És un tram que oblidarem de seguida, quan encadenem un punt interessant rere l’altre. A més dels que hem esmentat, recorrerem trams careners com el del turó de la Feu, elevat i pedregós, amb vistes magnífiques sobre el Burriac. Miradors com el d’en Pol o el del Puigcabrer, i coves com la de les Encantades o el Cau de les Formigues, completen una jornada muntanyenca amb majúscules.

La baixada és més agradable, i arriba a l’estació de Cabrera de Mar Vilassar de Mar amb molt menys asfalt que la pujada.

PUNTS D’INTERÈS

La travessa passa per un munt d’elements patrimonials que mereixen atenció. Per ordre de pas, trobarem els següents.

  • Premià de Mar. Municipi del Maresme d’uns 29.000 habitants i només 2,1 km². No és fins als segles XV al XVII que es troben les primeres evidències de poblament a prop del mar. A finals del segle XVIII es va començar a construir la que després seria la parròquia de Sant Cristòfol, i el 1836 Premià de Baix es va convertir en Premià de Mar.
  • Premià de Dalt. Municipi d’uns 10.500 habitants i 5,5 km². Val la pena conèixer els carrers que envolten l’església de Sant Pere. Algunes plaques recorden la relació de la vila amb el poeta Marià Manent.
  • Poblat ibèric de la Cadira del Bisbe. “Descobert l’any 1929 per Joaquim Folch i Torres, la Cadira del Bisbe és un poblat de dimensions mitjanes, ubicat en un lloc estratègic, amb una clara intenció de control de territori, la vall de Premià i el pas de la ruta que uneix la plana i la Serra de Sant Mateu, via de pas vers el Vallès. La seva construcció respon a un model urbanístic aterrassat, emmurallat i amb una torre defensiva que constitueix el nucli urbà entès com a centre polític i econòmic del territori circumdant, de clara vocació agrícola.” (Font, Ajuntament de Premià de Dalt). La visita està dividida en quatre sectors amb plafons informatius, la torre defensiva, el barri de cases, el camp de sitges i el sector de les tres cases i un carrer.
  • Sant Mateu. “Ermita romànica d’una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular. Documentada des de l’any 993, se situa en el punt més alt de la carena de Sant Mateu, a 495 m d’altitud de la Serralada Litoral. Proporciona magnífiques panoràmiques de la costa i de l’interior. A la casa adossada va néixer mossèn Mas i Domènech (1860-1942), encarregat de l’Arxiu Capitular de la Seu de Barcelona i autor de nombrosos estudis sobre Premià.” (Font, Ajuntament de Premià de Dalt)
  • Surera de la Molinera. Surera (Quercus suber) centenària, de la família de les fagàcies i molt semblant a una alzina. D’aspecte robust, fa uns 13 m d’alçada, 3,80 m de volt de soca, 2,70 m de volt de canó i 18 m de capçada. (Font, Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)
  • Can Boquet. Caseta vinculada a l’abastament d’aigua de la finca de les Ginesteres. Actualment és un punt d’informació del Parc de la Serralada Litoral.
  • Creu de Can Boquet. A la cruïlla davant de la caseta hi ha una creu de ferro de factura senzilla. Ja hi ha documentada una creu el 1777, tot i que no en aquest lloc. Durant la Guerra Civil la van intentar destruir, i les restes es van guardar a la masia de Can Boquet.
  • Dolmen de la Roca d’en Toni. També conegut com a dolmen de Can Boquet, és una petita galeria catalana de planta quadrangular amb corredor de lloses de granit. No conserva restes del túmul ni del cromlec. Es data al calcolític, entre el 2200 i el 1800 aC.
  • Sepultures medievals. A pocs metres del dolmen, set enterraments rectangulars excavats al sauló, dels segles XI i XII, descoberts el 1974.
  • Menhir de Cal Camat. Datat entre el neolític final (2500 a 2000 aC) i el calcolític (2200 a 1800 aC). És una pedra antropomorfa d’1,90 m d’alçada, 1 m d’amplada i 0,6 m de gruix, amb un pes aproximat de 3.500 kg.
  • Mirador d’en Pol (484 m). Dalt d’un turó de 484 m, on hi ha confusió sobre si és o no el turó de Cirers. Els mapes de l’ICGC situen el turó de Cirers més a llevant de les Planes de l’Abril, en un turó de 472 m. Aquí trobarem una torre de vigilància d’incendis, i el mirador és uns metres més enllà (indicador de fusta).
  • Turó de la Feu (413 m). Punt més alt d’una carena situada al nord del castell de Burriac, amb vistes excepcionals del castell. El camí va per la carena, és estret i de vegades passa entre roques.
  • Castell de Burriac (100 Cims). Ofereix unes vistes impressionants de la costa del Maresme i el Mediterrani, i va ser una peça clau en la defensa del territori durant l’edat mitjana. L’aspecte actual correspon al castell del segle XV, i només en queden alguns testimonis de les construccions dels segles X i XI i la cisterna d’època romana. Sota el vessant sud hi ha un extens poblat ibèric poc estudiat.
  • Surera de Burriac. Exemplar de Quercus suber inclòs al catàleg d’arbres singulars de Cabrera de Mar. És 25 m a ponent del camí, envoltada per una tanca i amb pal indicador.
  • Turó de l’Infern (324 m). Al cim hi ha tres forats rectangulars a la roca que, segons algunes fonts, servien per encaixar els pals de les forques on es penjaven els bandolers de Cabrera durant els segles XIV i XV. També hi ha el vèrtex geodèsic 294119001.
  • Sitja ibèrica del repetidor de Montcabrer. Dins del bosc, sense senyalització ni accés clar. Fa aproximadament 1,70 per 1,50 per 1,30 metres. Als voltants s’hi van trobar petits fragments de materials ibèrics, tot i que no tots els arqueòlegs creuen que sigui d’època ibèrica.
  • Pedra de l’Elefant. Formació rocosa a tocar del repetidor de telefonia.
  • Creu de Montcabrer. Excel·lent mirador de la costa central del Maresme i, els dies clars, del Barcelonès. Dalt del cim, arranjat pel Parc de la Serralada Litoral, hi ha una creu de ferro del 1987 i dos plafons que interpreten el panorama. La primera creu apareix en un capbreu del 1565, i s’ha substituït diverses vegades al llarg de la història.
  • Cau de les Formigues. Petit abric situat en un pendent fort. Com tots els camins al sud del Montcabrer, l’accés és irregular i poc còmode.
  • Cova de les Encantades o de les Bones Dones. Cavitat de mida mitjana formada per la meteorització de l’interior de la roca. “Té dues obertures. Era la cova oficial de les bruixes en la majoria de rondalles i històries de la contrada, hi ha infinitat de llegendes sobre les malifetes que feien les seues habitants. També es repeteix amb diverses variants la de la bella dona que enamorava el senyor de Burriac per fer que defugís les seues obligacions en la defensa del territori. Molt a prop hi ha també el Cau de les Formigues i la Cova dels Tres Cercles.” (Font, Viquipèdia)
DIFICULTAT

Molt exigent, per la distància total, el desnivell i el terreny d’alguns trams.

Tingueu en compte que al temps total cal sumar el que dedicareu a visitar tots els llocs per on passa la travessa i les parades per fer fotos.

Hi ha quatre punts on el camí és difícil.

  • Carena del turó de la Feu. Carena amb vistes increïbles del castell de Burriac. El corriol és estret i supera zones rocoses. No és aeri, però cal parar atenció a no perdre el camí.
  • Grimpada d’en Marc. Descens vertical des del castell de Burriac, que comença just passada la porta del castell. No és aeri, però sí força dret, i en algun punt caldrà ajudar se amb les mans. Es pot evitar baixant pel mateix camí de pujada al castell.
  • Descens del Montcabrer. Baixada força inclinada des de la creu del Montcabrer, per terreny descompost i un corriol no sempre evident.
  • Cova de les Encantades. La cova és a la part vertical de l’aflorament rocós, i per arribar hi cal posar les mans.
ELS SENDERS

La ruta està senyalitzada amb indicadors verticals dels diferents camins i senders que anem creuant, tot i que no els trobarem a totes les cruïlles.

Durant la ruta seguirem en diferents moments aquests itineraris.

  • GR-92. Seguirem aquest sender de gran recorregut durant 4,5 quilòmetres, entre Sant Mateu i el menhir de Cal Camat.
  • SL-C 112 La ruta de l’Esquirol. Sender local circular de 5 quilòmetres amb sortida i arribada al turó de Dos Pins, que passa per Sant Mateu.
  • SL-C 113 La Roca d’en Toni i Font Freda. Sender local lineal de 5,5 quilòmetres que surt de Cabrils i acaba a la font Freda passant per la Roca d’en Toni.
  • SL-C 115 Al castell de Burriac des de Cabrera. Sender local de pujada al Burriac i al Montcabrer amb inici i final a Cabrera de Mar. El tram del Montcabrer està marcat com a variant.
  • Eix Central del Maresme. Camí no homologat ideat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. Té 7 etapes i 140 km, i recorre tota la comarca per l’interior, des de l’estació de Rodalies de Montgat fins a la de Malgrat de Mar.
ELS TRENS

Les dues estacions són de la línia R1 de Rodalies, que uneix Barcelona amb Maçanet Massanes per la costa, amb nombrosos trens en cada sentit. Entre totes dues hi ha l’estació de Vilassar de Mar.

  • Estació de sortida. Premià de Mar (Rodalies). Va entrar en servei el 1848 amb la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, entre Barcelona i Mataró.
  • Estació d’arribada. Cabrera de Mar Vilassar de Mar (Rodalies). No la confongueu amb la de Vilassar de Mar. Té dos accessos, un per un pas inferior que dona al costat de muntanya de la N-II i un altre que dona directament a la platja. Farem servir el primer. L’estació no té cafeteria ni taquilles, i als voltants tampoc hi ha bars ni botigues.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES