294. Ruta de les 3 Viles i pujada al Montalt (100 Cims)

PerAdmin

Llarga però interessant travessa que uneix les estacions de Sant Andreu de Llavaneres i Caldes d’Estrac seguint la Ruta de les 3 Viles. A més, pujarem al Montalt, un cim de 596 m situat al límit de l’espai protegit del Parc del Montnegre i el Corredor, inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC i al repte dels 30 Turons del Maresme.

El primer tram va des de l’estació fins al centre de Sant Andreu de Llavaneres pel passeig de la Riera. Tot i que són 2,7 quilòmetres per zona urbana, es caminen de gust. Des del poble encara seguirem un tram de pista cimentada fins a l’hípica Royal Horse Club Llavaneres, on per fi comença la terra.

La baixada des del Montalt, en canvi, és més directa que la pujada i va gairebé sempre per pistes de terra fins al centre de Caldes d’Estrac.

Al cim del Montalt hi ha el vèrtex geodèsic (codi ICGC 297116001), però el punt més alt de la muntanya és uns metres a l’est, seguint el corriol que s’endinsa al bosc. Un trencall poc visible a l’esquerra s’enfila fins a unes roques on hi ha les restes d’una antiga estructura metàl·lica mig ensorrada, que marca el punt culminant.

LES 3 VILES

Les 3 Viles és una marca turística que agrupa els municipis de Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt per oferir al visitant un turisme de qualitat i sense massificació. La Ruta de les 3 Viles va néixer d’un conveni entre els tres municipis per descobrir els atractius naturals i patrimonials de la zona.

La ruta està plantejada com a circular, amb diverses variants per adaptar la a tots els gustos. Hem intentat seguir l’itinerari original de la proposta per a senderistes, però tot i ser una activitat coneguda i promocionada, en alguns punts hem trobat poca informació sobre els recorreguts concrets i les variants. Sobre el terreny hi ha indicadors, però només a les cruïlles principals. Als centres urbans hi ha plafons esquemàtics de les rutes de la zona, inclosa la de les 3 Viles, però de vegades el traçat varia segons el plafó que es consulti.

PUNTS D’INTERÈS

La ruta té elements d’interès destacats, tot i que, com passa a les rutes del Maresme, es concentren a les poblacions, en aquest cas Sant Andreu de Llavaneres i Caldes d’Estrac. La ruta no passa per Sant Vicenç de Montalt. Per ordre de pas, trobarem els següents.

  • Sant Andreu de Llavaneres. Municipi d’uns 12.000 habitants i 11,8 km². Apareix per primer cop en documents de finals del segle X, dins dels dominis del castell de Burriac. La parròquia de Sant Andreu de Llavaneres era una de les tres del terme del castell, que incloïa Sant Vicenç de Montalt, municipi que se’n va independitzar el 1599. El topònim Llavaneres deriva probablement de llavanera, la dona que es dedicava a rentar roba.
  • Coca de Llavaneres. No marxeu del poble sense tastar aquestes postres tradicionals de pasta de full farcides de crema i massapà, que només elaboren els obradors artesans del terme municipal.
  • Rocs de Magí. A la urbanització de Supermaresme. Entre les grans roques hi va haver un assentament neolític a l’aire lliure, envoltat per una tanca de pedres petites que omplien els espais entre roca i roca.
  • Montalt (596 m). Cim inclòs als 100 Cims. A prop del cim hi ha un vèrtex geodèsic de primer ordre, però el punt més alt és més endins del lloc on solen arribar els excursionistes, i hi ha les restes d’una antiga estructura de ferro.
  • Santa Cecília de Torrentbò. Ermita d’una sola nau amb coberta a dues aigües, documentada per primer cop el 1230, al testament de Ponç de Montpalau.
  • Caldes d’Estrac. Municipi del Maresme d’uns 3.300 habitants i només 0,88 km², el tercer més petit de Catalunya després de Puigdàlber (0,44 km²) i Castellfollit de la Roca (0,73 km²).
  • Banys termals. La tradició termal de Caldes d’Estrac es remunta a època romana i àrab. Al segle XIII ja hi ha documentat un hospital vinculat a les aigües. Els banys actuals es van construir el 1818, són de propietat municipal des del segle XIX i la darrera reforma es va inaugurar el 1994.
  • Santa Maria de Caldes d’Estrac. Església parroquial barroca d’una sola nau, construïda entre el 1805 i el 1830, amb campanar de torre. Es va restaurar el 1868.
  • Torre de Busquets. Es veu des del carrer Major, mirant enrere abans d’arribar a les escales. També se la coneix com la torre de l’Olivera de la Pau, per l’arbre que hi ha crescut al damunt. Es va construir a partir del 1586 i és unida a la masia de Can Busquets, del segle XVII.
  • Torre Verda. Documentada des del 1549, també se la coneix com la torre de la Guàrdia. És de planta rodona i té tres pisos, amb l’accés al primer, i està coronada amb merlets esglaonats. Al costat hi ha la masia, probablement de la mateixa època però molt modificada. És la torre que es veu millor des de fora.
DIFICULTAT

Alta, per la distància. L’últim tram de pujada al Montalt es fa per un corriol molt dret. Cal anar atents al track, sobretot a la pujada, on hi ha nombroses cruïlles no sempre indicades.

ELS SENDERS

La ruta està senyalitzada amb indicadors verticals, però només a les cruïlles principals. Els senders no són homologats i per tant no tenen les marques de pintura pròpies dels SL, PR o GR.

Durant la ruta trobarem aquest itinerari.

  • Eix Central del Maresme. Camí no homologat ideat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. Té 7 etapes i 140 km, i recorre tota la comarca per l’interior, des de l’estació de Rodalies de Montgat fins a la de Malgrat de Mar.
ELS TRENS

Les dues estacions són de la línia R1 de Rodalies, que uneix Barcelona amb Maçanet Massanes per la costa.

  • Estació de sortida. Sant Andreu de Llavaneres (Rodalies). Lluny del nucli urbà, però a prop de Port Balís.
  • Estació d’arribada. Caldes d’Estrac (Rodalies). A prop del nucli urbà. El tren va arribar a Caldes d’Estrac el 10 d’octubre de 1856, i l’edifici, d’estil neoclàssic, és l’original. És situada sota els arcs que sostenen la N-II, que protegeixen les andanes del sol i de la pluja, tot i que també augmenten el risc de rebre l’impacte d’algun excrement de les moltes aus que aprofiten l’estructura per descansar.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES