285. De Pineda de Mar a Malgrat de Mar pel turó Gros de Miralles i Sant Genís de Palafolls

PerAdmin

Agradable travessa que uneix Pineda de Mar i Malgrat de Mar resseguint la serra de Miralles fins al seu punt més alt, el turó Gros de Miralles.

La travessa ressegueix els límits del Parc del Montnegre i el Corredor amb el PR-C 146 com a fil conductor, un sender que uneix Calella i Tordera i que aprofitarem per a la nostra proposta.

Qualsevol travessa al Maresme que pugi a les muntanyes de l’interior, amb sortida i arribada en una població de la costa, s’enfronta al problema de trobar un bon camí que eviti al màxim l’asfalt i les urbanitzacions. Hi ha poblacions més amables que d’altres en aquest aspecte. Pineda de Mar és de les que millor sortida tenen a l’hora de deixar enrere els seus carrers, mentre que Malgrat és de les que pitjor.

Podem dividir la ruta en tres sectors.

  1. La pujada. Pineda és un dels municipis agradables a l’hora d’entrar hi o sortir ne a peu. A poc més d’un quilòmetre de l’estació ja trepitjarem camins de terra seguint un sender local, que ens portarà a punts d’interès com un aqüeducte romà o un antic molí fariner i un forn de calç restaurats.
  2. La carena. Un cop dalt, al collet de Faraó, continuarem per pistes boscoses que de tant en tant, quan el bosc ho permet, ens oferiran vistes cap al Montnegre i la costa. Seguirem en tot moment el PR-C 146, per pistes còmodes però a estones monòtones. No esperem vistes des del cim del turó Gros, on el bosc no ens deixarà gaudir de les panoràmiques que segur que ens envolten.
  3. El descens a la costa. Al Maresme, els punts d’interès augmenten a mesura que perdem alçada i ens acostem al mar. De camí cap a Malgrat coneixerem l’ermita de Sant Genís de Palafolls, i ja dins del poble visitarem el que queda del castell de Malgrat, els Rentadors Vells i l’església parroquial de Sant Nicolau.
PUNTS D’INTERÈS

La travessa té diversos elements d’interès al llarg del recorregut, sense oblidar, com passa a les rutes del Maresme, els mateixos nuclis urbans i, com no, les seves platges. Per ordre de pas, trobarem els següents.

  • Pineda de Mar. Municipi del Maresme de 10,7 km² i uns 30.000 habitants.
  • Santa Maria de Pineda. Església parroquial. La part més antiga és la nau central, de finals del segle XV i del XVI. La façana principal, la porta lateral de Sant Joan, l’altar major i la capella lateral estan decorades amb esgrafiats.
  • Aqüeducte romà i font del Ferro. Restes d’un aqüeducte romà dels segles II i III que portava l’aigua fins a la vil·la romana de Can Roig, avui una masia.
  • Molí de Can Marquès. Antic molí fariner documentat per primer cop el 1505. Aprofitava l’aigua de la riera de Pineda per omplir la gran bassa, que encara existeix, i moldre el gra. El conjunt es va restaurar el 2002. És possible que el curs de l’aigua coincidís amb el de l’antic aqüeducte romà.
  • Forn de calç de Can Marquès. Construcció excavada a nivell del sòl, amb una base de 3,2 m i una alçada de 5,3 m. Es va reconstruir el 2009.
  • Sant Pere de Riu. Documentada des del 1140, és una construcció romànica amb reformes importants dels segles XVI al XVIII. Té una sola nau amb murs de pedra i volta de canó, i un campanar de planta quadrada i dos pisos al costat nord. Avui el recinte acull un alberg. Com a curiositat, hi és enterrat el dissenyador de moda Manuel Pertegaz.
  • Turó Gros de Miralles. El punt més alt de la serra de Miralles. Dalt hi ha una torre de vigilància d’incendis, però el bosc no deixa veure el paisatge.
  • Sant Genís de Palafolls. Església d’origen romànic, citada per primera vegada el 947, quan depenia del monestir de Sant Pere de Rodes. A l’interior conserva la volta de canó romànica de la nau central amb els arcs torals. Al segle XIII s’hi van afegir dues capelles laterals que li donen planta de creu llatina, i més tard diverses naus gòtiques i un nou presbiteri. El campanar, la torre de defensa o comunidor i la porta són del segle XV. A l’exterior, a la paret de migdia, destaquen unes arcuacions llombardes i s’endevina la porta romànica tapiada. A la paret nord hi ha una ossera amb inscripcions del segle XVII i un cimbori del segle XVIII. (Font, Ajuntament de Palafolls)
  • Torre del Castell. Torre de guaita del segle XIV vinculada al castell de Palafolls, dins del parc del Castell de Malgrat, en un punt elevat sobre la població. S’hi arriba amb un ascensor inclinat que salva 25 m de desnivell.
  • Església de Sant Nicolau de Bari. Església parroquial aixecada on hi havia la primitiva capella de Sant Antoni, al voltant de la qual van néixer les primeres cases de pescadors de Malgrat. Es va consagrar el 1563, poc després que Malgrat s’independitzés de la parròquia de Sant Genís de Palafolls. A finals del segle XVIII un terratrèmol en va malmetre la façana i l’arquitecte barceloní Francesc Trillas la va ampliar entre el 1761 i el 1783. És un temple de planta de creu llatina, amb absis poligonal i una cúpula sobre petxines al creuer, i una façana neoclàssica de carreus on figura la data del 1783. El campanar, també de finals del segle XVIII, va quedar inacabat. Per les seves grans dimensions se la coneix com la Catedral de la Costa.
  • Peixateries Velles. Espai porxat construït el 1890 entre el carrer del Carme i el carrer Bellaire, al costat de l’Ajuntament. Conserva un porxo a cada banda amb columnes de fosa que sostenen bigues metàl·liques. Antigament tot l’espai tenia una coberta a dues aigües amb encavallades de fusta, que es va eliminar en l’última restauració. Al costat hi ha la Casa de la Vila, un edifici modernista inaugurat el 1913, obra d’Antoni de Falguera, deixeble de Domènech i Montaner.
DIFICULTAT

Fàcil. Es camina per bones pistes i l’orientació és senzilla, perquè bona part de la ruta segueix el PR-C 146. El desnivell és mitjà, però sense grans pendents continuats.

Eviteu l’estiu o, si més no, els dies més calorosos. La travessa és llarga i l’exposició al sol i a la calor pot passar factura.

ELS SENDERS

La ruta està ben senyalitzada amb indicadors verticals. Seguirem bona part del SL-C 101 i del PR-C 146, tot i que aquests senders no sempre estan ben marcats.

Durant la ruta seguirem en diferents moments aquests itineraris.

  • PR-C 146 Sender de Calella a Tordera. En seguirem 14 km, d’aquest sender de 34 km que uneix Calella i Tordera per l’interior.
  • Eix Central del Maresme. Camí no homologat ideat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. Té 7 etapes i 140 km, i recorre tota la comarca per l’interior, des de l’estació de Rodalies de Montgat fins a la de Malgrat de Mar.
  • SL-C 101 La vall de la riera de Pineda. Sender local circular de 9,1 km amb sortida i arribada a Pineda, que envolta el Montpalau (100 Cims) sense pujar hi.
ELS TRENS

Les dues estacions són de la línia R1 de Rodalies, que uneix Barcelona amb Maçanet Massanes per la costa, amb nombrosos trens en cada sentit.

  • Estació de sortida. Pineda de Mar (Rodalies). Va entrar en servei el 1859, amb la prolongació de la línia d’Arenys de Mar a Tordera. L’edifici dona a una plaça àmplia amb bars i restaurants.
  • Estació d’arribada. Malgrat de Mar (Rodalies). Com totes les estacions del Maresme, és a prop del centre i a tocar de la platja. És l’última estació arran de mar abans que la línia s’endinsi cap a Maçanet Massanes.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES