282. Circular des de Llinars del Vallès pel PR-C 228, l’aiguabarreig del Mogent i el Castell Vell

PerAdmin

Recorregut circular que fa íntegrament el PR-C 228 des de l’estació de Llinars del Vallès, un sender de petit recorregut per la serra del Corredor, muntanya a cavall del Vallès Oriental i el Maresme inclosa dins del Parc del Montnegre i el Corredor, un espai protegit de 15.000 ha.

El PR-C 228 passa per innombrables al·licients del parc, tant naturals com patrimonials. Entre tots destaquen la Torrassa, l’ermita de Sant Esteve del Coll, les ruïnes de Castellvell, el poblat ibèric del turó del Vent i el santuari del Far.

Només ens apartarem del traçat original en punts concrets per on no passa el PR però que creiem que val la pena visitar.

  • Dolmen de la Pedra de l’Arca. A poc més de 100 metres al nord del recorregut. Està envoltat per una tanca de fusta, a tocar del voral d’una carretera i sota un pi enorme. L’entorn és poc agradable, tot i que hi ha un banc de fusta al costat.
  • Aiguabarreig del Mogent. Punt on s’uneixen els torrents de Ca l’Arenes i de Ca l’Illa. Atenció, l’accés és difícil, especialment si ha plogut o fa temps molt humit, perquè el tram final es fa per la llera del torrent de Ca l’Illa i és molt relliscós. Es pot ometre sense que afecti la resta de la ruta.
  • Castellvell. És el desviament més llarg respecte del traçat original, però val la pena pujar fins al mirador, al punt més alt del que queda de l’antic castell, per contemplar el Vallès i el Montseny.
  • Estació de Llinars. El PR comença i acaba al centre del poble, a prop del pavelló poliesportiu municipal. Hem adaptat la ruta perquè comenci i acabi a l’estació de tren.
L’AIGUABARREIG DEL MOGENT

El Mogent és un dels dos rius que, juntament amb el Congost, formen el Besòs a l’altura de Montornès del Vallès i Montmeló.

És aquí on el riu pren el nom, tot i que el punt més alt i allunyat de la seva subconca és al capdamunt de la riera de Cànoves, al vessant sud de Pedres Blanques (1.273 m), al Montseny.

Accés. Atenció, l’accés és difícil i relliscós. Quan deixem la pista i agafem el corriol d’accés, cal seguir aquest camí estret uns 20 metres escassos i girar a la dreta. De seguida arribem a la llera del torrent de Ca l’Arenes, que creuem sense dificultat, i prenem el camí en lleugera pujada. El camí tira cap a l’esquerra i és planer. Des del torrent, el seguim uns 60 metres més fins a trobar un pendent fort que baixa al torrent de Ca l’Illa. Un cop a la llera, cal seguir la cap a l’esquerra uns 60 metres, sortejant els petits gorgs per sobre de les roques, que poden ser perilloses si són humides.

ELEMENTS D’INTERÈS
  • Dolmen de la Pedra de l’Arca. Sepulcre megalític format per tres grans lloses, amb una datació aproximada entre el 3000 i el 2000 aC. Va ser estudiat per Cels Gomis a principis del segle XX, que hi va descriure un cercle de pedres al voltant. Durant la Guerra Civil es va malmetre i es va trencar una de les lloses. Més recentment s’ha netejat l’espai, s’ha redreçat la pedra gran i s’ha envoltat amb una tanca de fusta.
  • Sant Esteve del Coll. Antiga església parroquial documentada des del 1023, situada uns tres quilòmetres al sud oest de Llinars, a l’esquerra del Mogent. L’edifici actual és del segle XVI, d’una nau amb capelles laterals que li donen planta de creu llatina, absis poligonal i un campanar coronat amb merlets. La Diputació de Barcelona la va restaurar entre el 1983 i el 1987. Als anys setanta es va començar a construir la urbanització de Sant Josep, que avui l’envolta. A pocs metres hi ha l’arboç de Sant Esteve del Coll, un dels arboços centenaris de la zona.
  • Poblat ibèric del turó del Vent. Jaciment laietà situat dalt del turó del Vent (384 m), també conegut com el Far, amb una ocupació que va de finals del segle V aC fins al segle II aC. És un camp de sitges amb habitatges associats, i possiblement servia per acumular els excedents agrícoles de les planes del Vallès. Les excavacions dels anys vuitanta el van convertir en un dels jaciments de referència del món ibèric laietà, i part dels materials es conserven al Museu de Granollers.
  • La Torrassa o Torre del Moro. Torre de guaita situada a 416 m d’altitud, dalt de la serra del Corredor, tradicionalment atribuïda a època romana. És un dels monuments més emblemàtics de la comarca, està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i ha estat restaurada recentment per iniciativa de l’Ajuntament de Llinars i el Departament de Cultura. Des de dalt hi ha vistes àmplies sobre el Vallès i la costa.
  • Ermita de Sant Sebastià. Ermita situada a 406 m, amb vistes excel·lents sobre el Vallès i el Maresme. Documentada al segle XVII, durant molts anys només en quedaven les ruïnes, fins que el 2016 un grup de voluntaris la va reconstruir tan fidelment com van poder, amb l’ajut d’empreses i donacions anònimes. Té un campanar d’espadanya, portal adovellat i dues finestres de granit. Antigament s’hi feia un aplec en honor de sant Sebastià, protector contra la pesta, i es deia que les pedres de Sant Sebastià que es troben per la zona donaven sort i allunyaven les epidèmies. L’aplec es va recuperar el 2017 i se celebra cada gener.
  • Castellvell de Llinars o castell del Far. Ruïnes de l’antic castell que tenia jurisdicció sobre les parròquies de Llinars, Sant Esteve del Coll, Collsabadell i part de les del Fou i de Sant Andreu del Far. És documentat cap al 1091, i al segle XII pertanyia al vescomte de Barcelona Guillem Ramon de Castellvell. El 1280 es va vendre a Bernat de Centelles i al segle XIV va passar als Corbera, que el van abandonar al segle XV per instal·lar se a Llinars. El terratrèmol del 1448 el va fer caure. Les ruïnes han estat excavades i restaurades per facilitar ne la visita.
  • Sant Andreu del Far. Antiga parròquia rural situada dalt de la serra, a la pista que va del coll de Can Bordoi al santuari del Corredor, al costat de la masia de Can Guinart. Entre el 1164 i el segle XVI se l’anomenava Sant Andreu de Bona Conjuncta, i a partir del 1630, del Far, nom que va prendre del castell veí. L’edifici actual és d’estil gòtic tardà, refet al segle XVI o a principis del XVII, amb planta de creu llatina i un campanar massís adossat a la façana. A tocar hi ha la creu del Far, del 1627.
ELS SENDERS

El novembre del 2023 el Centre Excursionista de Llinars va inaugurar el PR-C 228, un sender circular amb sortida i arribada al centre del poble. Té 26 km de recorregut i tres variants que connecten la part alta amb la baixa, de manera que permeten dissenyar diferents bucles segons el que triem. El camí va majoritàriament per pistes, massa sovint per als qui estimem els corriols.

Si no voleu fer tot el recorregut, podeu optar per un dels dos bucles.

  • Tram oriental. Ruta ST275.
  • Tram occidental. Ruta ST281.

El GR-92 travessa tota la serra del Corredor des de Vallgorguina fins a Can Bordoi. Resseguirem aquest sender de gran recorregut durant bona part del tram que va per la carena.

DIFICULTAT

Difícil, per la distància total i per la dificultat de la visita a l’aiguabarreig del Mogent.

Tot i que seguim en tot moment la pintura blanca i groga del PR i hi ha pals indicadors a gairebé totes les cruïlles, convé consultar el GPS per no passar de llarg cap element d’interès i no equivocar se en cap de les cruïlles del recorregut.

ELS TRENS

Ruta circular amb sortida i arribada a la mateixa estació.

  • Estació de sortida i arribada. Llinars del Vallès (Rodalies). L’estació és al sud de la vila, a tocar de la plaça de la Vila, on hi ha diversos establiments per prendre alguna cosa o comprar avituallament.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES