273. De Figaró a Sant Martí de Centelles pel Tagamanent (100 Cims), Can Bosc i el Bellit

PerAdmin

Exigent ruta entre les estacions del Figaró i de Sant Martí de Centelles que assoleix el cim del Tagamanent (100 Cims) per dos camins poc freqüentats però força interessants, el de Can Bosc i el del Bellit.

La pujada la farem pel camí de Can Bosc, un corriol que s’enfila dret i directe des d’aquest mas fins al restaurant del Bellver. La duresa del corriol queda compensada per la bellesa del bosc del Bellver i, de tant en tant, per vistes al Tagamanent des d’un angle poc conegut.

Després d’assolir el Tagamanent al quilòmetre 8 (opcionalment podem no pujar hi i escurçar la travessa 2,5 km), ens acostarem a la Casa Museu l’Agustí seguint un tram de pista asfaltada.

D’aquí iniciarem un bonic corriol planer que ens portarà fins al Bellit i, ja sense camí clar, fins als Fondrats. El descens fins a Aiguafreda és més suau que la pujada, tot i que el camí és irregular i a estones també dret.

ELEMENTS D’INTERÈS

Durant la travessa passarem per molts elements d’interès. Alguns són a tocar del camí i d’altres, com els sepulcres del Fossar dels Moros, demanen separar se uns metres en una visita d’anada i tornada.

  • Hotel Congost. Emblemàtic establiment del Figaró d’estil noucentista, construït als anys vint del segle passat arran de l’arribada d’estiuejants gràcies al ferrocarril.
  • Font de la Noguera Punxeguda. Situada a la riera de Vallcàrquera, en un racó ombrívol envoltat de vegetació. La riera, afluent del Congost, forma gorgs al llarg del seu curs. Recordeu que el bany hi està prohibit.
  • Font del Molí i ruïnes del molí. Petita font a tocar de la pista asfaltada, formada per una mola encastada a terra. Al costat hi ha una bassa i l’edifici del molí de Xicola o de Vallcàrquera.
  • Sant Pere de Vallcàrquera. Ermita romànica situada al costat de la masia de Can Xicola, antic mas documentat des del segle XIII. L’església és del romànic tardà (segle XII), amb nombroses reformes dels segles XVI i XVII. Només es pot observar des de fora del mur que l’envolta. Durant la Festa del Pi i dels Sants Patrons, a principis de primavera, s’hi fa una processó.
  • La Rectoria de Vallcàrquera. Masia del segle XVII recuperada com a casa de colònies, propietat de la Diputació de Barcelona.
  • El Bellver. Emblemàtic mas situat a l’inici del Pla de la Calma. Entre els segles XVII i XVIII va funcionar com a hostatgeria, i a finals del XIX i principis del XX com a refugi dels primers excursionistes, com Artur Osona. Actualment acull un restaurant molt concorregut.
  • Santa Maria de Tagamanent (100 Cims). Cim inclòs als 100 Cims de la FEEC, amb grans vistes sobre la vall del Congost, Osona i el Montseny. Hi ha documentat un possible castell des de l’any 945, i l’església apareix com a parròquia al segle X. La Diputació de Barcelona, propietària del recinte, l’ha restaurat íntegrament.
  • Mirador i ruïnes de Sant Martí. Just damunt del collet hi ha les restes de l’antiga ermita de Sant Martí, condicionades com a mirador. Està documentada l’any 1009 com a “Sancti Martini supra via”.
  • El Bellit. Gran mas format per tres cossos adaptats al pendent. El central és l’habitatge, el superior fa de paller i l’inferior és una capella afegida el 1830. Un mur de pedra envolta tot el conjunt. Les primeres referències documentals són del segle XVI, tot i que es creu que és anterior.
  • Pou d’aigua del Bellit. Adossat a la paret oriental del mas, d’estructura semicircular i construït amb pedra.
  • Els Fondrats. Ruïnes d’un antic mas construït probablement als segles XVII o XVIII, època en què es van aixecar moltes de les cases de muntanya del Montseny.
  • Fossar dels Moros. Necròpolis formada per diverses tombes excavades a terra i delimitades amb lloses de pedra. Són difícils de localitzar sense les coordenades GPS.
  • Pous de glaç de l’Avençó. Quan vam fer la ruta, a mitjans del 2024, l’entorn dels pous estava abandonat. Es veia que s’hi havia invertit en plafons informatius i corriols de visita, però sense cap manteniment posterior. Plafons vells i il·legibles, baranes trencades i vegetació que engolia pous i camins. La situació pot haver canviat quan els visiteu.
ELS SENDERS

La travessa no segueix cap sender concret, tot i que la pujada de Can Bosc al Bellver està marcada amb senyals de pintura groga.

En alguns trams curts trobarem marques de sender homologat. A l’inici de la pujada al Tagamanent seguirem una estona el PR C 213 (vegeu la ruta ST271), i al Pla de la Calma compartirem un tram amb el GR 5, amb marques blanques i vermelles.

DIFICULTAT

Alta. Hi ha trams sense camí clar, sobretot a la baixada entre el Bellit i els Fondrats, tot i que no hi ha pèrdua.

Passats els Fondrats, cal parar atenció a seguir el corriol, que creua diverses vegades la pista que baixa del Bellit. Convé anar consultant el GPS.

La ruta evita bona part de l’asfalt que, malauradament, cada vegada trobem més al parc, un element que al nostre parer va en contra de la preservació d’un espai natural. Tot i així, entre el collet de Sant Martí i l’Agustí haurem de trepitjar aquest paviment.

ELS TRENS

Ruta lineal amb sortida al Figaró i arribada a Sant Martí de Centelles, dues estacions de la línia Barcelona, Ripoll i Puigcerdà (R3).

  • Estació de sortida. Figaró (Rodalies). Sense cap equipament, només una petita marquesina per protegir se del mal temps. A pocs minuts del centre del poble.
  • Estació d’arribada. Sant Martí de Centelles (Rodalies). No la confongueu amb l’estació de Centelles. És a tocar d’Aiguafreda i disposa de servei de bar.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES