El PR C-93 Sender de Sta. Eugènia de Berga és un camí circular marcat amb sortida i arribada en aquest petit poble osonenc. La part més septentrional del recorregut passa a tocar de Vic, fet que aprofitarem per a recórrer-lo quasi completament sortint des de l’estació de tren de la capital d’Osona.
Parlem d’una caminada interessant i variada, amb el riu Gurri i el bosc de Sala-d’Heures com a protagonistes naturals de la travessa. La ruta ressegueix un tram del Gurri, afluent del Ter que neix en terrenys vermellosos al coll de Sobrevia, a Seva. Potser d’aquí provingui l’origen del seu nom, que en basc-ibèric, ‘gorri’ ,‘gurri’ significa ‘roig’, ‘rogenc’.
El bosc de Sala-d’Heures és tot un descobriment. A tocar de les Guilleries i enmig d’un territori marcat pels conreus i les granges de porc, amb la consegüent fortor d’orins arreu, entrar en aquest espai ombrívol format per una roureda amb presència de roure martinenc és tot un plaer. L’entorn acull la font del Paradís en un entorn verd i amb molsa sobre les branques, una espècie que, segons es comenta, la seva presència és un indicador de bona salut ambiental.
Dins del bosc la troballa més preuada és el pantà del mateix nom. Quan el vam visitar, a mitjans de març, hi havia poca aigua, però era ple de granotes, i no era gens difícil observar-hi tortugues. Tot un luxe.
Durant els trams que caminem a tocar del Gurri gaudirem de boscos de ribera entre meandres on tindrem la possibilitat de veure fauna i flora associada al riu, com les pollancredes. Gràcies a plafons informatius situats a diferents indrets del recorregut podrem interpretar part de la vegetació de ribera que observem.
ELEMENTS D’INTERÈS
La ruta té múltiples al·licients. A part del seu valor ecològic, visitarem patrimoni històric, entre els quals destaca la Ciutat dels Sants, Vic.
– Vic: hem adaptat la ruta a fi de poder visitar aquells elements indispensables, a saber, la catedral, el temple romà o la plaça Major. Tot i així, hi ha escampades pel nucli antic esglésies i convents també interessants per a una visita.
– Església parroquial de Santa Eugènia: l’església és una edificació romànica del segle XI renovada al voltant de l’any 1050 pel bisbe Oliva o Guillem de Tavertet, i ampliada i millorada al segle XII i restaurada el segle XX. Té planta de creu llatina i un campanar monumental.
– Aqüeducte de Sala-d’Heures : pont de 48 m de llargària format per 9 arcades de punt rodó. La veggetació ha estat esbrossada recentment, tot i que sol cobrir-lo parcialment amb facilitat. Construït per portar aigua de la font del Paradís als dipòsits situats al nord.
– Refugis antiaeris del camp d’aviació de St. Julià de Vilatorta: indicadors i plafons a l’exterior de cada element. Els interiors estan tapiats i són inaccessibles. Dos refugis són a tocar del mas d’Omedes, edifici per on van arribar a passar personatges com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri, la Passionària.
– Mas Mitjà i ermita de la Puríssima: gran mas del s. XVII amb ermita adossada en estat ruïnós. Situat enmig d’un camp de conreu, respecteu el cultiu.
Per contra, i com ser habitual, el gran enemic de la caminada és l’asfalt. Durant la ruta trobarem diferents trams de ferm dur. No són llargs, però sempre fan la guitza. El pitjor i més llarg és a l’inici, entre l’estació de Vic i el començament del tram de terra, ja a tocar del riu Gurri. És un tram urbà, per tant, comprensible.
El més desagraït és el comprès entre el refugi d’Omeda 1 i la serra de Sant Marc, prop de 1100 metres d’asfalt que hem de compartir amb vehicles. Anem amb compte.
ELS SENDERS
La caminada segueix en tot moment el PR C-93, excepte el tram de connexió entre Vic i el sender, part que farem a través de l’entramat urbà de la ciutat.
La ruta està senyalitzada amb els senyals propis d’un sender de petit recorregut, és a dir, amb les característiques marques grogues i blanques, així com d’indicadors verticals. Tot i així, hi ha cruïlles dubtoses on cal estar atents al recorregut.
Recorrerem completament aquest sender tret d’un petit tram del camí fluvial del Gurri d’uns 300 metres compresos entre Can Serraïma i el Mercer.
La ruta no té cap dificultat, és pràcticament plana, només amb petites pujades que en global sumen 200 metres de desnivell.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
- Meteocat (predicció municipal de Vic)
- MeteoMuntanya
- AEMET (Agencia Estatal de Meteorología)
- Pla Alfa (risc d’incendi forestal)
WEBS
- FEEC (Senders)
- Ajuntament de Santa Eugènia de Berga
- Ajuntament de Vic
- Osona Turisme
- Fem Turisme (Recorregut pel sender PR C 93 de Santa Eugènia de Berga)
- Mapa de Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona)
- Pobles de Catalunya
MAPES
- Editorial Alpina. Plana de Vic. Escala 1:25.000.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Mapa topogràfic de Catalunya. Escala 1:25.000.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (visor de mapes)
- Instamaps
- Mapy