Per als qui s’interessin per la història i els castells, us proposem tres rutes singulars amb un fil comú curiós. Totes tres visiten un castell que porta el mateix nom, Montornès, i, com no podia ser d’altra manera en aquest web, totes surten i arriben a una estació de tren. Són el castell de Sant Miquel de Montornès, al Vallès Oriental, el de la Pobla de Montornès, al Tarragonès, i el de Montornès de Benicàssim, a la Plana Alta.
El topònim Montornès sembla d’origen llatí i descriptiu. Als documents medievals apareix amb formes com Monte Tornesio o Mont Tornes, que alguns autors relacionen amb una muntanya arrodonida o amb forma de torn. No és estrany, doncs, que el nom es repeteixi en llocs ben allunyats, perquè descriu un tipus de relleu molt comú, un turó de forma suau i rodona, ideal per aixecar una fortificació.
Hem buscat possibles vincles històrics entre aquests castells, però no n’hem trobat cap de documentat, i el més probable és que el nom compartit sigui una coincidència. Tot i així, hi ha algunes hipòtesis que no s’han pogut demostrar. Una és que els castells del sud, el de la Pobla de Montornès, a la Catalunya Nova, i el de Benicàssim, al País Valencià, territoris conquerits i repoblats als segles XII i XIII, rebessin el nom de pobladors vinguts d’altres indrets amb el mateix topònim. Una altra és que en algun moment haguessin pertangut a una mateixa família. Ara com ara, però, cap d’aquestes teories té suport documental.
El que sí que comparteixen aquests castells és el paisatge i la funció. Tots tres s’aixequen dalt de turons, des d’on dominaven un ampli territori, tots tres són d’època medieval i, en alguns casos, ocupen antics assentaments ibèrics, com passa als de Benicàssim i de Sant Miquel de Montornès. Són una mostra de com, durant segles, els mateixos indrets estratègics van ser ocupats una vegada i una altra per pobles i cultures diferents.
Les coincidències no acaben aquí. Als voltants del castell de Benicàssim hi ha un tossal de Mollet i, no gaire lluny, el poble de la Serra d’en Galceran, mentre que el castell de Sant Miquel de Montornès és a pocs quilòmetres de Mollet del Vallès i a tocar del turó de Galzeran, inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Galceran, però, era un nom de persona molt habitual a l’edat mitjana, i els topònims han anat canviant amb els segles, així que tot plegat podria ser només això, una casualitat ben curiosa.
Finalment, cal esmentar que a Catalunya hi ha un quart castell de Montornès, al municipi de Montornès de Segarra, a la Segarra, que encara no hem tingut ocasió de visitar. Potser serà l’excusa per a una quarta ruta.
RUTES
1. Castell de Sant Miquel o de Montornès. Montornès del Vallès (Vallès Oriental)
- Ruta ST01bis. Montmeló a Montgat Nord per Castellruf i Galzeran (100 Cims) 18,6 km
- Ruta ST163. El Castell de Sant Miquel de Montornès per l’aiguabarreig del Besòs des de Montmeló 15,6 km
- Ruta ST310. De Montmeló a Premià de Mar pel castell de Montornès i el turó de Sant Mateu 21 km
Castell situat dalt del turó de Sant Miquel, muntanya del Parc de la Serralada Litoral, a cavall de les comarques del Vallès Oriental i el Maresme.
La primera referència escrita del castell de Montornès data de l’any 1108 amb motiu d’un testament sacramental de Bernat Ramon jurat a l’altar de Sant Sadurní màrtir (patró de la parròquia de Montornès), on deixa a la seva filla Estefania l’esmentat castell.
Abans d’aparèixer el llinatge dels Montornès el poble portava el nom de Palau d’Ametlla. Els Montornès apareixen esmentats per primer cop el 1157 quan Pere de Montornès llega el castell al seu germà Guillem. El 1172 senyorejava la fortalesa Guillem de Bell-lloc. El 1189 Guillem de Sant Martí en les seves deixes testamentàries concedeix a Guillem Ramon la facultat de defensar el castell.
El 1195 es documenta que Guillema de Santa Coloma era casada amb Ramon de Montornès. El 1285 n’era el seu senyor Berenguer d’Entença; tot seguit es ven i transfereix diverses vegades fins que és venut a Jaume II qui, el 1309, en farà donació al fill de Gilabert de Centelles. El 1342 el rei Pere III permuta el seu castell de Nules del regne de València i el de Montornès però poc després, el mateix rei cedeix el castell a Pere de Montornès. El 1437 passa a mans de Galceran Armengol.
L’historiador i divulgador Diego Sola (Granollers, 1988), explica en el seu blog ‘Historiant….’ que uns dels propietaris del castell va ser Roger de Llúria (Sicília 1250- València 1305), el més famós i victoriós almirall de l’Armada Reial durant el regnat de Pere el Gran. Roger de Llúria hauria rebut la propietat del castell en compensació pels serveis prestats a la corona per les seves nombroses lluites entre València, Mallorca, Catalunya, França, Sicília, Malta, Tunis…
Actualment el castell està en procès d’excavació i restauració. S’ha desbrossat de vegetació l’entorn de la torre de l’homenatge i excavats els entorns. Ara és possible veure la roca mare sobre la que s’assenta la torre i la base de diferents estances. Ara també es poden gaudir de grans vistes de la plana vallesana que fins ara quedaven tapades per la vegetació
2. Castell de Montornès. Benicàssim (Plana Alta. Castelló)
- Ruta ST159. Volta al Desert de les Palmes fent el cim del Bartolo. Benicàssim 17 km
- Ruta ST162. Circular al castell de Montornès. Benicàssim 9,7 km
És el més interessant dels tres conjunts des del punt de vista arqueològic. Manté dempeus diferents elements de l’antic castell, com ara murs, aljubs i dues torres, una de les quals, la circular, força espectacular. Va ser construït pels musulmans al s. X sobre unes anteriors restes d’origen romà i construït possiblement sobre un anterior assentament ibèric.
El castell està situat dins del Parc Natural del Desert de les Palmes, un espai natural amb molta història a tocar de Benicàssim i Castelló. Pocs quilòmetres a l’interior del castell hi ha el municipi de La Pobla Tornesa, un municipi creuat pel Meridià 0 i amb un origen lligat a l’existència del castell.
El castell passà per primer cop a mans cristianes l’any 1094 quan el rei Pere I El Gran, rei d’Aragó i de Navarra, va conquerir-lo amb l’ajuda del cavaller Rodrigo Ruiz Díaz de Vivar, el Cid. Establert a València (i on moriria l’any 1099), El Cid havia pactat amb el rei aragonès i amb el Comte de Barcelona Ramón Berenguer III (qui es casaria amb una filla seva) la lluita contra els almoràvits.
3. Castell de Montornès. La Pobla de Montornès (El Tarragonès) 20,3 km
- Ruta ST164. Caminant per les vies en desús entre les estacions de Roda de Berà i de Camp de Tarragona 20,3 km
La Pobla de Montornès es troba a la comarca del Tarragonès, dins de la sub-comarca del Baix Gaià. El castell, juntament amb 12 més, està inclòs al Camí dels Castells del Baix Gaià, una ruta que es pot fer a peu que uneix una dotzena de castells de la zona.
L’origen del poble i el castell data de l’any 1066 en una donació per la qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i la seva esposa Almodis donaren a Ramon Transunyer i a la seva muller Rotlenda i a llur descendència el puig anomenat Puigperdiguers, amb l’obligació de construir-hi una fortalesa. L’indret fou anomenat posteriorment Montornès i fou l’origen del municipi de La Pobla de Montornès.
El més malmès de tots tres. De l’antic castell només en resten escassos murs escampats pel cim del turó dominat per l’ermita de la Mare de Déu de Montornès.
