206. Volta a la serra de Monteró des de St. Llorenç de Montgai pel Camí de Ribera 15,1 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Icone mapa

Mapa ruta

Ruta PDF

Tren dels llacs

Tren dels llacs

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

Sant Llorenç de Montgai és un nucli de població que pertany al municipi de Camarasa, comarca de La Noguera. Des de la seva estació de tren de la línia Lleida-La Pobla de Segur es poden realitzar un bon grapat d’excursions pel seu entorn, especialment cap al nord per la serra de Mont-roig.  

En aquesta ocasió, però, girarem el nostre punt d’interès vers el sud en direcció a una muntanya no tant esvelta ni fotogènica com el Mont-roig però que no deixa indiferent, el Tossal de Monteró. El Tossal és el cim de 574 m que culmina la serra homònima, una carena formada de petits turons situats a la riba esquerra del pantà de Sant Llorenç de Montgai. La serra de Monteró es troba dins l’àrea de l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, un Espai d’Interès Nacional i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000. 

La ruta és una clàssica de la zona i la trobareu ressenyada també en altres webs i llibres. La característica d’aquesta proposta, però, és que us volem apropar als quatre jaciments que s’escampen per la muntanya, en especial Monteró 2 i Monteró 3, conjunts situats fora de la carena principal i per tant poc visitats.   

  • Monteró 1: el més important.  Correspon a les ruïnes de l’època tardo-romana situades dalt mateix del cim del Tossal. Format per 9 zones diferents.
  • Monteró 2: situat al coll entre el Tossal i un segon cim (en desconeixem el nom). Hi trobarem les ruïnes d’un mas i sitges.
  • Monteró 3: al capdamunt d’aquest cim. Poques restes, entre elles els fonaments de trinxeres.
  • Monteró 4: correspon al Castell de Gelis o Txelis.

Així mateix, disperses per la serra, poc visibles i sovint mig ocultes per la vegetació trobarem  restes que la Guerra Civil deixà al territori. Durant el 1938 aquests turons visqueren alguns dels episodis més cruents de la guerra. Ocupats per les tropes republicanes, fou des d’aquí que entre els dies 22 i 28 de maig les forces de la 27ª Divisió del XVIII Cos d’Exèrcit de la República iniciaren una ofensiva a fi de recuperar el cap de pont de Balaguer, ocupat pels franquistes des del 10 d’abril. El Tossal de Déu, conegut com el ‘Merengue’, és un petit turó de 311 m situat al sud del Monteró, llavors ocupat pels franquistes. La batalla per ocupar-lo va suposar una de les batalles més sagnants patides pels republicans. No s’assolí cap objectiu militar i milers de soldats, molts de la lleva del Biberó, moriren en els cinc dies que durà la batalla. Actualment, el turó és un espai que Memorial Democràtic ha recuperat per a la visita.

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida/arribada: estació de Sant Llorenç de Montgai (FGC)
  • Distància:  15,2 km
  • Durada:  5 h  (sense aturades)
  • Desnivell acumulat:   +/- 650 m
  • Interès:  les ruïnes al voltant del tossal de Monteró i el Camí de Ribera, un bell camí vora el pantà.
  • Època: tot l’any. 
  • Dificultat: consultar l’apartat específic més avall.

        

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

  • Ruta ST56l’estació de Sant Llorenç de Montgai és també l’inici de la travessa circular que recorre des del sud, part de la carena de la Serra de Mont-roig. Ambdues rutes coincideixen entre l’ermita de la Mare de Déu de Montalegre i el Portell de l’Extrem.
  • Ruta ST171: travessa entre Sant Llorenç de Montgai i Vilanova de la Sal. Coincideix des del cim de la Punta de l’Extrem fins a l’estació de Vilanova de la Sal.
  • Ruta ST207 Volta al pantà de Sant Llorenç: comparteix bona part de la ruta amb la volta al pantà, un agradable passeig que envolta l’empassament.

 

                                      MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                      TRACK GPS WIKILOC

Ruta sobre mapa topogràfic ICGC

Track GPS de la ruta

 

barra_1200x6

DIFICULTAT

Hi ha diversos punts que cal parar atenció, tot i que no revesteixen dificultat.

– Durant la pujada fins a la carena hi ha un pas senzill de grimpada sobre calcària que es pot EVITAR per l’esquerra. La resta de camí és fressat i còmode.

– El camí fins a la zona arqueològica Monteró 2 és sobre corriol poc marcat. Pujar fins a Monteró 3 es pot dir que es fa fora camí, tot i que es troben traces de sender, és molt fàcil de perdre-les.

– Atenció amb les Sitges de la zona arqueològica Monteró 2. Estan tapades per vegetació baixa i són difícils de trobar. Altrament, compte de no ficar-hi una cama.

– A l’accés al coll que puja al Castell de Gelis hi ha un pas rocallós sense dificultat. La pujada al castell és més fàcil del que sembla. Es travessa un pas estret abans d’accedir al punt culminant.

 – La baixada fins al camí de Ribera és clar però molt dret a estones. Només en cas que estigui moll pot donar alguna complicació.

En tot el recorregut no trobarem cap marca de sender.

TREN LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR (consultar horaris)

Des de l’any 2016 la freqüència de pas dels trens de la línia Lleida-La Pobla de Segur ha augmentat considerablement. Si fins llavors només hi havia un tren per sentit, des d’aquest any, amb la incorporació de noves unitats dièsel de la Sèrie 331, aquesta ha augmentat a quatre trens per sentit fins a La Pobla de Segur.

Aquesta clara millora en el servei implica que si volem, podem fer l’excursió en un sol dia des de Lleida, ciutat on podrem connectar amb els trens regionals o d’alta velocitat fins a la nostra destinació de sortida.

La línia Lleida-La Pobla de Segur també s’explota turísticament amb el nom de Tren dels Llacs, un servei que només funciona alguns caps de setmana entre els mesos d’abril a octubre. El tren està format per locomotores dels models 10817 i 10820 dièsel construïdes l’any 1968 i per quatre cotxes d’època de la sèrie 6000, un cotxe cafeteria i un furgó postal.  El preu d’aquest viatge per a adults és de 32 € (a/t).

barra_1200x6

RESSENYA

1. DE SANT LLORENÇ DE MONTGAI A LA RESCLOSA (2,7 KM, -60 M, 45 MIN)

Des de l’estació de Sant Llorenç de Montgai (31T 320125 4637222) arribem al nucli urbà baixant per la carretera LV-9049.  Un cop arribem a la plaça de les Mèlies hem de girar a la dreta a fi de resseguir per la riba dreta del pantà un camí paral·lel a la vora del mateix i de la carretera a Balaguer.  A poc de sortir de la població trobarem a la vora del pantà i després de passar un pont de fusta, una caseta de guaita de fauna construïda també de fusta. Potser els canyissars i les jonqueres de la vora del pantà no ens deixin veure gran cosa, però val la pena acostar-s’hi per treure el nas.

L’entorn fou declarat Reserva Natural de Fauna Salvatge a l’any 1990. L’embassament és un important refugi d’aus aquàtiques, que troben en aquestes aigües un bon lloc on nidificar. Entre d’altres ocells podrem veure bernats pescaires, l’agró roig, el cabusset, la fotja i el martinet. 

En arribar a l’entrada del càmping hem de prendre la pista d’accés a la presa del pantà situada a 850 metres. El camí fins a la resclosa és un agradable passeig que ens ofereix unes panoràmiques excepcionals de les serres de Monteró i del Mont-roig sobre les aigües del pantà.

A l’inici del camí un cartell avisa que és prohibit d’entrar-hi sense autorització. Alhora, un senyal de fusta indica que aquest és l’itinerari correcte per enllaçar amb el Camí de Ribera. 

“El pantà es va construir l’any 1930 i té una superfície total d’unes 131 Ha i una capacitat total de 10 hm3. La presa té una alçada de 25 m des de la cimentació. La part del pantà actualment inclosa dins la zona humida “Pantà de Sant Llorenç de Montgai” és la compresa entre la presa i la població de Camarasa, ja que s’ha ampliat des de la primera delimitació per tal d’incloure també l’interessant bosc de ribera i les comunitats higròfiles associades de la cua de l’embassament.” (Info: Viquipèdia)

Camí a la presa de Sant Llorenç. Serra de Monteró completa al fons

Presa i pantà de St. Llorenç. La serra de Mont-roig al fons

 

2. DE LA RESCLOSA AL CIM DEL TOSSAL DE MONTERÓ (2,6 KM, +335 M/- 20 M, 1H20)

Creuem la reclosa del pantà, actualment gestionada per Endesa, passant sobre dues passarel·les de ferro que deixen veure les aigües als nostres peus i sota una estructura de ferro.

És en aquest marge que el Canal Auxiliar d’Urgell pren les aigües del pantà. Els primers metres va soterrat. Si el volem veure cal caminar uns 150 m al sud.

Les obres es van iniciar el 1929 i van concloure el 1932. El canal té un total de 76,6 quilòmetres i recorre 21 municipis de les comarques de ponent. 

Des de l’altra riba del pantà es tenen bones vistes de tot l’embassament, inclosa la presa. Hem de seguir un camí al nord que de seguida esdevé estret i s’endinsa entre pinedes de pi blanc. Al cap de 500 metres cal estar atents a prendre a mà dreta el corriol de pujada al Tossal (habitualment marcat amb fites de pedra).

El senderó, clar i evident, s’enfila ràpidament pels contraforts sud del tossal deixant enrere ràpidament el bosc per passar per una garriga amb matollars i amb vistes a la nostra esquena de la Serra de Sant Cristòfol. Quan som al punt dels 360 m d’alçada, en un gir tanca a l’esquerra del camí, surt a la dreta un sender menys marcat que en 3 minuts porta fins a la cota 349,6 m, excel·lent mirador del pantà on l’exèrcit republicà hi va instal·lar un punt d’observació durant la Guerra Civil.

Retornem al camí principal. A mà esquerra veiem el cingle de la Roca Rampunyera, penya-segat que es va estrenyent a mesura que s’estén al sud-est. Aprofitarem que els penya-segats perden verticalitat per a superar un grau que demanarà d’una fàcil grimpada per un tram de roca calcària. El pas és evitable voltant-lo a l’esquerra. Un cop assolim la carena les vistes s’expandeixen, sobretot des de dalt d’un petit cim que ofereix magnífiques vistes del pantà amb la serra de Mont-roig com a teló de fons.

Pujant cap a la carena abans del pas de grimpada. Roca Rampunyera a la dreta.

Pantà amb la carena del Monteró (esq.), Mont-roig (centre) i St. Cristòfol (dreta)

La serra de Mont-roig des del Monteró

3. VISITA ZONES ARQUEOLÒGIQUES MONTERÓ  (OPCIONAL)  (1,3 KM, +/- 75 M, 45 MIN)

La visita a Monteró 2 i Monteró 3 és opcional, no cal arribar-hi per continuar la travessa. Si no les visitem escurcem el recorregut en 1,3 quilòmetres. Hem fet servir dos camins diferents per acostar-nos-hi. Si som al Tossal podem baixar i pujar pel mateix camí, el que comunica el cim amb la zona arqueològica Monteró 2.  

Si les volem visitar prenem el trencall que es troba tot just 40 metres abans d’assolir el Tossal allí on es troben la Zona 1 i Zona 9 de Monteró 1. 

Zona 1: la primera a mà dreta (est) de la cruïlla. És la més petita. D’acord amb les troballes fetes, porten a pensar que l’espai era dedicat al treball del metall.

Zona 9: més extensa, el camí hi passa per la dreta. Sembla correspondre a una mena de torre o bastió construït al perímetre de la muralla que envoltava el jaciment.

El camí és força evident i si el seguíssim aniríem a baixar al Cobert del Mingo. Al cap de 250 m (-50 m desnivell) hem de girar a l’esquerra i prendre un senderó que sense perdre alçada ens portarà fins a la zona arqueològica de Monteró 2

MONTERÓ 2: “Es tracta d’una agrupació de sitges ubicades en una petita fondalada (517 metres sobre el nivell del mar) situada al peu sud-est del cim principal, a uns 400 metres en línia recta i a 50 metres per sota, i que separa els jaciments de Monteró 1 i 3. Fins al moment s’han documentat quatre sitges, però es desconeix quin en seria el nombre total i l’extensió de l’agrupació. El material recollit en superfície és fonamentalment ceràmica obrada a mà, del tipus comú en els contextos de la primera edat del fe- rro i ibèric antic. Amb tot, no es pot descartar que aquestes sitges hagin de posar-se en relació amb la presència, en aquesta mateixa fondalada i al peu del tossal de Monteró, de les restes d’un mas de volta del segle XIX, actualment abandonat i enrunat.” (Extret de: Els materials arqueològics i epigràfics de Monteró (Camarasa, la Noguera, Lleida). Troballes anteriors a les excavacions de l’any 2002), de Joan Ferrer, Ignasi Garcés. (Quaderns de Prehistòria i Arqueologia 2009).

La zona arqueològica Monteró 3 és dalt del cim del turó situat pocs metres a llevant. S’hi arriba sense un camí gaire clar entre garrics i arbusts. Sobre el turó hi ha les restes de dos nius de metralladores de la guerra civil.

MONTERÓ 3: “Designa un jaciment situat en la plataforma d’una relativament petita elevació (550 metres sobre el nivell del mar) distingible a llevant del tossal principal de Monteró, que distaria d’aquest aproximadament uns 500 metres en línia recta. En superfície s’hi distingeixen restes d’alguns alineaments de pedres i abundants fragments de terrissa ibèrica oxidada i obrada a mà, els quals poden orientar sobre una activitat durant el període ibèric antic. Les restes apareixen molt afectades per la presència d’almenys dos nius de metralladores construïts el 1938, en l’extrem nord del turó, en la vessant que controla el Segre i Camarasa.” (Extret de: Els materials arqueològics i epigràfics de Monteró (Camarasa, la Noguera, Lleida). Troballes anteriors a les excavacions de l’any 2002), de Joan Ferrer, Ignasi Garcés. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia 2009).

4. DEL TOSSAL DE MONTERÓ AL CASTELL DE GELIS  (780 M, +10 m /- 120 M, 20 MIN)

El Tossal de Monteró, el més alt de la serra amb 574 m, acull el  vèrtex geodèsic 257013001, un pilar cilíndric d’1,2 metres d’alçada que s’aixeca sobre una base quadrada. D’aquesta talaia obtenim fantàstiques vistes dels penya-segats del Mont-roig i de la serra Carbonera al nord, així com dels plans de Balaguer i de Gerb vers el sud.

Aquí trobem les restes més importants de tot el complex arqueològic de la serra de Monteró, l’anomenat Monteró 1, format alhora per 9 zones d’excavació. El cim correspon a les zones 2,7 i 8. 

MONTERÓ 1: “Amb aquest numeral es designa el jaciment que s’estén per la plataforma superior del punt més elevat de la serra de Monteró (574 metres sobre el nivell del mar). És també el primer jaciment del con junt que ha experimentat una exploració de manera científica des de l’any 2002. Les hipòtesis actuals indiquen un assentament de caire militar d’època tardorepublicana, tal vegada un castellum, destinat al control del territori, que va tenir un període d’activitat relativament breu corresponent al canvi del segles II a I aC (Bermúdez et alii, 2005, 462; Arrayás, 2007, 50). “(Extret de: Els materials arqueològics i epigràfics de Monteró (Camarasa, la Noguera, Lleida). Troballes anteriors a les excavacions de l’any 2002), de Joan Ferrer, Ignasi Garcés. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia 2009).

El camí continua pel bell mig de les ruïnes romanes. A mà dreta, separada uns metres del camí a seguir, es troba la Zona 3 (Monteró 1), un conjunt format per diversos edificis construïts en bateria d’acord amb el model cambra-avantcambra.

El corriol enfila al nord, acostant-se cada cop més al caire dels cingles que cauen vers l’oest. Al cap de poc trobem el trencall a l’esquerra de la variant pel Pas dels Orelluts.

VARIANT PEL PAS DELS ORELLUTS: després de 350 m del vèrtex geodèsic, surt un corriol a l’esquerra del camí. És la opció que va fins a la collada sota el Castell de Gelis passant pel Pas dels Orelluts. El recorregut té un parell de punts on cal posar les mans, grimpar un pèl. No és difícil però atenció si ha plogut o bé hi ha gent inexperta o infants.

Tant si anem pel camí normal com pel Pas dels Orelluts, desemboquem en una àmplia collada (no hem sabut trobar el seu nom) sota el castell de Gelis (abans del coll hi ha un fàcil pas sobre roca). De la collada cal prendre el corriol que va a buscar un pas accessible per la cara nord del rocam que forma el cim.

De dalt estant, les vistes sobre el pantà de Sant Llorenç i part dels cingles de la serra de Monteró són fantàstiques.

Castell de Gelis (esquerra) amb el Mont-roig al fons

Completa panoràmica del pantà de St. Llorenç, poblat de St. Llorenç (centre) i serra de Mont-roig (esq.)

5. DEL CASTELL DE GELIS AL CAMÍ DE RIBERA (830 M, +35 M/- 350 M, 30 MIN)

També anomenat Castell d’en Txelis, dalt del cim trobem una senyera i restes de l’antic castell. Tot l’entorn forma part de la zona arqueològica Monteró 4. Uns metres abans d’arribar al cim, a mà dreta, hi ha un pou de tirador de l’exèrcit republicà.

CASTELL DE GELIS (MONTERÓ 4): “Correspon a una as-sakhra andalusina o petit reducte fortificat de modestes dimensions que serviria per vigilar un pas estratègic, datable en el segle XI, que ocupa la part superior d’una petita elevació (502 metres sobre el nivell del mar), la qual s’alça isolada en el sector nord-oest del serrat de Monteró. Sembla haver estat precedida, però, per un assentament de l’edat del bronze (Giralt, Benseny, 1987, 5-21; Giralt, 1991, 73; 1994, 325-326).”(Extret de: Els materials arqueològics i epigràfics de Monteró (Camarasa, la Noguera, Lleida). Troballes anteriors a les excavacions de l’any 2002), de Joan Ferrer, Ignasi Garcés. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia 2009).

De nou a la collada prenem el camí més marcat a la dreta que baixa seguint la Coma de Gelis, un torrent que desguassa les seves aigües a les del pantà. Perdem ràpidament alçada (200 metres de desnivell) per un corriol força dret que baixa entre roures, brucs i garrics alhora que ofereix bones vistes del pantà i de la serra de Mont-roig al fons.

6. DEL CAMÍ DE RIBERA A SANT LLORENÇ DE MONTGAI  (6,6 KM, +190 M/ -180 M, 1H40)

El Camí de Ribera connecta el pont d’Escalera, passera de la carretera que connecta Camarasa i Sant Llorenç de Montgai, amb la presa de Sant Llorenç resseguint les aigües del pantà per la seva riba est i sota els penya-segats que cauen de la serra de Monteró. 

Tot i que no hi hem vist senyals, per aquest tram hi passa el Camí de Sant Jaume del Segre, un sender de 277 km que connecta Bolquèra i Lleida on enllaça amb el tram català tot resseguint aquest riu que neix al vessant nord del Puigmal.

El camí és força fotogènic i agradable. A estones recorda el Camí de les Feixes que recorre la riba sud del pantà de Camarasa. El corriol alterna trams tallats a la roca (sense caiguda) amb altres de planers i emboscats. Sempre amb vistes magnífiques de les parets rocoses de l’entorn sobre el pantà.  Un cop arribem de nou a la presa, cal desfer el camí de nou fins a l’estació de tren passant pel centre de Sant Llorenç.

Paret de l’Ós i Roca dels Bous des Del camí de Ribera

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Excursions per la Serra de Mont-roig i muntanyes veïnes : 27 itineraris a peu. Joan Ramon Segura i Antoni Satorra. Ed. Cossetània (2017)
  • Montsec : 20 excursions des de l’alberg Montsec-Mur. Jordi Solà i Mas. Ed. Cossetània (2011)
  • 25 excursions pel front del Pallars. Joan Ramón Segura. Ed. Cossetània (2006)
  • L’Embassament de Sant Llorenç de Montgai i el Partidor de Balaguer : aproximació al medi. (2002)
  • Excursions a l’interior de la terra: 22 itineraris espeleològics. Ferran Alexandri. Ed. Abadia de Montserrat (2011)
  • Excursions per la ruta del tren dels llacs : sortides a peu i amb BTT resseguint el ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur. Joan Ramon Segura. Ed.Pagès (2010)
  • Línia Lleida-La Pobla : el ferrocarril transpirinenc del Noguera Pallaresa. Lluís Prieto i Tur. Ed. FGC (2008)
  • El Ferrocarril Lleida-Saint Girons : una empresa que roman a mig camí. Llorenç Sánchez i Vilanova. Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs (2003)
  • 50 elements d’arquitectura i enginyeria ferroviàries. Josep Olivé Saperas. Cossetània (2012)

CARTOGRAFIA

  • Mapa comarcal de Catalunya 15.000 ICC Noguera
  • Mapa Sant Llorenç de Montgai Camarasa 1:20.000. Ed. Piolet 2014

WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

ALTRES