205. De Centelles a Balenyà per la Serra de Fonderola (Puigsagordi, El Castellar i Puig de la Creu) i Mare de Déu de l’Ajuda 14,3 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Mapa icone

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

Rodalies

 

barra_1200x6INTRODUCCIÓ

Interessant travessa entre les estacions de Centelles i de Balenyà-Els Hostalets tot recorrent els penya-segats de la serra de Fonderola, una carena formada per margues blaves i calcàries que s’aixeca sobre ambdues poblacions.

No forma part estrictament dels Cingles de Bertí, però en son una continuació gairebé natural, només separada d’aquesta per la riera del Marcó. L’entorn ofereix innombrables possibilitats de travesses i excursions. Aquesta que us proposem pensem que és una de les més directes i completes que es poden fer per visitar els tres cims que formen la serra.

A part de les excel·lents panoràmiques de les que gaudirem durant el recorregut, durant la travessa visitarem diferents elements d’interès patrimonial. A part del nucli de Centelles que ben bé mereix també un tomb, d’especial menció és la Mare de Déu de l’Ajuda, antic nucli de Balenyà, un conjunt arquitectònic que va créixer al voltant de l’església romànica de l’Ajuda. Tot i així encara hi ha elements patrimonials que tot i passar-hi a prop, no visitarem. Entre aquests hi ha els dòlmens de la Caixa del Moro i de Mirambell, o l’ermita de Vilageriu.

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida:  estació de Centelles    
  • Arribada: estació Balenyà-Els Hostalets
  • Distància:  14,5 km
  • Durada:  4 h (sense aturades)
  • Desnivell acumulat:   +/- 575 m
  • Interès:  els cingles amb magnífiques vistes de la serra de Fonderola. Cal destacar la Mare de Déu de l’Ajuda.
  • Època: tot l’any. Compte a l’estiu. La zona pot ser molt calorosa.
  • Dificultat:  recorregut de desnivell i distància moderada. Algun tram de camí aeri, però fàcil.

      

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

  • Ruta ST31 VF de les Baumes Corcades: ambdues rutes només coincideixen al centre de la població. La via ferrada transcorre sota els cingles del Puigsagordi, situat més al nord que la ruta actual.
  • Ruta ST195: ambdues rutes coincideixen en el tram entre Centelles i els plans de Riucerdà, prop del cim del Puigsagordi.

 

                                  MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                                 TRACK A WIKILOC 

MAPA TOPOGRÀFIC DE LA RUTA ICGC TRACK RUTA A WIKILOC

 

 

barra_1200x6

SENDERS

La ruta no segueix senders homologats i abalisats però sí trams de rutes de l’Ajuntament de Centelles i Balenyà indicades amb pals indicadors i de vegades amb pintura.

La pujada al Puigsagordi la fem seguint la Ruda de la Costa i el Cerdà publicada i senyalitzada per  l’ Ajuntament de Centelles

ELS TRENS

Estació de sortidaCentelles (R3)

Cal no confondre-la amb la de Sant Martí de Centelles, l’anterior contigua a la línia Barcelona-Montcada-Puigcerdà (XC07) de la que forma part, explotada com a R3 de Rodalies de Catalunya. L’estació es troba a llevant del centre urbà i que cal creuar tant al començament com al final de la ruta. L’edifici és de dues plantes. 

Estació d’arribada: Balenyà-Els Hostalets (R3)

Situada a ponent de la població, just davant la imponent masia de l’Illa.

Podeu consultar aquí els HORARIS DE RODALIES DE CATALUNYA

 

barra_1200x6

ITINERARI

1. De Centelles al Pugsagordi (5 km +460 m  1h40)

Des de l’estació cal seguir el carrer Marquès de Peñaplata fins el nucli vell de la població, on podem visitar la plaça Major, el Portal Nou o la Sagrera al voltant de l’església. Del centre hem d’agafar el carrer de la Font Calenta i creuar la carretera a Sant Feliu de Codines a fi d’agafar el Camí de la Costa i el Cerdà, un sender circular senyalitzat amb pintura groga per l’Ajuntament de Centelles que s’endinsa en la zona agrícola i de pagès situada a ponent del nucli urbà. 

Deixem a la dreta les granges Puig amb vistes del nostre primer objectiu, el cim del Puigsagordi que s’eleva sobre els camps de conreu entre els que caminem. Al cap de 30 minuts (1,7 km) d’haver sortit de l’estació passem a tocar de la masia del Puig Vell.

“Apareix ja anomenada en els fogatges de 1515. Tot i que hi ha una llinda de 1644 sembla ser que la masia es va reconstruir cap al 1694 tal i com indica el llindar de la porta del nou cos de façana que es va construir llavors. Encara es poden observar les restes d’edificacions més antigues per els voltants. A la llista de danys produïts a l’assalt a Centelles de febrer de 1714 apareix com a afectada amb la meitat de la casa cremada.

Casal de mitjanes dimensions amb teulada àrab a dues vessants. Es troba al peu del Puigsagordi, prop del mas Giol. L’edifici de planta rectangular, baixa i dos pisos. A la façana, a la porta d’entrada hi ha la porta amb una llinda datada en 1644. A la façana esquerra hi ha dos petits contraforts. Les cantoneres de l’edifici consten de pedra treballada així com la majoria de finestres les quals són de grans dimensions. A la part dreta i posterior hi ha un gran mur que conforma el corral.” (Font Patrimoni de la Diputació)

Un cop deixem enrere el mas, el sender guanya alçada amb força per la zona coneguda com les Escales del Puig, un tram de corriol rocallós que supera els primers cingles. Amb algun tram aeri, el camí flanqueja sota la segona línia de cingles amb grans vistes de la plana i de Centelles fins a la Tosquera, espectacular obaga per on baixa la riera de Marcó i per on s’enfila una variant força difícil de la via ferrada de les Baumes Corcades. Podrem veure els esglaons de ferro i el cable enmig de la paret.

Després d’un segon grau seguit d’un altre tram de camí aeri assolim el Pla de Riucerdà, prats des d’on s’obtenen vistes més properes del cim del Puigsagordi. De l’antic mas de Riucerdà que s’aixecava en aquest indret, només en queden uns murs enmig del pla. 

VARIANT: d’aquest punt surt vers al nord-est un camí que puja directament al cim del Puigsagordi pel seu vessant sud. La pujada implica pujar un fàcil tram de cinc esglaons de ferro.

A la part superior del pla hi ha un indicador que ens marca el camí vers el Puigsagordi seguint el Camí de la Costa i el Cerdà, camí senyalitzat per l’Ajuntament de Centelles. Des d’aquí, aquest sender és d’anada i tornada atès que segueix vers el sud fins al Morro de Porc. Nosaltres seguim cap a ponent deixant el torrent de Marcó a la nostra dreta fins assolir la pista de circumval·lació (ciment), camí que caldrà seguir durant 900 metres per arribar al mirador del Puigsagordi (971 m).

2. Del Puigsagordi al Castellar (2,2 km +80 m  45 min)

El Puigsagordi no és el cim més alt de la serra de Fonderola, però sí el més carismàtic i conegut. No en debades és aquí on acaba la famosa via ferrada de les Baumes Corcades i on hi oneja una gran senyera, darrerament, una estelada. El cim pertany al terme municipal de Balenyà, tot i que els centellencs se’l senten molt seu,  atès que el cim s’aixeca just sobre aquesta població. 

Cal dir que el cim del Puigsagordi pròpiament dit, és un punt ocupat per un dipòsit d’aigua situat 150 metres al nord-oest de l’esplanada del mirador. S’hi accedeix des del coll  a tocar de la cinglera per on hem arribat. 

Comença ara potser la part més interessant de la caminada, un itinerari de prop de quatre quilòmetres que va paral·lel als penya-segats que s’eleven sobre la Baga de Viladecols, sempre amb àmplies vistes de la vall del Congost amb el Montseny al fons. De tant en tant ens podrem acostar al fil de la cinglera (compte) a fi de gaudir encara de millors panoràmiques. 

Al cap de 1,5 quilòmetres del cim i just passada una gran balconada sobre la vall del Congost, hem d’estar atents a no passar-nos de llarg del dolmen del Griutera, situat a mà esquerra del camí.

“Megàlit format per tres lloses que defineixen una cambra trapezoïdal tancada. No conserva la llosa de ponent i la que el cobria, però sí que s’observa el túmul circular. S’hi van localitzar restes òssies humanes, com també ceràmica a mà i denes de collaret d’os. Està situat en una parcel·la de la urbanització, fet que podria suposar la seva destrucció.” (Font Patrimoni de la Diputació)

3. Del Castellar al Roc de la Guàrdia (1,6 km +20 m / -140 m  30 min)

El Castellar és el cim més alt de la serra de Fonderola. Té dos cims, el més alt de tots fa 1.017 m i es troba al bell mig d’una munió de repetidors que fan d’aquest punt un indret no gaire agradable. El segon és La Creu de Castellar, de 1.015 m, una elevació situada 400 metres a ponent de les antenes i que culmina un esvelt rocam on s’hi practica l’escalada. Dalt del Castellar els ausetans van establir-hi un poblat. S’hi han trobat monedes i ceràmiques que es poden veure al Museu Episcopal de Vic.

Nosaltres no visitarem cap d’aquestes dues elevacions, sí  una segona creu (no confondre-la amb la Creu de Castellar), que s’aixeca fins els 1.008 m i s’aboca al vessant oriental dels cingles. Al costat de la creu hi ha una petita pilona on es pot llegir la data de 1987.

D’aquesta segona creu tornem pels nostres passos 130 metres (2/3 minuts) a fi d’agafar un corriol que surt a mà esquerra del camí.  El camí perd alçada ràpidament tot i que poc després planeja sense perdre més alçada a través del frondós bosc de la Baga del Racó. Del Collet del Roc de la Guàrdia, important cruïlla de camins entre el Moianès i l’Osona, cal prendre a l’est un corriol que en pocs minuts condueix fins al Roc de la Guàrdia. 

4. Del Roc de la Guàrdia a la Mare de Déu de l’Ajuda (3,3 km -300 m  50 min)

El Roc de la Guàrdia (890 m) tanca pel nord la serra de Fonderola. És el més baix dels tres cims principals que la formen, però el fet d’aixecar-se alterosament amb importants penya-segats pel sud fa que aquest cim esdevingui un mirador privilegiat del territori. Més aviat dos, atès que sobre la gran plataforma rocallosa que forma el cim hi trobarem dos miradors diferents.

El primer mirador que assolim és el Mirador del Roc Gros, situat al mateix cim i des del qual es dominen els pobles de Balenyà i Centelles així com diversos cims del Montseny. Cada any pels volts de Nadal es fa una tradicional pujada per a col·locar-hi un pessebre.

El Mirador Pirineu és a 60 metres al nord del primer i des d’aquí s’abasten vistes més àmplies que arriben fins al Canigó. Hi trobarem una rosa del vents que ens ajudarà a reconèixer el territori.

Cal desfer les nostres passes fins al proper coll de la Guàrdia i prendre el camí que passa pel Grau de la Guàrdia seguint a l’inrevés uns indicadors de fusta que trobarem a les diferents cruïlles. El sender passa per un tram de camí empedrat que segons algunes fonts podria pertànyer a l’antic camí romà que comunicava el Bages amb Osona. 

Abans d’arribar a l’Ajuda passarem pel costat de diferents masies d’interès, com la del Grau del Racó o les Roquedes, que s’alça amb el Roc Gros com a teló de fons.

5. De la Mare de Déu de l’Ajuda a Balenyà (2,4 km +30 m/-80 m.  50 min)

Arribem al conjunt de la Sagrera de Sant Fruitós de Balenyà, coneguda ara com a Mare de Déu de l’Ajuda, conjunt arquitectònic format per diferents edificis i cossos, com les masies de Cal Teixidor, El Mercader i l’Estavanell,  la rectoria i el Comunicador, un petit edifici de 1718 que acull la Mare de Déu del Roser. 

Al centre de la plaça trobem la Creu de l’Ajuda, situada enmig de l’antiga sagrera, una creu llatina datada de 1695. Una llegenda lligada a aquest element explica que unes nenes que hi jugaven a prop van tirar-la al terra, raó per la qual la imatge de Crist que hi ha en una de les cares va quedar malmesa. Per aquest fet, Déu les va castigar amb el mateix mal.

El cap de setmana anterior a la Diada s’hi celebra un aplec que inclou una missa, una caminada popular, cinema a la fresca, concerts…

“El Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, antigament Sant Fruitós de Balenyà, és una església d’origen romànic que va ampliar-se entre els segles XVII i XIX. De l’edifici primitiu se’n conserva part de la nau i del campanar.
És un edifici de planta rectangular amb l’absis poligonal. Es composa d’una nau coberta amb volta rebaixada amb arcs torals i llunetes que arrenquen d’una cornisa motllurada. El presbiteri incorpora un retaule de composició neoclàssica, amb la imatge de la Mare de Déu de l’Ajuda i les parets decorades amb frescos. Des de tramuntana del presbiteri s’accedeix a la capella neoclàssica del Santíssim, coberta amb cúpula semiesfèrica i llanterna i amb l’absis semicircular. A migdia del presbiteri s’accedeix a la sagristia i el campanar. A cada costat del temple s’hi obren dues capelles laterals, dues en arc de mig punt de pedra datades del segle XVIII i dues situades sota el cor. El cor està cobert amb volta rebaixada amb llunetes i està delimitat per una barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través d’un finestral i la rosassa. A nivell exterior, s’hi accedeix per una portalada renaixentista on hi ha esculpida la imatge de Sant Fruitós i els diaques. La base de l’estructura és de factura romànica i presenta arquacions cegues als laterals, on es van adossar sengles capelles laterals. El temple va ampliar-se en alçada amb una construcció de menors dimensions coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. En un extrem del costat de migdia s’hi adossa el campanar romànic, que s’obre amb pòrtics biforats de mig punt amb columneta (alguns d’ells tapiats) i que va ser ampliat amb un pis superior d’estil gòtic vers el segle XV. A la façana de llevant s’hi adossa el volum de la rectoria. El parament dels murs és de petits carreus disposats en filades a les parts més antigues i de pedra irregular lligada amb argamassa a la resta. Al sector de ponent i tramuntana del temple hi havia l’antic cementiri, des d’on sortia un mur perimetral que junt amb el comunidor tanquen frontalment el conjunt. En aquest sector s’observen diverses làpides inscrites.” (Font Patrimoni de la Diputació)

Per arribar a Balenyà podem seguir el Camí dels Hostalets de Balenyà a l’Ajuda, una pista asfaltada sense gaire interès caminaire però més curta. Optem millor per anar al sud seguint el Camí de Can Plans (indicador vertical) i en direcció a aquesta masia.

Abans d’arribar-hi, però ja en els plans agrícoles que l’envolten, girarem a llevant per anar a buscar el Bosc de l’Illa i el torrent de la Caseta. Aquest camí ens portarà a creuar l’interessant Molí de l’Illa i a creuar el riu Congost pel pont de pedra. 

“L’antecedent del molí de l’Illa probablement es troba al “molí d’avall de ça Barbota”, que l’hereu del mas Conill de Balenyà posseïa l’any 1340. En aquest període, el llinatge dels Illa de la Quadra de l’Aguilar ja posseïen el mas Conill, que va mantenir el seu nom fins que al segle XVI l’hereu Joan Illa va establir-s’hi. Uns anys més tard, la família Illa degué reconstruir el molí. Durant la segona meitat del segle XIX seguia funcionant i era propietat de Maria Illa

L’edifici és del segle XVII construït sobre una estructura d’origen medieval. Els vestigis més antics s’han identificat en el parament i els elements de suport dels cossos contigus a la sala de moles. Aquesta hipòtesi quedaria reforçada per l’existència del pont medieval que permet accedir al molí. Durant el segle XVII va bastir-se un nou molí tot aprofitant parts de la primitiva estructura, que constava de la part productiva al nivell inferior i la casa del moliner al pis. Entre finals del segle XIX i el XX va consolidar-se el volum actual amb la construcció dels pisos superiors.

El pont del molí està situat davant del molí i permet creuar el riu. Segons la tipologia constructiva, podria tractar-se d’una estructura d’origen romànic, que fou reformada en època contemporània. Consta de dos arcs desiguals de mig punt de pedra disposada a plec de llibre, dels quals el segon és de dimensions reduïdes i es troba parcialment tapat de terra. La barana del pont és lleugerament apuntada i fou aixecada posteriorment seguint la mateixa forma. El parament del pont és fet de pedra lligada amb argamassa.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

Accedirem a l’estació de Balenyà ràpidament per un camí que va darrera una nau industrial. Si no fos possible de passar-hi, hauríem d’envoltar la nau seguint els carrers del Roc Gros i el passeig dels Plataners.

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Pels cingles de Bertí i de Gallifa. Ramon Tell. Ed. Cossetània (2016)
  • Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Glòria Campoy. Ed. Marge (2009)

CARTOGRAFIA

  • Els Cingles de Bertí 1:25.000 Editorial Alpina

WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

ALTRES

barra_1200x6