224. De St. Vicenç de Castellet a Montserrat seguint el GR-4 i visitant les Coves i Mirador de Sta. Cecília

DADES TÈCNIQUES

Excursió que ens portarà fins al monestir de Montserrat seguint íntegrament l’etapa 11 del GR-4, un sender de gran recorregut que uneix Puigcerdà i el monestir a través de la Catalunya interior.

Per fer-ho podrem sortir des de qualsevol de les dues estacions de les que gaudeix Sant Vicenç de Castellet (Bages), bé des de la dels Ferrocarrils Catalans (Sant Vicenç-Castellgalí) o bé des de la de Rodalies (Sant Vicenç de Castellet). La ruta resulta en general força interessant i la podem utilitzar com una ruta més per a pujar al Monestir de les diferents opcions que us oferim al web sota el títol de Recull de pujades a Montserrat des d’estacions de ferrocarril properes.

L’ascens des de Sant Vicenç és un dels més llargs per accedir al Monestir de totes les propostes fetes. No arriba, però, a la llargària de les opcions amb sortida des de La Pobla de Claramunt pel GR-172 (27 km) o Manresa pel Camí Ignasià (27,5 km), clarament més llargues. Tot i així, la distància moderada i el gran desnivell a superar fan que aquesta sortida esdevingui un repte físic important. Cal tenir en compte també el tram incòmode que suposa el Camí de l’Arrel, amb suaus però constants pujades i baixades que a aquestes alçades de la caminada es fan notar.

La ruta és coincident amb trams d’altres propostes d’accés al monestir. Així, durant 8 quilòmetres, entre la cruïlla de Can Beu i el monestir de Sta. Cecília, segueix el mateix itinerari que el Camí Ignasià. A partir de Sta. Cecília el GR-4 segueix també el GR-172 (ruta que vam utilitzar des de La Pobla de Claramunt), passant per la canal dels Arítjols i el Pla de la Trinitat.

La ruta es pot dividir es tres trams bien diferenciats:

1. Sant Vicenç de Castellet-Sant Jaume de Castellbell (6,3 km +200 m)

El primer tram de caminada és prou agradable tot i les zones industrials inicials que travessem. Durant aquesta part de la ruta recorrerem pistes boscoses que van entre camps de conreus, sovint amb vistes al castell de Castellet**. També trobarem escampades aquí i allà algunes cabanes de pedra en sec que trobarem a tocar del camí. A l’alçada de Can Beu s’hi afegeix el Camí Ignasià (Ruta ST215 Camí Ignasià Manresa-Montserrat), ruta coincident amb el GR-4 fins al monestir.

**El castell de Castellet és accessible agafant el carrer Ctra. de Castellet a la dreta (pal indicador de fusta). El castell està molt malmès i s’han produït perillosos despreniments, raó per la qual l’accés està tancat mentre durin les obres de restauració integral d’aquest important patrimoni.

2. Sant Jaume de Castellvell-Santa Cecília (6,7 km +450 m)

Aquest segon tram uneix dos dels principals al·licients de la ruta, les ermites de Sant Jaume i de Santa Cecília. De camí la ruta creua l’interessant Pla de Masroig on al costat d’un bell exemple de cabana de pedra seca es troba un curiós mirador amb la silueta retallada en ferro de Montserrat.

Abans d’assolir Santa Cecília ens desviarem de la ruta per anar a visitar (opcionalment) les coves de Santa Cecília, així com el mirador situat a l’extrem nord de la Miranda de Santa Cecília. L’accés a les coves es fa per un corriol ben clar fins a creuar el torrent de Sant Jeroni. Passat aquest, i després d’un petit ascens, trobarem diferents corriols que ens poden fer dubtar de quin agafar. Les coves es troben a la nostra esquerra, uns metres per sota.

3. Santa Cecília-Montserrat (5 km +/ 300 m)

Finalment el tercer tram recorre el Camí de l’Arrel, l’interessant corriol que va sota les grans parets nord del massís inclòs el Cavall Bernat. Un cop a la Trinitat seguim escrupulosament el GR, tot i que si prenem el PR C-19 podríem visitar les ruïnes de l’ermita de la Trinitat. Ambdós senders es tornen a trobar 500 metres més endavant, abans d’arribar a la Placeta de Sta. Anna.

MAPA ICGC DE LA TRAVESSA (CLICA PER AMPLIAR)

Sant Jaume de Castellbell

Ermita romànica de nom Sant Jaume de Castellbell, tot i que sovint impròpiament apareix anomenada com a Sant Jaume de Marganell. A la pàgina web de Patrimoni de la Diputació, podem llegir sobre la capella:

“Ermita romànica situada a la riba dreta de la riera de Marganell, en un pla de la vall orientada al nord-oest del municipi, en un trencall a mà dreta de la carretera que mena al nucli de Sant Cristòfol de Castellbell. Consta d’una única nau rectangular amb volta de canó, rematada per un absis a llevant, semicircular i cobert per un quart d’esfera i una teulada de lloses de pedra. Els murs de pinyó a llevant i a ponent s’aixequen per sobre el nivell de la teulada. Dalt del cimal del primer s’alça una petita creu de pedra; mentre que en el segon hi trobem el campanar, de cadireta.

Al davant de la façana principal, hi ha un terra de lloses, moltes d’elles gravades en xifres romanes que devien permetre seguir un ordre determinat de col·locació. Durant el terraplenat de l’exterior es va localitzar els esquelets d’un adult i un adolescent. Varen ser dipositades en un sarcòfag de pedra, col·locat a l’interior de l’ermita, per damunt del portal d’accés.

L’any 1936, segons disposició testamentària de Joan Marcià Prat i Puig, descendent del poble, els membres de l’entitat Amics de l’Art Vell havien d’iniciar una restauració de l’ermita, que quedà aturada degut a l’inici de la Guerra Civil. Tan sols començar la guerra, el 20 de juliol de 1936 s’incendia l’edifici i es destrueix l’altar, ornamentacions un retaule de de l’any 1669, i una pintura a l’oli representant la fugida a Egipte.

L’any 1957, s’inicien els treballs de restauració sota la direcció de l’arquitecte Alexandre Tintoré. Els treballs de restauració van consistir en consolidar la volta del portal de dovelles i l’arc interior; un dels pilars del campanar de cadireta. Es refà l’altar i es consoliden els murs interiors així com els seients disposats lateralment, que en aquest cas es deixen al mateix nivell, ja que abans de la crema estaven disposats en graó de manera a facilitar la separació entre homes i dones i quitxalla. Es van treure les diferents capes d’arrebossats dels murs i es va deixar la pedra vista. També es va arrencar l’enllosat modern recol·locant rajols adequats al tipus de construcció i es va rehabilitar la teulada substituint les teules trencades per altres d’antigues en bon estat. A l’exterior es va anivellar el terreny, es plantaren xiprers i s’enllosà el terra. S’inaugurà el 28 de setembre de 1958 i poc temps després va ser visitada pel bisbe de Vic. El 22 de novembre de 1959 s’hi col·locava una campana nova. L’any 2011 l’arquitecte Xavier de Bolós reforma l’altar. S’oficia el dia 22 de gener, Sant Vicenç i per la festa del patró, Sant Jaume, el dia 25 de juliol, on es canten els goigs a llaor del sant. També s’hi celebren casaments i comunions.”

Les Coves de Santa Cecília

Abans d’arribar al mirador i a Sta. Cecília ens desviarem uns metres a fi de visitar les coves de Santa Cecília. És un recorregut d’anada i tornada de prop de 600 metres que si volem ens el podem estalviar.

El camí d’accés surt d’una petita esplanada terrosa en direcció sud-est, uns metres abans d’afegir-nos al Camí de Can Martorell. Després de creuar el torrent de Sant Jeroni, el corriol gira al nord. Fins el torrent el camí és força clar, a partir de que el creuem, tot i que hi ha sender, aquest no sempre serà evident i trobar les diferents cavitats pot esdevenir una mica costós.

Situades al terme municipal de Marganell, a la comarca del Bages, el conjunt de cavitats són conegudes des de temps immemorial. Excavacions realitzades fa anys van treure a la llum eines de sílex en algunes d’elles, així com a restes d’ossos de cèrvols, cabres i senglars. El conjunt està format per tres coves amb noms força descriptius, a més a més d’una balma i un avenc.

De la pàgina d’Espeleoindex, hem agafat les descripcions següents:

  • Cova Gran: “La boca es força gran, d’aspecte triangular i d’uns 8 m d’amplada. Forma un vestíbul relativament planer i còmode que es va estrenyent per a continuar per una galeria recta amb la paret-sostre inclinada 45 graus. La galeria finalitza en una acumulació de blocs, entre els quals es veu la llum de l’exterior per un estret forat on només podria passar la mà. Poc abans de finalitzar, podem pujar per la paret de l’esquerra i assolir una petita cambra lateral on també hi ha un forat impracticable a l’exterior. Del cantó dret del vestíbul d’entrada neix una gatera de 6 m que comunica directament amb la balma de Santa Cecília, per la qual cosa aquesta forma part de la cavitat i, de fet, constitueix una segona boca. Recorregut: 47 m.”
  • Cova Petita: “Forma una galeria recta de 16 m de longitud per una amplada mitjana de 4,5 m. La paret-sostre de la dreta està inclinada uns 40 graus. El terra és molt pla, encara que pedregós. Hi podem caminar de peu per gairebé tota la cova. Al final, la galeria s’eixampla lleugerament cap a l’esquerra i el sostre s’eleva fins gairebé els 5 metres. També cap al final hi ha l’inici d’una gatera que es fa totalment impracticable als dos metres, malgrat que a la topografia del GES (1976) marca un accés a una saleta inclinada de sostre baix. Rrecorregut 19 m.”
  • Cova Petitona: “La cova es presenta com una balma de 6 m d’amplada per 4 de fondària màxima. Del cantó dret, al costat d’un bloc, neix una gatera que ens permet endinsar-nos 5 metres més. Recorregut total: 7 m.”
  • Avenc de Sta. Cecília (recorregut 45 m, fondària 10 m):”La boca es troba partida en dos per un bloc. Dóna pas a un seguit de verticals i passos entre blocs que nosaltres varem davallar sense utilitzar material, però en alguns punts no està de més posar alguna corda ja que hi ha alguna desgrimpada una mica compromesa. La cavitat està ocupada per un caos de blocs que formen com tres nivells sobreposats, amb petites saletes entre els blocs. Hi ha tres gateres que comuniquen amb l’exterior, la darrera ens permet sortir de la cavitat pel punt més baix. Desnivell: – 10 m. Recorregut: 45 m.”
  • Balma de St.a Cecília (recorregut 16 m, fondària 6 m): “La balma està formada per l’extraplom a 45 graus d’una de les cares d’un bloc enorme. El terra és molt pla. Per davant la boca, i a tota la seva llargada, hi ha una acumulació de grans blocs que formen una mena de barrera clàstica que delimita tota la superfície aixoplugada per la balma, formant un espai tancat i arrecerat. Prop d’un dels extrems de la balma neix una gatera que en 6 m ens situa al vestíbul de la cova Gran, per la qual cosa ambdues cavitats són, de fet, una mateixa cavitat. D’aquesta manera la balma no deixa de ser una segona boca de la cova Gran.”

Monestir de Santa Cecília de Montserrat

Remarcable conjunt artístic format per una bella ermita romànica del s. XI. El recinte acull l’obra de Sean Scully, un artista contemporani de renom internacional. Tot i això, l’agost de 2021, l’artista va decidir marxar de Catalunya segons ell perquè estava fart del català. Com diem a casa nostra, bon vent i barca nova.

A la web de Patrimoni de la Diputació, podem llegir:

“La primera referència històrica de Santa Cecília la trobem en una escriptura de l’any 945, gràcies a la qual sabem que s’hi fundà un monestir. Santa Cecília és, doncs, el primer lloc de la muntanya on s’observà vida religiosa en comunitat, comunitat que per cert mai no fou gaire nombrosa. Al 1539 es va unir definitivament al monestir de Montserrat. L’any 1811 fou saquejada i mig destruïda per les tropes franceses. Parcialment restaurada en temps de l’abat M. Muntades, es va tornar a obrir al culte el 22 de novembre de 1862, però la seva total restauració sota l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch no es va poder finalitzar fins el 1931. Els edificis adossats a l’església són de diferents èpoques i han tingut diversos usos. A partir Els anys 1960 el monestir de Montserrat els destinà a centre d’acolliment per a joves.

Església romànica de planta basilical amb tres naus, de les quals les laterals són més curtes que la central. La coberta, de dos vessants a les façanes laterals, és feta a base de lloses planes. La capçalera està estructurada en un absis i dues absidioles, sobre una de les quals hi ha el campanar, afegit amb posterioritat. A la façana principal hi ha dos portals d’arc de mig punt adovellats, un dels quals es troba cec. Sobre el portal hi ha un escut que es troba força erosionat, i a la part superior d’aquesta façana hi ha una finestra d’arc de mig punt. Les naus son cobertes amb voltes de canó i es comuniquen mitjançant dues arcades de mig punt. A l’absis central s’obren tres finestres de doble esqueixada, i una en cada absidiol. La decoració de la capçalera és la típica llombarda, amb arcuacions cegues i lesenes. Al costat esquerra de l’absis hi ha pintada una figura en bust que possiblement representa un bisbe. L’aparell és obrat en carreus sense polir, units amb morter de calç. Adossats a la façana de tramuntana, hi ha diversos volums de planta baixa i pis que constituïen el monestir i la rectoria. La que correspondria a la rectoria té un portal d’arc escarser de pedra carejada, essent les finestres de pedra carejada o bé ceràmiques. Les intervencions modernes a mestral n’han alterat la fesomia original.”

La travessa segueix íntegrament el GR-4 des de Sant Vicenç de Castellet. Coincideix durant alguns quilòmetres amb El Camí de Sant Jaume, però especialment amb el Camí Ignasià. Des de el GR-4 i el Camí Ignasià coinciceixen des del quilòmetre 4,5 prop de Can Beu. Podeu consultar aquesta travessa a la nostra Ruta ST215 Manresa-Montserrant seguint el Camí Ignasià.

El Camí Ignasià és una ruta de llarga distància de 650 quilòmetres i 27 etapes que uneix la ciutat guipuscoana de Loiola, on va néixer Sant Ignasi, i Manresa, ciutat on el sant va fer-hi una estada d’onze mesos durant l’any 1522.

Ignasi de Loiola, de nom Íñigo López de Recalde, va ser un noble basc i militar de professió que després de servir en diferents guerres al costat del rei va emprendre un viatge a Jerusalem que el va portar a passar per Catalunya. Durant el camí va viure un procés de transformació profund que el va portar a fundar la Companyia de Jesús. De camí a Jerusalem va passar per Manresa, ciutat on va passar uns mesos en una balma, l’actual cova de Sant Ignasi, un factor clau en la seva transformació.

La ruta està senyalitzada amb fletxes de color taronja i sovint amb panots amb un sol també taronja molt característic. En direcció a Montserrat les fletxes les veurem poc, atès que són pensades per a ser observades en sentit oposat. Tot i així trobarem pals verticals indicadors i marques al terra que faciliten molt la caminada.

Més recentment s’han afegit dues etapes extra que uneixen les ciutats de Manresa i Barcelona passant pel Pont de Vilomara. Sant Ignasi, després de passar 11 mesos a la capital del Bages, el febrer de 1523 reprèn el seu viatge cap a Terra Santa.

Les etapes que transiten per territori català són:

Etapa 21: Fraga – Lleida (33 km)
Etapa 22: Lleida – Palau d'Anglesola (25,7 km)
Etapa 23: Palau d'Anglesola – Verdú (24,7 km)
Etapa 24: Verdú – Cervera (17 km)
Etapa 25: Cervera – Igualada (38,6 km)
Etapa 26: Igualada – Montserrat (27 km)
Etapa 27: Montserrat – Manresa (24,6 km)
Etapa 28: Marnesa - Terrassa (34,5 km opció Sant Llorenç / 48 km opció Llobregat)
Etapa 29: Terrassa - Barcelona (27 km)

Durant la caminada també trobarem altres senders homologats:

ESTACIONS DE SORTIDA:

Sant Vicenç de Castellet disposa de dues estacions de ferrocarril molt a prop una de l’altra. Podem fer servir qualsevol de les dues.

Sant Vicenç-Castellgalí (FGC): És la línia més pràctica per situar-se més a llevant i per tant més a prop de la direcció a seguir.

Sant Vicenç de Castellet (R) : Baixar en aquesta estació suposa caminar uns metres més que fer-ho en l’anterior a fi d’anar a buscar un pas inferior de les vies que connecta amb el carrer Secretari Canal fins a la Pl. de la Generalitat, a tocar del pont del Llobregat i on ambdues rutes convergeixen.

ESTACIÓ D’ARRIBADA

Montserrat (Cremallera). Situada davant del monestir benedictí de la muntanya sagrada. Hi ha un tren cada hora que connecta a l’estació de Monistrol-Vila d’FGC amb els trens en direcció a Barcelona de la línia Pl. Espanya-Manresa.

EL TEMPS

ELS TRENS

WEBS

CARTOGRAFIA

  • Mapa Alpina Montserrat 1:10.000 / 1:5.0000
  • Mapa comarcal de Catalunya 1:50.000 Bages-07

Entrades relacionades:

Publicada a:

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s