Muntanyes de pel·lícula 2: senderisme i llargues travesses

El ‘Peripatoi’ era una galeria del Liceu, l’escola-gimnàs fundada al s. IV aC pel filòsof grec Aristòtil. El pensador feia moltes de les seves classes tot passejant per aquest espai, raó per la qual els seus seguidors van agafar el nom de ‘peripatètics‘, del grec ‘περίπατος’, que significa passeig, caminada.

Aristòtil va ser el primer, però pensar i caminar han estat dues activitats sempre molt relacionades. Kant sempre metòdic, sortia cada dia a la mateixa per a fer una ruta a peu fent el mateix itinerari, Nietsche, a qui li agradava caminar diverses hores al dia i que donava importància a l’ascens d’un turó a fi de trobar un punt superior,o Rousseau, a qui li encantava caminava pels boscos, o Thoureau, qui va escriure el primer llibre sobre els passeigs, tenien tots ells les caminades com un punt central en el seu procés pensatiu. Fins i tot els creadors de grans religions van ser grans caminants: Mahoma, Buda, Guru Nanak, Jesús…

‘Caminar no és un esport’ segons afirma el filòsof Fréderic Gros en el seu llibre ‘Andar, una filosofia’ (Ed. Taurus, 2015). Mentre caminen hores seguides, afirma, el cansament fa que perdem la nostra identitat. És llavors quan ens podem reinventar, donar-nos altres identitats, altres rols socials. Gros ens diu que aprendre a caminar és aprendre a desobeir. Caminant, un retroba un poder crític personal i una certa intimitat, no una intimitat psicològica, sinó política. Fins i tot diu que algun dia hauríem de deixar de llegir notícies,  que ens infoxiquen sense permetre’ns pensar. Fins i tot es hi ha estudis favorables a la caminada, com el de la Universitat d’Stanford (2014), que arrivaba a la conclusió que un passeig millorava la creativitat.

No és estrany, doncs, que moltes de les pel·lícules de senderisme o grans travesses a peu tinguin la recerca personal i la refundació personal com a trama. Per mostrar paisatges o parlar d’un camí concret, ja estan els reportatges. 

Podeu consultar altres llargmetratges relacionats amb les muntanyes a:

• Muntanyes de pel·lícula 1: l’Himàlaia
• Muntanyes de pel·lícula 3: els Alps
• Muntanyes de pel·lícula 4: thriller i terror
• Muntanyes de pel·lícula 5 : óssos i altres bèsties

CAMÍ DE SANT JAUME

El pelegrinatge ha estat sempre lligat a totes les religions, i sense cap mena de dubte el Camí de Sant Jaume és un dels  més coneguts avui dia a casa nostra.  La xarxa de camins abalisats amb la característica fletxa groga que s’escampa per tota la península Ibèrica, amb ramificacions que arriben fins a Roma o París. El més conegut és el Camí Francès (780 km), sender que surt des de Roncesvalles. També hi ha el Camí Català que surt de Montserrat o del Cap de Creus, el del Nord per la costa cantàbrica, l’Aragonès, etc.  

El camino (The Way) (2010). Producció americana amb Martin Sheen com a protagonista. Tot i els tòpics en el desenvolupament de la trama, els fets van succeint a bon ritme, sense fer-se pesada.  Segueix el Camí de Sant Jaume Francès des de Saint-Jean de Port-Roncesvalles.

Al final del camino (2009). Producció espanyola dirigida per Roberto Santiago i protagonitzada per Fernando Tejero, Malena Alterio, Javier Gutiérrez, Diego Peretti i Javier Mora. 

Peregrinos (Saint Jacques… la Mecque) (2005). En aquest cas, dos germans que s’odien hauran de recórrer junts el Camí de Sant Jaume des de Le Puy-en-Velay (França) a fi de poder cobrar una herència. Com en el cas del film ‘Tres solteros y un biberón (1985), Colline Serrau és la directora i guionista. 

Bueno, me largo (Ich bin dann mal weg) (2015). Pel·lícula de producció alemanya adaptació del bestseller ‘Ich bin dann  mal weg’ de Hape Kerkeling, conegut humorista, escriptor i cantant alemany. El llibre va ser tota una revolució a alemanya. L’any 2015 van suposar que fossin el 16% del total de pelegrins estrangers que van fer la ruta, després dels italians, els més nombrosos.

La Vía Láctea (La Voie Lactée) (1969). Producció francesa dirigida per Luis Buñuel, el mestre del surrealisme de Calanda. La pel·lícula explica el periple de dos rodamons que emprenen un viatge a Santiago des de París. Durant la caminada viuran passatges íntimament lligades a l’experiència religiosa, a la que critica amb enginy i humor. No en va, Buñuel va dir “soy ateo, gracias a Dios”. Va rebre el premi Interfilm al Festival de Berlin de 1969.

PACIFIC CREST TRAIL (USA)

El Pacific Crest Trail és un sender de 4.279 km (2.659 mi) que travessa l’oest americà entre les fronteres del Canadà i de Mèxic. El punt més alt és el Forester Pass, de 4.009 m i durant la travessa, de 5/6 mesos, creua 7 parcs nacionals.

Alma salvaje (Wild) (2014). La pel·li està basada en el llibre ‘Wild: From Lost to Found on the Pacific Crest Trail‘, un drama autobiogràfic de Cheryl Strayed. La narració és una expiació del passat i una recerca personal de la protagonista, que sense cap mena d’experiència emprèn el trek com un canvi regeneratiu. Podeu llegir una experiència diferent de la protagonista a Viajarpie.

APALACHIAN TRAIL (USA)

El sender dels Apalatxes o ‘Appalachian Trail‘ és un itinerari abalisat de 2,200 milles (3.500 km) que recorre 14 estats de l’est dels Estats Units entre Geòrgia al nord i Maine al sud. El punt més elevat és el Clingmans Dome a 2.025 metres.

Un paseo por el bosque (A walk in the Woods) (2015). Film dirigit per Ken Kwapis i protagonitzat pels veterans Robert Redford i Nick Nolte, amb una interpretació d’aquest últim que potser és el millor del film. Dos amics passats d’edat decideixen emprendre l’Appalachin Trail. El guió és previsible i amb poques sorpreses, i només se salva per les imatges muntanyenques.

Southbounders (2005). Film nord-americà dirigit per Ben Wagner que s’apropa al documental. Explica la història de 3 ‘thru- hikers’ que recorren el sender en tota la seva llargària. Molt difícil de trobar o veure a casa nostra.

Beacon Point (2016). Llargmetratge americà dirigit per Eric Blue. Durant un trekking pels Apalatxes, uns excursionistes descobreixen un secret pertorbador. Film barreja entre ciència-ficció i thriller, estrenat el juny de 2016 a USA.

Appalachian Trail (2004). Cine d’aventures juvenils. Quatre amics adolescents es perden al bosc mentre realitzaven una caminada amb els pares. 

Defensa (Deliverance) (1972). Dirigida per John Boorman, autor de ‘La Selva esmeralda’ i ‘Excalibur’ entre d’altres. Amb John Voight i Burt Reynolds, la pel·lícula narra la història d’uns amics que baixen en barca per un riu als Apalatxes, una excursió que no transcorrerà com tenien previst. 

KALALAU TRAIL (Hawai)

Una escapada perfecta (A Perfect Gateway) (2009). Thriller ambientat al Kalalau Trail,  un trekking força conegut que recorre la Napali Coast de l’illa de Kauai (Hawai). És un recorregut d’anada i tornada de 22 mi (35 km) totals, que apareix sovint entre els treks més perillosos atès que transita per camins força humits sobre penya-segats.

GR-20 CÒRCEGA (França)

Los excursionistas (Les randonneurs) (1997). Comèdia francesa sobre uns amics que van a Còrcega per a fer el GR-20, un sender de 175 km que travessa l’illa de nord a sud.  Atès l’èxit d’aquesta producció, el film va tenir una segona part, ‘Les randonnerus à Saint-Tropez’, amb els mateixos amics però ara gaudint d’uns dies de mar a la costa francesa. És el sender que va ‘obrir’ els ulls al filòsof Frédéric Gros.

 KUNGSLEDEN (Suècia)

El trekking del Kungsleden (The King’s Path) és un sender de 440 km entre Abisko (195 km al nord del Cercle Polar) i Hemavan, dues poblacions al nord de Suècia. El punt més elevat només està a 1.150m sobre el nivell del mar. Durant el recorregut es pot allotjar en refugis distanciats a una jornada a peu entre ells.

Kungsleden (1964). Thriller suec que transcorre en el sender Kungsleden. Una parella després d’iniciar una relació caminant el sender, queden per trobar-s’hi de nou 10 anys després. Un fet tràgic marcarà la pel·lícula.

El Ritual (2017). Un grup d’amics recorren el sender Kungsleden, situat a Suècia, per rendir homenatge a un amic desaparegut. Durant la caminada, s’endinsen en un bosc on començaran a ocórrer fenómens estranys. Pel·lícula de terror recurrent, però creïble i amb bons efectes finals.

ALTRES

Tot i no estar lligats a senders abalisats i coneguts,  els següents llargmetratges tenen la gran travessa a peu com a eix principal en la seva trama.  Es dóna la circumstància que tots quatre films són basats en fets reals.

El viaje de tu vida (Tracks) (2013). Robyn Davidson travessa el 1977 el desert australià a peu durant 1.700 milles acompanyat del seu gos i quatre camells. Dirigida per John Curran (‘El Velo Pintado’). La pel·lícula narra la recerca personal de la protagonista, tal com succeeix en altres films, com ara ‘Wild’ o ‘The Way’. 

Siete años en el Tibet (1997).Film de Jean-Jacques Annaud  basat en el llibre de  Heinrich Harrer,  alpinista i esportista austríac que va competir als Jocs Olímpics d’hivern de 1936 i que l’any 1938 va realitzar la primera ascensió de la cara nord de l’Eiger. El 1939, mentre intentava pujar el Nanga Pargat,  esclata la II Guerra Mundial, essent detingut pels britànics i empresonat a Dehradun. Quatre anys després s’escapa i travessa l’Himàlaia a peu fins a Lhasa  en un recorregut de 2.500 km. 

Generación robada (Rabbid-Proof Fence) (2002). Producció australiana dirigida per Phillip Noyce (‘Salt’ i ‘Peligro imminente’) que ens relata la fugida  durant 1.500 milles (2.400 km) de dues germanes i una cosina mestisses que fugen d’un centre d’internament australià. Basada en uns fets reals ocorreguts el 1931.

Camino a la libertad (The way back) (2010). Molt semblant a l’anterior trobem aquesta pel·lícula dirigida per Peter Weir, australià autor d’altres films com ‘El club de los Poetas muertos’, el ‘Show de truman’ o ‘Único testigo’.  La història explica la fugida a peu des d’un camp de concentració a Sibèria fins a l’Índia travessant el desert del Gobi i el Tibet. Està basada en el llibre ‘The Long walk: The True Story of a Trek to Freedom’ de Slavomir Rawicz.  Hi ha dubtes sobre la veracitat dels fets narrats a la novel·la original.