Amb aquesta entrada iniciem una mini sèrie on us volem mostrar pel·lícules on la muntanya i l’excursionisme és un dels protagonistes. Dividirem les entrades per temàtiques generals, començant pels llargmetratges que tracten o succeeixen a l’Himàlaia. Mica en mica introduirem altres temàtiques com els Alps,els thrillers o la supervivència a fi d’ordenar una mica millor la multitud de films que hi ha sobre aquest tema.
No hi són totes les pel·lícules que hi podrien ser, ja sigui per desconeixement de tota la filmografia possible sobre aquesta temàtica, o per decisió expressa de no fer-les constar per raons diverses. Només volem fer-vos avinent alguns títols, de vegades clàssics, altres només coneguts i potser d’altres desconeguts, amb els quals passar una bona estona veient cinema muntanyenc.
Només parlarem de pel·lícules, excloent els documentals, massa nombrosos i variats que mereixerien per sí sols un apartat propi.
Podeu consultar altres temes d’aquesta sèrie de pel·lícules a:
- Muntanyes de pel·lícula 2 : senderisme i grans travesses
- Muntanyes de pel·lícula 3 : els Alps
- Muntanyes de pel·lícula 4: thriller i terror
- Muntanyes de pel·lícula 5 : óssos i altres bèsties
HIMALAISME
EVEREST
L’Everest és la muntanya més alta de la terra amb 8.850m, i tot un reclam de taquilla per si sola. Diverses pel·lícules i documentals aprofiten la tirada del seu nom per a explicar diferents gestes o tragèdies viscudes en els seus vessants.

Everest (2015) és un llargmetratge de Baltasar Kormákur que relata els tràgics successos del 10 de maig de 1996 quan van morir 8 alpinistes durant l’atac i descens del cim. Ferran Latorre en el seu blog (veure entrada), fa una crítica positiva pel que fa a la fidelitat en els aspectes alpinístics. La pel·lícula és distreta , amb bones imatges i bona ambientació tal com expressa Latorre, atesa la dificultat que representa ambientar un llargmetratge que sembli real a aquestes alçades. Una de les preferides.

Tragedia en la montaña : Into the thin air‘, film TV dirigit per Robert Markowitz que porta el mateix títol que el llibre de Jon Krakauer. Narra els mateixos fets a l’Everest de l’any 1996, filmada només un any després de l’accident, des del punt de vista de Krakauer. Senzilla, de baix pressupost, i amb una mala ambientació, tot i que les raons de l’accident són gairebé els mateixos que la pel·li de Kormákur de 2015. L’esglaó Hillary sembla la pujada al Puigmal.

Everest : the summit of the Gods (2016) Producció japonesa no estrenada a casa nostra. Parla sobre la troballa a Kathmandú d’una antiga càmera de fotos que podria pertànyer a George Mallory en el intent de cim de 1924. El film està basat en el manga de Yumemakura Baku, publicat a casa nostra per Ponent Mon amb el títol de ‘La Cumbre de los dioses’, de 5 volums.
El 2021 es va estrenar una producció d’animació francesa amb el mateix títol.

Amb el mateix títol ‘Everest (2007), trobem aquest film canadenc que relata en dos episodis el primer ascens d’alpinistes d’aquest país nord-americà en una expedició de 1982, quan fer pics de 8.000 metres encara era una qüestió gairebé d’estat i no comercial. Està basat en el llibre ‘Canadians on Everest: The Courageous Expedition of 1982’ de Bruce Patterson. Llarga però entretinguda, amb bona ambientació i bones imatges del trek d’aproximació.

El ascenso (2017) és un film francès que narra en to de comèdia l’història basada en fets reals de Nadir Dendoune, el primer franco-argelí que sense experiència prèvia va aconseguir escalar l’Everest l’any 2008. Gravada al Nepal fins al camp base de l’Everest, amb bones imatges del trekking d’aproximació. Les imatges de l’ascens final (Alps?), estan mancades de rigor alpinístic, tot i que és una comèdia i no un reportatge del National Geografic.

La Cumbre de los dioses (2021) Petita joia d’animació francesa la història de la qual gira al voltant de la famosa càmera de fotos de George Mallory. El film va guanyar el premi César a la millor pel·lícula d’animació francesa el 2021.
Com el film japonès de 2016, aquest llarg està basat en el manga de Yumemakura Baku, publicat a casa nostra per ‘Ponent Mon’ amb el títol de ‘La Cumbre de los dioses’ (5 vols.).
K2
Molt menys assídua en les cartelleres, el K2, la segona muntanya més alta del món amb 8.611 m, també apareix com a protagonista en un parell del films.

K2 (1991). Pel·lícula dirigida per Frank Roddam (el mateix de Quadrophenia, 1979) basada en una obra de teatre de Patrick Meyers. Narra la història de dos amics amb caràcters ben diferents que intenten pujar aquest famós cim. El film té bones escenes de muntanya i està ben assessorada tècnicament pel que fa a aspectes tècnics alpinístics. El resultat és que és una de les millors films de muntanya, tot i que no acaba de ser creïble que la trama estigui passant a l’Himàlaia.

Límit vertical (2002) és un film dirigit per Martin Campbell on viurem un èpic rescat en aquesta muntanya. Va rebre fortes crítiques des del punt de vista alpinístic per ajustar-se ben poc a la realitat. Tothom recordarà l’escena on el protagonista després d’un salt de 30 metres queda clavat de dos piolets. Aquesta escena ha estat triada com una de les pitjors de la història en pel·lícules de muntanya. Si deixem de costat els aspectes tècnics, és una bon film d’entreteniment amb el qual gaudirem de bones vistes dels Alps de Nova Zelanda on es va rodar.
NANGA PARBAT

Nanga Parbat (2010). Pel·lícula dirigida per l’alemany Joseph Vilsmaier, autor també de ‘L’últim tren a Auschwitz’. El film explica l’èpic ascens i el tràgic descens de Reinhold i Günter Messner a la novena muntanya més alta (8.125 m) l’any 1970. Té un bon relat, bona ambientació i sensació real de què la trama es desenvolupa a l’Himàlaia. A més a més ens dóna una versió sobre la controvertida història dels fets ocorreguts a la muntanya. Tot plegat fa d’aquesta pel·lícula una de les millors.

The Climb‘ (1986) és una coproducció anglo-canadenca de 1986 en la qual el director Donald Shebib, escenifica el primer ascens al Nanga Parbat l’any 1953. Hermann Buhl va aconseguir fer cim en solitari i sense oxígen, únic cop que això succeirà en la conquesta de tots els 8.000 de la terra.
ANNAPURNA
BROAD PEAK

Broad Peak (2022) Producció polaca estrenada a la plataforma Netflix l’any 2022. Parla sobre la polèmica dels ascensos als punts reals més elevats dels cims i del que som capaços de fer o no per aconseguir-los.
BUTAN

Ascenso mortal (2011). Si voleu passar una estona distreta i riure força podeu veure aquesta pel·lícula TV de serie B de l’any 2011. Explica la història d’uns exploradors que viatgen al Butan amb el rerefons de de la recerca de la mítica ciutat de Shangrila. Un film USA que barreja aventura, ciència ficció i suspens totalment prescindible, ideal per fer la migdiada un diumenge a la tarda.
ALTRES
Us presentem diverses pel·lícules més que tot i no ser estrictament muntanyenques, sí que es desenvolupen en l’entorn d’aquesta gran serralada:

Himalaya (1999) és una coproducció Nepal-França-GB-Suissa que narra la història sobre la caravana anual de iaks de les muntanyes a les planes. Va ser candidata a l’Oscar com a millor pel·lícula estrangera.

Siete años en el Tibet (1997), film de Jean-Jacques Annaud basat en el llibre autobiogràfic de Heinrich Harrer, alpinista i esportista austríac que va competir als Jocs Olímpics d’hivern de 1936 i que l’any 1938 va realitzar la primera ascensió de la cara nord de l’Eiger. El 1939, mentre intentava pujar el Nanga Pargat, esclata la II Guerra Mundial, essent detingut pels britànics i empresonat a Dehradun. Quatre anys després s’escapa i travessa l’Himàlaia a peu fins a Lhasa en un recorregut de 2.500 km.

Camino a la libertad (2010), pel·lícula dirigida per l’australià Peter Weir, autor d’altres films com ‘El club de los Poetas muertos’, el ‘Show de truman’ o ‘Único testigo’. La història, basada en fets reals, narra la fugida a peu des d’un camp de concentració de Sibèria fins a l’Índia travessant el desert del Gobi i el Tibet. La història es basa en el llibre ‘The Long walk: The True Story of a Trek to Freedom’ de Slavomir Rawicz. Recauen dubtes sobre la veracitat dels fets narrats a la novel·la original.

Horizontes perdidos (1937). Clàssic en B/N dirigit per Frank Capra, amb Ronald Colman, Jane Wyatt, John Howard i Edward Everett Horton. Després d’un accident d’avió a l’Himàlaia, i quan ja esperaven el pitjor, els supervivents són rescats pels habitants de Shangrila, la ciutat mítica del budisme. El film va rebre dos premis Oscar a la millor direcció artística i muntatge.
4 thoughts on “Muntanyes de pel·lícula 1: l’Himàlaia”