Les Muntanyes (poesia)

L´alè reconfortant de les muntanyes
s´infiltra, generós, en mes entranyes,
i em torna la salut.
A pleret em redreço a nova vida, i, alegre i enardida,
refloreix en mon cor la joventut
 
Muntanyes regalades
muntanyes guaridores:
les ànimes cansades
es tornen voladores
en vostra solitud.
Muntanyes estimades,
eternes floridores:
les vostres alenades
enjoien d´alegria el cor vençut.
 
Sou, vistes de lluny, més blaves que el cel;
i en dies serens, embriacs de sol,
vostra majestat, sense ombra ni vel,
abillada veig d´aurífic ressol.
I, en vostra pau,
el pensament s´oblida del cel blau
serenador.
I, en vostra pau,
no em sento gens malalt ni gens esclau
per volâ a vostres cims triomfador.
Oh muntanyes gemades,
muntanyes guaridores!
les ànimes cansades
es tornen voladores
en vostra solitud,
i enjoien d´alegria el cor vençut!
 
Ignasi Iglésias. Dramaturg i poeta (1871-1928)
Advertisements

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s