200. Volta al Catllaràs i pujada al Pedró del Pla de l’Orri (1.764 m) des del Tren del Ciment 19,7 km

wikiloc

Track Wikiloc

Mapa icone

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

 

 

 

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

Amb aquesta excursió Senderisme en tren arriba a les 200 rutes publicades. Des del 2010 hem recorregut el nostre país (i sovint els veïns) a la recerca de natura, història i patrimoni. Hem ascendit centenars de cims, alguns propers als 3.000 metres i contemplat pobles amb encant que fins i tot desconeixíem de la seva existència. També hem visitat parcs nacionals i naturals, visitat castells medievals, trepitjat poblats ibèrics i conegut diversos monuments declarats patrimoni mundial per la UNESCO, com el Monestir de Poblet, el Parc Güell, la Tarragona romana, els elements de pedra en sec i l’arc rupestre llevantí. Tot i fer anys que fèiem excursions regularment amb cotxe, passar a fer-les amb tren ens ha permès de conèixer uns racons i una part del nostre territori que desconeixíem. I de moment ha valgut la pena.

Sempre sortint i acabant des d’una estació de ferrocarril hem intentat crear itineraris que fonguessin en una mateixa ruta el màxim d’elements d’interès possibles, el que no ha estat sempre senzill.  Han estat moltes hores d’investigar el territori proper a les estacions de tren, sovint unes instal·lacions situades capriciosament allunyades dels municipis dels quals prenen el nom. 

Des del maig de l’any 2012 quan vam publicar la primera ruta a Senderisme en tren en aquest bloc i fins aquesta número 200, podem extreure un resum estadístic mitjà que sintetitza en quatre dades la nostra tasca. Així, trobem:

  • Total de rutes: 200
  • Quilòmetres: 3.267 km  (16,3 km/ruta)
  • Desnivell positiu: 154.296 m (+772 m/ruta)
  • 130 estacions de ferrocarril diferents
  • 60 ‘100 Cims’  de la FEEC ascendits

VOLTA AL CATLLARÀS

Per celebrar aquest número rodó us convidem a fer un itinerari clàssic de l’excursionisme català,  la Volta al Catllaràs, una ruta circular que recorre part d’aquesta serra situada a la comarca del Berguedà. La sortida està  plena d’al·licients: fagedes, miradors, ermites, cims encimbellats de difícil accés, prats, edificis de Gaudí, més boscos, fonts… i un tren particular, el Tren del Ciment. A tot això cal afegir la facilitat que ens dóna el seguiment de la travessa en tot moment gràcies al PR-C 59 i el GR-4, dos senders homologats i senyalitzats que vertebren el recorregut.

La idea original de la ruta era trepitjar el cim més alt del Catllaràs, el Serrat Negre, de 1.779 m. Però a l’hora de realitzar la sortida (finals de 2018) el cim i els camins del voltant tenien el pas restringit. Paisatges Vius, una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 2010, amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat i dels propietaris dels terrenys, han acordat el tall als camins que envolten el Serrat Negre a fi de crear un espai de protecció per a l’escassa població del gall fer de la zona, un au en perill d’extinció dels nostres boscos. Podeu llegir aquí més sobre aquesta actuació. Tot i que no sigui el punt més elevat, i per contrapartida al tall del Serrat Negre, pujarem al Pedró del Pla de l’Orri, segon cim més alt del Catllaràs amb 1.764 m.

Com sempre a Senderisme en tren, la travessa surt i acaba a una estació de tren. Aquest cop, però, i abusant de la celebració, farem ús del Tren del Ciment, un ferrocarril turístic que recupera un tram de l’antic tren que unia Guardiola de Berguedà i el Clot del Moro passant per La Pobla de Lillet.

Aquest tren no està connectat amb cap altra línia fèrria, així que per arribar-hi haurem de tirar de transport públic o cotxe. Un cop a La Pobla de Lillet és altament recomanable agafar-lo per visitar alguns dels elements d’interès que visita. A  la parada final hi ha el Museu del Ciment, un equipament que no podem deixar de visitar si volem comprendre la revolució industrial d’aquesta part del prepirineu català.

La Serra del Catllaràs és una serra del prepirineu català situada entre les comarques del Berguedà i el Ripollès que forma un dels contraforts sud-orientals de les serres de Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l’Areny, Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet (amb una superfície de 2.330 ha.), St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses (Ripollès).  L’arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, amb clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix als vessants més ombrívols. A solell i zones baixes és comú de trobar-hi l’alzinar i la roureda.

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida/arribada: estació de La Pobla de Lillet (Tren del Ciment) 
  • Distància:   19,7 km
  • Durada:  5h (sense aturades)
  • Desnivell acumulat:   +/-  1.100 m
  • Interès: el Tren del Ciment, el Xalet del Catllaràs i Falgars
  • Època: tot l’any, tot i que a l’hivern es poden produir nevades.
  • Dificultat: grans desnivells i distància

     

     

                          MAPA TOPOGRÀFIC DE LA RUTA                                                                               TRACK A WIKILOC

MAPA TOPOGRÀFIC DE LA RUTA

CLICA LA IMATGE PER ANAR A WIKILOC

barra_1200x6

EL TREN DEL CIMENT

El Tren del Ciment, també conegut com el Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat,  és una línia de ferrocarril d’ús turístic que recorre una tram recuperat de 3,5 km de l’antic tren que unia Guardiola de Berguedà i Castellar de N’Hug.

El seu naixement va anar lligat a la fàbrica Compañía General de Asfaltos y Portland (Asland) situada al Clot del Moro. Els fundadors de l’empresa foren l’enginyer Lluís Ferrer-Vidal i Soler i Eusebi Güell, mecenes de Gaudí. Tot i que no hi ha documents que ho corroborin, hi ha indicis per creure que el Xalet del Catllaràs, destinat als enginyers i tècnics de les mines de carbó i per on passarem durant la ruta, és obra del genial arquitecte de Reus. Avui dia el xalet està en restauració amb uns treballs que han de tornar a l’edifici l’estat original.

Quan es va inaugurar la fàbrica l’any 1904 era la primera cimentera amb forns rotatoris de l’estat espanyol. La seva situació va venir donada per la presència de les matèries primeres necessàries per a la producció del ciment, la roca calcària, el carbó i l’aigua del Llobregat. La roca  s’extreia de la pedrera situada a la mateixa fàbrica, margues i calcàries del Garumnià, una època geològica situada entre el Cretàcic superior i el Paleocè, d’ara fa uns 65 Ma. El mateix entorn geològic d’aquella època, formada per llacs poc profunds de clima càlid, també van propiciar la creació de carbó. Els entorns de la serra són plens d’antigues mines de carbó des d’on es portava a la fàbrica a fi de fer funcionar els forns. Però a diferència del material extret d’altres mines del l’Alt Berguedà, com el de Fígols, el del Catllaràs és molt dispers per les fractures i plecs que va patir geològicament la zona, fet que provocà que la seva extracció fos poc eficient i s’abandonés aviat. 

La fàbrica és d’estil modernista, amb sostres construïts per Rafael Guastavino, un arquitecte valencià que va patentar el Guastavino System, un sistema constructiu que a casa nostra es coneixia des de sempre com la volta catalana. Guastavino va fer fortuna amb aquest sistema. Va emigrar als EUA on el va utilitzar per a la construcció de diferents edificis. El més conegut de tots potser sigui l’estació de Central Park de Nova York, tota una obra de referència en el món ferroviari.

El conjunt fabril s’adapta al terreny amb una enginyosa estructura esglaonada de 13 nivells, des del superior des d’on s’extreia la roca fins al darrer on s’emmagatzemava el producte final i punt on arribava el ferrocarril. 

És en aquest punt des d’on el ferrocarril s’emportava el material final cap a Guardiola de Berguedà. La línia va ser concebuda com a via estreta de 600 mm per a transport de mercaderies, però també de passatgers. El ‘Ferrocarril Secundario de Guardiola a Castellar d’en Huch” es va inaugurar l’1 d’agost de 1914 amb una concessió de 99 anys d’explotació, però només va funcionar fins al 15 d’octubre de 1963.

“En aquell temps el Clot del Moro era un racó aïllat del món, accessible només per camins de carro, i la construcció i l’equipament de la fàbrica Asland va ser una obra heroica. La dificultat d’accés va suposar un treball enorme i la utilització de diversos sistemes per tal de fer arribar els materials i tota la maquinària necessària per posar en funcionament la fàbrica. Una vegada es va començar a produir el ciment, el problema va ser transportar el material fins als diferents punts del mercat.

El primer mitjà de transport que els promotors van fer servir va ser el singular locomòbil. Es tractava d’un tren de vapor de carretera amb sis vagons, portat de Califòrnia. Va arribar el 1902, i va començar a fer el trajecte entre Olvan i la fàbrica portant tota la maquinària, un viatge de 40 quilòmetres que feia en deu hores. Un cop inaugurada la fàbrica, continuà transportant el ciment fins a l’estació de ferrocarril de Guardiola de Berguedà.

Es va construir una carretera des de la Pobla de Lillet fins al Clot del Moro. Fou necessari volar milers de metres cúbics de roca i construir dos ponts sobre el Llobregat. En el traçat s’evitaren les rampes fortes, pensant en l’eventualitat de convertir-la en via de ferrocarril. L’any 1904 el ferrocarril va arribar a Guardiola de Berguedà, però quedaven uns quants quilòmetres fins a la fàbrica.

Un telefèric unia les mines de carbó de Catllaràs, a la part alta de la Pobla de Lillet que disposava d’un baixador, i del baixador, amb el tren, arribava a la fàbrica.

El ferrocarril va ser la solució final per connectar la fàbrica amb la resta del món. L’empresa Asland va construir el 1904 un tren secundari per al transport dels sacs de ciment, anomenat popularment “carrilet”, ja que va ser el més petit dels ferrocarrils d’ús públic de l’Estat espanyol. Amb una amplada de via de 60 cm, va connectar amb la xarxa de Guardiola de Berguedà. A partir de 1914, a més del transport de mercaderies, el “carrilet” va prestar servei públic de viatgers, fent sortir de l’aïllament la zona de l’Alt Berguedà.” (Extret del web Museu del Ciment)

MAPA DEL RECORREGUT DEL TREN DEL CIMENT (Font Web Tren del Ciment)

SENDERS

Durant la llarga travessa seguirem en tot moment dos senders, un PR d’anada i un GR de tornada, tot i que també trobarem un parell de senders de petit recorregut més amb els que coincidirem a estones.

Els dos senders principals i que seguirem tota l’estona, són:

  • PR C-52 Sender de  La Pobla de Lillet: sender de petit recorregut que connecta La Pobla de Lillet amb el Collet del Llobató. El seguirem tota l’estona tret de la pujuda al Padró fins a connectar amb el GR-4 precisament al Collet del Llobató.
  • GR-4 etapes 3 i 4: seguirem en tot moment aquest sender que de gran recorregut entre el Collet del Llobató i La Pobla de Lillet.

Així mateix durant la ruta trobarem altres senders que no seguirem:

  • PR C-129 Olla de Sant Julià de Cerdanyola.
  • PR C-11 sender que uneix La Pobla de Lillet amb el Prat Gespador, situat en la part alta del Catllaràs, passant per la cova de la Verge i el santuari de Falgars.

 

barra_1200x6

LA TRAVESSA

(Datum ETRS 89)

1. De La Pobla de Lillet al Xalet del Catllaràs (5,2 km +580 m/-70 m  1h30min)

L’estació de La Pobla Centre del Tren del ciment és l’única situada dins del nucli urbà de la població. L’estació d’origen i que porta el nom del poble és als afores.

Baixem pel carrer Cerdanya fins al riu Llobregat a l’alçada on convergeix amb l’Arija, riu que neix sota el coll de la Bona, a la Serra de Montgrony. Creuem el Pont Vell, també conegut com el Pont Gran, una edificació gòtica del s. XIV format per un arc apuntat i aixecat segurament sobre la base d’un de romà.

Seguim en tot moment les marques blanques i grogues del PR-C 52, que ens porten a deixar enrere les Coromines seguint el Camí Ral que l’unia amb el Monestir.

“La canònica de Santa Maria de Lillet forma un conjunt de restes consolidades de les que la part més ben conservada és el temple. L’església actual, obra romànica del segle XI, malgrat les transformacions posteriors, està situada al cantó de tramuntana del conjunt monàstic. És de planta de creu llatina, d’una sola nau, amb un ampli transsepte capçat a llevant per tres absis semicirculars dels quals només en resten dos, el central i el de migjorn. La nau i el transsepte tenien volta de canó, a la nau reforçada amb arcs torals i, a l’encreuament, possiblement hi havia una cúpula transformada en cimbori a l’exterior. 

A la façana de ponent conviuen elements de diverses èpoques. El portal primitiu fou substituït per un altre carrat de motllura simple, rematat per un frontó sobre una làpida amb inscripcions. Damunt hi ha un petit rosetó. El conjunt és d’època barroca però el parament conserva arcuacions cegues de tipus llombard.

El claustre del segle XV, es troba al costat de migjorn de l’església, envoltat per les dependències monacals. És de planta quadrada i de dos pisos. La planta baixa està formada per quatre galeries amb quatre arcades cadascuna, d’arc de mig punt i adovellades, sostingudes per massissos pilars de secció quadrada, sense capitells ni cap decoració escultòrica, els quals descansen sobre un petit mur. (Font Patrimoni de la Generalitat)

Del monestir un corriol s’enfila vers el sud pel pendent herbós fins a l’església de Sant Miquel, també anomenada Rotonda de Sant Miquel per la seva planta circular. Podem llegir en un plafó:

És l’única església de planta circular de la comarca del Berguedà. Construïda a finals del s. XI o a començaments del XII vinculada al gran monestir veí. Destaca per la seva austeritat i regularitat, només trencada pel petit absis i la porta d’entrada.

La primera restauració de l’any 1932 fou iniciativa dels Amics de l’Art Vell.

Des de l’ermita el corriol s’endinsa en un bosc de roures, pins i boixos a fi d’anar a cercar la Roca del Castell, un rocam també anomenat de Sant Miquel sobre el que s’alçen les restes del Castell de Lillet. Un camí costerut ens hi durà de forma opcional. Del cim, on hi ha una senyera i una creu de ferro col·locada a mitjans del s. XIX, gaudirem de les primeres panoràmiques del Berguedà. Una placa informativa abans de l’ascens ens fa cinc cèntims de l’antiga fortalesa:

“La roca escarpada que teniu just davant vostre és on en èpoques passades reposava el Castell de Lillet, també anomenat més recentment Castell de la Vila (per la proximitat del mateix al Mas de la Vila).

Abans de l’arribada dels Mataplana a la vall, la família Ponç era la propietària d’aquestes terres; hi habitaven el Castell de Lillet (del qual encara avui dia encara queden restes de les seves parets). Al voltant d’aquest punt hi havia nombroses masies disseminades, sense formar cap nucli de població.

Al 1297, Ramon Urtx i el seu fill Hug de Mataplana; amos i senyors llavors d’aquests territoris ofereixen carta de poblament  i franqueses a tots aquells que es vulguin establir al Pujol (turonet a l’aiguabarreig dels rius Llobregat, Arija i Regatell). És el naixement de l’actual La Pobla de Lillet, una població segura i protegida on els Mataplana establiren el seu lloc de residència. 

El Castell de Lillet esdevenia en moments de conflicte refugi per a la gent que vivia en aquestes contrades, fora de les muralles de La Pobla de Lilllet”

El camí, sempre ben abalisat amb la pintura blanca i groga corresponent al sender PR-C 52 guanya alçada entre extenses pinedes. Enrere deixem les cruïlles indicades amb sengles pals indicadors, primer el de la Serra Pigota i després el de la Torre Negra, tot just abans d’arribar al Xalet del Catllàras.

2. Del Xalet del Catllaràs a la Roca del Joc (45 min 2,4 km  +275 m/-80m)

El Xalet del Catllaràs es va construir entre els anys 1901 i 1903 com a residència per als enginyers anglesos encarregats de les mines de carbó que havia d’abastir la fàbrica de ciment del Clot del Moro. L’any 1971 l’edifici va patir unes modificacions que alteraren significativament el disseny original quan es va adaptar per acollir una casa de colònies.

A mitjans de 2019 està previst que acabi una reforma que faci tornar l’edifici al seu aspecte original, així com obrir-lo a les visites turístiques i activitats relacionades amb la natura. Tal com som a casa nostra, no ens estranyaria gens que paradoxalment, per recuperar un equipament ‘naturalista’ es faci un accés asfaltat que malmeti part de l’entorn d’aquesta serra.

“Tot i que no hi ha cap document que ho demostri, el xalet del Catllaràs s’atribueix a Antoni Gaudí. L’arquitecte Viladevall al número 35 de la revista Cortijos y rascacielos de Madrid, de 5 de juny de 1946, explica que Domènec Sugranyes Gras, col·laborador de Gaudí, li va assegurar que aquest n’era l’autor. 

Aquest xalet es va construir com a habitatge dels tècnics i altres treballadors de les mines de carbó del Catllaràs, les quals van tenir una època de molta activitat, però finalment el xalet fou cedit a l’Ajuntament de la Pobla de Lillet. Se sap que al 1907 es va modificar la pendent de les viseres de les finestres i el basament de l’edifici, inicialment cobert per palets de riu, fou recobert amb ciment. El xalet va patir una forta degradació i al 1971 s’hi van fer reformes per adaptar-lo com a casa de colònies.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, cobert per una volta en forma de catenària per l’interior i apuntada a l’exterior. L’aresta de la volta fa de carener de la coberta. L’espai interior es divideix en sis habitatges, dos a cada planta, amb una escala central construïda a l’exterior de l’edifici. Aquesta era de planta semicircular i disposició concèntrica. Era feta d’obra i formava un volum que destacava en la façana. Actualment l’escala és al mateix lloc però és una estructura de ferro lleugera. Els vessants dels arcs formen part de les façanes en les quals s’obren finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres inclinades i lleugerament apuntades. Les parets laterals que tanquen l’edifici presenten poques obertures. Hi ha dues xemeneies, una que surt de la coberta -recollia el fum de les estufes dels diferents habitatges- i l’altra adossada a un lateral que servia per evacuar els fums d’una habitació de la planta baixa.” (Extret Patrimoni de la Generalitat de Catalunya)

El sender s’enfila entre una fageda fins el Collet Fred, cruïlla de pistes. A la dreta surt el camí que en un minut ens portarà fins a l’espectacular Mirador de la Roca de la Lluna, al que s’hi accedeix per unes escales. Abans, però, a mà dreta, hi ha un primer mirador, més baix, amb una petita zona de pícnic. Des de dalt del mirador, on hi ha una taula d’orientació, gaudirem de fantàstiques vistes del Puigllançada, la Tosa d’Alp, del Pedraforca i de la Serra del Cadí, així com de la vall del Llobregat i de la Serra del Montgrony.

Desfem el camí fins a la cruïlla per a seguir una pista que va sota la paret de les roques de l’Arderiu, formacions de roques calcàries del Cretaci superior que afloren verticalment. Cal deixar la pista en un revolt, allí on trobem la font de la Devesa Jussana situada en una raconada freda i ombrívola. Un corriol condueix fins al petit prat sota la Roca del Joc anomenat el Joc de Pilota.

L’accés al cim (opcional) de la Roca del Joc es fa des l’esplanada del mateix nom. El nom curiós d’aquest indret sembla que  vindria del costum dels enginyers anglesos que s’estaven al xalet del Catllaràs a venir a jugar a futbol en aquesta esplanada. El camí s’enfila pel vessant sud-oest de l’esperó rocallós a fi d’anar a buscar una escletxa que dóna accés al cim. Durant la pujada cal superar primer un pas aeri equipat amb petites grapes, però no té dificultats. Més amunt una corda anudada ens ajudarà a superar un petit mur de prop de dos metres. 

3. De la Roca del Joc al Pedró del Pla de l’Orri 1.764 m (1h 3,2 km +235m/-50 m)

El cim de la Roca del Joc, també és conegut com la Roca Jussana, està coronat per un parell de creus de ferro. Des de dalt obtindrem les millors vistes de tota la jornada. Inclouen la Serra de Montgrony, el Taga, el Cadí i el Moixeró, La Tosa, el Puigllançada i el Pedraforca entre d’altres muntanyes. 

De nou a l’esplanada sota la Roca del Joc anomenat, continuem pel sender que de seguida ens condueix entre faigs al pla del Joc de Pilota, o prat de les Damases, indret on es diu que els anglesos que s’estaven al xalet del Catllaràs venien a jugar a futbol. Traspassem el collet del Joc de Pilota enmig d’una fageda mixta amb boix i pi blanc tot deixant enrere un senyal que ens indica que som a 30 min. de la casa refugi d’Ardericó. En assolir una pista i el prat Gespador, on trobem la font del mateix nom formada per un llarg tronc sobre el que vessa l’aigua, el camí s’endinsa de nou en un bella pineda formada per pi negre a través de la Baga de Corró i que desembocarà finalment al Pla del Catllaràs, on hi ha la Roca del Catllaràs.

Nosaltres, però, des del Pla del Catllàras agafem uns metres a llevant la pista que puja des de la masia del Pla de l’Orri. En arribar al coll del mateix nom, enfilem pel vessant oest del Pedró seguint traces no gaire clares de sender però que sense pèrdua ens duran fins al cim del Pedró (1.765 m).

4.  Del Pedró del Pla de l’Orri 1.764 m al Collet del Llebató GR-4 (20 min 1,4 km +30m/-140m)

Dalt del cim del Pedró del Pla de l’Orri (1.764 m) hi ha un vèrtex geodèsic, i tot i ser el segon cim més alt del Catllaràs, l’espessor del bosc no deixa gaudir de bones vistes des del capdamunt. La muntanya més alta del Catllaràs és el Serrat Negre, un cim de 1.779 m situat al sud del Pla de la Clusa. 

A hores d’ara (finals de 2018) l’accés al cim del Serrat Negre és tancat. En el marc del projecte PeriFer de Paisatges Vius, s’han tancat els accessos rodats i a peu a la zona sud del Pla de la Clusa per evitar molèsties als pocs exemplars de gall fer que encara habiten a la zona. L’au, en perill d’extinció, és molt sensible a la presència humana, i amb aquesta actuació es pretén estabilitzar la seva presència en aquesta serralada.

Baixem de nou al pla de Catllaràs on trobem la Roca del Catllaràs, un gran roc calcari cobert de boixos sobre del qual hi creix fins i tot algun exemplar de pi negre.

Caminem ara per pista en direcció oest traspassant el coll de la Creu del Catllaràs (1.694 m). Poc després un sender a través d’una bonica fageda ens portarà al collet del Llobató seguint una drecera a la pista.

5. Del Collet del Llebató 1.628 m al Santuari de Falgars 1.278 m  (1h 3,4 km +25m/-390m)

En aquesta estreta collada, a redós del cim del Llebató (1651 m), la ruta s’acobla al GR-4 en l’etapa 4 compresa entre el Santuari de Falgars i Borredà. La collada és un important nus de comunicacions, atès que també tenim connexió amb els senders PR-C 199 i el PR C-129.

Després d’un descens molt pronunciat que segueix el torrent del Forat, el sender de gran recorregut desemboca al cap de l’Ermità, cruïlla de pistes. A partir d’ara el GR continua alternant trams de pista i corriols perdent alçada novament entre fagedes fins a la font del Falgars, situada al coll de Falgars. En aquest punt, la variant GR-4.2 va cap a ponent fins a Sant Julià de Cerdanyola. Nosaltres, però, seguim la pista asfaltada que accedeix al Santuari de Falgars fins a arribar-hi.

6. Del Santuari de Falgars 1.278 m a La Pobla de Lillet 862 m (1h15min 4,1 km +70m/-480m)

Des del Santuari la ruta recorre en tot moment la carena de la Serra de Falgars seguint el GR-4. El sender, tot i que emboscat deixa de tant en tant gaudir de magnífiques vistes de la Serra Pigota, amb els rocallosos cims de la Roca de la Lluna i el Joc de Pilota sobresortint dels paisatge boscós del Catllaràs.

 La baixada a la Pobla de Lillet per aquesta ruta es caracteritza pels graus, tres petites collades de la serra anomenades amb els pocs originals noms de Tercer Grau, Segon Grau i Primer Grau, en ordre descendent.

El GR-4 arriba a la Pobla després de creuar el bosc de Ventallola, entrant a la població a l’alçada de l’ajuntament. Els carrers Jussà, Unió i Berga ens portaran de nou fins a l’estació de La Pobla de Lillet del Tren del Ciment. 

6. Visita al Museu del Ciment

Una fantàstica manera d’acabar la ruta és agafar el Tren del Ciment des de La Pobla de Lillet fins a la seva última estació de Museu del Ciment-Castellar de N’Hug, a fi de visitar el museu situat a l’antiga fàbrica cimentera. Des de La Pobla es pot agafar un bitllet combinat que inclou també l’entrada al museu.

La visita és lliure, tot i que un cop dins us faran una petita introducció. La visita està dividida en dues parts. La primera recorre les exposicions permanents situades a la part més baixa del complex en unes naus  de volta catalana restaurades. La segona, ja equipats amb casc, visita els nivells superiors, zones que, més que restaurades, podríem dir que habilitades per la visita.

 

barra_1200x6

 BIBLIOGRAFIA

  • P.R. C-52 : La Pobla de Lillet-CatllaràsLluís Arrondo i Fité. Ed. Claret 1992
  • Catllaràs-La Quar. David Aloy, M. Mercè Lleonart. Ed. Abadia de Montserrat 1997
  • La Vall de Lillet : del Riutort al Junyent : itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs / Miquel Jaumot i Bisbal. Ed. Cossetània 2006
  • Gaudí a la vall de Lillet. Joan Bassegoda. Ed. Àmbit de Recerques del Berguedà 2002
  • Ferrocarril turístic de l’Alt Llobregat (El Tren del Ciment). Rafael Pradas. Ed. FGC 2009
  • El tren de la Pobla de Lillet (col. Trens de Catalunya 7). Carles Salmerón. Ed. C. Salmerón 1986

CARTOGRAFIA

  • Mapa Catllaràs-Picancel Ed. Alpina 1:25.000
  • Montgrony-Fonts del Llobregat Ed. Alpina 1:25.000

WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

Anuncis