197. Circular des de La Selva del Camp pel Puig d’en Cama (100 Cims) i el Camí del Rec complet (SL C-157) 14,6 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Icone mapa

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

Fotos

Fotos

Rodalies

 

 

 

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

Tranquil·la caminada que ens portarà en ruta circular des de La Selva del Camp (Baix Camp) fins al cim del Puig d’en Cama, un cim de 717 m inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. El fet de trobar-se situat en una petita serra als primers estreps al sud de les Muntanyes de Prades li dóna gran visibilitat sobre el territori, esdevenint una bonica talaia des d’on gaudir de vistes del mar i de la muntanya. 

La pujada la farem seguint el SL C-155 Sant Pere (marques blanques i verdes) fins a l’ermita de Sant Pere del Puig. D’aquest indret, un corriol panoràmic i després una pista final ens conduirà, seguint la carena de la serra, fins al cim del Puig d’en Cama. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 263134001), accessible gràcies a uns esglaons adossats al vèrtex. 

La baixada la farem pel vessant nord per anar a buscar el SL C-157 Camí del Rec, un preciós sender recuperat de més de 600 anys que segueix  la riera de La Selva, un afluent del Francolí i que visita interessants elements patrimonials com Lo Pont Alt, on s’hi ha habilitat una àrea de lleure. 

A la primavera de 2017 el Camí del Rec es va ampliar des de la Resclosa fins a prop del Pantanet. És potser el tram més interessant de tot el Camí del Rec, on els treballs de recuperació van crear ponts de fusta i fins i tot una passarel·la penjada sobre un petit estret. Malauradament, tot i que hem buscat camins que ens permetessin connectar el Puig d’en Cama directament amb aquest nou tram, no el vam saber trobar. Sí que hi ha un camí que travessa la partida de l’Ecàname (o de l’Esperit Sant) que hi connectaria prop de l’alçada del Mas de Moixó, però travessa terrenys particulars on uns cartells prohibeixen el pas.

Les Muntanyes de Prades formen part de la Serralada Prelitoral Catalana i estan situades entre les depressions Prelitoral i Central catalanes. Tenen una extensió aproximada de 30.000 ha, repartides entre les comarques tarragonines del Baix i Alt Camp, Priorat, Garrigues i Conca de Barberà que comprenen vint-i-tres municipis.  

Són un conjunt orogràfic de relleu pla en forma de taula que l’erosió ha modelat donant forma a curiosos relleus abruptes, amb barrancs encaixats entre altes cingleres que deixen al descobert bona part de les diferents fàscies geològiques del Triàsic (Buntsandstein, Muschelkalk i Keuper) de les que estan formades.  

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida/arribada:  estació de la Selva del Camp (Baix Camp) Horari Rodalies
  • Distància: 12,6 km
  • Durda: 3h (sense aturades)
  • Desnivells:   +/-  570 m
  • Interès: el Puig d’En Cama, un 100 Cims de la FEEC, i el Camí del Rec, un sender amb més de 600 anys d’història. La Selva del Camp, un municipi amb un nucli antic ben conservat i amb elements d’interès que mereixen una visita.
  • Època: tot l’any (recomanable evitar l’estiu).
  • Quan: el 14 i 15 d’agost, quan La Selva del Camp celebra a l’església de Sant Andreu el Misteri de la Selva, un drama sacre d’origen medieval.
  • Dificultat: recorregut de distància mitjana amb desnivell mitjà sense dificultats remarcables. 

     

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Alcover és inici o final de diferents rutes de Senderisme en tren: 

  • Ruta ST137 La Selva del Camp a Alcover. Ambdues rutes comparteixen estació de sortida, però recorren zones diferents.

 

                                MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                      TRACK A WIKILOC

MAPA TOPOGRÀFIC ICGC

TRACK A WIKILOC

barra_1200x6EL CAMÍ DEL REC (SL C-157)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El Camí del Rec segueix la riera de la Selva, un torrent que neix a les Tres Aigües i punt on hi conflueixen tres torrents, el del Gatellar, provinent de Mas Ripoll i els del Salt i de la Font Major, que baixen de l’Albiol.

L’any 1165 Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, va concedir la carta de població a La Selva del Camp. Poc després ja hi ha constància de l’aprofitament dels recursos naturals del terme de l’Albiol, entre ells l’aigua. És fàcil entendre que l’aprofitament d’aquest recurs aviat demanés una infraestructura que la portés fins al poble. Naixia així el Rec de la Vila, canalització que portava aigua a la població entrant pel carrer Major en un rec obert.

No és té constància directa de l’antiguitat del Camí del Rec, però sí indirectament. El Pont Alt ja s’esmenta al s. XIII, una infraestructura construïda per donar continuïtat al rec quan aquest creuava la riera de la Selva. Es dedueix, per tant, que ja aleshores existiria el rec i amb tota probabilitat un corriol que el resseguís amb la finalitat de facilitar-ne el manteniment.

L’any 2015 es va recuperar el sender fins a la Resclosa, fins llavors engolit per la vegetació i pràcticament intransitable. La desbrossa va permetre recuperar patrimoni abandonat, com els ponts Alt i Sec, o les restes d’antics molins fariners que s’escampaven al llarg del rec. Fins i tot el descobriment d’un petit pont de pedra medieval que no es tenia constància de la seva existència.

A la primavera de 2017 el Camí del Rec es va ampliar des de la Resclosa fins a prop del Pantanet. És potser el tram més interessant de tot el Camí, on els treballs de recuperació van crear ponts de fusta i fins i tot una passarel·la penjada sobre un petit estret que evita que el camí quedi tallat per una crescuda de la riera.

Malauradament, tot i que hem buscat accessos que ens permetessin connectar el Puig d’en Cama directament amb aquest nou tram del camí, no el vam saber trobar. Existeix un camí que travessa la partida de l’Ecàname (o de l’Esperit Sant) i que connecta amb el Camí del Rec prop de l’alçada del Mas de Moixó. Podeu veure aquesta opció en aquest track de Wikiloc de l’usuari ‘i-tram’, tot i que nosaltres l’hem descartat atès que travessa terrenys particulars on uns cartells en prohibeixen el pas tant a la pujada com a la baixada.

Una altra opció seria baixar del Puig d’en Cama per algun camí que ens deixi prop de les Tres Aigües, i d’allí intentar resseguir l’antic (no arranjat) Camí del Rec, tot i que és probable que sigui complicat de seguir.

Sembla doncs, que per poder gaudir de tot el Camí del Rec, el més senzill a hores d’ara és fer el tram d’anada i tornada des de la Resclosa fins al punt final del sender, el que suposa caminar 2,1 km (30 min) totals. Tot i així, paga la pena fer els 1.000 m de sender fins al final del Camí del Rec per gaudir d’aquest espai natural recentment equipat amb petits ponts de fusta i passarel·les i bancs de fusta on descansar sota l’ombra dels arbres.

L’EMPRIU: Dalmau d’Avinyó i la seva esposa Berenguera, senyors del terme de l’Albiol per donació de l’arquebisbe Hug de Cervelló, l’any 1217 van vendre als habitants de la Selva el dret d’empriu de tots els recursos naturals, dels quals el més valuós era l’aigua que naixia a les fonts d’aquell terme i que transcorria per la vall de la Selva.
Antigament, una vegada a l’any, els habitants de la Selva eren cridats a participar a l’acte de l’empriu, que consistia, sobretot, a anar a fer la visura (vigilància) del curs de les aigües i a renovar simbòlicament el dret d’explotació dels recursos del terme de l’Albiol.
El poble era congregat al Pati de la Carnisseria i d’allí, amb bandera i tambor, es procedia a resseguir el curs de la Riera passant per les diverses fonts, com testimonien diferents documents conservats a l’Arxiu Històric Municipal.(Extret del fullet Camí del Rec Ajuntament Selva del Camp).

DIFICULTAT

Travessa amb desnivell moderat a baix i de distància assequible. Bona part de la caminada transcorre per pistes, tret d’algun tram de corriol.

Bona part del recorregut es fa seguint marques de pintura, el que fa que la ruta sigui fàcil de seguir. Tot i així, durant la part del cim del Puig d’en Cama cal estar atents a les diferents cruïlles, atès que no hi ha cap sender marcat en aquest tram del recorregut.

ELS SENDERS

El municipi de La Selva del Camp ha dissenyat una xarxa de senders connectats entre ells i que recorren bona part del seu terme municipal. Està format per 7 senders, quatre que recorren la plana i tres el vessant de muntanya (SL 155,156,157) del municipi:

  1. SL-C 151 Tomb pel pla
  2. SL-C 152 A l’ermita de Paretdelgada
  3. SL-C 153 El Burguet
  4. SL-C 154 Masies Catalanes 
  5. SL-C 155 Sant Pere
  6. SL-C 156 La Coma
  7. SL-C 157 Camí del Rec

Durant la caminada coincidirem amb senders locals SL C-155 i SL-157, que tenen el seu punt de sortida a la rotonda del Molí del Rovellat. Els senders estan senyalitzats amb marques i pals indicadors amb codis QR que menen fins al web del sender. L’editorial Piolet  té publicat un mapa excursionista amb aquests senders. 

Així mateix trobarem algun senyal del GR-65.5, sender que correspon al  Camí de Sant Jaume de Tarragona i que travessa el municipi.

ELS TRENS

L’estació pertany a la línia R14 Barcelona-Lleida per Tarragona i Reus. No té cap mena de serveis, és una simple marquesina de formigó situada a ponent de les vies.

Cal estar atents als horaris atès que l’estació té poques circulacions diàries (3-5) en ambdós sentits. Podeu consultar horaris a:

Horari Rodalies de Catalunya

barra_1200x6

RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de la Selva del Camp (214 m) (gps 31T 344398 4563876

El tren va arribar a La Selva del Camp (5.500 hab.) l’any 1863 quan es va obrir el tram de línia entre Reus i Montblanc. L’estació es troba a l’extrem de llevant de la població i només disposa d’una marquesina com a refugi de viatgers.

El carrer de l’Horta o l’avinguda de Puig i Ferrater ens conduiran fins al nucli antic a través de la plaça del Portal d’Avall. D’aquí, el carrer Major ens endinsa pel nucli antic de la vila a través de carrers ben conservats d’origen medieval. D’especial interès són els Escorralons, estretíssims carrers de la part esquerra del poble per on s’escola l’aigua de la pluja. 

900 m 10 min Castell del Paborde (245 m) (gps 31T 343741 4564468)

A l’extrem nord del raval de Vilanova trobem l’antic Castell del Paborde, obra romànica de finals del s. XII, residència senyorial de l’Arquebisbe o del paborde, figura burocràtica creada per una catedral o monestir amb la funció d’administrar els seus béns o propietats. 

Ha estat recentment adequat com a centre cultural i de congressos, i al seu interior es pot visitar l’exposició permanent ‘Més enllà del Castell’, relativa al mateix castell. Del castell cal prendre el carrer dels Molins que ens portarà al Molí del Rovellat.

1,1 km 15min Molí del Rovellat (254 m) (gps 31T 343554 4564422)

L’antic molí es troba al mig d’una rotonda. En una placa situada in situ, es pot llegir:

“El Molí de Més Avall, del Rovellat, o de la Pallota, és un dels tres que donen nom, precisament, al camí del Molins. El 1346 havia estat donat al comú de la vila del Paborte, Roger de Miralpeix. El 1840 era propietat, així com el del Mig, de Bernat Punyet.

De la construcció només en queda en peu, com en la majoria de molins del terme, el cup anomenat carcavà o cacau en el qual s’emmagatzemava l’aigua que donava la força hidràulica per moure el rodet i l’arbre que, a la vegada, feia girar la mola volandera.” (Plafó informatiu)

Deixem el  molí enrere i seguim les indicacions del SL C-155 cap a Sant Pere, sender local que s’enfila guanyant alçada ràpidament fins a l’ermita a través de camps de conreu amb oliveres i ametllers a través d’un llarg tram de camí cimentat.

2,9 km 1h Ermita de Sant Pere del Puig (560 m) (gps 31T 342158 4564589)

L’ermita queda a la nostra dreta, amb un gran pi pinyoner al centre de la placeta enfront de l’ermita i on també trobarem algun banc de fusta per a descansar. És un excel·lent mirador de La Selva del Camp i del Baix Camp.

“Petita ermita força senzilla situada als afores del nucli de la vila. Presenta la paret de les façanes arrebossada i i de color blanc, i l’interior també de murs emblanquinats. L’espai de culte, de planta rectangular, es cobert amb una volta de maó pla.

L’ermita de Sant Pere del Puig fou construïda al segle XII damunt ruïnes romanes i sarraïnes. Va ser la primera ermita edificada al puig d’en Cama. De la primera capella, romànica, només queden unes restes de l’absis i alguns carreus. A l’ermita es feren reformes els anys 1257, 1291 i 1350, i el 1519 hi anaren a viure ermitans. Després de diverses reformes menors, el 1588 fou feta pràcticament nova per Pere Blai, en estil renaixentista. El 1811 va ser fortificada per l’exèrcit francès i el 1837, durant la primera guerra Carlina, a conseqüència de la topada dels liberals amb els carlins de Llarg de Copons, coneguda com el Foc de Sant Roc, quedà destruïda totalment. Es reféu de nou, més petita, entre el 1861 i el 1877. Fou cremada el 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, i va ser restaurada el 1952.” (Extret de Diputació de Tarragona)

A partir de l’ermita deixem els senders homologats enrere i caminem sempre dalt del llom de la carena que condueix fins al cim del Puig d’en Cama. El camí és evident amb diferents pujades i baixades que segueixen l’ondulat terreny. Les vistes són àmplies, amb panoràmiques cap al sud del Camp de Tarragona i el mar, situat a una vintena de quilòmetres, i al nord cap als contraforts de les Muntanyes de Prades, d’on en sobresurt alterós el poble de l’Albiol.

4,5 km 1h30min Cruïlla amb el camí de descens (657 m) (gps 31T 340742 4564983)

Deixem enrere una cruïlla a la dreta per on baixa un corriol pel vessant nord de la serralada, punt on haurem de retornar després de trepitjar el Puig d’en Cama per a continuar la ruta. Continuem per la pista, que gira cap a l’est, fins a trobar  a la dreta (bifurcació) el camí que s’enfila fins dalt del turó.

5,2 km 1h 40min Puig d’en Cama (771 m) (gps 31T 340238 4564959)

El cim està format per una gran esplanada amb una torre de vigilància antiincendis i un curiós vèrtex geodèsic (veure fitxa) de 2 metres d’altura i accessible per uns esglaons de ferro. Així mateix prop de la torre de vigilància hi ha el pou de la mina Aurora, una antiga explotació de plom.

[vèrtex ] Pilar cilíndric de formigó de 0,3 metres de diàmetre i 1,2 metres d’alçada. El pilar està situat sobre una base quadrada de formigó, l’alçada d’aquesta és de 2 metres i de 1m x 1m d’amplada. (Extret de la fitxa ICGC).

Croquis extret de ‘Extracció minera a la Selva del Camp (Aleu Andreazini)

[mina] Prop de la torre hi ha la boca de la mina ‘Aurora’, una antiga explotació de galena que data de 1842. Havia d’arribar des del cim del Puig d’en Cama fins a la riera de la Selva formant un conjunt esglaonat de pous i galeries. S’ha explorat fins al tercer esglaó i no se sap del cert si es arribar fins a nivell de la riera.

 

Del cim del turó cal desfer el camí fins a la cruïlla situada a 700 m (10 min.)  per on hem passat anteriorment.

5,9 km 1h45min Cruïlla amb el camí de descens (657 m)

(gps 31T 340742 4564983)

De nou a la cruïlla, baixem vers el vessant nord del puig entre vegetació baixa fins a desembocar al Camí dels Banyadors, una pista no gaire agradable de fer pels trams cimentats. Perdem alçada amb rapidesa baixant pel vessant nord de la muntanya, amb vistes cap al Tossal de les Forques i les Muntanyes de Prades al nostre front.

8,3 km 2h25min La Resclosa (299 m) (gps 31T 341817 4565791)

Assolim la riera de la Selva, resseguida pel SL C-158, sender homologat i abalisat amb marcadors de fusta arran de terra.

“[Resclosa] Construcció de carreu i paredat, començada com a presa, però inacabada. La part començada que en resta te set metres de gruix. Túnel per al canal amb volta de canó i arc de mig punt, de noranta centímetres de diàmetre. Damunt, pas envolta perpendicularment al canal, en el sentit del mur de contenció, i un petit recinte de volta potser per als tallants de les rescloses.

La Selva ha gaudit des d’antic de les aigües de l’Albiol que vessen a la seva vall (el 1313, els drets d’empriuar el terme de l’Albiol comprenien, entre d’altres, les aigües), i que li venen aconduïdes fins a la vila des de la Resclosa. La construcció de l’obra es decidí el 28 de juliol de 1739 per l’ajuntament de la Selva del camp. Hi foren destinats els productes de les brises de les veremes, deprés de premsades pels seus amos, i les remòltes de les olives. La resclosa intentava remeiar la penúria d’aigua que es patia aleshores, principalment a l’estiu. Més avall del Mas de Moixó, entre aquest i el Pont Alt, hi ha la nova resclosa, i hom potveure encara restes dels aqüeductes antics.” (Extret de mapa de recursos de la Diputació de Tarragona)

El tram de Camí del Rec fins al final de la ruta senyalitzada i arranjada és potser el més interessant de tots. Envoltats de plataners, pollancres i d’avellaners, diversos ponts de fusta i una passarel·la penjada ens facilitaran el camí fins on s’acaba, pop del Mas de Moixó, tot realitzant un recorregut ombrívol i agradable. Passarem per diversos arbres d’interès, com el gran pi pinyoner del Molí o l’alzina de l’Esperit Sant abans d’arribar al final del camí.

OPCIÓ: la ruta (i el track) segueixen fins al final el Camí del Rec, situat a 1,1 km de La Resclosa en direcció oest. Per tant són 2,2 km i 30 min de travessa l’anada i tornada que podem estalviar-nos si volem.

9,4 km min Final Camí del Rec SL C-157 (330 m) (gps 31T 341056 4566189)

Envoltats de pins i avellaners, arribem a una petita esplanada amb bancs de fusta on un cartell ens indica que som al final del Camí del Rec. Fins aquí han arribat els treballs de recuperació d’aquest sender. Hi ha traces d’un corriol que segueixen la riera potser fins a les Tres Aigües, punt de naixement de la riera de la Selva. Ens hi vam endinsar una mica, però és difícil de seguir per la gran quantitat de vegetació que el cobreix.

D’aquí toca desfer el quilòmetre i escaig recorregut fins arribar de nou a La Resclosa per continuar la travessa en direcció a La Selva del Camp.

10,7 km 2h37min El Pont Sec (285 m) (gps 31T 341864 4565732)

Poc després de deixar enrere la Resclosa, no val a badar per no passar de llarg el Pont Sec, un petit aqüeducte de pedra amb arc parabòlic que recollia les aigües de la resclosa per conduïr-les al Rec de la Vila. El veurem a la dreta del camí.

“La Selva ha gaudit de d’antic de les aigües de l’Albiol que vessen a la seva vall (el 1313, els drets d’empriuar el terme de l’Albiol comprenien, entre d’altres, les aigües), i que li venen aconduïdes fins a la vila des de la Resclosa. La construcció de l’obra es decidí el 28 de juliol de 1739 per l’ajuntament de la Selva del camp. Hi foren destinats els productes de les brises de les veremes, deprés de premsades pels seus amos, i les remòltes de les olives. La resclosa intentava remeiar la penúria d’aigua que es patia aleshores, principalment a l’estiu. Més avall del Mas de Moixó, entre aquest i el Pont Alt, hi ha la nova resclosa, i hom pot veure encara restes dels aqüeductes antics.” (Extret de Patrimoni de la Generalitat)

11 km 2h35min Lo Pont Alt (286 m) (gps 31T 341994 4565525)

També conegut com el pont dels Moros, és l’obra més visible i espectacular que trobarem al Camí del Rec. És un indret ideal per dinar o descansar gràcies a la zona de lleure de què disposa.

“Aqüeducte que salva la Riera amb una sola i gran arcada. Obra de paredat de filada, amb arc de carpanell adovellat, de carreus, lleugerament apuntat. Té una pedra gravada amb la data “MDLXVII – J.H.S.”. Mesura 12,7 m d’alçada i 57 m de llargada.

Les aigües del mas de Ripoll vénen pel rec que comença a la Resclosa, passa pel Pont Alt (que en la parla local ha derivat en panalt o panal), i va vorejant la Riera fins als molins de la vila. Hi ha documents del 1209 que parlen del pont superior. La conducció de les aigües de la Selva del Camp fou reparada al segle XVI, obra que va trigar més d’una vintena d’anys a acabar-se, ja que suposa uns quants quilòmetres de longitud, i per a perpetuar-ne la memòria posaren els habitants de la vila una làpida als Ponts, del Portal de més Amunt.” (Extret: Patrimoni de la Generalitat)

Des del Pont Alt el camí se separa de la riera per dirigir-se entre camps d’avellaners fins al torrent de l’Ordiet, on es troba la font dels Gossos així com un petit pont medieval de pedra del qual no es tenia informació.

“El cultiu de l’avellana té una llarga tradició al Camp de Tarragona, els primers documents que hi fan referència al terme d’Alforja daten de l’any 1287. Amb l’aparició de la fil·loxera (s.XIX), molts cultius de vinya foren substituïts per l’avellaner, donant lloc així a l’àrea contínua més extensa d’aquest cultiu a tot Europa. El paisatge de l’avellana, dividit geomètricament fins a l’infinit, és un paisatge canviant al llarg de l’any, on la verdor primaveral i ufana contrasta fortament amb els bruns fruits i fulles de la tardor i la grisor del seu brancatge despullat a l’hivern. Un paisatge que s’estén des dels vessants muntanyosos, on l’art de la pedra en sec delimita i estabilitza les feixes conreades, fins a la plana, sovint esquitxat per camps d’oliveres, ametllers, garrofers, tot articulat per una densa xarxa de camins, aptes per recórrer a peu.

L’avellana, el nostre fruit sec per excel·lència, es comercialitza actualment sota la Denominació d’Origen Avellana de Reus, localitat que actua com a centre de comercialització de bona part de la producció estatal d’avellana des de fa més de 5 segles.”(Extret del web Muntanyes de la Costa Daurada)

El sender segueix amb un tram potser sobreprotegit de baranes per endinsar-se en les partides de l’Adoberia del Simó i la Tria. Entre camps d’oliveres i ametllers deixem enrere el Mas de Mates fins al Molí de Baiget, punt on té oficialment l’inici el Camí. 

13,2 km 3h Inici del Camí del Rec (273 m) (gps 31T 343323 4564498)

Retrobem el SL C-155 a la zona del Molí de Baiget. En aquest punt toca desfer el camí de nou fins a l’estació de tren tot travessant de nou La Selva del Camp, moment que podem aprofitaper visitar el seu interessant nucli urbà.

14,7 km 3h25min Estació de la Selva del Camp (214 m) (gps 31T 344398 4563876

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Màrius Domingo. Cossetània Edicions (2000)
  • Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna. Domingo, M. i Borau, A. Cossetània Edicions (1998)
  • Les Muntanyes de Prades. Guia itinerària. Ferré Masip, Rafael Piolet (2001)
  • Muntanyes de Prades: un grapat d’excursions. Jaume Mas Roca. Ed. Piolet (2011)
  • Les Muntanyes de Prades : 20 recorreguts per boscos, cingles i barrancs i una volta integral pel massís. Ignasi Planas. Cossetània (2009)

 CARTOGRAFIA

  • La Selva del Camp. Xarxa de senders locals. 1:12.000 Ed. Piolet
  • Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed. Alpina (2012)
  • Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed. Piolet (2013)

 WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

barra_1200x6

Anuncis