196. Carenejant pel nord de Collserola: de Montcada i Reixac a Sant Cugat pel turó de Montcada i el GR-173 15,8 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Mapa

Mapa

Fotos

Fotos

pdf

PDF

Rodalies Catalunya

FGC

INTRODUCCIÓ

Us proposem un recorregut pel límit septentrional del Parc Natural de Collserola entre les estacions de Montcada i Reixac i de Sant Cugat i que ens portarà a conèixer un vessant poc conegut de la serra. Es tracta d’una ruta plàcida, sense escarafalls, que recorre corriols i camins boscosos sense grans desnivells, si exceptuem  la pujada al turó de Montcada.

Durant la caminada seguirem sempre senders homologats, com el PR C-35 , el GR-92 o el GR-173 (i un curt tram de GR-173.3), sender aquest últim que ens acompanyarà durant la major part de la travessa i fins al mateix monestir de Sant Cugat.

L’excursió ens portarà a conèixer interessants elements patrimonials, naturals i geològics de la serra. Tot i que per pujar al turó de Montcada cal renunciar una estona a la comoditat del sender GR-92, paga molt la pena acostar-se fins al cim d’aquest maltractat i mutilat turó que temps enrere, quan tenia més alçada, va allotjar al seu cim un castell i una ermita. L’extracció de calcàries va mossegar el turó fins a rebaixar-ne la seva alçada però també ens permet veure part de les seves entranyes, ara al descobert després dels anys que la muntanya va ser explotada comercialment.

Un tram de camí que pot sorprendre, i així va ser en el nostre cas, és el que uneix Can Catà i la zona de lleure de Can Coll. Durant la primavera o la tardor, o després de pluges, podrem gaudir d’una passejada a tocar de torrents amb aigua que allotgen boscos de ribera amb àlbers i pollancres, alguns catalogats com a arbres singulars de la serra.

El recorregut passa pel Monestir de Sant Cugat, una antiga abadia benedictina del s. IX  que no podem deixar  de visitar. Si el voleu visitar consulteu abans els horaris d’obertura tenint en compte que tanquen al migdia.

 

EL TURÓ DE MONTCADA

El 19 d’octubre de 2010 el Govern de la Generalitat va establir Collserola com a parc natural. D’aquesta forma es creava un espai de 8.259 ha de zona protegida que incloïa el turó de Montcada. S’assolia d’aquesta manera una bona part de la llarga reivindicació dels habitants del municipi de Montcada i Reixac per a protegir aquest turó a tocar de la població i tant malmès per les explotacions de pedra.

El turó ha estat explotat des del 1917 per Asland (ara LafargeHolcim) amb la finalitat d’extreure material calcari per produir ciment. En aquest procés, el cim del turó ha perdut unes desenes de metres de la seva alçada original. També un castell i una ermita romànica del seu cim van desaparèixer per sempre engolides per la febre del negoci sense escrúpols mediambientals. 

Les obres de restauració han acabat el 2018 amb una plantació d’arbres a l’esplanada d’extracció, zona que es va reomplir amb terres amb la finalitat de restaurar el millor possible l’entorn vegetal, així com tornant a introduir algunes espècies d’amfibis i de mamífers com els esquirols.

Pedrera de Can Donadeu (Foto extreta de Miner Atlas)

Però la lluita encara no ha acabat. El Parc de la Serralada Litoral està sent salvatgement destrossat per Canro, SA, empresa que explota les pedreres de Can Donadeu i Can Rivereta, ambdues situades al terme municipal de Sant Fost de Campsentelles. L’agressió és enorme. És a punt de desaparèixer el Turó del Pou de Glaç que hi ha entre les dues explotacions, i l’impacte visual des del Vallès és inqualificable. Hem de pensar que les pedreres estan escapçant tot el vessant nord del turó de Donadeu, contigu al turó de les Maleses on es troba un poblat ibèric excavat i força interessant.

 

LafargeHolcim utilitza la planta de Montcada com a incineradora per al tractament de residus. Diversos estudis científics demostren els perjudicis per a la salut per als habitants de fins a 3-4km al voltant de la planta. Uns perjudicis que poden presentar-se en forma de diferents tipus de càncer per als habitants.

No a la incineradora Montcada

Tot i haver-hi una sentència del TSJC que falla a favor dels habitants del municipi, l’empresa continua amb la seva activitat que l’any 2013 va comportar el guany de 600 milions d’euros.

Tot plegat  ens atreviríem a dir que és un insult no només per a tots els montcadencs i montcadenques sinó per a tots els habitants de Catalunya. Una vergonya que fa gairebé un segle que dura i que s’ha d’acabar de totes totes tan aviat com sigui possible.

TURÓ DE MONTCADA (AL FONS TURÓ DE MOIÀ I COSCOLLADA)

 

FITXA TÈCNICA

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

En ser una ruta que travessa tot Collserola, trobarem diverses cruïlles que connecten amb diferents rutes de Senderisme en tren (ST). Així podrem trobar:

  •  Ruta ST06 Montcada i Reixac – Turó de Magarola (100 cims) – Coll de l’Erola – Baixador de Vallvidrera 17,2km
  •  RutaST13 Sant Cugat – Can Borrell – Can Ribes – Tibidabo 9,7km
  •  RutaST32  Montcada i Reixac – Turó de Montcada – Montcada i Reixac 5,2km
  • RutaST33 Barcelona – Turó de Magarola (100 cims) – Sant Medir  – Can Borrell – Pi d’En Xandri – Monestir de Sant Cugat
  • Ruta ST34 Santa Coloma de G. (M Can Zam) – Puig Castellar (100 cims) – Sant Jeroni de la Murtra –  Turó de les Maleses -Montcada i Reixac 18,8km (+820/-820) (L)
  • Ruta ST44 Santa Coloma de Gramanet (M Singuerlín) – Puig Castellar (100 cims)  – Planell de les Alzines – Montcada i Reixac 5,8km (+260/-280)
  • Ruta ST60 Montcada i Reixac – Turó de les Maleses – La Conreria – Turó de Galzeran (100 cims) – Castellruf – Can Girona – Mollet del Vallès 22km (+925/-900)
  • Ruta ST126 Barcelona a Cerdanyola pel Forat del Vent i Sant Iscle de les Feixes (ambdues rutes coincideixen a la zona de Can Catà).

                        MAPA TOPOGRÀFIC ICGC                                                                                                      RUTA A WIKILOC 

MAPA TOPOGRÀFIC ICGC (clica per ampliar)

TRACK A WIKILOC


RESSENYA

1. DE MONTCADA I REIXAC AL TURÓ DE MONTCADA 273 m (45 min / 2,6 km +250 m)

Sortim de l’estació de Montcada i Reixac-Manresa (opcional estació Montcada i Reixac de la R2 Nord, situada a pocs metres d´aquesta). El GR-92 passa a tocar de l’estació de Montcada i Reixac-Manresa, així que només cal seguir les seves marques blanques i vermelles.

Creuem el carrer davant l’estació pel pas zebra i girem a la dreta per anar a buscar un conjunt d´escales i túnels que superen la C-17 i l´AP7 fins deixar-nos al cementiri. En aquest punt comença el PR C-35 Carenejant Collserola. Seguim les marques del GR-92 i del PR-35. Creuem una cadena i comencem a pujar per la pista. Prop de 480 m després deixem a la nostra esquerra un dipòsit d’aigües, d’on surten unes marques de pintura blanca corresponents al ‘Camí de les Fades’, sender que ens portaria de cap al cim del turó de Montcada.

Però nosaltres continuem a la dreta per  la pista que planeja i  baixa lleugerament en algun moment. Després de 1,45km trobem una cruïlla amb pal indicador. Aquí abandonem el GR-92 que segueix per la pista de la dreta. Nosaltres seguim en pujada a l’esquerra, seguint el PR. A la cruïlla podem agafar aigua de la font de la Mitja Costa.

Poc després de la font arribem a La Miranda, una esplanada on  l’any 1987 es va col·locar la Pau del Turó, una obra escultòrica de ferro amb l’escut de Montcada dissenyada per Joan Capella i construïda per Joan Pérez. L’obra fa referència a una llegenda de l’antic castell i a un setge patit per tropes musulmanes comandades per Mohamed Ben Alí:

Explica la llegenda que després d’un llarg temps de setge el castell seguia sense rendir-se. Fins que el cabdill musulmà va rebre una carta d’invitació a dinar dins el castell. El senyor del castell va oferir un gran tiberi, amb peix inclòs, fet que va fer pensar Ben Alí que el castell tenia algun passadís secret que donava a les aigües del Besòs. Veient els fets, va aixecar el campament i va marxar.

Al nord del rocam on s’assenta el monument, en un esperó rocós, discorre una petita via equipada amb un cable de seguretat d’acer, en no gaire bon estat.

Al final de l’esplanada hi ha un plànol interpretatiu de plantes i animals d’obaga. D’aquí surt un corriol a l’esquerra que s’enfila fort fins a l’antiga zona d’explotació del turó, encara en restauració. El camí envolta el turó pel nord, amb la zona d’explotació a la nostra esquerra. Al cap d’uns minuts, enmig d’una pineda, surt un corriol que s’enfila dret cap al cim del turó. La cruïlla està marcada per fites i per les marques de pintura blanca corresponents al ‘Camí de les Fades’. El corriol s’enfila força rost entre una garriga fins el cim del Turó de Montcada.  Hem d’anar en compte dalt del cim, que sobre el vessant nord tenim un gran estimball provocat per les extraccions. Dalt del turó existia una ermita romànica perduda per l’activitat cimentera.

2. DEL TURÓ DE MONTCADA AL COLL DE MONTCADA 90 m (1,7 km -140 m / 25 min.)

Desfem les nostres passes baixant pel camí fins a l’ampla pista que envolta el turó i la seguim a la dreta. Passem pel Mirador d’Occident, on un plafó interpretatiu del paisatge ens ajudarà a reconèixer elements com els turons de Valldaura, de Roquetes o de Can Cuiàs.

Arribem poc després a un petit coll entre el Turó de Montcada i el Turó dels Quatre Pins.  Fins al cim del turó són aproximadament 350 metres. Malgrat que el cim està pres per un enorme dipòsit d’aigua, des del capdamunt d’aquest turó es tenen àmplies vistes sobretot de la part final del Besòs.

Seguim la pista que surt del vessant contrari del turó i baixa fins al polígon industrial Coll de Montcada, on retrobem les marques de PR i GR.

3. DEL COLL DE MONTCADA A CAN CATÀ 80 m (2,3 km +70m / 30 min)

La primera part recorrem la part menys interessant de tota la travessa. El sender creua per un pont viari l’autopista C-58 amb vistes cap a Ciutat Meridiana. Passat el pont segueix uns metres la carretera del cementiri d’Horta fins que prenem a mà dreta un corriol senyalitzat que s’endinsa en el parc de Collserola.  Per terreny boscós més agradable, el GR-92 s’enfila fins el poc destacable cim del Turó Pelat (151 m, placa geodèsica) mentre que el PR C-35 el passa pel sud a mig vessant. El sender traspassa la Serra de Llagat al sud del seu punt més elevat (170 m) abans de baixar a Can Catà pel Bosc de Canaletes,  un curt i interessant tram de corriol força ombrívol.

4. DE CAN CATÀ A L’ÀREA DE LLEURE DE CAN COLL 111 m (2,6 km +80 m / 30 min.)

Cruïlla al nord de Can Catà on abandonem el GR-92 que s’enfila al sud cap a la carena de Collserola. Aquí ens trobem per primer cop amb el GR-173 Sender del Vallès en la seva variant GR-173.3 que el connecta amb Barcelona, al barri d’Horta.

OPCIÓ BOSC CAN CATÀ:  just davant la masia es troba l’entrada al bosc de Can Catà, bosc privat que només obre  el primer i el tercer diumenges de mes. Si realitzeu la travessa coincidint amb aquests dies, paga la pena allargar l’excursió 35-40 min per visitar la Font Vella i la Font Nova (plànol a l’entrada), un recorregut que segons el mateix plafó informatiu pren aproximadament 35 min.

Al cap de 800 metres assolim una segona cruïlla on acaba la variant. A partir d’aquí seguirem el GR-173 fins al final.  El tram és agradable, transcorrent entre pinedes i boscos de ribera a tocar del torrent de Can Coll i Can Codina, que discorre entre el Puig de la Guàrdia al nord i la Serra d’en Masriera al sud. En aquest tram podrem gaudir de vistes al mas de Can Codina, visible entre camps de conreus i gaudir d’àlbers i pollancres que creixen a tocar de la riera. 

5. ÀREA DE LLEURE DE CAN COLL A CAN BORRELL 142 m (2,3 km +70 m /30 min.)

Passem a tocar de l’àrea de lleure de Can Coll, una antiga peça de conreu del mas de Can Coll, una casa que avui dia està reconvertida en un centre d’educació ambiental. La zona està envoltada de pinedes amb algunes alzines. Disposa de bancs, taules, graelles i restaurant, i també es ven llenya. És un indret ideal per a una bona costellada. L’àrea és al sud del coll de Masbernat, al terme municipal de Cerdanyola.

El sender va al sud seguint el torrent de Can Cerdà per un agradable camí de passejada fins a creuar la carretera d’Horta a Cerdanyola. Ara, per pista ampla i transitable per a vehicles, cal traspassar el coll de Torrefera abans de baixar a la vall de Sant Medir i Can Borrell.

6. ÀREA DE CAN BORRELL A SANT CUGAT 130 m (4,4 km +50 m /1 h)

La masia i restaurant de Can Borrell és a un parell de minuts al sud de la cruïlla, un punt ideal per si volem aprofitar per dinar un plat de cargols o una botifarra amb seques (compte que els caps de setmana pot estar molt ple). La masia està documentada des del s. XI, i atesa la seva situació al final de la vall de Gausac (Sant Medir) en ple camí entre Barcelona i el Vallès, és probable que servís també de fonda als viatgers.

El camí segueix la pista B06 fins a Sant Cugat, un camí força concorregut de senders atès que per aquesta hi passen el GR-173, el GR-6, el Camí, la Ruta Verdaguer, l’itinerari Marató de Barcelona i el Camí de Sant Jaume!

“El pi d’en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès amb més de 230 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774).

L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres. Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri.

El 1997 hi va haver un intent de tallar l’arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d’una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut. L’atac al Pi d’en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat. ” (Font Viquipèdia)

El camí va a petar a la plaça del Rotary Club de Sant Cugat. Per arribar al monestir cal anar a buscar el Parc de la Pollancreda seguint el GR-173 i GR-6.

“Famós sobretot pel seu impressionant claustre romànic, el Monestir de Sant Cugat, regit per l’orde benedictí, conté elements preromànics, gòtics i renaixentistes.

Construït entre els segles IX i XIV, a l’església hi trobarem la clàssica planta basilical de tres naus i tres absis, que s’assenten sobre les restes d’un castrum romà. El temple es caracteritza per la sobrietat del romànic en la falta de decoració i la poca llum, i la grandiositat del gòtic gràcies al cimbori del segle XIII: una construcció de vuit cares amb grans finestres.

La prosperitat del segle XII va propiciar la construcció del primer pis del claustre, format per llargues galeries amb arcs de mig punt que descansen sobre parelles de columnes i diversos pilars. Però el que de segur atrapa la mirada del visitant són els 144 capitells romànics.

Fets amb pedra de Montjuïc, es van esculpir entre finals del segle XII i el XIII i hi trobem un fet totalment insòlit: la signatura del seu autor. Així, sabem que l’escultor Arnau Cadell es va autoretratar en un capitell corinti i va escriure en llatí: “Aquesta és la figura de l’escultor Arnau Cadell, que tal claustre construí a perpetuïtat””. (Extret de Patrimoni de la Generalitat)

BIBLIOGRAFIA

  • Barcelona en 1.000.000 de passos : 53 rutas per a descobrir la ciutat de la millor manera. Alex Walk. Ed. Libertas 2014
  • Barcelona metro a metro : un viatge històric i cultural per la ciutat i l’àrea metropolitana seguint la xarxa de metro. Marta Torres. Ed. Ajuntament de Barcelona (2014)
  • A peu per Collserola : guia de passejades, itineraris i recorreguts recomanats pel Patronat Metropolità del Parc de Collserola. Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1998
  • Guia de geologia de Collserola : amb itineraris. Isabel Raventós. Ed. Parc de Collserola
  • Collserola : parc natural. Aguilera i Viladomiu, Mònica. Granollers : Alpina, 2010

CARTOGRAFIA

WEBGRAFIA TRENS 

EL TEMPS 

  • METEOCAT: el temps a Catalunya
  • AEMET : Instituto Meteorológico Nacional

ALTRES

Anuncis