195. Castells de Centelles i Castellcir i La Sauva Negra des de l’estació de Centelles 19,6 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Mapa icone

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

Fotos

Fotos

Rodalies

 

barra_1200x6INTRODUCCIÓ

Extraordinària ruta que des de l’estació de Rodalies de Catalunya de Centelles ens portarà a conèixer els interessants elements patrimonials i espais naturals que trobarem a cavall de les comarques del Vallès Oriental i el Moianès.

De tota la riquesa patrimonial que trepitjarem en destaquen especialment dos elements, els castells de Centelles i de Castellcir. Ambdues fortaleses es troben enrunades parcialment però encara mantenen l’encant de les ruïnes antigues i del paratge on es troben situats.  El Castell de Centelles es troba enlairat dalt de l’agulla de Sant Martí, abocat al Congost. Només és visitable per l’exterior, però si pugem dalt d’un turó veí ens oferirà una vista immillorable de tota la fortalesa amb el Montseny com a teló de fons. No menys espectacular és la situació del Castell de Castellcir, dalt d’una roca anomenada Castell de Popa i que vista des del nord-est sembla totalment inexpugnable. Un sender, però, hi accedeix per ponent, facilitant la visita de les restes de l’antic fortí.

Tot i estar en un paratge menys interessant que el dels castells, també cal fer esment a la visita que farem de les ruïnes de Santa Maria Savall, una antiga església i convent documentada des de l’any 898.

Així mateix no ens podem oblidar de l’entorn natural, i això significa parlar de la Sauva Negra, un espai protegit de 100 ha inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i on podrem gaudir de faigs, roures, blades, aurons i avellaners. Situat entre els municipis de Castellcir (Moianès) i de Centelles, l’espai està format per un espès bosc orientat d’est a oest. Representa una mostra significativa del paisatge subhumit, i mentre caminem pels ombrívols corriols que la travessen o parem a beure a la bonica font de la Sauva Negra, semblarà que ens transportem a paratges més septentrionals de casa nostra.

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida:  estació de Centelles    
  • Distància:  19,6 km
  • Durada:  5h (sense aturades)
  • Desnivell acumulat:   +/- 1.050 m
  • Interès:  els castells de Centelles i Castellcir, així com els corriols que recorren la Sauva Negra.
  • Època: tot l’any. Compte a l’estiu. La zona pot ser excessivament calorosa.
  • Dificultat:  recorregut de llarga distància que acumula 1.000 metres de desnivell.

      

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

  • Ruta ST31 VF de les Baumes Corcades: ambdues rutes només coincideixen al centre de la població. La via ferrada transcorre sota els cingles del Puigsagordi, situat més al nord que la ruta actual.

 

                                  MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                                 TRACK A WIKILOC 

MAPA TOPOGRÀFIC DE LA RUTA

TRACK A WIKILOC

barra_1200x6SENDERS

La ruta no segueix senders homologats i abalisats però sí trams de rutes de l’Ajuntament de Centelles senyalitzades amb pintura groga. Així, assolirem el castell de Centelles seguint un curt tram de ruta senyalitzada en groc, i baixarem des de La Costa fins a la població seguint també un d’aquests senders.

Així mateix trobarem pals indicadors en algunes cruïlles.

Podeu fer una ullada a Rutes i senders Ajuntament de Centelles.

ELS TRENS

Estació de sortida i arribadaCentelles (R3)

Cal no confondre-la amb la de Sant Martí de Centelles, l’anterior contigua a la línia Barcelona-Montcada-Puigcerdà (XC07) de la que forma part, explotada com a R3 de Rodalies de Catalunya. L’estació es troba a llevant del centre urbà i que cal creuar tant a al començament com al final de la ruta. L’edifici és de dues plantes. A la baixa hi ha una cafeteria amb funcions de taquilles.

Podeu consultar aquí els HORARIS DE RODALIES DE CATALUNYA

 

barra_1200x6

ITINERARI

1. De Centelles al castell de Centelles (5,6 km +500m / 1h20min)

Des de l’estació cal creuar el nucli vell de la població, on podem visitar la plaça Major, el Portal Nou o la Sagrera al voltant de l’Església. Del Portal hem d’agafar el carrer de les Escoles i dels Galejadors per anar a agafar el camí on s’inicia la pujada al Morro de Porc i que surt de davant de la plaça de Can Cases.

Seguim les marques grogues que ens portarien fins al Morro de Porc durant 800 metres (8-10 min.) fins als camps de les Onze Hores. Aquí girem a l’esquerra (sud) per seguir tota una serie de pistes i camins que planegen entre boscos i a baixa alçada sota els cingles de la Costa. Prop del mas del Pujol assolim una àmplia pista que puja vers el castell de Centelles, pista que abandonarem per prendre un camí amb cadenat a l’esquerra i que ens conduirà directament al castell.

2. Castell de Centelles

El castell de Centelles és troba situat al terme municipal de Sant Martí de Centelles, al capdamunt  de l’anomenada Agullola de Sant Martí o Turó del Castell. 

“El Castell de Centelles s’adapta a la orografia del terreny i presenta dos recintes delimitats formant dos nivells diferenciats en alçada.


El castell superior o sobirà es troba dalt d’un turó encinglerat, d’accessibilitat molt difícil. Les restes arquitectòniques actuals són un parell de murs (de petits carreus) dels que no se’n pot precisar l’orientació ni la funcionalitat, i una gran sala (feta amb grans carreus de pedra local ben tallada i lligada amb morter de calç) coberta amb volta de canó i orientada nord- sud amb l’accés a la cara est. El castell inferior o jussà té unes dimensions que oscil·len entre els 113 m de llargada del costat nord i d’uns 50 m per la banda oest. Aquest recinte està emmurallat en la seva totalitat a excepció de la banda sud-est. El mur perimetral conservat és força important, en alguns punts pot arribar a fer 5 metres i presenta un gruix de 50 cm, està construït amb pedres mitjanes i grans lligades amb morter de calç i totxana i és de factura força senzilla. En aquest espai s’hi distribueixen les diverses residències dels senyors i els dels preveres de Santa Maria, juntament amb altres dependències d’avituallament, la cisterna i la presó. La major part de les restes que s’han conservat del castell són d’estil gòtic i es troben al voltant del patí d’armes (al cantó de llevant) i a l’església (per la banda de ponent).

L’església es troba situada a l’oest del recinte i és de planta rectangular conservant la coberta i un petit campanar d’espadanya. La Casa del Moro o la Cambra del rei Moro és l’edificació que ocupa pràcticament tota la banda sud del recinte. A la façana sud-oest es conserven dues petites finestretes o troneres obertes en un gran pany de paret format per dos murs sobreposats i adossats a la roca natural del castell superior. Aquests murs han estat construïts amb grans blocs de pedra calcària escassament lligada i acabada amb tres grans merlets enmig dels quals hi ha sengles espitlleres. Resta un petit escut de pedra esculpit amb les armes de la família dels Júdice, que permet datar aquesta estructura entre el 1468 i el 1472. A la façana sud-est hi ha l’única porta d’entrada a la massissa construcció, és petita i baixa, fent-la fàcilment defensable. El mur de llevant acaba també amb merlets, i té una espitllera en forma de creu en el pis baix i tres en el superior. A l’interior s’observen indicis d’una estructura circular obrada amb calç i rajols, interpretada per alguns com la xemeneia d’una cuina, i per altres com una escala d’accés al recinte superior. Les hipòtesis sobre el seu ús són diverses. A l’est del castell trobem l’estructura de la cisterna, de la qual s’observa a la seva part superior el tancament de la coberta i un canal de recollida d’aigua. Seguint d’est a oest el recinte i al voltant del pati d’armes, es disposen un seguit d’estructures i edificacions rectangulars que serien de dos pisos les de la banda oest. Una d’elles, que conserva la coberta en volta de canó, s’associa amb la presó pel fet de presentar una escassa obertura. Aquest conjunt correspon a les obres fetes durant el s. XV per habilitar-ho com a residència reial. L’accés al castell es fa per una porta d’entrada adovellada flanquejada per una torre circular. La tècnica constructiva del conjunt es basa en la pedra de petites i mitjanes dimensions lligada amb morter, encara que en alguns punts s’utilitzen grans blocs de pedra. La porta és de petites dimensions (uns 60 cm) i a sobre d’ella, es troba l’espai on anava l’escut de la família Centelles que posteriorment va ser traslladat al Palau dels Comtes (a Centelles). A aquest accés s’hi arriba per un camí empedrat que parteix de la part baixa del peu de l’estructura castral i puja salvant la distància mitjançant una pendent amb revolts lleugerament pronunciats. Al mateix peu del castell s’observa una sèrie de murs construïts, concretament un gran pilar, que podrien pertànyer a un antic pont que comunicaria la serra amb el recinte castral.” (Extret del web Patrimoni de la Diputació de Barcelona).

3. Del Castell de Centelles al Castell de Castellcir (4 km +190 m / 1h)

Un cop al collet d’accés al castell cal prendre un corriol que s’enfila cap al nord-oest. El camí passa sota les balmes sota un petit recingle, que superem fàcilment. Des de dalt, opcionalment, podem agafar un petit corriol que surt a la nostra dreta i que mena cap a un mirador situat sobre una gran plataforma rocosa amb espectaculars vistes del castell.

El corriol fins al camí Nou de la Rovira (pista) és poc clar i a estones envaït per la vegetació quan nosaltres el vam fer. En un no res assolirem la Rovira dels Cerdans.

“El gran mas de la Rovira forma un conjunt arquitectònic datable al segle XIV. En la documentació escrita apareix en diversos textos de la baixa edat mitjana el topònim de la Rovira però no s’acaba de concretar l’entitat d’aquest mas ni les seves possessions. En època moderna, concretament en el fogatge de 1553 s’esmenta a Salvador Rovira, segurament el propietari de la Rovira dels Cerdans. El topònim Cerdans també apareix en diversos documents eclesiàstics del s. XIII i XIV, tots pertanyents a l’arxiu parroquial. Es parla del Cerdans sobirà o roquer, el Cerdans llobet i el Cerdans mitjans o mitjans superior i mitjans inferior. Segons Pladevall es tractaria d’altres masos, un dels quals seria el de la mateixa Rovira i ja desapareguts en la pesta de 1348.
Aquest mas presenta una clara relació de proximitat amb el castell de Sant Esteve i posterior castell dels Centelles, i segurament fou la família Rovira la que tingué cura del castell en llargs moments de la seva història com queda palès en la custòdia que ha fet aquesta família d’elements tant emblemàtics com la imatge de Santa Maria del Castell i amb la presència d’elements arquitectònics de gran interès datables del segles XVI i XVII i possiblement originaris del Castell que posteriorment foren traslladats a la Rovira. A nivell constructiu el mas de la Rovira està format per un gran mas de planta rectangular que tingué dues reformes arquitectòniques durant l’època moderna cap a la banda est. En el mas no hi ha cap llinda gravada ni cap element que pugui donar una cronologia més exacta d’aquestes reformes. Actualment encara és la família Rovira la que habita en aquest mas.” (Extret web Patrimoni Diputació de Barcelona)

Deixem el mas enrere i continuem pel camí, que va entre els plans de la Rovira al sud, on hi ha un parell de basses i bestiar pasturant-hi, i el de les Saleres al nord, a fi d’anar a buscar el collet de la Rovira dels Cerdans. Aquesta gran cruïlla comunica amb el coll de Prims i el Morro de Porc al nord. Nosaltres hem de prendre un camí al nord-oest que va flanquejant amablement per la Solella del Castell, un sender que avança entre boscatge intens sobre el torrent de Centelles i amb vistes al sud cap al boscós Puig Oriol (980 m) i la Serra de Roca-Sitjana.

OPCIÓ Bauma d’en Roma: al cap de 800 metres (7 minuts) del coll de la Rovira dels Cerdans, el camí travessa una porta metàl·lica. D’aquí surt un corriol a la dreta que s’enfila dret cap al nord per anar a buscar unes balmes naturals situades a 70 metres de desnivell sobre el camí utilitzades històricament. El corriol és poc clar i força ple de vegetació. La baixada es pot fer seguint un camí que surt de la bauma, també força incòmode.

4. Castell de Castellcir

El castell es troba espectacularment situat dalt d’una gran roca amb forma de vaixell, d’aquí també que sigui conegut com el Castell de Popa. D’aquí sembla impossible accedir-hi, però un camí hi dóna accés fàcilment pel seu vessant nord (dreta). Podem acostar-nos als extrems nord i sud del castell des d’on tindrem belles panoràmiques del Moianès i muntanyes veïnes.

El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És un monument històric inscrit en el registre de Béns Culturals d’Interès Nacional del patrimoni català i en el de Béns d’Interès Cultural del patrimoni estatal. Documentat des de l’any 1014, la seva principal funció era la defensa de la vall de la riera de Castellcir – el Tenes. Popularment, és conegut per castell de la Popa, nom al·lusiu a la forma del penyal que li fa de base, el qual li confereix un aspecte espectacular.

El castell es va mantenir en força bon estat fins a principis del segle XX, com es pot apreciar en les fotografies conservades d’aquella època. En bona part, pel fet que, deixant de ser castell, va esdevenir masoveria i com a tal es mantingué habitat fins a gairebé mitjan segle XX. Una part de les dependències van ser aprofitades com a corrals, estables i pallers. Ara bé, des del seu abandonament definitiu la degradació ha augmentat exponencialment, fins a arribar a l’estat actual.

El conjunt del castell està format per les muralles, avui fragmentades, les restes de l’edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca. Les edificacions, encara imponents, ocupen una àrea de 570 m², repartits en una fortalesa de planta i dos pisos. Tot el castell de la Popa està aixecat sobre la pedra, sense fonaments i actualment presenta un avançat estat de degradació; les poques estructures que resten dempeus amenacen clarament la seva ruïna. La longitud de la plataforma on s’assenta el castell és d’uns 100 metres, mentre que l’amplada no supera mai els 7. Això fa que el recinte sigui allargassat, amb el cos principal cap a ponent i la capella en el de llevant. Les edificacions més antigues es troben a la part baixa del cos principal, i alguns elements propers a la capella.

El castell té un únic accés, situat al sector nord-oest del cos principal. És un portal adovellat en arc de mig punt, resseguit per un segon arc fals que realça les dovelles del primer. Un cop traspassat aquest portal, hom es troba dins del cos principal: un rectangle de 7,8 metres per 4, cobert amb volta de canó. Els murs que el sustenten són gruixuts: 1,35 m. La sala de la planta baixa es clou amb tres espitlleres que donen al sud-est, i dues portes, una a cada costat, que s’obren a les altres dependències del castell. De la sala que hi havia al nord-est, d’uns 9 metres de llarg, només en queden els basaments de les parets, on es pot veure una sagetera; al sud-oest hi havia una altra sala, aquesta de 10 metres de llargària, que tenia a l’interior una cisterna, possiblement molt posterior al castell primitiu. Restes de més dependències i del murs que cloïa el recinte es conserven completant els elements d’aquesta plataforma superior. Cal destacar especialment, l’extrem est, on hi ha la capella de Sant Martí de la Roca.” (Font Viquipèdia)

Castell de Castellcir

5. Del castell de Castellcir a la Font de la Sauva Negra (2,7 km +160 m / 45 min)

Deixem a la dreta el camí per on hem vingut així com també un corriol que a través del Pla de Bruguer va fins al coll de la Sauva Negra. Prenem el camí més marcat a l’esquerra que sense perdre alçada recorre a mitja alçada la vall del torrent de la Casanova,  amb el castell traient el nas de tant en tant entre els arbres.

La Casanova del Castell és un mas lligat al castell, ara en desús, i envoltat per camps de conreu documentat des del 1666. La façana principal està orientada al sud-est. L’edifici és de tres plantes i té sostre a dues aigües. Al vessant de ponent hi té adossat uns estables.

6. De la Font de la Sauva Negra a les ruïnes de Santa Maria Savall (1,5 km +65 m / 25 min)

De la font cal prendre un corriol que baixa en direcció nord deixant el més planer a la dreta (est) que flanqueja fins al coll de Prims. Som de ple dins l’espai protegit de la Sauva Negra.

La Sauva Negra és un espai de 110 hectàrees situat al serrat Rodó, entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles. La superfície que ocupa en terme de Balenyà és de 2,62 hectàrees, situades a la proximitat de les ruïnes de Santa Maria Savall i de l’embassament. Es tracta d’un bosc singular en aquest territori, on destaca la presència de faigs (Fagus sylvatica), roures martinencs (Quercus pubescens) i boixos (Buxo-Quercetum pubescentis). A nivell faunístic, l’espai també té una riquesa excepcional, amb diverses espècies de carnívors entre les que destaca el turó, com també la fagina, la geneta, el toixó, l’àliga marcenca i els talpons, entre d’altres.” (Extret de Patrimoni de la Diputació)

El sender baixa amb ganes per terreny irregular entre un magnífic bosc mixt de roures i fajos durant 5/6 minuts (400 metres) fins arribar vora el torrent de la Sauva Negra. Cal continuar a la dreta (est) per un camí més còmode però igual de boscós fins a creuar el torrent en un aflorament rocós de margues grises (cal estar atents i no seguir el sender a la dreta  que remunta el torrent de la Sauva Negra en direcció al coll de Prims). El corriol es converteix aviat en una pista que ens portarà fins al Pantà de Santa Maria i les ruïnes de l’antic convent de Santa Maria Savall.

El pantà, també conegut com el pantà de Sant Josep, es divideix entre els municipis de Centelles i Balenyà. Es troba a la vessant obaga (oest) de la Serra de La Costa i recull les aigües que baixen del torrent de la Sauva Negra. Va ser construït durant el s. XX per abastir d’aigua la urbanització de Puigsagordi. Una tanca l’envolta completament, estant el bany expressament prohibit.

7. Ruïnes de Santa Maria Savall (pantà de Santa Maria).

De la cantonada nord-occidental del pantà surt un inapreciable corriol que s’eleva uns metres sobre el vessant nord del Serrat de la Feixa Llarga a fi d’anar a trobar les ruïnes de Santa Maria Savall. Cal seguir aquest corriol atès que les ruïnes estan envoltades per tanques i accedir-hi des d’un altre vessant ens costaria.

Les restes conservades del petit cenobi de Santa Maria Savall són les d’una església romànica construïda entre els segles XII i XIII. Està composta per dues naus paral·leles de planta rectangular i cobertes amb volta de canó de pedra. La nau principal presenta un portal rebaixat al costat de llevant i un absis quadrangular al de ponent. En un extrem de la façana de tramuntana s’hi obre en arc de mig punt una petita capella quadrangular coberta amb volta de canó. La nau principal comunica amb la de migdia a través d’un arc de mig punt de pedra, com també s’obre amb dues finestres geminades d’arc de mig punt. Aquesta segona nau presenta una cornisa motllurada des d’on arrenca la volta, així com dues espitlleres al mur de migdia. L’aparell dels murs de la construcció és de carreus escairats disposats en filades regulars. Els murs de llevant i ponent estan parcialment enderrocats, com també part de la volta i de les parets interiors. Els murs i la coberta estan parcialment tapats de vegetació. A l’entorn de l’església s’hi observen restes d’altres edificacions. (Extret de Patromoni de la Diputació)

8. De Santa Maria Savall a la Tiradora (1,6 km +150 m / 30 min)

Cal anar a agafar el camí que pel marge dret del pantà (sud) va guanyant alçada per la Bagueta de Santa Maria enmig d’un espès mixt de pi blanc i roure i que gira de mica en mica en direcció nord-est. Assolim les carreteres asfaltades de la urbanització Puigsagordi que seguirem fins a la Tiradora.  Cal continuar a l’esquerra (senyals de pintura groga) el carrer que envolta la Roca Llisa per llevant.

9. De la Tiradora a Centelles (4,2 km -550 m / 1 h)

La Tiradora és un excel·lent mirador de Centelles i el Montseny situat al capdamunt de la cinglera de la Rocallisa, un rocam on rapinyaires troben un entorn ideal per a la nidificació.

Des d’aquí tenim dues opcions per baixar a Centelles:

  1. Camí de Morro de Porc, al sud (3,8 km)
  2. Per la Baga de Riucerdà, al nord (4,1 km)

Totes dues opcions són agradables, però hem triat la segona que tot i ser 300 metres més llarga creiem més interessant, travessant indrets emblemàtics com les Escales del Puig, el Pla de Riucerdà i la Tosquera de Vinyoles i a més a més no repeteix en cap moment camins trepitjats durant la travessa.

Cal anar al nord seguint en tot moment els senyals grocs de la Ruta del camí de la Costa i del Cerdà senyalitzat per l’ajuntament de Centelles. El camí puja fins l’inapreciable cim del Pic de la Costa (1.004 m), també anomenat Barraca Xau, el més alt de la zona abans no comença a baixar cap a Centelles a l’alçada del Roure de la Creu. Sempre amb excel·lents panoràmiques d’Osona, el corriol travessa la Baga de Riucerdà abans no arriba als Plans de Riucerdà, on al capdamunt trobem l’indicador del camí que puja al Puigsagordi i punt on podrem trobar bestiar pasturant-hi.

Al final dels plans el corriol baixa de valent, ara a tocar d’un cingle que supera per un petit grau sense dificultat on el sender pot ser a estones aeri, però sense dificultat. Més avall arribem a La Tosquera de Vinyoles, espectacular punt on la riera de Marcó supera el cingle de la Costa del Giol gràcies a un salt de més de 100 metres. En aquest punt podrem veure la via ferrada de les Baumes Corcades al seu pas per la variant de la Tosquera. Caminem sobre margues grises d’origen marí perdent alçada. Les Escales del Puig, un dreturer corriol, ens portarà fins al mas del Puig Vell, ja a tocar de Centelles.

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Pels cingles de Bertí i de Gallifa. Ramon Tell. Ed. Cossetània (2016)
  • Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Glòria Campoy. Ed. Marge (2009)

CARTOGRAFIA

  • Els Cingles de Bertí 1:25.000 Editorial Alpina

WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

ALTRES

barra_1200x6

Anuncis