193. El Cul de Portadora des de Castellbell i el Vilar (Rodalies) per l’antic traçat del cremallera 9,8 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Mapa icone

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

Fotos

Fotos

Rodalies

ico-fgc

Horaris FGC

 

barra_1200x6INTRODUCCIÓ

Vistes de Montserrat estant, les serres que hi ha a l’altre marge del riu Llobregat no conviden gaire a visitar-les. Potser ens hem plantejat algun cop d’anar-hi en veure-les, però per què, som dalt d’una formació geològica única com és Montserrat. A més a més no formen part del Parc Natural, tot i que sí del seu entorn de protecció. Castigades per incendis que no han deixat desenvolupar-hi un bosc extens, les serres de Cul de Portadora i de l’Hospici són més baixes i menys espectaculars que les agulles montserratines, però esdevenen una privilegiada talaia des d’on gaudir de Montserrat des de punts de vista poc conegut. 

La travessa surt des l’estació de Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat i segueix la traça de l’antic cremallera de Montserrat fins a La Bauma, on hi va haver un senzill baixador. Aquí deixarem aquest camí recuperat de fa poc per creuar la C-58 (perill) per anar a buscar la carena de la Serra de Cul de Portadora seguint corriols, però sobretot unes pistes que omplen com una teranyina la muntanya.

En arribar al coll de la Creu visitarem les restes d’un antic hostal medieval fet construir per Pere el Cerimoniós i que donava de ben segur un bon aixopluc als pelegrins i visitants que es dirigien al monestir. 

En aquest punt abandonarem el GR-5 que hem seguint una estona per recórrer el camí panoràmic de la carena fins al seu punt més elevat, el Cul de Portadora. El cim és un turó pla, ampli i ple de garric, que ofereix magnífiques vistes de la cara sud-est de Montserrat. Del cim baixarem fins el coll de les Bruixes on enllacem amb el PR C-167 Olesa-Aeri de Montserrat, sender que ens durà directament fins l’andana d’aquesta estació dels FGC. 

ANTIC TRAÇAT DEL CREMALLERA

El cremallera de Montserrat es va inaugurar el el 6 d’octubre de 1892 inicialment amb un recorregut de 7,8 quilòmetres, amb les estacions d’origen de Monistrol Partida, la intermèdia de Monistrol Vila, la final del trajecte de Montserrat, així com un baixador a La Bauma

Les primeres màquines a vapor van ser fetes per ‘Anciens Etablissements Cail’, de París, el 1892. Se’ls van donar noms emblemàtics vinculats a la muntanya de Montserrat o a personalitats que havien propiciat el ferrocarril. Així originàriament hi ha haver: la 1, Verge de Montserrat; la 2, Monistrol; la 3, Sant Jeroni; la 4, Víctor Balaguer; la 5, Abat Deàs. Recentment, la Monistrol (número 2), ha estat restaurada i està exposada a l’estació de Monistrol-Vila del cremallera.

El tren de Barcelona arribava a l’estació de Monistrol Nord, l’actual Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat. Calia fer un transbordament entre ambdues estacions a través d’una escalinata, atès que l’estació origen del cremallera (Monistrol Partida) es trobava uns metres per sota. Fins i tot es va arribar a crear un servei gratuït amb ases per a portar la paqueteria entre ambdues parades. 

No va ser fins el 1905 quan la línia s’allargava més de 737 metres per a enllaçar-la directament amb l’estació Monistrol Nord, tal com ja estava previst en el projecte inicial. Sortint de l’estació, el tren creuava immediatament la carretera a Rellinars i Terrassa (pas a nivell) per a tot seguit entrar en el cul-de-sac que permetia posar la màquina darrere els vagons, invertint la marxa i continuant així trajecte fins a Montserrat. 

A l’octubre de 1922 es va inaugurar l’estació de Monistrol Enllaç, que enllaçava amb la “Companyia General de Ferrocarrils Catalans”. El circuit total, ja definitiu, passava a tenir una longitud de 8,624 km. 

El creixent deteriorament de la línia, tant d’infraestructura com de trens, acaben suposant el tancament del cremallera el 12 de maig de 1957. La fi del primer cremallera de l’estat espanyol va venir marcat pel greu accident del 25 de juliol  1953, quan un comboi que pujava cap al Monestir va començar a baixar sense control fins a arrossegar els que venien darrere. El resultat va ser de 8 morts i més de 160 ferits, una dotzena de gravetat. 

La ruta  (i el seu track) intenta seguir part de l’antic traçat del cremallera, concretament des de l’estació de Castellbell i el Vilar-Monistrol (antigament Monistrol Nord) fins a La Bauma. De l’estació sortim en direcció nord per travessar caminant el gran escampat on antigament hi havia la platja de vies per on arribava el cremallera. Un cop es creua la carretera a Rellinars, arribem on creiem hi havia el cul-de-sac que permetia al tren invertir la marxa quan arribava des de Montserrat per acabar de salvar els darrers metres de desnivell fins a entrar a l’estació. Des del cul-de-sac el camí baixa fins a La Bauma gràcies a la recuperació d’aquest traçat, desbrossat el 2017 per l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar. Tot i que les vies van ser desmantellades totalment, caminant per aquest antic camí, podrem apreciar encara algunes restes i estructures d’una part important de la història ferroviària de casa nostra, i que caldria preservar. 

VARIANT FINAL DE TRAVESSA 

La ruta acaba a l’estació d’Aeri de Montserrat (FGC), però podem continuar durant 2,7 km més fins a l’estació de Monistrol seguint el GR-270 per la Ruta ST192 Circular a Monistrol per un planer i agradable sender fluvial que recorre el marge esquerre del riu. 

CUL DE PORTADORA 

De ben segur que el nom de cul relatiu a una muntanya no ens deixa indiferents, nom que només donaríem en un país amb tanta tradició escatològica. L’única pista que hem trobat relativa al nom és que faria referència a la semblança del cim, ampli i pla, amb el del cul d’una portadora, és a dir, amb la part baixa, i suposadament invertida, de l’estri que l’IEC defineix com a “atuell generalment de fusta i amb dues anses laterals usat generalment per a transportar la verema.” 

En algunes comarques catalanes s’anomena semal a la portadora, recipient que penjaria de dos semalers, que tornant de nou al diccionari de l’IEC, defineix com a “pal que forma part d’un parell amb què dues persones traginen una portadora, l’una agafant-lo per l’extrem anterior i l’altra pel posterior.” Tenir un bon ‘semaler’ també significa tenir….! 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida:  estació de Castellbell i el Vilar –  Monistrol de Montserrat    
  • Arribada: estació d’Aeri de Montserrat 
  • Distància:  9,8 km (12,4 km si finalitzem a l’estació de Monistrol de Montserrat)
  • Durada:  2h20min (sense aturades) / 30-40 min. més fins a Monistrol
  • Desnivell acumulat:   +400 m /- 460 m
  • Interès:  Seguir l’antic traçat del cremallera, la carena de Cul de Portadora, una ruta panoràmica amb excel·lents vistes a Montserrat. L’Hostal de la Creu, restes d’un allotjament de pelegrins.
  • Època: Tot l’any. Compte a l’estiu. La zona pot ser excessivament calorosa.
  • Dificultat:  sense dificultat. Recorregut de distància mitjana/llarga amb trams de corriols drets a la baixada de Sant Salvador.

      

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

  • Ruta ST58 PR C-156 Sant Salvador de les Espases. Creuarem aquest sender de petit recorregut al coll de Sant Bernat Menthon, des d’on el seguim fins a l’ermita de Sant Salvador. Podem optar per seguir-lo per baixar fins a Olesa de Montserrat a través del Pla del Fideuer o bé també cap a l’estació d’Aeri de Montserrat pel coll de les Bruixes.
  • Ruta ST76 Monestir de Montserrat pel Camí de l’Aigua. Passem per l’estació d’Aeri de Montserrat, d’on surt  la pujada més curta i dura de les que pugen caminant al Monestir (3,2km/+585m).
  • Ruta ST153 Carena de Torrella i Sant Salvador de les Espases per les Roques de l’Afrau. 11,6 km
  • Ruta ST165 Circular a Sant Salvador de les Espases des d’Aeri de Montserrat. Ambdues rutes coincideixen entre St. Salvador i l’estació d’Aeri de Montserrat passant pel riu. Opció d’anar a Aeri de Montserrat per l’Hospici des de l’ermita de St. Salvador.
  • Ruta 190 Turó de l’Escletxa des de Castellbell i el Vilar-Monistrol. Ambdues rutes comparteixen estació de sortida, i res més.
  • Ruta ST192 Circular al Cul de Portadora des de Monistrol. Ambdues rutes coincideixen el tram de la Serra de Portadora. Se separen al coll de les Bruixes.
  • Ruta ST194 VF de l’Escletxa. Ruta circular que puja fins al Turó de l’Escletxa (100 Cims) a través d’una curta i fàcil via ferrada.

 

                                  MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                                 TRACK A WIKILOC 

MAPA TOPOGRÀFIC ICGC DE LA RUTA

TRACK GPS A WIKILOC

barra_1200x6SENDERS

Els principals senders abalisats que trobarem durant la travessa són:

  • PR C-167: tram entre el coll de les Bruixes i l’estació d’Aeri de Montserrat.
  • GR-5: seguirem aquest sender des de La Bauma fins al coll de la Creu.
  • GR-270: Camí del Llobregat: seguirem aquest sender si continuem la ruta fins a Monistrol.

ELS TRENS

Estació de sortidaCastellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat. Estació de la línia Barcelona-Manresa-Lleida de Rodalies de Catalunya. Cal no confondre-la amb l’estació Castellbell i el Vilar dels Ferrocarrils de la Generalitat. L’estació també és coneguda localment com l’Estació del Nord, i està apartada del nucli del municipi. Frega les cases més altes del barri del Borràs. 

Estació d’arribadaAeri de Montserrat. Estació dels FGC de la línia del Llobregat dels Ferrocarrils de la Generalitat. Connecta amb l’Aeri de Montserrat, telefèric que puja fins el Monestir seguint el barranc de Santa Maria. 

Podeu consultar aquí els HORARIS DE RODALIES DE CATALUNYA

I aquí els HORARIS DELS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT.

barra_1200x6

ITINERARI

(datum ETRS89)

0 km 0 h Estació de Castellbell i el Vilar – Monistrol de Montserrat  (211 m) (gps 31T 405794 4609134)

L’estació es troba apartada del nucli de Castellvell i el Vilar. De fet, l’estació més propera al nucli és la de Castellbell i el Vilar dels Ferrocarrils de la Generalitat, estació situada sota el Turó del Marquès, on es troba la VF Cinglera del Resistent. L’estació es coneix també oficiosament com l’Estació del Nord.

“Edifici a quatre vents, destinat a estació de ferrocarril des dels seus orígens. És de planta rectangular, construït amb maó, i la coberta a quatre vessants, de teula plana. Té planta baixa i pis. A la façana principal que dóna a la via, destaca una marquesina de forja que ocupa tota la llargària, sustentada per cartel·les metàl·liques o biguetes de gelosia.
Les façanes tenen una composició simètrica segons eixos verticals. Totes les obertures estan adintellades, emmarcades amb un regruix de motllura simple que forma un arc rebaixat, i amb una falsa clau al damunt com a element decoratiu. Totes les portalades són de fusta i doble fulla. Algunes obertures han estat tapiades. D’altres conserven les portes i part dels vitralls d’origen. A la façana posterior de l’estació, arran de terra es poden veure les carboneres amb la reixa de ferro. A la façana nord-oest de l’edifici, entre la finestra i la portalada, es pot llegir el nom de l’estació. Es tracta d’un plafó de rajols ceràmics de color blanc (16 x 4), emmarcats per una sanefa lineal de color blau marí i al damunt pintat el nom “Castellbell y Vilar” i al dessota, “Monistrol”. Tant la separació exterior entre la planta baixa i el pis com el coronament superior de l’edifici és amb cornisa.

L’any 1856, la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, construeix la primera estació, que comença a ser operativa a partir de l’any 1859, amb la línia de Manresa. L’edifici actual tal i com el coneixem avui dia, va ser construït l’any 1913 per l’empresa Ferrocarrils del Nord.
Entre els anys 1892 i 1957 l’estació va servir de terminal del Cremallera de Montserrat. Coneguda originàriament amb el nom de Monistrol-Montserrat, al seu darrera s’agafava el tren cremallera que permetia l’accés a Montserrat. A l’Arxiu Municipal es conserven peticions adreçades a l’administració pública sol·licitant que la seva estació portés almenys el nom del municipi i no només el de Monistrol, ja que els viatgers en arribar quedaven desconcertats. El dia 25 de juliol de 1953 es va produir un greu accident, amb un balanç de vuit morts i diversos ferits. El cremallera encara va funcionar uns quants anys, i finalment el 12 de maig de 1957 va ser clausurat. Les locomotores i els cotxes van romandre als dipòsits i cotxeres de Monistrol-Vila fins que l’any 1972 es van subhastar. Les vies i el ferro del pont que creuava el riu Llobregat i altre material divers, va ser venut com a ferralla

S’inaugurà el 6 d’octubre de 1892; amb un tren especial de la Companyia del Nord, que va sortir de Barcelona a les 5.53 h del matí i va arribar a l’estació de Castellbell i el Vilar a les 8.18 h. Allí els esperava un tren especial del Cremallera amb la locomotora número 5 i el cotxe A-1, adornat amb l’escut de Catalunya, que transportà les autoritats al monestir de Montserrat, on arribaren a les 9.11 h. El servei regular s’inicià el mateix dia de la inauguració i sabem que fins el 31 de desembre l’utilitzaren 8.575 viatgers.
Quan la Companyia del Nord va instaurar un servei de trens accelerats entre Barcelona i Castellbell i el Vilar, el nombre de passatgers del Cremallera augmentà molt. Aleshores l’enllaç amb l’estació del Cremallera es feia mitjançant una llarga escalinata i l’empresa intentà facilitar l’accés amb un servei gratuït d’equipatges a lloms d’ase. Malgrat tot, l’any 1902, quan ja era Julià Fuchs i Liegme l’enginyer cap d’explotació, s’iniciaren els estudis per a prolongar la línia fins a l’estació del Nord. El senyor Fuchs va presentar dos projectes, una via en forma de bucle, que provocaria unes grans despeses, ja que obligava a construir alts talussos, o una via en forma de cul-de-sac, que era més econòmica i que acabà imposant-se. El projecte definitiu es presentà a la primeria del 1904, el mes de febrer de 1905 començaren a instal·lar la via i s’autoritzà l’explotació del nou recorregut el mes de novembre. Durant la Setmana Tràgica el Cremallera i el Ferrocarril del Nord deixaren de funcionar, reprenent-ne el servei el 3 d’agost de 1909. Mentre a Montserrat fracassaven els intents de perllongar el tren Cremallera fins a l’ermita de Sant Jeroni, passant per la de Sant Miquel, segons un projecte presentat l’any 1912, a Castellbell i el Vilar s’inaugurava la nova estació de la Companyia del Nord el 14 de juliol de 1913. Les vies del tren Cremallera estaven situades a l’oest de l’estació i ocupaven l’espai entre aquesta i el mur de contenció, mentre que la nova cotxera fou construïda a tocar del túnel del ferrocarril de Nord, sobre una extensió de 400 metres quadrats i a la que s’hi accedia per un carro transbordador, amb tres vies i una capacitat per a nou cotxes de viatgers. Al seu costat hi havia un gran dipòsit d’aigua que es va posar sobre un basament construït amb blocs de formigó”. (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

A ponent de l’estació hi ha l’Hostal de Can Ramonet de l’estació, punt on reposaven les diligències que portaven els viatgers fins a Montserrat. El portava la família Badia-Utzet, originària de Vacarisses. Quan es va  inaugurar el cremallera, l’any 1892, desapareixen les diligències, però l’hostal va continuar treballant pels passatgers del cremallera. 

De l’estació anem vers el nord a través d’una gran esplanada ocupada antigament per la platja de vies del cremallera i del tren a Manresa i Lleida. Mentre que les vies de la línia de Rodalies s’endinsen en un túnel sota el turó de Can Puig, les antigues vies del cremallera giraven lleugerament cap al nord-oest fins anar a trobar la carretera a Rellinars. Tot i que l’espai és ocupat per un descampat, per aquí entrava el cremallera fins a l’estació, on tenia parada al vessant de ponent de l’edifici de viatgers. 

Un cop creuem la carretera arribem al cul-de-sac, on hi havia un canvi d’agulles. Aquí el cremallera encara continuava uns metres més en direcció al Vilar (nord), per després invertir la marxa i entrar finalment a l’estació després del pas a nivell.

400 m 5 min Cul-de-sac (209 m) (gps 31T 405552 4609376)

Seguim ara vers el sud pel camí que seguia el cremallera de baixada a La Bauma per un camí recuperat fa pocs mesos. El tren creuava en un segon pas a nivell,  la carretera que portava des de l’estació fins al Monestir de Montserrat. Tenia 14 quilòmetres i va ser costejada per la mateixa empresa ferroviària com a accés a la muntanya des d’aquest punt.

Passada la carretera sembla que era on hi havia l’estació de Monistrol Partida. Encara no hem confirmat la situació exacta, atès que quan es va inaugurar el nou tram amb cul-de-sac, aquesta estació es va tancar. D’acord amb els mapes se situaria passada la carretera, uns metres sota l’estació de Castellbell i el Vilar i del qual no n’hem sabut trobar cap rastre.

Seguim l’antic traçat, tot passant sota el pont d’accés a l’estació per l’escalinata en un tram de via amb rasa. La via descansava sobre una capa de grava o de balast, pedres que es disposen sota, entremig i al voltant de les travesses a fi d’estabilitzar la via i donar-li resistència. Uns murs de pedra als laterals evitava que aquest balast es disseminés.

 1,8 km 25min La Bauma (142 m) (gps 31T 405476 4608288)

L’antic traçat del cremallera creua un pont de pedra sobre la riera de Marà per a desembocar a la carretera C-58 (pal indicador) al barri de la Bauma, darrere un restaurant. El cremallera va tenir un senzill baixador situat al sud de la riera de Marà i del riu Llobregat, des d’on seguia pel marge esquerre fins a Monistrol.

“La Bauma és un nucli fabril construït a la llera dreta del riu Llobregat, per tal d’aprofitar-ne l’aigua com a motor de la maquinària. La seva construcció configurarà el creixement del barri al que donarà nom. La peculiaritat d’aquest conjunt és que a excepció de l’església, construïda l’any 1908, la resta d’elements es troben a la riba oposada del Llobregat i separats del barri per un pont que quedava tancat.
Els elements que configuren aquest conjunt són les diferents naus industrials, la torre modernista, el canal, la xemeneia, el pont i els edificis d’habitatges de la part nord.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

Abandonem definitivament el traçat del cremallera per anar a buscar el GR-5 que ens portarà fins al coll de la Creu. Hem de seguir la carretera C-58 a l’esquerra (sud-est) amb molt de compte, millor pel voral esquerre. Just abans del pont de la carretera que creua la riera de Marà, afluent del Llobregat, hem de travessar-la. Atenció que hi sol haver trànsit i és perillós.

1,9 km 30 min Pont sobre la riera de Marà (147 m) (gps 31T 405582 4608173)

En aquest punt trobem el GR-5 que ens acompanyarà tota l’estona fins el coll de la Creu. El camí segueix el meandre del torrent pel nord, amb un aflorament de lutites i gresos vermells, coloració que denota un origen continental de les roques.

Quan els rius es desbordaven arrossegaven només la sorra més fina i llims del riu. En retrocedir l’aigua, els materials es dipositaven i creaven una capa de sediments que el sol assecava. L’exposició a l’oxigen de l’aire oxidaven les terres que es tornaven vermelles, color característic de moltes roques del Bages. 

El camí segueix pel marge del torrent de Can Jan endinsant-se cada cop més en una pineda. 

Les marques blanques i vermelles del sender de gran recorregut ens faran passar per un parell d’exemples de barraques de pedra seca pocs metres després que el sender vagi a parar a la pista que ens portarà fins a l’Hostal de la Creu. La primera cabana (esquerra del camí) la trobarem en bon estat de conservació, mentre que la segona (a la dreta del camí) i a 120 metres de la primera, està ensorrada.

3,7 km 1h Hostal de la Creu – coll de la Creu (261 m) (gps 31T 405018 4607095)

L’Hostal de la Creu de Guardiola són les ruïnes d’un allotjament històric utilitzat pels romeus que anaven de pelegrinatge a  Montserrat o a Sant Jaume pel Santuari. El nom fa referència a una antiga creu de terme que estaria situada al coll, ara desapareguda.

Les primeres notícies documentades són del 1342, per unes reformes ordenades pel rei Pere III el Cerimoniós. L’hostal era el darrer hostatge dels romeus que venien de Barcelona o el Vallès abans d’arribar a Montserrat. La situació era clau, atès que és el primer punt on es poden veure amb tot esplendor les agulles montserratines, així com el Monestir de Santa Maria penjat a mig vessant de la serra.

L’estat de l’edifici és ruïnós. Es pot observar les restes d’unes escales que conduirien al primer pis, on deurien haver-hi les cambres, mentre que a la planta baixa es trobaven les cavallerisses. 

El topònim de Monistrol prové del llatí vulgar ‘Monasteriolu’ (s. XI), diminutiu de monestir, atès que el terme pertanyia a l’antiga jurisdicció de l’Abat de Montserrat.

El mot ‘romeu’ deriva del grec bizantí rhōmaĩos’, i designava a l’Imperi Romà Oriental  a aquells pelegrins de l’Imperi Occidental que visitaven Terra Santa. Com que la capital era Roma, es van anomenar ‘romeus’, i més tard, per extensió, a qualsevol persona que fes un pelegrinatge.

Actualment es pot fer tot el Camí Romeu de Barcelona a Montserrat seguint el GR-96, tot i que de ben segur, les autopistes i urbanitzacions actuals desllueixen, totalment, el que devia ser antigament un camí iniciàtic.

De l’Hostal de la Creu girem ara al sud per continuar pel camí que ens porta a passar pel Coll de la Creu al cap de pocs metres. La pista (Camí de Coll de Cabra), desproveïda de vegetació, segueix per ponent i uns metres sota, la carena de la Serra de Cul de Portadora.

MONTSERRAT DES DE L’HOSTAL DE LA CREU

MONTSERRAT DES DEL CIM DEL CUL DE PORTADORA

4,9 km 1h20min Coll de Cabra (318 m) (gps 31T 405250 4606099)

Petita collada on trobarem  les ruïnes d’una barraca de pedra en sec a un costat del camí. L’entorn no és gaire engrescador. Els incendis han castigat la vegetació d’aquestes muntanyes massa sovint com per tenir temps a recuperar-se. A més a més, caminar per una ampla pista no és el que un excursionista prefereix. Però tot i així, el panorama que tenim de Montserrat i la vall del Llobregat és un espectacle i compensa el paisatge malmès que ens envolta. Tota la carena del Cul de Portadora i fins el coll de les Bruixes està inclosa a l’Entorn de Protecció del Parc Natural de Montserrat, fet que amb el temps, i si els incendis ho permeten, farà que es recuperi paisatgísticament.

6 km 1h35min Cul de Portadora (461 m) (gps 31T 405262 4605139)

Al cim del Cul de Portadora es pot accedir per dos camins, un de fàcil i còmode i un segon que demana de més destresa.

  1. Camí normal. Després de 650 m (10 min) del coll de Cabra arribem a una segona esplanada. Prenem el corriol de l’esquerra que flanqueja per llevant el cim fins a trobar un trencall a mà dreta marcat per un indicador de ferro rovellat que ens conduirà fins al cim.
  2. Seguint a tota cresta: de la segona esplanada (650 m/10 min del coll de Cabra) tirem pel dret (fites de pedra) anant a buscar la cresta/carena. En algun punt caldrà posar les mans per superar petits murs de pedra. Sense dificultat però incòmode i amb corriol no del tot evident. Molt escènic.

El cim fa de partició entre els termes municipals de Vacarisses, Monistrol de Montserrat i Esparreguera. És ampli, pla i cobert de garric, envoltat per cingleres per tots costats (no gaire altes) tret del camí per on hem pujat. Del cim es treu el cap a tota la vall del Llobregat, amb tot Montserrat davant seu. Un cim de posició estratègica que dominaria els camins tradicionals entre el Bages i el Baix Llobregat, ja fossin seguint el riu o els que transitaven per dalt dels turons on ens trobem, com el Camí Vell d’Olesa. Una prova de la seva importància seria l’existència d’un poblat ibèric dalt del cim (Inventari Patrimoni Cultural de Vacarisses, 2010), no distingible a simble vista.

Per baixar al coll de les Bruixes hem d’estar atents a seguir un vell indicador de ferro en direcció a l’Era de les Bruixes i que abandona el camí uns metres abans d’assolir el coll de Cul de Portadora. El sender és força agradable, estret i dels pocs emboscats que seguirem durant la travessa. 

7,2 km 1h50min Coll de les Bruixes (381 m) (gps 31T 405909 4604794)

Gran cruïlla de camins. Aquí trobem el PR C-167 Camí de Sant Salvador de les Espases, sender que uneix Olesa de Montserrat amb l’estació d’Aeri de Montserrat i que també vam seguir a la Ruta ST58 

Per la nostra geografia hi ha escampats multitud d’indrets que fan referència a les bruixes. Com al Masroig, Olius o Súria, a Monistrol també existeix una Era de les Bruixes o coll de les Bruixes. És una cruïlla de camins que durant l’edat mitjana va ser un punt de trobada de bruixes on realitzaven, suposadament, les seves trobades i aquelarres (del basc ‘camp’ i ‘cabró’). La collada en sí no té ara gaire interès, l’entorn està malmès per les innumerables pistes que s’escampen pel nostre territori com una plaga bíblica i destrueixen corriols i senders, un patrimoni malauradament en vies de desaparició. 

En aquest punt, amb vistes a  una muntanya que fins i tot ara és origen de misteris, és on suposadament es reunien aquestes dones ‘bruixes’. Dones que el que tenien era coneixements amplis en medicina natural que incloïen, pocions, herbes, remeis i potser sortilegis que podien ‘competir’ en sabers amb la medicina oficial. Segons algunes corrents feministes (Silvia Federici), les ‘bruixes’ podien ser vistes com un element de resistència per a l’església i l’estat. Pel fet de ser dones, i dones amb coneixements, haurien patit una persecució que el que pretenia era expulsar-les de la societat a fi de continuar amb el monopoli patriarcal del poder.

Un cop arribats al coll anem a la dreta en direcció sud per la pista que en aquest tram és més ampla i des d’on tenim bones vistes sobre els turons de la Socarrada i de l’Hospici. També podem veure  l’ermita de Sant Salvador amb el Puig Cendrós al fons.

Seguim durant 8 min (620m)  fins que trobem un trencall on el camí fa un gir a l’esquerra, punt on trobem un cartell de ferro rovellat que ens marca el camí cap a l’Aeri de Montserrat seguint el camí de la dreta. Mica en mica el camí es va estrenyent, per acabar esdevenint un estret sender amb unes panoràmiques de Montserrat que ens omplen tota la visió. Podem veure-hi el Monestir penjat a mitja muntanya i el camí que hi puja des de l´estació inferior de l’Aeri,  zigzaguejant muntanya amunt.

Aviat comencem a veure ja l’estació de Montserrat-Aeri al fons de la vall del Llobregat. Passem per una cabana de pedra seca mentre baixem força drets entre vegetació baixa abans no ens trobem de cop i volta a l’andana de l’estació d’Aeri de Montserrat de FGC.

 9,8 km 2h30min Estació d’Aeri de Montserrat FGC (113 m) (gps 31T 404438 4605012)

El sender desemboca directament a l’andana de l’estació. Si no estem cansats, podem continuar seguin la Ruta ST192 fins a Monistrol seguint el GR-270 Camí del Llobregat.

Tot i que la línia del carrilet  fins a Monistrol va ser inaugurada el mes d’octubre de 1922, el baixador no ho va ser fins a l’any 1930, coincidint que es va obrir el telefèric. L’Aeri de Montserrat salva un desnivell de 544 m seguint en tot moment el Torrent de Santa Maria o Vallmalla, en un temps de viatge entre 10-15 minuts. 

Encara que arribem amb temps per agafar el primer trem que passi cap a la nostra destinació, paga la pena acostar-se al bar qui ha al final de la mateixa andana de l’estació. Recollit, frondós i tranquil, serà un bon lloc on relaxar-se o menjar alguna cosa després de la caminada.

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Sant Salvador de les Espases. Joan Solà Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (2009)
  • Vuit camins que porten a Sant Salvador de les Espases. Salvador Torres i Rosa Canals. Ed. Ajuntament d´Olesa de Montserrat (1996)
  • Sant Salvador de les Espases, una ermita Singular. Àngel Manuel Hernández i Cardona. Ed. Amics de Sant Salvador de les Espases (2008)
  • XXVIII Ronda Vallesana Vacarisses Sant Salvador de les Espases. Ed. Unió Excursionista de Sabadell (2007)
  • La biodiversitat de la Font de l’Orpina. José Manuel Sesma. Ed. Ajuntament de Vacarisses (2010)
  • Les papallones de Vacarisses. Ricard Senent i José Manuel Sesma. Ed. Ajuntament de Vacarisses (2011) 
  • La Puda : un balneari als peus de Montserrat. Estrada i Planell, Gemma Esparraguera. Ajuntament d’Esparreguera; Olesa : Ajuntament d’Olesa, Abadia de Montserrat, 1989
  • Aproximació històrico-arquitectònica al Balneari de la Puda i a l’Hotel Gori.  Gemma Estrada i Planell. (1987)

CARTOGRAFIA

  • Mapa Topogràfic  1.25.000 Espais Naturals Montserrat. Ed. ICGC (2015)
  • Sant Salvador de les Espases, Puig Ventós, Olesa de Montserrat, Martorell : camí històric a Montserrat, Terrassa, Coll Cardús, Monistrol. Ed. Alpina (1986)

WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

ALTRES

barra_1200x6

Anuncis