192. Circular des de Monistrol pel Cul de Portadora, Puig de l’Hospici i St. Salvador de les Espases (100 Cims) 17,3 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Mapa icone

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

Fotos

Fotos

ico-fgc

Horaris FGC

 

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ
 

Escènica, panoràmica, de vistes dilatades… així de fàcil es pot resumir aquesta ruta que recorre, des de l’estació de Monistrol de Montserrat (FGC), les serres de Cul de Portadora, de l’Hospici i del Cairat. De ben segur ens hem fet un fart d’observar-les des de Montserrat estant, però les hem trepitjades poc. Situades al marge esquerre del Llobregat, no formen part del parc natural però, sí del seu entorn de protecció. Més baixes i menys espectaculars que les agulles montserratines, esdevenen des de la seva posició just a l’altre marge del riu Llobregat, una atalaia privilegiada des d’on gaudir de Montserrat des de punts de vista no coneguts. 

Però la ruta és molt més. Ens enfilarem al coll de la Creu per visitar les restes d’un antic hostal medieval fet construir per Pere el Cerimoniós i que donava de ben segur un bon aixopluc als pelegrins i visitants que es dirigien al monestir. Visitarem també ermites com la de Sant Salvador de les Espases, situada sota mateix del cim del mateix nom inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, i veurem les restes del gran Balneari de La Puda, ara abandonat i en ruïnes. 

Així mateix, a part de trepitjar els cims del Cul de Portadora (461 m)L’Hospici (517,9 m), la Socarrada (518,6 m) i de Sant Salvador de les Espases 100 Cims (413 m), recorrerem part del sender GR-270 a tocar del riu Llobregat fins a Monistrol, un camí fluvial interessant, especialment en primavera o tardor. 

La caminada us agradarà. Conjuga valors naturals, com el recorregut pel torrent de l’Afrau o el bosc de ribera del Llobregat, i geològics, com les discordances de Sant Salvador de les Espases (zona inclosa a l’Inventari Geològic de Catalunya, llegir fitxa). Però no podem deixar de costat els valors històrics i patrimonials que visitarem durant la ruta, com les ruïnes de l’Hostal de la Creu, antic allotjament de romeus i visitants de Montserrat, o el Pont de Monistrol, aixecat al s. XIV per ajudar els pelegrins a creuar el riu. També trepitjarem lermita de Sant Salvador de les Espases, situada dalt d’un cim catalogat com a 100 Cims de la FEEC. A la llera del riu Llobregat, passarem per les ruïnes de l’antic Balneari de La Puda (no accessibles), i de les restes del pont andalusí del Cairat. 

La ruta passa pel bell mig de l’estació dels FGC d’Aeri de Montserrat, contigua i anterior a la de Monistrol en direcció a Manresa. En cas de necessitat, podem acabar aquí la travessa escurçant-la en aproximadament 2,6 quilòmetres.

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida/arribada:  estació de Monistrol de Montserrat ico-fgc   ico-horarios-pago-1
  • Distància:  17,3 km (14,7 km si finalitzem a l’estació d’Aeri de Montserrat)
  • Durada:  5 h (sense aturades)
  • Desnivell acumulat:   +/- 675 m
  • Interès:  La carena de Cul de Portadora fins a Sant Salvador de les Espases (100 Cims), una ruta panoràmica amb excel·lents vistes a Montserrat. Els boscos del riu Llobregat.
  • Època: Tot l’any. Compte a l’estiu. La zona pot ser excessivament calorosa.
  • Dificultat:  sense dificultat. Recorregut de distància mitjana/llarga amb trams de corriols drets a la baixada de Sant Salvador.

      

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

  • Ruta ST39 Monistrol a Montserrat per la Drecera dels Tres Quarts.
  • Ruta ST58 PR C-156 Sant Salvador de les Espases. Creuarem aquest sender de petit recorregut al coll de Sant Bernat Menthon, des d’on el seguim fins a l’ermita de Sant Salvador. Podem optar per seguir-lo per baixar fins a Olesa de Montserrat a través del Pla del Fideuer o bé també cap a l’estació d’Aeri de Montserrat pel coll de les Bruixes.
  • Ruta ST76 Monestir de Montserrat pel Camí de l’Aigua. Passem per l’estació d’Aeri de Montserrat, d’on surt  la pujada més curta i dura de les que pugen caminant al Monestir (3,2km/+585m).
  • Ruta ST77 Monistrol a Montserrat pel Camí de les Canals (GR-5).
  • Ruta ST78 Monistrol a Montserrat per Santa Cecília (PR C-19).
  • Ruta ST79 Monistrol a Montserrat per Sant Benet (PR C-19).
  • Ruta ST153 Carena de Torrella i Sant Salvador de les Espases per les Roques de l’Afrau. 11,6 km
  • Ruta ST165 Circular a Sant Salvador de les Espases des d’Aeri de Montserrat. Ambdues rutes coincideixen entre St. Salvador i l’estació d’Aeri de Montserrat passant pel riu. Opció d’anar a Aeri de Montserrat per l’Hospici des de l’ermita de St. Salvador.

 

                                  MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                                 TRACK A WIKILOC 

MAPA ICGC DE LA TRAVESSA

TRACK GPS A WIKILOC

barra_1200x6SENDERS

Trobarem diferents senders abalisats i homologats durant la travessa:

  • PR C-167: tram entre el coll de les Roques de l’Afrau i Sant Salvador de les Espases.
  • GR-270 Camí del Llobregat: seguirem aquest sender de gran recorregut entre la cruïlla amb el torrent de l’Afrau i l’estació de l’Aeri de Montserrat.
  • GR-5/GR-96: pujarem al coll de la Creu des de Monistrol seguint aquests senders.
  • Camí de Sant Jaume. Camí romeu coincident amb el GR-270. El Camí continua des de l’Aeri fins al Monestir.

ELS TRENS

Estació de sortidaMonistrol de Montserrat. Estació dels FGC de la línia del Llobregat dels Ferrocarrils de la Generalitat. Es troba al barri de l’Altra Banda, una mica allunyada del centre de la població. Connecta amb el cremallera de Montserrat.

La ruta passa per l’estació de FGC d’Aeri de Montserrat, contigua i anterior a la de Monistrol en direcció a Manresa. En cas de necessitat, podem acabar aquí la travessa i escurçar així uns metres la caminada.

barra_1200x6

ITINERARI

(datum ETRS89)

0 km oh Estació de Monistrol (150 m) (gps 31T 404102 4607157)

L’estació de ferrocarril es troba a l’Altra Banda, un barri de Monistrol situat al marge esquerra del Llobregat, apartat del nucli urbà. El seu nom no pot ser més ben trobat.

De l’estació anem al nord pel carrer de l’Era, on de seguida trobarem les marques de pintura blanques i vermelles del GR-5. El camí comença a enfilar-se muntanya amunt amb el tren sota els nostres peus. La línia fèrria s’endinsa al doble Túnel de Monistrol per tornar a sortir finalment al cap de 400 metres. 

Deixem enrere La Coma, un centre terapèutic, a fi d’enfilar els darrers metres fins a l’Hostal de la Creu, ruïnes situades uns metres abans del coll de la Creu.

1,2 km 20min Hostal de la Creu – coll de la Creu (261 m) (gps 31T 405018 4607095)

L’Hostal de la Creu de Guardiola són les ruïnes d’un allotjament històric utilitzat pels romeus que anaven de pelegrinatge a  Montserrat o a Sant Jaume pel Santuari. El nom fa referència a una antiga creu de terme que estaria situada al coll, ara desapareguda.

Les primeres notícies documentades són del 1342, per unes reformes ordenades pel rei Pere III el Cerimoniós. L’hostal era el darrer hostatge dels romeus que venien de Barcelona o el Vallès abans d’arribar a Montserrat. La situació era clau, atès que és el primer punt on es poden veure amb tot esplendor les agulles montserratines, així com el Monestir de Santa Maria penjat a mig vessant de la serra.

L’estat de l’edifici és ruïnós. Es pot observar les restes d’unes escales que conduirien al primer pis, on deurien haver-hi les cambres, mentre que a la baixa es trobaven les cavallerisses. 

El topònim de Monistrol prové del llatí vulgar ‘Monasteriolu’ (s. XI), diminutiu de monestir, atès que el terme pertanyia a l’antiga jurisdicció de l’Abat de Montserrat.

El mot ‘romeu’ deriva del grec bizantí rhōmaĩos’, i designava a l’Imperi Romà Oriental  a aquells pelegrins de l’Imperi Occidental que visitaven Terra Santa. Com que la capital era Roma, es van anomenar ‘romeus’, i més tard, per extensió, a qualsevol persona que fes un pelegrinatge.

Actualment es pot fer tot el Camí Romeu de Barcelona a Montserrat seguint el GR-96, tot i que de ben segur, les autopistes i urbanitzacions actuals desllueixen, totalment, el que devia ser antigament un camí iniciàtic.

De l’Hostal de la Creu girem ara al sud per continuar pel camí que ens porta a passar pel Coll de la Creu al cap de pocs metres. La pista (Camí de Coll de Cabra), desproveïda de vegetació, segueix per ponent i uns metres sota, la carena de la Serra de Cul de Portadora.

CIM DEL CUL DE PORTADORA

2,4 km 40 min Coll de Cabra (318 m) (gps 31T 405250 4606099)

Petita collada on trobarem  les ruïnes d’una barraca de pedra en sec a un costat del camí. L’entorn no és gaire engrescador. Els incendis han castigat la vegetació d’aquestes muntanyes massa sovint com per tenir temps a recuperar-se. A més a més, caminar per una ampla pista no és el que un excursionista prefereix. Però tot i així, el panorama que tenim de Montserrat i la vall del Llobregat és un espectacle i compensa el paisatge malmès que ens envolta. Tota la carena del Cul de Portadora i fins el coll de les Bruixes està inclosa a l’Entorn de Protecció del Parc Natural de Montserrat, fet que amb el temps, i si els incendis ho permeten, farà que es recuperi paisatgísticament.

3,5 km 55 min Cul de Portadora (461 m) (gps 31T 405262 4605139)

Al cim del Cul de Portadora es pot accedir per dos camins, un de fàcil i còmode i un segon que demana de més destresa.

  1. Camí normal. Després de 650 m (10 min) del coll de Cabra arribem a una segona esplanada. Prenem el corriol de l’esquerra que flanqueja per llevant el cim fins a trobar un trencall a mà dreta marcat per un indicador de ferro rovellat que ens conduirà fins al cim.
  2. Seguint a tota cresta: de la segona esplanada (650 m/10 min del coll de Cabra) tirem pel dret (fites de pedra) anant a buscar la cresta/carena. En algun punt caldrà posar les mans per superar petits murs de pedra. Sense dificultat però incòmode i amb corriol no del tot evident. Molt escènic.

El cim fa de partició entre els termes municipals de Vacarisses, Monistrol de Montserrat i Esparreguera. És ampli, pla i cobert de garric, envoltat per cingleres per tots costats (no gaire altes) tret del camí per on hem pujat. Del cim es treu el cap a tota la vall del Llobregat, amb tot Montserrat davant seu. Un cim de posició estratègica que dominaria els camins tradicionals entre el Bages i el Baix Llobregat, ja fossin seguint el riu o els que transitaven per dalt dels turons on ens trobem, com el Camí Vell d’Olesa. Una prova de la seva importància seria l’existència d’un poblat ibèric dalt del cim (Inventari Patrimoni Cultural de Vacarisses, 2010), no distingible a simble vista.

De ben segur que el nom de cul relatiu a una muntanya no ens deixa indiferents, nom que només donaríem en un país amb tanta tradició escatològica. La única pista que hem trobat relativa al nom és que faria referència a la semblança del cim, ampli i pla, amb el del cul d’una portadora, és a dir, amb la part baixa, i suposadament invertida, de l’estri que l’IEC defineix com a “atuell generalment de fusta i amb dues anses laterals usat generalment per a transportar la verema.” 

En algunes comarques catalanes s’anomena semal a la portadora, recipient que penjaria de dos semalers, que tornant de nou al diccionari de l’IEC, defineix com a “pal que forma part d’un parell amb què dues persones traginen una portadora, l’una agafant-lo per l’extrem anterior i l’altra pel posterior.” Tenir un bon ‘semaler’ també significa tenir….! 

Per baixar al coll de les Bruixes hem d’estar atents a seguir un vell indicador de ferro en direcció a l’Era de les Bruixes i que abandona el camí uns metres abans d’assolir el coll de Cul de Portadora. El sender és força agradable, estret i dels pocs emboscats que seguirem durant la travessa. 

4,7 km 1h10min Coll de les Bruixes (381 m) (gps 31T 405909 4604794)

Gran cruïlla de camins. Aquí trobem el PR C-167 Camí de Sant Salvador de les Espases, sender que uneix Olesa de Montserrat amb l’estació d’Aeri de Montserrat i que vam seguir a la Ruta ST58, i que ara seguirem a l’invers fins a Sant Salvador de les Espases, tot seguint una pista que va guanyant alçada ara ja pels vessants de ponent de la Serra de l’Hospici.

Per la nostra geografia hi ha escampats multitud d’indrets que fan referència a les bruixes. Com al Masroig, Olius o Súria, a Monistrol també existeix una Era de les Bruixes o coll de les Bruixes. És una cruïlla de camins que durant l’edat mitjana va ser un punt de trobada de bruixes on realitzaven, suposadament, les seves trobades i aquelarres (del basc ‘camp’ i ‘cabró’). La collada en sí no té ara gaire interès, l’entorn està malmès per les innumerables pistes que s’escampen pel nostre territori com una plaga bíblica i destrueixen corriols i senders, un patrimoni malauradament en vies de desaparició. 

En aquest punt, amb vistes a  una muntanya que fins i tot ara és origen de misteris, és on suposadament es reunien aquestes dones ‘bruixes’. Dones que el que tenien era coneixements amplis en medicina natural que incloïen, pocions, herbes, remeis i potser sortilegis que podien ‘competir’ en sabers amb la medicina oficial. Segons algunes corrents feministes (Silvia Federici), les ‘bruixes’ podien ser vistes com un element de resistència per a l’església i l’estat. Pel fet de ser dones, i dones amb coneixements, haurien patit una persecució que el que pretenia era expulsar-les de la societat a fi de continuar amb el monopoli patriarcal del poder.

6 km 1h30 Turó de la Socarrada. Mirador (510 m) (gps 31T 406550 4604268)

Les marques del sender PR C-167 condueixen directament cap al coll del Roure i el Puig de l’Hospici. Si volem trepitjar el cim de la Socarrada cal apartar-se del camí seguint una pista al sud durant 3 minuts i que condueix a un mirador (un simple replà) situat prop del cim i des d’on tindrem millors vistes atès que s’aboca cap a la vall del Llobregat.

Del mirador hem de retornar uns metres a fi d’agafar el camí a la dreta que va sota la línia elèctrica i que passa pel cim de la Socarrada (518 m) fins a confluir de nou al camí principal (PR) prop del coll del Roure.

6,6 km 1h40 Coll del Roure (491 m) (gps 31T 407126 4604297)

Collada on es troben diferents pistes que pugen dels diferents vessants de la serra. Hem de seguir recte, carena amunt, per un tram de camí amb una mica més de vegetació.

7 km 1h45min Puig de l’Hospici (517 m) (gps 31T 407424 4604115)

És el punt més alt de la Serra del mateix nom, i cota màxima que assolirem durant la jornada. Marca el límit entre els municipis d’Esparreguera (Baix Llobregat) i Vacarisses (Vallès Occidental). Dalt hi trobem el vèrtex geodèsic (282117001). 

Del cim es tenen bastes panoràmiques, especialment en direcció al Puigventós i de la carena de les Roques de l’Afrau, on es troba l’ermita de Sant Salvador de les Espases. Cap a llevant veurem Vacarisses i  Sant Llorenç al fons.

El nom del cim segurament fa referència al Mas de l’Hospici (31T 407322 4604828), edificació en ruïnes i cobert de vegetació situat  a Vacarisses. A la rodalia també hi ha la Font de l’Hospici (31T 406974 4604657). El nom dóna a entendre que la seva finalitat podria tenir relació amb l’hostalatge de pobres o pelegrins, tot i que es troba apartat de l’antic Camí Vell d’Olesa. Trobareu informació més acurada al web Edat Mitjana Vacarisse s. V-XV i més, d’on hem extret aquesta informació.

La baixada en direcció al coll de Bram és dreta, fins i tot hem de desfer un petit grau rocós sense dificultat.

7,6 km 1h50min Prop del coll de Bram (435 m) (gps 31T 407656 4603755)

El coll de Bram és una imporant cruïlla on els senders PR C-167 Camí de les Espases  i el PR C-166 Volta al Puigventós es troben. No cal arribar fins al mateix coll, sinó que seixanta metres abans, hem de prendre el trencall a Sant Salvador de les Espases (senyals PR).

Prenem el sender estret que surt a la nostra esquerra indicat amb un cartell amb una fletxa de ferro (marques de PR) i que comença baixant uns metres per unes escales fetes amb travesses de fusta. El corriol està envoltat de vegetació i és força estètic, envoltant  les Roques de l’Afrau pel vessant nord on acabem de pujar. Al fons veiem el nostre objectiu, la piràmide rocosa de Sant Salvador amb l’ermita encimbellada al capdamunt.

8,2 km 2h05min Sant Salvador de les Espases (412 m) (gps 31T 407008 4603645)

Ermita documentada des de l’any 1342 construïda sobre una altra de més antiga del desaparegut Castell de les Espases (s. IX). L’actual és del s. XVI amb reformes posteriors. La capella es troba a la confluència dels municipis d’Olesa de Montserrat, Vacarisses i Esparreguera, poblacions que hi celebren sengles aplecs en diferents dates de l’any.

Són diverses les llegendes i mites que s’expliquen de Sant Salvador. La més coneguda parla de la seva creació. Diu la llegenda que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer, lluitava contra els sarraïns quan el Llobregat era la frontera entre els dos Regnes. Sentint-se el Comte acorralat en plena batalla, demanà ajuda al Salvador, qui se li aparegué oferint-li el seu ajut. Fou llavors, en el moment més difícil de la batalla, quan començaren a caure espases i fletxes de foc contra els sarraïns. L’ermita es va construir en commemoració d’aquests fets.

Al costat de l’ermita, aprofitant una gran balma de les roques hi ha construït un petit refugi. L’accés a l’ampli menjador és lliure tot i que el dormitori roman tancat. Per pujar al cim de Sant Salvador cal travessar el menjador i sortir pel costat oposat a través d’una porta que condueix fins al cim. De ben segur que es tracta de l’únic dels 308 cims de la FEEC al que s’hi accedeix a través d’una porta. Els membres de l’Associació d’Amics de Sant Salvador de les Espases (creada el 1970) vetllen pel manteniment i promoció de tot el complex.

Des de la balconada de davant de l’ermita baixa un senderó que en 3 minuts arriba a la cova, tancada amb reixa, que conté una Mare de Déu de Montserrat. Continuem per aquest marcat corriol que baixa vers el sud per trams de gresos vermells del Triàsic inferior (Buntsandstein) i amb fantàstiques vistes cap a les Roques de l’Afrau, el Pla del Fideuer i els esperons rocosos que baixen del cim del Puig Cendrós.

Deixem una cruïlla a la dreta no gaire marcada que baixa pel marge dret del torrent per l’antic camí a La Puda i que passa per l’Avenc de Sant Salvador (242m, utm 31T 406815 4603286). El corriol passa per la Font de Sant Salvador, una font situada en un petit salt de roca vermella i només raja quan plou.

pano_tobella_10_344graus

VISTA DE 344º DES DEL CIM DE SANT SALVADOR DE LES ESPASES (100 CIMS)

9 km 2h20min Torrent de l’Afrau (245 m) (gps 31T 407085 4603389)

Ens afegim al camí que baixa de la rodalia del coll de la Pedra de la Bossa i del Pla del Fideuer seguint el torrent de l’Afrau. Del cim del Puig Cendrós baixen uns estreps calcaris coneguts com el Morral de l’Espluga o Morral Llong, per on trobarem plantes característiques de sòls silícics com el bruc i la fuixarda. Prenem el corriol de baixada (sud-oest) que va pel marge de llevant del torrent per un tram força estètic que recorre el congost que forma el torrent. 

Tot baixant podrem observar al fons Olesa de Montserrat i la urbanització de Can Vinyals d’Esparraguera entre el turó de les Agulles de Petintó (esquerra) i la Serra del Cairat (dreta).

9,7 km 2h30min Agulles del Petintó (155 m) (gps 31 T406775 4602959T)

Arribem a unes curioses formacions calcàries que queden a l’esquerra del camí i que baixen del cim de 443 m Agulles de Petintó, també conegudes com Les Espases de Baix. Estan formades per conglomerats blancs de la base Buntsandstein com els que afloren a l’ermita de Sant Pere Sacama. Són més visibles a mesura que baixem per la vall i es van retallant contra l’ermita de St. Salvador. Entre les agulles que les formen trobem La Talaia de les Espases, la més alta i situada més a llevant,  el Ciri de Sant Salvador, una esvelta agulla situada a la seva esquerra, i la Veïna.  

El camí passa sobre la boca nord del túnel de Casablanca (444,3 m) de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de camí a l’estació Aeri de Montserrat. En el curt tram de via de 141 m en què el ferrocarril va a cel obert abans d’entrar al túnel de La Puda (1.053,8 m) és on amb molta seguretat estava situada la desapareguda estació de La Puda, un baixador del ferrocarril FGC entre Martorell i Manresa que es va inaugurar el 25 de juliol de 1922 i que va donar accés al Balneari de La Puda durant uns anys.  L’estació es va enderrocar cap a l’any 1980 (Gemma Estrada: La Puda: un balneari als peus de Montserrat, 1989), tot i que es conserven algunes imatges antigues, sembla que no queden rastres d’aquella estació utilitzada per la burgesia barcelonina per a desplaçar-se amb un mitjà de transport tant modern fins al balneari.

10,2 km 2h45min Camí GR-270 (100 m) (gps 31T 406653 4602516)

El corriol desemboca en una pista asfaltada, però sense manteniment, on ens afegim al GR-270 Camí del Llobregat, un sender de gran recorregut projectat per la Diputació de Barcelona i el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, i encara en implementació, que unirà Castellar de N’Hug i el Prat de Llobregat. 

El sender encara no connecta amb Olesa de Montserrat (finals 2016), però sí fins a Monistrol. El seguim a la dreta (pal indicador) seguint la pista que en 5 minuts ens porta fins a l’accés oficial a La Puda.

10,5 km 2h50min Balneari de La Puda (94 m) (gps 31T 406424 4602716)

A mà esquerra del camí trobem l’entrada, tancada amb una reixa, de l’abandonat Balneari de La Puda, ja dins del terme municipal d’Esparraguera. Els edificis resten abandonats, tal qual com si s’haguessin abandonat a corre-cuita, el que confereix al recinte un ambient romàntic i captivador. Hi ha projectes per a tornar a obrir les instal·lacions, però el que millor escauria seria una museïtzació del complex i preservar un patrimoni arquitectònic gairebé únic.

Algunes fonts afirmen que va ser el famós terratrèmol que destruí Lisboa el 1755 el que va provocar que es creés la font d’aigües de naturalesa sulfurosa-sòdica. Però el seu origen és incert, atès que ja al 1718 el Dr. Salvador (sense més referències) ja va fer una anàlisi química de la font, fet que demostraria la seva existència amb anterioritat a l’esmentat terratrèmol. 

Les aigües brollen a 32º i van començar a utilitzar-se amb finalitats medicinals el 1818. La font es troba a nivell del riu i surt amb un cabal de 4 l/s. És el seu component en sofre, amb la seva olor característica d’ou podrit, el que va donar el nom a la font i al complex. L’any 1829 es va concedir a Salvador Garriga, d’Esparreguera, el permís d’obres per a la construcció de dos edificis de banys termals, però el promotor es va suïcidar per problemes financers el 1831. El seu germà va completar el projecte, i el 1834 el complex estava en ple rendiment. Unes fortes riuades van malmetre de forma important els edificis els anys 1842-1843.  

L’any 1945 el reconegut psiquiatre Dr. A. Pujades, propietari i director de l’Hospital Mental de Sant Boi de Llobregat, va comprar els edificis i va encarregar la construcció del balneari a l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet, fill de l’Alfar, Girona (1811), i més conegut per ser l’autor del complex industrial de Can Ricart, a Barcelona. Per a La Puda, Bernadet va projectar un gran edifici format per un cos central en forma de cúpula on se situava el saló de reunions, biblioteca, un cafè i les estances dels socis de la “Societat d’Aigües de la Puda” creada per Pujades. Els dos edificis annexos units al central, es dedicarien a les sales de bany i les estances dels banyistes. Completava el recinte una ermita (Mare de Déu de Montserrat) de planta octogonal i amb capacitat per a 300 persones.  Havia de ser uns dels majors balnearis d’Europa, però va portar a la ruïna al Dr. Pujades i no es va arribar a construir en la seva totalitat projectada.

L’època d’esplendor del Balneari va ser entre finals del s. XIX i principis del s. XX, quan era sovintejat per la burgesia barcelonina, que ja visitava l’Hotel Gori d’Olesa amb anterioritat. En una època ja de decadència, va acollir centenars de refugiats durant la Guerra Civil. El Balneari va tancar l’any 1957, i el 1971 va patir de nou greus inundacions que afectaren greument els edificis.

Passats els edificis del Balneari, a l’altre costat de la C-55 veurem les restes de l’estructura de ferro del primer pont de fusta del complex. Va ser construït per Elies Rogent el 1858 i comunicava l’establiment amb el camí d’Esparraguera.

Recomanem no entrar al complex sense com a mínim, demanar el permís al guardià del recinte.

12 km 3h10min Resclosa de Cairat (105 m) (gps 31T 405386 4602868)

Poc després de passar per una rassa, surt un corriol poc marcat a l’esquerra que condueix a la presa del Cairat. Paga la pena acostar-se fins aquí per gaudir d’una imatge de Montserrat ben diferent de la que estem acostumats, amb el Cap de les Canals just a davant, i els serrats dels Monjos i de les Garrigoses a la seva esquerra. Pel costat del riu, poblat per pollancres i àlbers, podrem veure el Monestir sobre el Tossal de Mullapans i la Roca dels Corbs.

un-pont-andalusi-al-cairat

La presa va ser construïda a l’engorjat del Cairat l’any 1878 quan la represa de Broquetes que servia electricitat a la Colònia Sedó, situada 4 quilòmetres riu avall, era insuficient quan es va ampliar la fàbrica tèxtil. 

En aquest punt hi ha les restes d’un antic pont que consta com a medieval en moltes topografies. Però segons els historiadors Àngel Manuel Hernández Cardona i Eleuterio Navarro Herrerías (llegir pdf investigació), era un pont andalusí. Tenia 60 metres de llarg i pensen que va ser construït a mitjans del s. VIII i que va desaparèixer abans de l’any 1155, atès que en un document de l’any 1155 ja no s’esmenta el camí d’Esparreguera, associat al pont, sinó el camí de la serra.

El camí segueix en tot moment el GR-270 i el Camí de Sant Jaume amb el riu Llobregat a un costat i les vies del ferrocarril a l’altre. El camí va per un ombrívol tram on podem trobar trams de bosc de ribera amb pollancres, àlbers, i plantes de lunària, llentiscle i canyissars… De tant en tant podem observar la muntanya de Montserrat sortint entre el bosc a l’altra riba del riu i la carretera, que si bé ha millorat molt la connexió entre Olesa i Manresa, el seu pas per aquesta zona en forma d’escalèxtric elevat ha malmès paisatgísticament l’entorn.

pano_tobella_12

MONTSERRAT DES DE LA RESCLOSA DEL CAIRAT

14,7 km 3h50min Accés a l’estació Aeri-Montserrat (113 m) (gps 31T 404441 4605012)

Passem sota l’impressionant pont de l’Aeri, que comunica la carretera amb l’Aeri de Montserrat i l’estació de FGC d’Aeri de Montserrat. Si estem cansats, podem finalitzar en aquesta estació, estalviant-nos poc menys de tres quilòmetres de recorregut.

Tot i que la línia del carrilet  fins a Monistrol va ser inaugurada el mes d’octubre de 1922, el baixador no ho va ser fins a l’any 1930, coincidint que es va obrir el telefèric. L’Aeri de Montserrat salva un desnivell de 544 m seguint en tot moment el Torrent de Santa Maria o Vallmalla, en un temps de viatge entre 10-15 minuts. 

Poc abans d’arribar a la font de l’Esquerrà passarem per una interessant mostra d’estrats de roques vermelloses (contenen òxid de ferro) formades per argiles i gresos de l’Eocè (56 Ma), les dominants en aquesta part de la vall del Llobregat. 

15 km 3h55min Font de l’Esquerrà (115 m) (gps 31T 404570 4605257)

Trobarem la font a mà dreta del camí,  arranjada l’any 2008 pel  Club Muntanyenc Monistrolenc. Es troba situada davant de la Colònia Gomisfundada l’any 1891 per l’industrial manresà Francesc Gomis i Soler, una antiga colònia tèxtil dedicada des dels seus inicis  a la fabricació de filats i teixits de cotó. L’església de la Mare de Déu del Roser, d’estil neoromànic de l’arquitecte manresà Alexandre Soler i March, deixeble de Domènech i Muntaner, va ser construïda l’any 1930.

El Llobregat s’eixampla, desapareix bona part del boscos i les vistes s’amplien cap a Montserrat i cap al vessant de ponent de la serra de Cul de Portadora, nua de vegetació pel càstig dels incendis, especialment paorós el patit l’any 1986, quan el foc va cremar més de 3.000 ha, inclòs un 41% d’espai protegit.  

15,7 km 4h05min Resclosa de Can Gomis (143 m) (gps 31T 404368 4605855)

Deixem enrere la resclosa de Can Gomis, que abastia d’aigua la Colònia Gomis situada uns metres riu avall. Seguim el Camí de la Salmorra, anomenat així perquè segueix un vell col·lector que transporta salmorra des del Bages fins al mar.

“A la Catalunya central hi ha una canonada de 128 km de llargària que, de nord a sud, va del Bages (des de Balsareny-Sallent fins al Prat del Llobregat) fins al mar, tot seguint el curs del riu Llobregat i el del Cardener des de Cardona-Súria i Callús fins a la seva connexió amb el traçat principal del Llobregat.
És el conegut Col·lector de Salmorres. L’any 1931 es va crear la Comissió d’Estudis de la Salinitat del riu Llobregat. El 1933 es va aprovar la construcció d’un canal de Salmorres des de Súria fins al mar. Després de la Guerra Civil, la construcció del col·lector es va aprovar oficialment per Ordre Ministerial l’any 1940, i també al 1941,1942 i 1944, sense cap materialització, com era habitual a l’època dictatorial.

Restaurada la Generalitat de Catalunya, el govern català va construir el col·lector entre 1983 i 1989. La Direcció General d’Obres Hidràuliques de la Generalitat de Catalunya (Departament de Política Territorial i Obres Públiques i SGAB) va participar en el finançament, i també ho van fer les empreses mineres. Aquest projecte formava part del Pla de Sanejament de Catalunya, aprovat el juliol de 1982.

Malgrat tot, no res és etern, i el col·lector amb més de 25 anys d’antiguitat, malgrat haver-se construït en fibrociment PAS (resistent als sulfats) i polièster reforçat amb fibra de vidre, té senyals d’obsolescència i necessitats de renovació com indiquen les seves trencades freqüents: 451 trencades al període 1990-2012 (ACA-Memòria d’Explotació Sanejament 2012), amb intensitat a partir de 2007 registrant-se fins a 36 trencades/any, localitzades principalment al punt dèbil de les juntes entre canonades. (Informació extreta de Sostenibilitat i Mineria)

Hi ha projectes per construir un nou salmorraducte que dobli la capacitat actual, amb un inici d’obres previst l’any 2019.

Passem per la Resclosa de Cal Comes. A l’altra marge del riu podem observar les restes de l’antiga fàbrica de Cal Comes, així com la casa de planta quadrada de color blanc, construïda com a habitatge de l’amo. 

Al fons podem observar el Pont de Monistrol, un pont de quatre arcades. La llum de l’arc central fa 37 metres, rècord a Catalunya.

El pont va començar a construir-se el 5 de setembre de 1317, per ordre del prior Bernat Escarrer, amb la finalitat de facilitar el pas del Llobregat als pelegrins que venien pel camí romeu en direcció a Montserrat. En el contracte inicial per a la seva construcció es fa referència a l’edificació, al centre mateix del pont, d’una capella dedicada a Sant Lluís d’Anjou, que finalment no es va construir.
L’escriptura per finalitzar l’obra va signar-se el 9 de setembre de 1336. És possible que es transformés durant el segle XVIII, per les dificultats per suportar el pas de carruatges. El pont va ser derruït durant el mes de gener de 1939, i fou reconstruït poc després; l’arcada de la dreta i els basaments de les altres són originals. (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona).

17,4 km 4h30min Estació de Monistrol (150 m) (gps 31T 404102 4607157)

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Sant Salvador de les Espases. Joan Solà Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (2009)
  • Vuit camins que porten a Sant Salvador de les Espases. Salvador Torres i Rosa Canals. Ed. Ajuntament d´Olesa de Montserrat (1996)
  • Sant Salvador de les Espases, una ermita Singular. Àngel Manuel Hernández i Cardona. Ed. Amics de Sant Salvador de les Espases (2008)
  • XXVIII Ronda Vallesana Vacarisses Sant Salvador de les Espases. Ed. Unió Excursionista de Sabadell (2007)
  • La biodiversitat de la Font de l’Orpina. José Manuel Sesma. Ed. Ajuntament de Vacarisses (2010)
  • Les papallones de Vacarisses. Ricard Senent i José Manuel Sesma. Ed. Ajuntament de Vacarisses (2011) 
  • La Puda : un balneari als peus de Montserrat. Estrada i Planell, Gemma Esparraguera. Ajuntament d’Esparreguera; Olesa : Ajuntament d’Olesa, Abadia de Montserrat, 1989
  • Aproximació històrico-arquitectònica al Balneari de la Puda i a l’Hotel Gori.  Gemma Estrada i Planell. (1987)

CARTOGRAFIA

  • Mapa Topogràfic  1.25.000 Espais Naturals Montserrat. Ed. ICGC (2015)
  • Sant Salvador de les Espases, Puig Ventós, Olesa de Montserrat, Martorell : camí històric a Montserrat, Terrassa, Coll Cardús, Monistrol. Ed. Alpina (1986)

WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

ALTRES

barra_1200x6

Anuncis