191. Serra de Collcardús: circular des de Viladecavalls i Turó del Ros (100 Cims) 12,5 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Mapa icone

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

Fotos

Fotos

Rodalies

Horaris Rodalies

 

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

Excursió que visita la Serra de Collcardús, una petita carena a cavall dels municipis de Viladecavalls i Vacarisses (Vallès Occidental) que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana. La serra té un important valor ecològic i natural atès que se situa estratègicament entre les serres de l’Obac-Sant Llorenç a llevant i del Puigventós-Montserrat a ponent. 

La caminada us sorprendrà agradablement. Tot i estar envoltats per municipis amb alta densitat urbana i més d’una pedrera, la travessa discorre en bona part per corriols emboscats i ombrívols que recorren el vessant sud de la serra, visitant diferents turons des d’on podrem gaudir de bones perspectives de la comarca. A més a més de pujar el Turó del Ros, un cim catalogat a la llista dels 100 Cims de la FEEC, durant la travessa anirem trobant escampats pel recorregut diferents elements patrimonials destacables, com antics forns de calç, pedreres, pous, i coves i avencs que ens amenitzaran el recorregut, fent-lo ben distret. 

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida:  estació de Viladecavalls  R4   
  • Distància:  12,5  km
  • Durada:  4h (sense aturades)
  • Desnivell acumulat:   +/- 600 m 
  • Interès:  El Turó del Ros, un 100 Cims de la FEEC i els múltiples elements d’interès patrimonials que hi ha a la ruta.
  • Època: tot l’any.
  • Dificultat: constants pujades i baixades fan la ruta una trenca-cames. L’accés a la Cova de les Tres Boques requereix posar les mans per a superar una petita placa calcària. 

      

 

                                  MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                              PERFIL DE LA RUTA

MAPA ICGC

TRACK GPS A WIKILOC

barra_1200x6

SERRA DE COLLCARDÚS

“La Serra es troba situada al nord del terme municipal de Viladecavalls, limitada per la riera de Sant Jaume i la línia de ferrocarril a l’oest, el municipi de Vacarisses al nord (on hi ha la masia de Can Cardús, que dóna nom a la serra), la carretera C-58 a l’est i la urbanització de Can Corbera al sud. El cim més alt és el Cap del Ros, situat a 639 metres d’alçada. Els torrents que hi discorren són de tipus estacional, com són el del Trull, de Can Baiona, de Can Buixeres i de Can Corbera.

Hi són presents dos hàbitats d’interès comunitari (Directiva 92/43/CEE), representats per alzinars i carrascars, i per pinedes mediterrànies de pi blanc i pi pinyer. També hi ha un hàbitat d’interès prioritari, la lloreda, que es localitza als torrents, especialment al de Can Buixeres, i al Fondal dels llorers, prop de Can Margarit. De manera residual però molt destacada, trobem exemplars de trèmols (Populus tremula), prop del camí de l’alzinar. Les zones properes als torrents presenten un bosc de ribera residual.

Entre la fauna que hi trobem destaca la geneta (Genetta genetta), el porc senglar (Sus escrofa), la guineu (Vulpes vulpes), el toixó (Meles meles), la merla (Turdus merula), el rossinyol (Luscinia Megarynchos), l’àguila marcerenca (Circaetus gallicus), l’àguila cuabarrada ( Hieraaetus fasciatus), l’astor (Accipiter gentilis), el vidriol (Anguis fragilis), la serp verda (Malpolon monspessulanus), etc. Cal destacar que aquest espai és un connector ecològic entre el Parc Natural de Montserrat i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

A la serra de Coll Cardús també hi ha un nombre important d’elements patrimonials, entre els que destaquen la masia de Can Boada de les Parentes, la casa de Can Buixeres, els forns de calç, la Pedra Degollada, la Cova de les Pedres, el Forat del Vent i la Font de Can Margarit, entre molts d’altres.

L’any 2006 es va aprovar la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, en el qual s’incloïa la serra de Collcardús. Concretament, formava part de l’espai Montserrat-Roques Albes-riu Llobregat. Automàticament, els nous espais d’aquesta xarxa van passar a tenir la consideració de PEIN. La declaració d’aquest espai natural protegit es va fer amb la intenció d’establir un corredor que unís els parcs de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Així mateix, pel sector sud l’espai de Collcardús enllaça amb l’espai de Puigventós, propietat de la Fundació Territori i Paisatge, de Caixa Catalunya. Més recentment, l’ordenació urbanística de l’Ajuntament de Vacarisses ha establert també una zona de protecció al corredor entre els dos parcs naturals” (Text extret del web de Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

SENDERS

El Bosc Senderista de Collcardús és una ruta abalisada amb pintura groga i blava que recorre bona part d’aquest espai protegit. El sender té 4 diferents punts d’accés PAS (Punts d’Accés Senderista) així com 17 Fites de camí per a cadascun dels punts més rellevants de la ruta circular que recorre la serralada. El PAS 1 es troba al barri de Can Corbera. 

La caminada segueix la corona més externa dels senders marcats al mapa, tret del camí que creua el pla del Molinot. on agafem el corriol abalisat sobre el terreny amb pintura groga i blava.

Durant el circuit es fan visites opcionals (anada/tornada) a punts d’interès, com el Forn de Riscal o la Cova de les Tres Boques/Cova de les Pedres o fins i tot el mateix cim del Turó del Ros. Hi casos, com aquest darrer, on al final del recorregut opcional trobarem un cercle blau amb un punt groc a l’interior.

DIFICULTAT

Travessa fàcil de seguir gràcies a les marques de color groc i blau i als pals indicadors que trobarem a totes les cruïlles. És una ruta amb desnivell moderat però amb pujades i baixades que trenquen les cames. 

La caminada discorre per pistes i corriols ben fressats a excepció del que s’acosta a la Cova de les Tres Boques. Aquest corriol és estret, amb punts embardissat i incòmode per les pedres que ens pot obligar a utilitzar les mans de forma senzilla. L’accés final a la cova de les Tres Boques demana una grimpada més dreta per roca calcària sense massa punts de suport. Senzilla, però cal anar en compte si no s’hi està acostumat. L’accés a la cova està perfectament indicat amb marques de pintura vermella. Cal no perdre-les, sobretot a l’inici del camí, quan el corriol fa un gir a la dreta on és fàcil de perdre. Si anem bé, veurem les marques cada pocs metres. 

ELS TRENS

La travessa és circular. Comença i acaba a l’estació de Viladecavalls de la línia R4 de Rodalies de Catalunya.

Aquesta línia perimetral de ferrocarril té una longitud de 143 km i comunica Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès) amb Manresa (Bages) passant per Barcelona.

barra_1200x6

ITINERARI

(datum ETRS89)

0 km 0 min Estació de Viladecavalls (291 m) (gps 31T 413062 4601886)

Viladecavalls és un municipi del Vallès Occidental de 7.400 habitants. L’origen del nom apareix esmentat per primer cop al s. XI com a ‘villa de cavallis’ (també indistintament ‘villa equorum‘) possiblement en relació a la importància d’aquest animal en la vida agrícola.

El tren va arribar a Vacarisses l’any 1859 quan es va allargar la línia des de Terrassa fins a Manresa. L’estació es troba a Can Corbera, urbanització separada de la resta del municipi per les vies del tren i la C-16.

“Edifici [estació] aïllat constituït per dos cossos adossats que formen una “T”. El cos frontal és de planta rectangular, consta de dos nivells d’alçat i té la coberta a quatre vessants. L’altre cos és de planta quadrangular i de mateixes característiques que l’anterior. Les obertures estan emmarcades i decorades a la part superior amb rajola vidriada. L’edifici està rematat amb una cornisa composta. La façana principal té fixada una gran marquesina metàl·lica. Sobre la porta d’accés i en una façana lateral s’hi conserva l’antic cartell de “Viladecaballs”. (Font Patrimoni Diputació de Barcelona)

De l’estació sortim cap al nord (andana contrària a l’edifici de viatgers) per agafar el carrer Joan XXIII a la dreta (est) durant 200 metres, quan després d’un revolt a l’esquerra arribem a una esplanada de terra, un dels punts d’inici dels senders que recorren la Serra de Collcardús.

175 m  3 min Inici senders de Collcardús (291 m) (gps 31T 413200 4601927)

Deixem a l’esquerra la carretera que puja a Can Boixeres per agafar el Camí Vell a Vacarisses d’acord amb la direcció d’un pal indicador i una antiga fita de pedra que trobem al costat del camí. 

“[Camí Vell] Antic camí que anava des de Viladecavalls fins a Vacarisses. Comença a l’alçada de la urbanització de Can Corbera, seguint el Camí del Molinot. Després de creuar l’autovia i el torrent del Llor, segueix a través de la urbanització del Molinot en direcció a la masia de Can Cardús. Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

A partir d’aquest punt i fins el mateix cim del Turó del Ros seguirem sempre les marques grogues i blaves del Bosc Senderista de Collcardús. En alguns punts d’interès les marques són d’anada i tornada, com en el turó de les Bassotes o el mateix Turó del Ros. En aquests casos al final del sender trobarem un punt groc encerclat de blau, que indica que hem de tornar pel mateix camí d’accés.

El camí va en direcció nord enmig d’una pineda. El seguim durant 930 m (12/14 min) fins a trobar una cruïlla on escrita sobre una pedra hi ha una fletxa que marca a la dreta la direcció a la Font de Sant Miquel.

 1,2 km 20 min Font de Sant Miquel (354 m) (gps 31T 413365 4602709)

Per arribar a la font cal desviar-se aproximadament 130 m a la dreta (est) seguint una fletxa pintada en una roca per un camí en lleuger descens per arribar a la font de Sant Miquel. La font està arranjada amb un petit banc de pedra i una inscripció amb la data 1929. Tot i que la vam visitar en una primavera plujosa, no rajava aigua.

“Font que es troba situada a peu d’un camí del bosc de la Barromina. Està construïda amb un petit mur de pedra lligada amb morter, acabat de forma triangular. El brollador està format per una aixeta metàl·lica. Sobre d’aquest hi ha una llosa inscrita: ” Font de Sant Miquel / CONVIVE 97/ 1929″. L’aigua cau sobre un petit dipòsit circular de poca fondària. Al costat s’hi ha construït un petit banc per al repòs dels visitants.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

 1,7 km 30 min Fita 1: Inici sender de Tramuntana (392 m) (gps 31T 412996 4602770)

Arribem a la Fita de Camí 1, una cruïlla de camins molt a prop de la carretera d’accés a Can Buixeres. 

Abans de continuar la caminada, podem acostar-nos des d’aquí fins a la Pedra Degollada. És a 200 metres de distància seguint la pista asfaltada que puja a Can Boixeres. Si de la Pedra Degollada seguim la carretera 250 m més, arribarem al Forn Riscal fàcilment, tot i que deixarem de caminar pel bell camí que puja al turó de la Barromina.

“[Pedra Degollada] Formació natural de Pudina de quars que es troba situada a la part alta d’una pendent, a tocar del camí de Can Margarit. Es tracta de dos grans blocs superposats que donen com a resultat una figura peculiar. La pedra inferior és de forma arrodonida i de majors dimensions, acabada a la part superior en forma d’embut invertit. Sobre d’aquest s’hi sosté una altra pedra aplanada i de forma ovoïdal, que tapa l’anterior deixant un espai enmig. Sembla que la pedra superior faci equilibris per sostenir-se sobre l’altra.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

Una llegenda citada al llibre de Les Plantes de Viladecavalls d’Àngel M. Hernández explica que les tropes napoleòniques van voler destruir la Pedra, però els explosius van fallar gràcies a la resistència de la roca.

De la cruïlla girem a la dreta i seguim la pista només 65 m quan agafarem un corriol que s’endinsa en l’espès bosc per un bonic camí que passa a tocar de grans blocs de conglomerat. De pujada al turó de la Barrumina creuem un tram de roques de tonalitats marcadament vermelles corresponents a les fàscies de roques del Triàsic inferior (Buntsandstein).

2,1 km 40 min Fita 2 : Turó de la Barrumina (468 m) (gps 31T 413119 4602954)

Turó rocallós des d’on es tenen bones vistes cap a Sant Llorenç. El corriol baixa amb ganes creuant de nou un tram de sorra rogenca entre un espès bosc mediterrani, acostant-se a la carretera que puja a Can Boixeres abans d’arribar a la cruïlla de pistes que dóna accés al forn Riscal.

2,6 km  45 min Encreuament (412 m) (gps 31T 412897 4603192)

Gran esplanada a tocar de la carretera (pal indicador) que puja a Can Boixeres d’on surten dues pistes cap al nord-est. Hem de prendre la de més a la dreta per acostar-nos al Forn Riscal.

2,7 km  46 min Fita 3: Forn Riscal (411 m) (gps 31T 412927 4603226)

El Forn Riscal el trobarem a l’esquerra del camí. Les restes es troben mig engolides per la vegetació, però encara podrem descobrir clarament les cambres utilitzades per a cremar la roca calcària portada de la pedrera de Joan Purull per a produir calç viva. El forn necessitava força combustible per cremar durant 10-15 dies i assolir els 800-1000º de temperatura, raó per la qual es construïen enmig del bosc i prop de la pedrera. Tot el procés d’una fornada podia prendre un mes de feina, tasca que desenvolupaven els calciners. 

“[Forn Riscal] Gran forn tradicional de calç [s. XIX] que es troba situat al marge d’un camí, en una zona boscosa. La part frontal consta d’una estructura que presenta dues boques ceràmiques en arc de mig punt. Per aquestes obertures s’hi afegia la llenya per tal de coure les pedres que es dipositaven als dipòsits. Aquests dos, situats a la part superior, són de planta circular i es troben excavats directament al terra. Al voltant dels forns s’hi conserven estructures en estat ruïnós que constituïen dependències annexes. Tot el conjunt es troba cobert de vegetació. (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

A tocar del Forn Riscal, però a la part nord del camí hi ha un segon forn de calç, el de Can Margarit II. El Forn de Can Margarit I és a 200 m del Forn Riscal seguint el camí al nord-est.

“[Forn de Can Margarit II] Forn tradicional de calç que es troba al marge del camí sobre el Forn Riscal. És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, tot i que encara se’n conserva parcialment la boca. Aquesta té forma apuntada i s’obre en una paret feta de pedra de la zona lligada amb fang. A l’interior del forn hi creix un pi.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

3 km  min 50 Fita 4: pedrera de Joan Purull (458 m) (gps 31T 413033 4603420)

De nou a la cruïlla anterior, anem en direcció al turó de les Guixeres (pal indicador). A un costat del camí veurem les restes del Forn de calç de Can Margarit II. La Fita 4 Pedrera de Joan Purull la trobarem a la cruïlla d’accés a la pedrera. És interessant de seguir uns metres el corriol  per apropar-nos fins a la mateixa pedrera, d’on s’extreia la roca calcària per a la producció de calç del proper forn Riscal. De la pedrera tindrem una bona panoràmica del Turó de la Barrumina.

“Pedrera de roca calcària que es localitza sota el Turó de les Bassotes [s. XVIII-XIX]. Es tracta d’una zona de marcat pendent ascendent, on són visibles masses compactes amb grans plaques de pedra. Algunes parts presenten talls, senyals inequívocs de l’activitat extractiva que s’hi desenvolupà en temps passats.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

De camí al Turó de les Bassotes tindrem vistes cap al Turó del Ros, així com de Can Boixeres mig tapat per la vegetació.

3,7 km 1h min Fita 5: Turó de les Bassotes (537 m) (gps 31T 412773 4603408)

De forma opcional (pal indicador), podem accedir al cim del Turó de les Bassotes per un emboscat camí d’anada i tornada que s’enfila fins al turó, un cim que alhora esdevé un excel·lent mirador amb vistes vers al sud. D’aquí tindrem bones panoràmiques de Can Boixeres, una esvelta casa senyorial de principis del s. XX de la que en destaca una torre mirador acabada amb un sostre a quatre aigües. Actualment la casa acull bodes i celebracions sota la marca comercial de Sant Lluís de Ristol Restaurants.

De nou a la cruïlla amb el Turó de les Guixeres, seguim el corriol que va per un bonic alzinar emboscat i humit. Al cap de pocs metres surt a l’esquerra un altre camí d’anada i tornada marcat amb pintura que ens porta fins a un petit turó dominat per un parell de pessebres, als qual cal sumar-hi un més que trobarem a la dreta del camí 150 m abans del turó.

4,4 km 1h 15 min Fita 6: Turó de les Guixeres (573 m) (gps 31T 412360 4603666)

Si no fos perquè trobem la Fita7 que ens marca el cim del Turó de les Guixeres, hi passaríem de llarg.  Durant aquest tram tindrem per primer cop visió vers al nord, tot carenejant per un camí que ens permet observar Vacarisses, la Serra de l’Obac i Sant Llorenç.

4,9 km 1h 20min Fita 7: Coll de Can Margarit (525 m) (gps 31T 411938 4603786)

El corriol desemboca en una ampla pista que puja des del coll de Collcardús (carretera C-58). Aquí es troba el PAS3, un dels quatre accessos senderistes a la serra. 

De seguida, però, prenem un corriol a l’oest (Fita7 Coll de Can Margarit) que ens portarà a pujar entre un interessant alzinar amb falgueres i molsa que puja amb ganes fins al següent turó de la ruta.

5,4 km 1h 30min Fita 8: Turó dels Quatre Termes (634 m) (gps 31T 411578 4603533)

Som al segon cim més alt de la Serra de Collcardús, només 5 m per sota del Turó del Ros. Tot i ser un cim prou marcat, sabrem que som al cim gràcies a la Fita 8.

5,7 km 1h 35min Fita 9: Camí al Ros (597 m) (gps 31T 411328 4603409)

Arribem a un replà on l’alzinar s’ha esclarissat. D’aquest punt baixa una pista cap al Clot del Llorer seguint el sender abalisat amb pintura groga i blava que anem seguim. Nosaltres, però, abandonarem el recorregut aquí. Tot i així, les marques encara ens acompanyaran fins al Turó del Ros.

5,9 km  1h 45min Turó del Ros (639 m) (gps 31T 411130 4603290)

 Assolim el punt més alt de la serra a l’indret paradoxalment menys interessant de la ruta. Tot i que el cim està inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, unes antenes de telefonia contaminen visualment el paisatge. Tot i així, del cim estant podem gaudir de vastes panoràmiques del Vallès Occidental.

Si seguim des del cim la carena 150 m més cap a ponent arribarem al Forat del Vent, un avenc calcari de prop de 5 metres de fondària on per entrar-hi cal material tècnic específic (utm 31 T 411055 4603212).

Reprenem la ruta tot abandonant definitivament les marques de pintura groga i blava que hem seguit tota l’estona per prendre de baixada la pista d’accés a les instal·lacions de telefonia. La seguim pel vessant nord tot deixant primer un trencall a mà dreta que va directament a la Fita 9 Camí del Ros i després una altre a mà esquerra, un accés tancat a la Pedrera del Mimó.  

6 km 1h50min Avenc del Vent  (610 m) (gps 31T 411058 4603214)

De l’esplanada del Turó del Ros surt un corriol carener (marques de pintura blava) que ens portarà per un corriol enmig de la vegetació cap a ponent fins el Forat del Vent.

“Prop del cim del turó d’en Ros hi ha un forat obert a la roca, formant un avenc. És força estret i té forma cilíndrica, amb una caiguda vertical d’uns 4 metres i mig. En ocasions climatològiques puntuals, l’aire que hi circula és expulsat pel forat, movent així la vegetació que l’envolta.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

6,4 km 2h Can Ros (601 m) (gps 31T 411310 4603344)

Desfem el camí. Cal passar de nou pel turó del Ros i continuar pel corriol d’accés. Però pocs metres abans d’arribar de nou a la ‘Fita 9 : Camí al Ros’, ens apartarem del camí una cinquantena de metres al sud, per un accés no indicat, per acostar-nos fins a les ruïnes de l’antic mas de Can Ros.

“Masia en estat ruïnós de la qual només se’n conserven els fonaments, prenent una alçada màxima d’un metre i mig. Són visibles els murs perimetrals i alguns dels interiors, tot força cobert de vegetació. Són fets de pedra de la zona lligada amb morter de calç, tot i que algunes parts són fetes de pedra seca. També es coneix amb el nom de Casa Torras.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

Al llibre de Les Plantes de Viladecavalls d’Àngel M. Hernández apareix citada la llegenda que diu que quan les colles feien sortides al Forat del Vent,  els fadrins feien acostar les noies al forat, per tal que se’ls pugessin les faldilles. 

De nou, ara sí, a la cruïlla de la Fita 9, agafem el camí carreter que baixa al sud zigzaguejant pendent avall entre terreny dominat per terra vermella del Triàsic mitjà (Muschelkalk). 

6,8 km 2h10min Cruïlla accés Cova Tres Boques (507 m) (gps 31T 411438 4603226)

Només unes fites a tocar del camí n’indiquen l’accés. Cal seguir unes marques de pintura vermella que ens portaran fins a la mateixa cova. Cal estar atents a seguir-les en tot moment, atès que és fàcil de perdre-les, sobretot al principi quan hi ha tendència a continuar recte enlloc d’agafar el corriol correcte que va més a la dreta. 

L’accés final a la cova (fletxa vermella) es fa ‘grimpant’ per una placa de roca calcària sense massa punts de suport. No és difícil, però cal estar-hi atents.

7 km 2h25min Cova de les Tres Boques-Tres Pedres (557 m) (gps 31T 411214 4603199)

També anomenada Cova de les Pedres, en el seu interior es van descobrir restes arqueològiques.

“El jaciment es va localitzar en una petita cavitat situada sota el turó del Ros, de 12 metres de recorregut en fort pendent descendent. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, s’hi va trobar molta quantitat d’indústria lítica, formada per peces de penjolls cilíndriques, puntes de sageta de sílex, ganivets de sílex, plaqueta de sílex lacustre amb retoc bifacial i làmines de sílex gris de secció trapezoïdal. Entre la ceràmica trobada, trobem carenats, cordons llisos i nanses de llengüeta. Entre els objectes que formaven part de l’aixovar i ornamentació, trobem dos cercles metàl·lics i denes de penjoll, de fluorita, de petxina i de talc. Cal destacar especialment la localització d’una punta de sageta d’os amb aletes i peduncle, així com ossos i fragments de crani humà. Per les característiques de la troballa, sembla tractar-se d’una cova sepulcral del període Calcolític (-2200 / -1800).” (Font Patrimoni Diputació de Barcelona)

7,6 km 2h45min Solell de Can Margarit (480 m) (gps 31T 411653 4603179)

Àmplia cruïlla de camins amb pal indicador. Cap a l’est un camí puja cap al coll de Can Margarit (PAS02) per dirigir-se fins al coll de Collcardús (GR-96). Un segon camí, al sud del primer, va fins al Fondal dels Llorers i Can Margarit seguint marques grogues i blaves. Nosaltres hem d’anar en direcció sud-oest per l’ampli camí carreter durant 5 minuts (350 m), quan trobarem a mà esquerra el trencall que baixa al molí de vent i al safareig de Can Boada.

8,1 km 2h50min  Molí de Vent i Safareig  (424 m) (gps 31T 411440 4602937)

Cal estar atents a no passar de llarg el trencall que baixa cap al  Molí d’aigua i al safareig de Can Boada. És un camí més estret i emboscat entre alzines i pins, força ombrívol. 

“Els molins aiguaders es construïen en l’àmbit rural per extreure aigua del subsòl aprofitant la força del vent. Aquest molí està situat dins la finca de Can Boada, prop d’una zona que havia estat conreada, pel que hem de pensar que tenia com a finalitat el seu rec. La proximitat de la serra d’en Ros, una zona força ventada, garantia l’abastiment d’aigua de la finca pràcticament tot l’any. No obstant, l’aparició de nous mecanismes més eficients va acabar produint-ne l’abandonament.

Consta d’una torre metàl·lica de forma troncocònica fixada sobre una estructura d’obra. Aquesta està rematada per una roda metàl·lica de vuit antenes i un penell que permetia orientar-lo cap al vent. No es conserven les pales, però per les seves característiques hem de suposar que eren fetes de roba o fusta. Al costat de l’estructura hi ha caseta de planta quadrangular d’obra, que podria albergar una bomba d’aspiració que captava l’aigua subterrània. Uns quants metres per sota d’aquesta cota, encastada al terreny, hi ha una estructura amb porta que podria correspondre’s amb l’entrada d’una mina d’aigua. Es troba envoltada de pins de certa alçada, que fan que gairebé no sigui visible.”

Uns metres sota el molí baixant pel camí emboscat arribem al safareig, situat en una zona coneguda com els Horts de Can Boada. 

Safareig situat en un camp al nord de la masia de Can Boada de les Parentes, on antigament hi havia una font que suposem que l’omplia. És quadrangular i conserva les pedres verticals que s’utilitzaven per picar i rentar la bugada. A l’interior i al voltant hi creix vegetació. Uns quants metres més amunt, hi ha un molí eòlic antic, que presumiblement extreia aigua d’un pou. Desconeixem si aquesta es trobava canalitzada per proveir la casa o bé si omplia les basses. Davant del safareig hi ha una bassa de majors dimensions, coberta de bardisses.

Només ens acostarem fins al safareig, tot i que aquest camí baixa fins a la masia de Can Boada de les Parentes seguint un camí secundari. Si no volem visitar el Forn de Can Boada, podem tallar camí per aquí. 

8,4 km 3h Forn de Can Boada. Fita 10 (425 m) (gps 31T 411254 4602970)

De nou al camí principal un cop visitat el safareig, només cal seguir l’ampli camí principal durant 4 minuts (250 m) fins a trobar, a tocar del camí, el Forn de Can Boada (Fita 10).

Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l’època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l’arquitectura tradicional, especialment en l’arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d’on la pedra s’extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s’emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar el seu emplenament. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L’existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix un bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona.

Forn tradicional de calç que es troba al marge d’un camí. És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra. La part on hi havia la boca presenta un forat irregular. A l’interior del forn hi creix una figuera. Si seguim aquest camí en direcció a la masia de Can Margarit, a mà dreta trobem el que semblen les restes d’un altre forn de calç. Aquest es troba en molt mal estat i només se n’insinua la planta circular.” (Font Patrimoni Diputació de Barcelona)

8,8 km 3h05min Fita 11 (375 m) (gps 31T 411081 4602644)

Cruïlla entre el camí per on veníem de Can Margarit i el de Can Boada, que prendrem tombant a l’esquerra, un camí ample, entre un bosc de pins blancs i que ens portarà en pocs minuts fins a Can Boada. 

9,5 km  3h15min Can Boada de les Parentes (383 m) (gps 31T 411600 4602753)

El camí passa a tocar del mas de Can Boada. 

“Masia de planta irregular que es composa de tres cossos diferenciats. El cos central té dues crugies i consta de soterrani, planta baixa i pis. Té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Està oberta amb un portal d’arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra de pedra carejada. A tramuntana hi ha adossat el segon cos, de planta baixa i pis amb la coberta a una sola vessant. Hem de destacar d’aquest, un portal d’arc de mig punt adovellat que es troba alçat respecte el nivell actual del sol. Sobre seu hi ha un finestral de pedra carejada amb tronera a la part inferior. També cal destacar de la façana posterior d’aquest cos una claustra circular estrellada amb roseta central. Una filera de rajola ceràmica vidriada afegida amb posterioritat ressegueix aquest cos a l’alçada del forjat del primer pis. El tercer cos està construït en una cota inferior, consta de planta baixa i pis i també té la coberta a una sola vessant. Al primer pis de la façana posterior trobem un finestral d’arc pla amb guardapols recolzat en mènsules decorades amb cares humanes. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajoles ceràmiques pintades amb dents de llop. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter i de carreus escairats de mitjanes dimensions a les cantonades. Conserva les restes de l’arrebossat original de calç. En el mur de contenció del pati frontal hi ha una llinda amb la inscripció “1706 JOSEP BVAUDAS”, que respon a la data d’una ampliació i que originalment devia trobar-se sobre una obertura de la casa. Al voltant de la façana posterior hi ha diverses corts i coberts agrícoles, entre els quals destaca el que presenta un arc de pedra tapiat.

El nom de Parent està documentat a la zona des del segle XIII. Poc després, aquest mateix segle, es documenta el mas Boada, propietat de Marquesa de Boada. Per la data que es conserva, va ser reformada o ampliada a principi del segle XVIII. En època contemporània va rebre temporalment el nom de Masia Castany, tal i com consta en una fita de l’entrada de la finca.” (Font Patrimoni de la Diputació)

Uns metres abans d’arribar a la cruïlla (Fita 14), al nord del camí i sobre el talús, hi ha les restes del que sembla una antiga cabana de pedra en sec.

9,9 km 3h25min Fita 14  (421 m) (gps 31T 411944 4602841)

Cruïlla de camins situada en una petita collada al nord del turó de la Figuera (424 m), indret on a un costat del camí hi ha una fita de pedra de Can Boada i on reprenem els senyals de pintura groga i blava que baixen des de Can Margarit i el Fondal dels Llorers. Els seguim per continuar en direcció sud-est perdent alçada entre pinedes fins a creuar el torrent de Can Boixeres i fer cap a la urbanització de Can Corbera.

11,7 km 3h50min Pas 1: urbanització Can Corbera (320 m) (gps 31T 412715 4602359)

Punt d’accés senderista a la serra a l’alçada de la urbanització de Can Corbera, construïda en terrenys del mas de Can Corbera. Per arribar a l’estació caldrà seguir els carrers de Sant Isidre, Camí de Can Boixeres i Montserrat (escales).

12,5 km 4h Estació de Viladecavalls (291 m) (gps 31T 413062 4601886)

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Aportació històrica a les cases de pagès de Viladecavalls. 
    Ballbè i Boada, Miquel. Edit. Ajuntament de Viladecavalls (1995)
  • Camins vells de Viladecavalls. Juan Luis del Campo Capilla. Edit. Ajuntament de Viladecavalls (1994)

CARTOGRAFIA

  • Mapa Topogràfic  1.25.000 Espais Naturals Montserrat. Ed. ICGC (2015)

WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

ALTRES

barra_1200x6

Anuncis