188. Integral nord a la Serra de Mont-roig per la Pala Alta, l’Extrem i la Cova del Tabac des de Vilanova de la Sal 23 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Icone mapa

Mapa ruta

Ruta PDF

Fotos

360 Mont-roig

Tren dels llacs

Tren dels llacs

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

Espectacular ruta circular que recorre completament la carena de la Serra de Mont-roig des de l’estació de tren de Vilanova de la Sal tot visitant bona part dels al·licients que s’hi amaguen, entre els quals destaquem les ruïnes de Santa Margarida de Privà, la Pala Alta (100 Cims) i la Cova del Tabac.

La Serra de Mont-roig, inclosa a l’espai natural protegit de l’Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, s’aixeca al nord de la comarca de la Noguera a cavall dels municipis de Camarasa i de Les Avellanes i Santa Linya. Geològicament forma part de les Serres Marginals, un conjunt de muntanyes de relleus modestos formades pel plegament d’un mantell de corriment desplaçat al sud durant l’aixecament dels Pirineus. Formades per roques calcàries, conglomerats i gresos, representen el punt de transició entre la Conca de l’Ebre i les primeres unitats prepirinenques. El seu punt més elevat és la Punta Alta, un cim de 950 metres d’altura inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC de les muntanyes més significatives de la geografia catalana.

L’excursió té el seu punt d’inici i final a l’estació de tren de Vilanova de la Sal, una de les disset que té la línia fèrria Lleida-La Pobla de Segur i separada del nucli urbà per set quilòmetres d’estreta carretera. El tren representa, per tant, un mitjà de transport idoni per accedir i conèixer aquesta part del territori. La serra, s’erigeix com l’escull més important del ferrocarril i només la supera gràcies al túnel de Coll de Porte, el més llarg del seu recorregut, de 3.495 metres de longitud.

Durant la travessa recorrerem panoràmics camins careners, visitarem velles ermites, ens endinsarem en coves, assolirem cims amb vistes de vol d’ocell i coneixerem escenaris de la Guerra Civil gràcies a una formidable travessa circular que recorre completament la carena de la serra. Tancarem el cercle seguint el Camí de les Feixes, un frondós corriol que recorre l’obaga de la serra entre la seva cara nord i el pantà de Camarasa. D’especial interès és la Cova del Tabac, una cavitat amb pintures rupestres a la que ens podrem endinsar fàcilment fins al final.

Ens dirigirem fins a l’estació de Vilanova del Camí pel Camí de les Feixes, un corriol que va a tocar del pantà de Camarasa pel vessant nord de la Serra de Mont-roig, frondós, i amb increïbles vistes del pantà al fons.

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida/arribada: Vilanova de la Sal (Tren dels Llacs)
  • Distància:  22,8 km
  • Durada:  6h  (sense aturades)
  • Desnivell acumulat:   +/- 1.330 m
  • Interès:  les vistes des de la Pala Alta (100 Cims), les ruïnes de Sta. Margarida de Privà i la Cova del Tabac, una cavitat on podrem endinsar-nos-hi fàcilment amb l’ajuda d’una llanterna.
  • Època: tot l’any.
  • Dificultat:  cap dificultat tècnica però amb fort desnivell acumulat. Alguns camins poden resultar aeris, però sense perill. Petits passos equipats d’accés a la cova del Tabac.

          

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

  • Ruta ST56l’estació de Sant Llorenç de Montgai és també l’inici de la travessa circular que recorre des del sud part de la carena de la Serra de Mont-roig. Ambdues rutes coincideixen entre l’ermita de la Mare de Déu de Montalegre i el Portell de l’Extrem.
  • Ruta ST171: travessa entre Sant Llorenç de Montgai i Vilanova de la Sal. Coincideix des del cim de la Punta de l’Extrem fins a l’estació de Vilanova de la Sal.

 

                                      MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                      TRACK GPS WIKILOC

MAPA TOPO DE LA RUTA

TRACK GPS A WIKILOC

barra_1200x6

DIFICULTAT

El camí no té dificultats tècniques, només parar atenció al camí carener a no apropar-se als estimballs. Hem d´estar alertes a la pujada a la carena, donat que hi ha diverses cruïlles de camins on hem d´estar alerta. El camí carener comença a l’Ermita de la Mare de Déu de Montalegre on a partir del qual només caldrà seguir el corriol sense pèrdua que busca els cims de la carena o el vessant nord (més suau) de la serra. La baixada no té pèrdua, seguint en sentit contrari els diversos cartells indicadors que duen al refugi lliure (sense aigua) del Pletiu de l’Extrem.

En tot el recorregut no trobarem cap marca de sender, ni de GR, ni PR ni de SL. Només trobarem alguns cartells indicadors de fusta que marquen la direcció al refugi de Pletiu de l´Extrem, sentit contrari al que nosaltres portem.

TREN LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR (consultar horaris)

Des de l’any 2016 la freqüència de pas dels trens de la línia Lleida-La Pobla de Segur ha augmentat considerablement. Si fins llavors només hi havia un tren per sentit, des d’aquest any, amb la incorporació de noves unitats dièsel de la Sèrie 331, aquesta ha augmentat a 4 trens per sentit fins a La Pobla de Segur.

Aquesta clara millora en el servei implica que si volem podem fer l’excursió en un sol dia des de Lleida, ciutat on podrem connectar amb els trens regionals o d’alta velocitat fins a la nostra destinació de sortida.

La línia Lleida-La Pobla de Segur també s’explota turísticament amb el nom de El Tren dels Llacs, un servei que només funciona alguns caps de setmana entre els mesos d’abril a octubre. El tren està composat per locomotores dels models 10817 i 10820 dièsel construïdes l’any 1968 i per quatre cotxes d’època de la sèrie 6000, un cotxe cafeteria i un furgó postal.  El preu d’aquest viatge per a adults és de 30 € (a/t).

Si volem passar el cap de setmana a la zona un cop feta la ruta,  tenim l’opció de poder dormir a l’alberg La Cova o al càmping a Sant Llorenç de Montgai o bé utilitzar el refugi lliure del Pletiu de l’Extrem, dalt de la carena del Mont-roig. És un refugi lliure en bones condicions, amb bancs i taula, sense matalassos ni aigua a l’exterior. Hi ha un dipòsit que teòricament recull aigua de la pluja i un broll, però tot plegat sembla estar inutilitzat a finals del 2013. Si penseu utilitzar-lo, assegureu-vos que està obert i en servei.

barra_1200x6

PANTÀ DE CAMARASA

RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km  oh  Estació de Vilanova de la Sal (345 m) (gps 31T 320070 4642293)

L’estació duu el nom de Vilanova de la Sal, entitat de població de prop de 100 hab. (2017) del municipi de Les Avellanes i Santa Linya (Noguera). L’estació va entrar en servei l’any 1949 quan es va obrir el tram entre Balaguer i Cellers-Llimiana. La parada és facultativa. Per demanar parada cal prémer el botó dalt del tren. També cal fer-ho per a sol·licitar-la mentre espereu el tren, prement el botó que trobareu en una columna situada a l’andana.

La ruta comença seguint la carretera a Vilanova de la Sal durant 40 minuts per anar a trobar el Camí de Santa Margarida, que ens donarà accés a la serra.

2,5 km 35 min Agafem Camí de Sta. Margarida (442 m) (gps 31T 318304 4641147)

Abandonem l’asfalt i prenem el Camí de Santa Margarida, una pista de terra que s’enfila enmig d’una roureda per llevant de la Serra de Santa Margarida, un primer contrafort de la de Mont-roig. Al cap de 15-20 minuts d’agafar el camí arribarem a l’esplanada on hi ha el corriol d’accés a les ruïnes de Santa Maria de Privà.

3,9 km 1h  Santa Maria de Privà (528 m) (gps 31T 318034 4640592)

Si volem accedir a les ruïnes del castell i l’ermita cal separar-nos uns metres de la ruta principal seguint un corriol pedregós. En primer lloc trobarem les restes de l’antic assentament del s. XII de Santa Maria de Privà, població que va créixer a redós de l’antic castell de Privà.

Del poblat només són visibles uns quants  fonaments mig colgats per la vegetació i, del castell, alguns trams de murs a l’oest del turó. Durant el s. XIV l’antic assentament es va anar despoblant quan es traslladà on ara trobem l’actual poble de Vilanova de la Sal buscant terres més senzilles de conrear. Més imponents són les ruïnes de l’església de Santa Margarida, d’estil romànic de transició al gòtic. La nau, parcialment ensorrada, és de volta de canó apuntada i encara conserva l’escala de cargol que pujava al campanar. La porta de l’evangeli, ja d’estil gòtic, està formada per quatre arcs decorats on es poden observar diversos gravats i inscripcions, com ara escuts d’armes i dibuixos com el d’un ocell o una papallona entre d’altres. Així mateix podem buscar gravades als carreus de l’església, alguna de les tretze marques diferents que els picapedrers hi van deixar.

Reprenem la ruta seguint el Camí de Santa Margarida tot vorejant camps d’ametllers i conreus de cereals. Cal estar atents a tombar a l’esquerra en veure una casa amb murs arrebossats amb fang. Caminem entre els ametllers en direcció est a fi d’agafar un corriol emboscat al final del camp que en durà ara vers el sud fins a la Font de les Fontanelles.

5,4 km 1h20min  Font i roure de Fontanelles (560 m) (gps 31T 318454 4639459)

La font és la més important de Vilanova i on hi creix un bell exemplar centenari de roure de fulla petita (Quercus faginea).

“Tot i el seu nom, Fontanelles (que significa font petita o fontinyol), ha estat una font important per al poble de Vilanova de la Sal. De fet, ha estat la font més important del poble i de la zona a causa de la seva abundor i la qualitat de les seves aigües, que recullen bona part de les aigües que s’infiltren al sòl de la Serralada de Mont-roig.

Es té constància que els veïns del despoblat de Privà (situat a menys d’1,5 km) i, posteriorment, de Vilanova de la Sal es venien a proveir d’aigua amb els seus càntirs i cubells.

Aquest majestuós arbre [roure de Fontanelles] que dóna ombra a la font és un roure de fulla petita o valencià (quercus faginea) possiblement un dels més grans de la comarca. Les seves dimensions actuals (2010) són:

Diàmetre del seu tronc  130 centímetres

Alçada 17 metres

Se’n desconeix l’origen (natural o de plantació) i l’edat. No obstant això, tenint en compte el creixement d’aquesta espècie, pot afirmar-se que és un arbre centenari.” (Font:plafó informatiu situat a la font)

Des de la font iniciem el tram més llarg d’ascens de tota la travessa, el que ens portarà fins a l’ermita de Montalegre per un corriol que puja per ponent de la serra entre garrigues i carrascars.

8 km  2h30min  Ermita de la Mare de Déu de Montalegre (868 m) (gps 31T 319551 4640268)

La gràcia de l’ermita és la seva posició, encimbellada al capdamunt de la cinglera de Mont-roig. Dins hi ha una una imatge de la Mare de Déu de Montalegre que amaga una curiosa història al seu voltant i del pastoret que l’acompanyava.

Les dues figures foren amagades l´any 1936 en plena guerra civil.  En acabar el conflicte  la Verge fou recuperada però l’habitant de Vilanova de la Sal que s’encarregà d’amagar el pastoret morí durant aquests anys, quedant la seva localització desconeguda.  S’han fet diverses cerques per trobar-lo, però encara no ha aparegut. Cada 1 de maig s’hi celebra una romeria i un aplec cada tercer diumenge de setembre.

Des de la part posterior de l’ermita, a tocar d’una torre de telecomunicacions, surt un corriol que careneja entre petits arbres de carrasca pel vessant nord de la serra fins que en 20 minuts trepitgem el cim de la Pala Alta.

9,2 km 3h Pala Alta (950 m) (gps 31T 320518 4640527)

Cota màxima de la Serra de Mont-roig. Al cim hi trobem un vèrtex geodèsic i una caseta metàl·lica. Des d’aquí podrem gaudir d’unes vistes panoràmiques d’extrema bellesa. Al nord el pantà de Camarasa amb les parets del Coscoll caient sobre l’aigua amb el Montsec al fons. Cap al sud, i si les boires hivernals ens ho permeten, podrem veure el pantà de Sant Llorenç i el Castell de Sant Llorenç.

Seguim l’excursió pel corriol carener per anar a buscar el coll de Porta a través d’una forta baixada  en aproximadament 20 minuts.

10 km 3h20min Coll de Porta (814 m) (gps 31T 321269 4640606)

Fins aquest coll es pot accedir en vehicle per una pista que surt de Vilanova de la Sal.  Des de l´esplanada del coll agafem un corriol que puja molt dret i que ens farà suar de valent fins el proper cim de La Pala del Coll de Porta (892 m).

 

10,2 km  3h25min Pala del Coll de Porta (892 m) (gps 31 T321447 4640580)

Del cim el  corriol torna a baixar seguint a tocar dels cingles de forma més suau que no pas a la pujada.  La serra en aquest punt gira una mica al sud, fet que fa que  des d’aquesta part del recorregut puguem veure íntegrament l´espectacular serra de Mont-roig darrere les nostres passes. En primer terme veiem el cim de La Pala del Coll de Porta, després la Pala Alta i l’ermita de la Mare de Déu de Montalegre a l’extrem occidental de la serra. Cap al nord la panoràmica també impressiona, amb el pantà de Camarasa,  el Montsec i el Pirineu al fons.

El camí fa petites pujades i baixades seguint la carena de la serra entre boscos de carrasca fins que trobem una cruïlla, som al Portell.

12,4 km 4h El Portell (Refugi Pletiu de l’Extrem) (752 m) (gps 31T 323332 4640563)

Cruïlla de camins. Cap al sud davalla fins al coll d’Orenga per un esplèndid sender que baixa sota les parets anomenades ‘Pilar sin Brillo’. També aquí finalitza el Camí de les Altures, la pista que puja des de Vilanova de la Sal i que hem creuat al coll de Porta. Nosaltres, però, anem uns metres al nord fins al refugi del Pletiu de l’Extrem o del Xut, una cabana forestal que es va adequar el 2009 com a refugi lliure. S’hi van fer obres per a crear una petita bassa d’aigua de pluja i es va fer una font però no confieu a trobar-hi aigua. Pot ser un recurs per dividir la travessa en dues còmodes jornades.

Reprenem el camí que va enlairat sobre les parets de Camarasa i del Tabac, dos cingles que acullen les rutes d’escalada més exigents de la serra i des d’on tenim excel·lents vistes cap al Congost de Camarasa i la muntanya de Mu, situada a l’altre marge del riu Segre. 

En una lleugera collada deixem el camí principal (fites de pedra) per seguir un corriol a la dreta que puja per un camí incòmode i embardissat amb garrics fins pràcticament arribar al caire del cingles del vessant nord abans d’assolir el cim del Mont-roig. 

13,7 km 4h20min Mont-roig  (714 m) (gps 31T 324043 4641186)

El Mont-roig és el cim més oriental de la carena de Mont-roig i  està separat de la resta de cims de la carena, fet que ens permet gaudir d’una de les millors panoràmiques de tota la serra.  Podeu consultar una panoràmica 360º del Mont-roig aquí.

En primer terme veiem el pantà de Camarasa amb el cingles de la Rendisclera de la Maçana i l’espectacular Congost de Mu, tall obert pel Segre de camí a l’aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa.

Entre moltes muntanyes, podrem distingir el Tossal de Mirapallars (Montsec de Rúbies) i Sant Alís (Montsec d’Ares), entre els quals, si el dia és clar, arribarem a veure les muntanyes de la Vall Fosca, com el Pic de Peguera, Montsent de Pallars, la Pica de Cerví, Mussoles o el Tossal de la Costa. 

Uns metres abans del cim, just al caire del cingle de llevant (compte amb les persones que tinguin vertigen) hi ha les restes d’un búnquer de la Guerra Civil. Les batalles durant l’any 1938 van ser molt dures en aquesta zona atesa la presència de la presa de Camarasa, punt estratègic per dominar tant les crescudes dels rius per utilitzar-les en contra de l’enemic, com per dominar la producció elèctrica de la central hidroelèctrica. La muntanya de Mont-roig va estar ocupada pel bàndol nacional, mentre que el Tossal del Sant Jordi, a l’altra banda del congost, era on se situaven les tropes republicanes.

Del cim del Mont-roig desfem el camí fins a la collada anterior per prendre ara un camí al nord que baixa entre brolles calcícoles de romaní típiques dels vessants assolellats. 

14,2 km 4h25min Pas del Sastre  (629 m) (gps 31T 323763 4641221)

Àmplia i poc marcada collada que supera fàcilment els cingles que baixen pel vessant nord del Mont-roig. En aquest punt ens endinsem en la cara nord de la serralada.  Deixem enrere la vegetació baixa per entrar en el bosc de roure i pins.

14,3 km 4h27min Cova-avenc del Pas del Sastre  (655 m) (gps 31T 323888 4641198)

Pocs metres després de tombar el pas del Sastre un corriol puja lleugerament entre exuberant vegetació fins a la cova del Pas del Sastre. La cavitat no té una definició clara. Tant la podríem veure com una gran balma, com una petita cova o bé com un avenc esfondrat. Té una mica de cada. Es creu que podria haver connectat amb la Cova del Tabac. Si ens fixem en el croquis de la Cova del Tabac, aquest connectaria amb la del Pas del Sastre si no fos per l’esfondrament que hi ha al final d’aquesta cavitat.

Des de la cova el camí baixa amb ganes entre pinedes i rouredes per l’obaga de la serra fins que assolim una cruïlla de camins. Som al camí d’accés a la Cova del Tabac des de la presa de Camarasa.

15,4 km 4h50min Camí de Camarasa  (470 m) (gps 31T 324456 4641515)

La cruïlla que hem assolit és el camí normal que des de la presa de Camarasa es dirigeix a la Cova del Tabac. L’excursió passant per la Pala Alta i l’Extrem és prou interessant per sí mateixa, però si la completem amb la visita a la Cova del Tabac obtindrem una travessa més que completa. Paga la pena allargar una mica la ruta per gaudir d’una cavitat com aquesta, un dels màxims i més concorreguts al·licients de la serra.

ATENCIÓ

L’accés a la Cova del Tabac és opcional. Implica fer un total de 3,8 quilòmetres de recorregut, aproximadament 1 hora total de caminada, més el temps de visita a la cova. Cal tenir en compte aquest factor a l’hora d’acostar-nos-hi. Si anem curts de temps, millor evitar la visita.

De la bifurcació de camins seguirem al sud un senderó que recorre la Feixa, una terrassa herbada que va sota els Cingles del Tabac i sobre l’espadat del Sòcol del Mont-roig. El camí condueix a Sant Llorenç a través del coll d’Orenga, però al cap de 20 min cal deixar-lo per prendre a mà dreta el trencall d’accés a la cova. 

16,1 km 5h10min Accés a la Cova del Tabac (562 m) (gps 31T 324113 4641102)

L’accés a la Cova del Tabac (fletxes vermelles) es fa per un camí equipat amb cadenes i grapes ancorades a la roca per un corriol que va a estones enlairat sota el cingle que cau directament del cim del Mont-roig. El tram més dret és al final, on trobarem 6 grapes tipus via ferrada amb cadena de seguretat. No cal cap mena de material tècnic i és apte també per a nens.

 16,3 km 5h15min Cova del Tabac (614 m) (gps 31T 324007 4641016)

Cova d’origen càrstic i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN), on l’aigua ha anat filtrant-se durant milions d’anys, creant aquestes cavitats i formant estalactites i estalagmites a l’interior. L’entrada, davant de la qual hi ha un plafó informatiu, té forma ogival i és de grans dimensions. 

 “La Cova del Tabac fa 15 metres d’amplada a la base, i 20 metres d’alçada. El pis de la cova té una inclinació ascendent, i les seves parets s’acosten formant una primera cambra, que es comunica amb l’interior per una obertura semblant a un arc rebaixat. Una altra cambra segueix a aquesta tot seguida d’una altra més. A uns 80 metres cap al nord-oest, la direcció canvia de cop prenent la gruta una orientació cap al nord i regularitzant-se la seva forma” (Font Viquièdia)

“Les primeres notícies sobre la Cova del Tabac les donà Zamora el s. XVIII. Posteriorment, l’any 1880 Pleyan de Porta fa referència al fet que va ser habitada per l’home prehistòric. L’any 1894 L. Mariano Vidal hi realitzà excavacions, de les quals en sortiren algunes restes materials. Aquestes dades foren recollides posteriorment per Ceferí Rocafort i estudiades i publicades per J. Serra i Ràfols. Més tard, el Centre Excursionista de Balaguer i, sobretot, J. Maluquer de Motes estudiaren científicament els materials. A aquests estudis s’han d’afegir també els realitzats per J. de la Vega. Fou però L. Díez-Coronel qui va descobrir les pintures de la Cova del Tabac, les va estudiar i cinc anys després del seu descobriment les va presentar al XVII Congreso Nacional de Arqueología.

Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

S’han individualitzat 12 figures que corresponen a antropomorfs, esteliformes, quadrúpedes, rectangles radiats, traços i restes de pigment, d’estil esquemàtic, tècnica de traç simple i color ataronjat-vermellós i vermell.” (Font Dep. Cultura de la Generalitat)

De nou situats a la cruïlla que dóna accés  a la cova, continuem pel camí que ja més còmodament ens portarà a flanquejar els darrers contraforts del Mont-roig que ens porta a passar per un pou de gel abans no traspassem cap al vessant nord de la serra. 

17,2 km 5h50min Cruïlla baixada del Mont-roig (470 m) (gps 31T 324456 4641515)

Retornem de nou a la cruïlla per on hem baixat del cim del Mont-roig. D’aquí cal prendre el camí en direcció nord seguint un corriol en descens i amb vistes cap a l’espectacular congost de Mu, l’estret obert pel riu Segre als cingles abans no arriba a l’aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa.  

La Vaga de la Canadenca va ser una de les lluites obreres pacífiques més importants del s. XX a Catalunya. Van tenir el seu pont inicial amb els treballadors de la presa de Camarasa, però es va estendre per tot Catalunya entre febrer-març de 1919.  A finals de gener de 1919 l’empresa Regs i Força de l’Ebre, filial de la Barcelona Traction Light and Power  (amb seu a Toronto, d’aquí el nom de la vaga, i precursora de FECSA) va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. Els treballadors van consultar a la CNT, fet que fou respost amb l’acomiadament de 8 treballadors per part de l’empresa. En solidaritat amb els companys, el personal de Facturació es va declarar en vaga de braços caiguts. L’empresa canadenca respongué ara amb l’acomiadament de 140 treballadors. El dia 21 de febrer el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT declarava la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca (Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Societat General d’Aigües), fet que va arribar a l’extrem que Barcelona es quedés sense llum. Els tramvies i moltes fàbriques de Barcelona i rodalies van quedar paralitzats. El 9 de març el capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va declarar l’estat de guerra, i més de tres mil obrers foren detinguts i tancats al Castell de Montjuïc. Com a suport als vaguistes es declararen en vaga els obrers de la indústria tèxtil i la vaga transformà en una general a tot Barcelona. El govern del Comte de Romanones envià a Barcelona el subsecretari de la Presidència, José Morote, per a negociar. El 17 de març i després de fortes negociacions amb els sindicats, s’arribava a un acord on s’establia l‘obertura de tots els sindicats clausurats, la llibertat dels treballadors empresonats i l’establiment de la jornada de treball de 8 hores, convertint Espanya en el primer país de l’Europa Occidental que establia aquest horari de treball.

17,6 km  6h Camí de les Feixes (405 m) (gps 31T 324138 4641697)

Cruïlla d’accés habitual a la Cova del Tabac venint des de la presa de Camarasa i on trobem un pal indicador que ja ens senyala el camí a l’estació de tren de Vilanova de la Sal (6km ) i a la Cova del Tabac (1,4 km). Aquí s’inicia el Camí de les Feixes, un espectacular camí que flanqueja per l’obaga de la Serra de Mont-roig, amb el pantà de Camarasa al nord.

El  camí comença zigzaguejant en ascens, que després del desnivell acumulat durant la resta de jornada ens farà la guitza. Anem per l’obaga de la Serra de Mont-roig formada per una ombrívola roureda que durant molta estona no ens permetrà observar les aigües del pantà de Camarasa que tenim a tocar mateix.

20,8 km 6h40min Les Feixes  (350 m) (gps 31T 321785 4642099)

A mesura que ens anem apropant a les Feixes (zona també anomenada Les Altures a mapes de l’editorial Piolet), ens apareixerà de forma espectacular el pantà de Camarasa envoltat per les parets dels cingles de Penalta, Lo Cinglo Roig i les parets nord de la Serra de Mont-roig. 

El riu Noguera Pallaresa fa un gran revolt envoltant el darrer contrafort de la Rendisclera de la Maçana (cingle situat al vessant est del pantà). Des de la perspectiva que tenim, aquest meandre cobert ara sota les aigües del pantà de Camarasa dóna la sensació que la Rendisclera sigui una illa enmig de les aigües. Al vessant oest del riu ens apareixerà Lo Cinglo Roig, muntanya que conserva encara dalt del seu cim vestigis de la Guerra Civil, amb casamates construïdes pels nacionals durant les batalles del Front del Segre. 

La travessa del barranc de Caraful també és interessant. El camí passa per un curt tram de camí tallat a la roca amb les aigües del Noguera Pallaresa als nostres peus. El Camí de les Feixes finalment desemboca en una pista. Si durant tot el camí l’aigua del pantà quedava sota la timba, ara les tenim a tocar, tranquil·litat i accessibilitat que fa que la zona sigui aprofitada com a una zona d’esbarjo i bany pels habitants de la rodalia. Per terreny més planer entre una pineda de pi blanc esclarissada, podrem observar el pont de Sant Linya, segurament el més famós i bell de tota la línia. 

El pont va ser dissenyat per Vicente Roglà i inaugurat l’any 1949 per salvar el petit braç del pantà de Camarasa que baixa del barranc de Sant Miquel.  Té forma de ‘ventre de peix’, amb una estructura d’acer corbada a la part inferior que li dóna consistència.  Per donar més solidesa a l’obra la part inferior és més ampla que la superior. El pont és una de les estampes més boniques de tota la línia, sobretot quan és creuat pel tren turístic del ‘Tren dels llacs’.

22,8 km 7h10min Casa dels Enginyers  (348 m) (gps 31T 320235 4642268)

A un costat del camí trobem les ruïnes de la Casa dels Enginyers, construïda per a refugi dels enginyers de camins i treballadors que construïren la línia de ferrocarril.  Aquí abandonarem la pista que veníem seguint per prendre un corriol a ponent, que entre una pineda ens conduirà fins a l’estació de viatgers de Vilanova de la Sal.

23 km  7h15min Estació de Vilanova de la Sal (345 m) (gps 31T 320070 4642293)

Atenció! La parada és facultativa, el que vol dir que cal avisar el conductor del tren perquè s’aturi. Hem de prémer el botó d’avís del panell d’informació situat enmig de l’andana, que alertarà el conductor .

La línia Lleida-La Pobla és propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, l’única que té en ample ibèric. L’estació es va obrir l’any 1949 quan va entrar en funcionament el tram entre Balaguer i Cellers-Llimiana. L’actual edifici de viatgers no té cap servei i està tapiat per evitar desperfectes. Es troba a 7 quilòmetres de Vilanova de la Sal, nucli de població del municipi de Les Avellanes-Santa Linya. 

A tocar de l’estació hi ha la boca nord del túnel de Palau, de 3.499 m, el més llarg de tota la línia Lleida-La Pobla.

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Excursions per la Serra de Mont-roig i muntanyes veïnes : 27 itineraris a peu. Joan Ramon Segura i Antoni Satorra. Ed. Cossetània (2017)
  • Montsec : 20 excursions des de l’alberg Montsec-Mur. Jordi Solà i Mas. Ed. Cossetània (2011)
  • 25 excursions pel front del Pallars. Joan Ramón Segura. Ed. Cossetània (2006)
  • Excursions a l’interior de la terra: 22 itineraris espeleològics. Ferran Alexandri. Ed. Abadia de Montserrat (2011)
  • Excursions per la ruta del tren dels llacs : sortides a peu i amb BTT resseguint el ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur. Joan Ramón Segura. Ed.Pagès (2010)
  • Línia Lleida-La Pobla : el ferrocarril transpirinenc del Noguera Pallaresa. Lluís Prieto i Tur. Ed. FGC (2008)
  • El Ferrocarril Lleida-Saint Girons : una empresa que roman a mig camí. Llorenç Sánchez i Vilanova. Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs (2003)
  • 50 elements d’arquitectura i enginyeria ferroviàries. Josep Olivé Saperas. Cossetània (2012)

CARTOGRAFIA

  • Mapa comarcal de Catalunya 15.000 ICC Noguera

WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

ALTRES

Anuncis