183. De Montmeló a Granollers pel Camí del Mogent i PR C-36

wikiloc

Track gps

Google earth

Google Earth

Icone mapa

Mapa

Fotos

Ruta PDF

Ruta PDF

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

Gràcies a aquesta ruta fluvial coneixereu el darrer tram del riu Mogent, riu que s’uneix sota el pont de Montmeló amb el Congost per formar el Besòs. La proposta que us fem segueix el curs del riu des de l’estació d’aquesta població del Vallès Oriental fins a La Roca, punt on abandonarem el seu curs a fi de prendre el PR C-36 fins a l’estació de tren de Granollers Centre.

La caminada, que es pot fer en un matí, és força planera i transcorre per zones de gran impacte antròpic com és el Baix Vallès. Tot i així, i tenint en compte aquesta condició, és provable que alguns dels racons per on passarem us sorprenguin agradablement. Pot ser que sigui el cas del Camí Fluvial entre Montmeló i Montornès i trams de camí entre Vilanova del Vallès i la Roca. L’arribada a Granollers es fa per un camí agrícola que va paral·lel a les vies del tren, i no trepitjarem el ciment de la capital comarcal fins ser a només 700 metres de l’estació.

El recorregut és possible gràcies a la feina feta els darrers anys pel Consorci del Besòs Tordera, que ha dut a terme una recuperació del riu, amb la creació de de camins i passeres, habilitació de zones de pícnic i repoblaments d’arbres que fan de la ruta una caminada agradable i fins i tot interessant. Darrerament fins i tot es poden veure peixos, el que ha fet que no sigui difícil poder-hi veure ànecs, corbmarins i fins i tot algun bernat pescaire mentre caminem per la llera del riu. Fins i tot sota el pont de Montmeló hem arribat a veure algun pescador furtiu amb canya.

Abandonarem el riu al terme municipal de la Roca del Vallès per prendre el PR C-36 Ruta Prehistòrica, un sender que no seguirem en la seva totalitat fins a Granollers, sinó que anirem a agafar els camins de Belitre i de Migdia fins a les vies del ferrocarril. Aquesta alternativa creiem que és més interessant que la del PR atès que va sempre per camins de terra i al final segueix paral·lel a les vies, on podrem observar de prop el pas dels trens. 

L’excursió transcorre en part  dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral, un espai natural protegit a cavall del Maresme i el Vallès Oriental de 7.300 ha., inclòs dins de la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i gestionat des de l’any 1992 per un consorci format per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Maresme, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i els ajuntaments amb territori dins dels límits del parc. L’any 2015 es va ampliar amb els Plans de Can Vilaró,  l’espai agrícola que trepitjarem situat entre el nucli de Montornès del Vallès i el riu Mogent.

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida/arribada: estació de Montmeló
  • Distància:  13,7 km
  • Durada:  4-5 h (sense aturades)
  • Desnivell acumulat:   +130 m / -60  m
  • Interès:  el riu Mogent.
  • Època: tot l’any.
  • Dificultat:  ruta sense dificultats que transcorre per pistes i corriols.

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES 

  • Ruta ST01ruta que travessa la Serralada Litoral entre Montmeló i Montgat passant pel castell de Montornès.
  • Ruta ST163 : circular al castell de Montornès des de Montmeló. Ambdues rutes coincideixen en el tram final del Mogent.
  • Ruta ST175 : Ambdues rutes coincideixen des del Pla de Can Vilaró seguint el Camí fluvial del Mogent fins a l’estació de Montmeló.
  • Ruta ST184: gran travessa que des de Granollers segueix el PR C-36 Ruta Prehistòrica, tot acabant a Montmeló. Des del Gual de Can Manel a Vilanova del Vallès segueixen el mateix itinerari fins a Montmeló.
  • Ruta ST185: Ruta Prehistòrica PR C-36 des de Granollers Centre. Coincideixen en el mateix tram de camí entre el riu Mogent i Granollers

 

                                   MAPA DE LA RUTA                                                                                                        TRACK GPS A WIKILOC  barra_1200x6

EL RIU MOGENT (BESÒS)

El riu Mogent té 24,5 km de longitud i neix de les aigües de les rieres de Cànoves i de Vilamajor que prenen les aigües d’indrets més elevats, com són els cims del Parany (a 1.156 m.) i el pi Novell (a 1.272 m.), al Pla de la Calma. 

Conflueix amb el Congost sota el pont de Montmeló en els límits municipals amb Montornès del Vallès, punt on neix el riu Besòs. Les aigües baixen a partir d’aquí travessant la serralada de Marina a Montcada i Reixac fins a Sant Adrià del Besòs, on desemboca finalment al mar. 

Si comparem l’estat del riu actual amb el que tenia fa unes dècades el canvi és de la nit al dia. Ara s’hi poden arribar a veure polles d’aigua, ànecs, martinets i bernats pescaires, fins i tot hi hem vist tortugues leproses. Tot i així, el nivell de degradació i agressions que  ha patit l’entorn fa difícil creure en la seva recuperació. Massa indústria i pressió antròpica potser han portat aquest riu a un punt sense retorn. 

Podem entrar al web del Consorci del Besòs-Tordera a fi d’estar al dia de les darreres actuacions, millores i projectes que afecten el riu. Així mateix hi podrem trobar fitxes de fauna aquàtica i d’ocells que podrem veure pel riu.

DIFICULTAT

Recomanem fer la caminada durant la primavera o bé la tardor. Durant l’estiu, quan apreta la calor i baixa poca aigua pel riu, es desaconsella la caminada. 

A Can Prat Vell el camí creua sota la plataforma de les vies del tren d’alta velocitat. El camí més còmode és fer-ho per un tram de camí asfaltat que fa un gran volt a l’esquerra. Més curt, però incòmode, és creuar directament sota les vies un cop siguem just a sota. Una opció més curta però incòmoda atès que no hi ha camí. Podem anar a buscar un petit corriol que surt uns pocs metres a mà dreta un cop arribem a les vies.

ELS TRENS

La ruta té el seu inici a l’estació de Montmeló i final a la de Granollers Centre.  Ambdues estacions disposen de bar, taquilles i vestíbul. Pertanyen les dues a la línia Barcelona-Portbou, essent estacions contigües de la R2 Nord i R8.

Estació de Montmeló

barra_1200x6

ITINERARI

(datum ETRS89)

0 km 0 min Estació de Montmeló (76 m) (gps 31T 437077 4600063)

Sortim en direcció sud pel carrer Telègraf fins al passeig del Riu Besòs. Tombem a la dreta per un caminoi que va pel costat d’aquest carrer i paral·lel al riu Besòs fins a trobar una desviació cap al riu on se’ns informa que l’indret és un ZEG (zona d’esbarjo per a gossos). 

540 m  5 min Passera sobre el Besòs (65 m) (gps 31T 437023 4599660)

Creuem el riu Besòs per la sòlida passera de ciment anomenada ‘Simón Rosado’. Va ser construïda l’any 2011 i uneix Montmeló amb Montornès. És apte només per a vianants i ciclistes i ret homenatge a aquest sindicalista molletà que va lluitar pels drets dels treballadors del Vallès Oriental.

El riu marca la frontera entre els termes de Montmeló i Montornès. Serà dins d’aquest segon municipi per on caminarem pràcticament tota la ruta tret d’un curt tram al voltant del coll Mercader, on entrarem a Vallromanes.

Des de la passera el riu ens ofereix les primeres vistes, amb el pont de Montmeló, les indústries i la muntanya de Céllecs com a teló de fons. És sota aquest pont on els rius Mogent i Congost s’uneixen per formar el Besòs. 

1,1 km min Aiguabarreig del Besòs (69 m) (gps 31T 437481 4599668)

Els rius Mogent i Congost conflueixen en un entorn degradat amb indústries com a teló de fons. Tot i així i gràcies als esforços del Consorci Besòs-Tordera i la construcció de depuradores al llarg del riu, s’ha pogut recuperar una mica l’entorn. 

La subconca del Mogent té una superfície de 180 km2 i el riu Mogent, una longitud de 31,4 km. El riu neix de les aigües que provenen del Pla de la Calma, en concret de les rieres de Cànoves i de Vilamajor, les quals prenen les aigües dels indrets més elevats, com són els cims del Parany (a 1.156 m.) i el pi Novell (a 1.272 m.). A la seva capçalera, la riera de Cànoves pren el nom de riera de Vallforners, i és aquí on hi trobem l’únic embassament de la conca del Besòs: el pantà de Vallforners. sobretot a la zona compresa entre La Roca del Vallès i Vilanova del Vallès, el Mogent presenta un notable grau de naturalesa i, en conseqüència, hi trobem importants taques de bosc de ribera, així com la franja de canyissar més extensa de tota la conca, essent la boga (Typhaangustifolia) l’espècie que hi predomina. (Font Consorci Besòs-Tordera)

Un cop passem sota el pont de Montmeló, a mà esquerra del camí, trobem la  font de Santa Caterina. Sobta trobar en un punt com aquest, prop de carreteres i ponts, un element tant interessant i ombrívol com aquesta petita font. Però el cert és que el tram de riu entre l’aiguabarreig i Montornès del Vallès és un dels més interessants de la travessa. Caminem pel Camí Fluvial del Mogent, un camí arranjat fa pocs anys que recorre atractius trams de bosc de ribera que va entre plataners, roures, pollancres i àlbers. Fins i tot hi ha la zona de pícnic de Casablanca, uns espais amb taules de fusta, que solen estar sempre humits, on podem parar a descansar uns minuts.

 2,5 km min Pont del Mogent. Montornès (79 m) (gps 31T 438730 4599697)

Pont per a vehicles sobre el riu Mogent que dóna accés al barri de Montornès Nord. Aquí trobem uns plafons informatius del Camí Fluvial del Mogent així com diverses rutes dissenyades pel municipi. 

Montornès, un petit poble amb poc més de 1.000 habitants a principis del s. XX, va créixer gràcies bàsicament a partir de l’any 1964, quan es va inaugurar el polígon industrial Riera-Marsà i l’arribada de la immigració interior. L’any 2016 va celebrar el 50è aniversari de la creació del barri de Montornès Nord, més conegut com el Polígon. Actualment el poble té 16.000 hab. dedicats bàsicament a la indústria.

El camí, de sauló sòlid en el primer tram, deixa enrere una passera de vianants de Montornès Nord i s’endinsa en una frondosa pollancreda formada per xops replantats amb una zona de pícnic situada sota la seva ombra. Som  a la zona agrícola del Pla de Can Vilaró, una gran extensió agrícola situada entre la Serralada Litoral i el mateix riu Mogent, antigament formada per aiguamolls infestats de mosquits.

Tota l’àrea de Can Vilaró ha estat inclosa recentment dins dels límits de protecció del Parc de la Serralada Litoral. L’espai és un petit reducte, poc freqüent avui dia, de les àrees agrícoles que cobrien bona part del territori. Aquí encara es poden trobar conreus d’horta, de cereals com l’ordi i la civada i fins i tot un viver d’arbres i arbusts tocant ja al nucli de Montornès.

Aquest tram del Mogent passa davant del barri de Montornès Nord, conegut popularment com el Polígon, una entitat de població de Montornès del Vallès, municipi de 16.000 hab. del Vallès Oriental. El ‘Polígon’ va ser el primer barri residencial de promoció privada de l’estat. Promogut per Nicolau Riera-Marsá durant la dècada dels anys 50 del s. XX, va néixer amb moltes mancances i que es van anar solucionant gràcies a la lluita popular dels seus veïns. Gràcies a la Llei de Barris s’hi han fet millores, com la renovació de places o façanes dels blocs, però encara ara es troben a faltar serveis.

El tram final de riu fins a la carretera és de les seccions menys agradables del recorregut. Tot i que anem per un camí arranjat, el riu està desproveït de qualsevol vegetació de ribera i les empreses que s’han ubicat aquí malmeten en general el paisatge. 

 4,6 km min Vilanova del Vallès (91 m) (gps 31T 440305 4600714)

Creuem la carretera BP-5002 de Granollers al Masnou a 300 m al nord del nucli urbà de Vilanova del Vallès. Caminem per l’àrea agrícola del Pla d’en Florencio entre el riu i una tanca de fusta. A poc de creuar la carretera trobarem una font i un petit banc de pedra. 

Vilanova del Vallès és un municipi del Vallès Oriental de 5.300 hab (2017) situat entre el marge esquerra del riu Mogent i la Serralada Litoral. Formava part dels municipis veïns de La Roca i de Montornès del Vallès  fins l’any 1984, quan es va independitzar.  La parròquia de Sant Esteve de Vilanova s’esmenta per primer cop l’any 993 i el poble l’any 1359, quan el rei Pere III, el Cerimoniós, va ordenar un cens que va donar un total de 68 focs, és a dir uns 300/350 habitants. Actualment la població és molt dispersa amb diverses urbanitzacions a les faldes de la muntanya de Céllecs.

 5,2 km min Gual de Can Farigola (90 m) (gps 31T 440911 4600917)

Després de 5 min de deixar la font enrere, creuem al marge esquerre del riu a través del gual de Can Farigola, el primer dels quatre que trobarem fins al Gual de Can Perdiu, punt on abandonarem el Mogent.

L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) fa amb regularitat treballs  de millora de la llera del riu. Així, durant la caminada ens podem trobar que s’han fet actuacions en diferents zones del riu. Una de les més vistoses és l’eliminació d’espècies invasores, especialment de la canya americana, molt comuna en tot el riu.

El camí fins que deixem el riu recorre diferents zones agrícoles que porten el nom de les masies de la rodalia, habitualment situades a tocar de la carretera a Valldoriolf. És en aquests espais que es fa el conreu tradicional d’horta gràcies als aqüífers del riu. Entre els camps d’ambdues lleres podem trobar-hi productes com els enciams i les mongetes, però també blat tou, ordi, civada i ray grass.  Fins al gual de Can Perdiu passem per diferents espais agrícoles com són el del Pla de Can Farigola, el Pla de Can Puig, el Pla de Can Catafal (on hi ha Mas Rosat, un masia pintada amb el color que li dóna nom i amb un bell exemple de pi pinyer a tocar del camí),  i el Pla de Can Font. 

El riu en aquest tram de caminada és interessant. Encara conserva petites taques de bosc de ribera com les vernedes de Can Farigola.Tot i que el riu està molt envaït pel canyís i la boga, ens podem acostar fins a la llera del riu per gaudir de les boniques estampes que ens ofereix el curs de les aigües amagat sota la vegetació.

8,4 km min Gual de Can Perdiu (107 m) (gps 31 T 442872 4603030)

Abandonem definitivament el riu per girar cap a ponent a través d’un camí que s’enfila lleugerament vers el Bosc de Can Ribes, un turó cobert de pinedes a tocar de la masia homònima, un casalot mig enrunat que veurem a tocar del camí.

El Vallès, tot i que el nom de la comarca provingui etimològicament de ‘vall’, geològicament no és així. El Vallès no és una vall sinó una depressió formada per l’enfonsament d’un bloc tectònic. Va paral·lela a la costa situada entre la Serralada Litoral i la Prelitoral. Fa 20 km d’ample i 100 de llargària. Amb els milions d’anys la depressió s’ha anat reomplint dels materials sedimentaris provinents de les serres veïnes fins a crear el paisatge planer que caracteritza aquesta part del territori. De fet, el riu Mogent segueix en bona part sobre la falla que limita la depressió del Vallès amb la Serralada Litoral.

9,8 km min Vies de l’AVE (138 m) (gps 31T 441908 4603804)

La pista desemboca en un tram d’asfalt just enfront del viaducte elevat de les vies del tren d’alta velocitat. Malauradament les obres van tallar el PR C-36 que des de feia anys passava per aquests vorals. Els treballs no van respectar el sender, així que si volem continuar la travessa podem passar-hi per sota (incòmode, sense camí, entre matolls)  o bé seguir la pista asfaltada a l’esquerra que va a buscar un pas sota les vies.  

El camí envolta la vella masia de Can Prat Vell, amb camps de vinyes al seu vessant nord. La masia està documentada des de l’any 1434 com a mas establerta pel senyor del castell de La Roca. És de planta rectangular de tres plantes i coberta a quatre aigües. En sobresurt una torreta quadrada.

10,8 km min Túnel AP-7 (129 m) (gps 31T 441509 4603799)

El camí desemboca a la carretera de Vallderiolf en el punt que creua sota l’AP-7. Passat el túnel, a la sortida de la boca nord, deixem el PR C-36 a fi d’agafar una variant d’anada a Granollers més interessant.  Mentre que el sender de petit recorregut va pel Centre Montserrat Montero amb trams de camí asfaltat, nosaltres en sortir del túnel prenem el primer camí a l’esquerra que s’enfila paral·lel a l’autopista. Entre el brunzit dels vehicles assolirem en pocs minuts un turonet partit en dos per la rasa de l’AP-7. Som al Pedró.

 11,4 km min El Pedró  (168 m) (gps 31T 441076 4603727)

Atenyem un petit cim, segons les fons també anomenat el Carabassot, dominat per un vèrtex geodèsic format per un cilindre d’1,2 m situat dalt d’una base quadrada. A tocar tenim la trinxera de l’autopista, unes antenes de telefonia i un pas de vianants que connecta amb la presó de Quatre Camins. El punt podria tenir l’origen en senyalitzar l’indret més elevat de Palou (antic municipi annexionat a Granollers l’any 1928) on antigament hi havia una creu ara desapareguda. El racó no és agradable però sí que es tenen àmplies panoràmiques dels camps de conreu del sud del Vallès Oriental, i que arriben fins al Turó de l’Home i el Matagalls cap al nord.

A partir d’ara caminarem pel terme municipal de Granollers, ciutat a la que entrarem a través del Camí de Can Belitre i de Migdia. Per anar a agafar aquests camins cal no confondre’s. Del Pedró anem cap a llevant i deixem una primera cruïlla a la dreta on un pal de senyals ens indica la direcció al FFCC de Granollers i que no hem de seguir. Cal prendre el segon trencall a la dreta, on l’indicador ens marca la direcció cap al Camí de Can Belitre. Passem per les masies de Can Belitre i en arribar a les vies, sense creuar-les, girem a la dreta per seguir un camí que va a tocar de camps de conreu i paral·lel a les vies, amb el Montseny com a teló de fons. Amb sort, veurem passar a tocar nostre més d’un tren de la línia que uneix Barcelona i Portbou. 

13,7 km min Estació de Granollers Centre  (139 m) (gps 31T 440921 4605579)

El tren va arribar a la capital del Vallès Oriental el 23 de juliol de 1854. L’estació original estava situada 900 m. al nord seguint l’av. Sant Esteve, ben bé al centre de la ciutat. L’any 1958 es va inaugurar l’edifici actual, un pèl allunyada del centre però que oferia terrenys per créixer.

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Adrià Triquell. Ed. Piolet (2012)
  • Parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. Gonçal Luna. Ed. Diputació de Barcelona (2007)
  • El Besòs : el riu que mirava passar els trens. Patrícia Gabancho. Ed. Barcelona Regional (1999)
  • El Pedró : de la serra de Llevant a la ribera del riu Congost. Albert Camps. Ed. Ajuntament de Granollers (2001)

CARTOGRAFIA

  • Serralada de Marina 1:25.000 Ed. Alpina (2013)
  • Parc de la Serralada Litoral 1:20.000 Ed. Piolet (2015)
  • Mapa comarcal de Catalunya 41 Vallès Oriental 1.50.000 (2016) 
  • Granollers i el seu entorn 1:20.000 Editorial Alpina (2006)
  • Del Mogent a la Calma 1:20.000 Ed. Alpina (2007)
  • Capitals comarcals 17 Mataró 1:25.000 Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serrlada de Marina (2015)

WEBGRAFIA

barra_1200x6

 

Anuncis