180. Montserrat: volta integral 360 a la muntanya

Track gps a Wikiloc

Track gps

Ruta a Google Earth

Ruta a Google Earth

Icone mapa

Mapa ruta

Ruta PDF

Ruta PDF

360 Sant Jeroni

360 Montgròs

Fotos

Fotos

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

Amb aquesta nova ruta de Senderisme en tren us proposem un itinerari diferent a la muntanya de Montserrat i amb el qual us volem donar a conèixer aquest massís conglomeràtic ple de racons amagats i de panoràmiques corprenedores. Gràcies a la volta completa de 360º  a la muntanya que us suggerim coneixerem en bona mesura els principals al·licients que amaga la muntanya tot resseguint senders homologats i accessibles però alhora espectaculars. Trepitjarem alguns dels seus cims més emblemàtics, visitarem algunes de les nombroses ermites que s’escampen pel massís, creuarem boscos gairebé màgics i gaudirem de les captivadores panoràmiques que la serra ens ofereix a cada instant. 

Amb sortida i arribada al Monestir de Montserrat, la ruta recorre seguint el GR-172 el vessant nord de la muntanya a través d’aquest bell sender que va sota les grans parets nord de la muntanya. Les restes de l’ermita de Sant Pau Vell i del Castell de la Guàrdia marquen el punt més occidental al que arribarem. A partir d’aquí ens dirigirem cap a llevant tot seguint ara el PR C-78, un sender de petit recorregut que ens portarà a passar pel refugi Vicenç Barbé, on podrem fer nit si volem dividir la travessa en dues jornades. El sender de petit recorregut ens portarà a recórrer la part més espectacular del massís, travessant zones ben atapeïdes de vegetació i no sempre còmodes. Assolirem el cim més alt de la muntanya, Sant Jeroni (1.236 m) i del Montgrós (1.133 m), tots dos cims inclosos a la llista dels 100 Cims de la FEEC, així com el de l’Albarda Castellana (1.178 m), el cim més alt de la comarca del Baix Llobregat. Finalment tancarem la volta visitant l’ermita de Sant Miquel i l’espectacular mirador de la Creu de Sant Miquel, des d’on gaudirem de belles estampes del monestir.

El circuit està pensat per poder-lo fer en una dura i llarga jornada o bé en dues si aprofitem el refugi guardat d’Agulles Vicenç Barbé (consultar dates d’obertura). Recomanem aquesta segona opció a fi de gaudir sense presses de tots els al·licients que ens ofereix la muntanya.

 

L’ITINERARI

La idea de fer una volta integral per Montserrat no és nostra. Per internet o en pàgines de traces per a gps com Wikiloc es poden trobar propostes sobre aquesta ruta. En són bons exemples pàgines com Vamos de ruta,  Posa’t les botes o de Punta a punta, bones webs de muntanya on trobarem rutes molt similars a la que us presentem. El que hem fet a Senderisme en tren és adaptar aquestes propostes a les nostres necessitats, com és la de sortir d’una estació de tren i la de seguir el màxim possible els senders homologats (PR, GR, SL) que recorren la muntanya montserratina. Es facilita així el seguiment i orientació de la ruta per un massís amb camins confusos i que poden arribar a ser perillosos si ens perdem i anem a parar en alguna de les múltiples canals equipades amb cadenes o cordes que sovintegen pel massís.

Per fer una ruta circular hem tingut en compte que l’itinerari havia de creuar-se el mínim possible. La travessa només ho fa en quatre punts concrets del recorregut de pujada i baixada a cims o miradors de la muntanya. Però també volíem que la ruta unís alhora el màxim possible dels molts al·licients que la muntanya ens ofereix, i tot sense fer tombs innecessaris o superflus que dificultessin la travessa. 

La travessa havia de ser intuïtiva i coherent, que seguís el màxim possible el mateix camí amb els mínims canvis de senders, que tot plegat fos lògic, sense constants canvis d’itinerari que a la llarga fa que una excursió esdevingui esgotadora per la constant atenció que s’ha de prendre per a continuar el trajecte establert. 

El resultat final és aquest itinerari de 24,5 km i més de 2.000 metres de desnivell positiu que des de l’estació del Cremallera de Montserrat recorre la muntanya pel seu ombrívol vessant nord a través sempre del GR-172 fins a la rodalia del Coll de Guirló, des d’on abans d’iniciar el retorn al monestir pujarem a les ruïnes de l’ermita de Sant Pau Vell i del Castell de la Guàrdia, castell poc conegut i visitat situat al capdamunt del turó del mateix nom i des d’on es tenen bones vistes de la regió d’Agulles i dels Frares Encantats.

El retorn el farem per l’interior de la muntanya seguint en bona part el PR C-78 fins a les agulles del Camell de Sant Jeroni. La ruta pel moll de l´ós de Montserrat ens portarà fins als cims de Sant Jeroni (el més alt de la serra), del Montgròs i de l’Albarda Castellana, i a trepitjar miradors com el de la Serra de les Paparres, coves i balmes com la de la Font de l’Esllavissada i traspassar collades com el coll de Port, el del Pas del Príncep o el de la Roca Plana dels Llamps. En definitiva un recorregut complet després del qual podrem afirmar que coneixem Montserrat.

Vistes des del cim del Montgròs

AL·LICIENTS

ERMITES: la muntanya acull desenes d’ermites sovint en ruïnes després de la Guerra del Francès. De totes en visitarem la de Santa Anna, Sant Pau Vell, Sant Jeroni i Sant Miquel. Si tenim especial interès en visitar ermites del massís paga la pena optar per la Variant 1 que passa per les ermites de Sant Benet (refugi lliure) i per les ruïnes de l’ermita de la Trinitat.

100 CIMS: el massís conté quatre cims inclosos a la llista dels 100 Cims de la FEEC: Sant Jeroni, el Montgròs, la Miranda de Sta. Magdalena i la Miranda dels Micos. Ascendirem els dos primers, amb la possibilitat opcional de pujar també a la Miranda de Sta. Magdalena si optem per aquesta variant del recorregut.

Així mateix ascendirem el punt més alt del Baix Llobregat, el cim de l’Albarda Castellana.

BALMES/COVES: tot i que amb el nom de cova, el que visita la ruta són balmes situades sota parets, moltes aprofitades antigament com a senzills refugis d’escaladors. En són bons exemples la Cova de la Font de l’Esllavissada o la Balma de les Pruneres, entre d’altres.

MIRADORS: qualsevol punt és prou bo per observar els capricis panoràmics que ofereixen les agulles montserratines, en especial els cims més alts. Però escampats per la serra trobarem de tant en tant miradors habilitats on fer-ho amb calma. Així trepitjarem la Miranda dels Ermitans, el Mirador de la Serra de les Paparres, Mirador Monument de Verdaguer i la Creu de Sant Miquel.

VARIANTS

Qualsevol tria implica que deixem de banda altres possibilitats. En l’estudi del recorregut final vam estar discutint en opcions que hem descartat per l’itinerari final però que poden ser vàlides per aquells qui busquin una mica més al recorregut.

Entre parèntesi indiquem la distància i el desnivell de més que suposa la variant. Així, trobem:

  • VARIANT 1: PR C-19 entre la Plaça de Santa Anna i  el Pla de la Trinitat. Podem seguir aquest PR enlloc del GR-172, variant que visita l’ermita de Sant Benet i les ruïnes de la de la Trinitat abans de reincorporar-nos al GR-172 a través d’un camí boscós i ombrívol.
  • VARIANT 2: Miranda de Santa Magdalena i ermita de Sant Joan (+1 km / +80 m). Abans d’arribar a l’estació Superior del Funicular de Sant Joan podem agafar un trencall a mà dreta (indicat) que ens portaria a les ruïnes de l’ermita de Sta. Magdalena i al cim de la Miranda de Santa Magdalena, un dels quatre 100 Cims del massís. 
  • VARIANT 3: del Pla de Sant Miquel al Monestir per la Santa Cova (+3 km / +180 m). Enlloc de baixar pel Camí de Sant Miquel al Monestir ho fa pels de la Quadra de Sant Miquel i de la Santa Cova, des d’on un camí cimentat puja de nou fins al Monestir (opció d’agafar de pujada el funicular de la Santa Cova).

ETAPES

La travessa es pot fer en una única llarga i dura jornada. Però també està pensada per poder-la fer en dues etapes fent nit al refugi guardat d’Agulles Vicenç Barbé (FEEC). Aquest opció permet fer la travessa completa gaudint plenament de la muntanya i permetent de lliurar-nos tranquil·lament a l’observació del paisatge, reconeixent les agulles o delectar-nos de la visió de les agulles des de qualsevol indret amb panoràmiques que la muntanya ens ofereix.

En aquest darrer cas, podem dividir la travessa en les dues etapes següents:

  • DIA 1: MONESTIR DE MONTSERRAT – REFUGI VICENÇ BARBÉ
    • Distància: 11,5 km / 6h
    • Desnivells: +1.280 m / -1.125 m
  • DIA 2: REFUGI VICENÇ BARBÉ – MONESTIR DE MONTSERRAT
    • Distància: 13 km / 7-8h
    • Desnivells: +950 m / -1.100 m

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida/arribada: Montserrat. Estació del Cremallera (Cremallera FGC)
  • Distància:   24,4 km
  • Durada: preferible fer la travessa en dues jornades dormint al refugi Vicenç Barbé (guardat).
  • Desnivell acumulat:   + / – 2.200 m
  • Interès:  la visió global que tindrem de Montserrat (cims, coves, miradors, colls, ermites, agulles…)
  • Època: tot l’any
  • Dificultat:  itinerari molt llarg i dur que transcorre per corriols amb constants pujades i baixades. Molt exigent físicament. Atenció a La Portella i al Coll de la Roca Plana dels Llamps on caldrà utilitzar les mans de forma senzilla per a seguir la ruta.

       

 

                                           MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                             TRACK A WIKILOC                 

MAPA TOPOGRÀFIC

TRACK GPS


 

 

barra_1200x6

DIFICULTAT

Que la distància total no us confongui, es tracta d’un itinerari molt dur físicament. Bona part de l’excursió transcorre per corriols que alenteixen la marxa tant per la irregularitat i verticalitat del terreny com per les constants pujades i baixades que us deixaran les cames tocades. Per contra, i com a gratificació al nostre esforç, gaudirem d’unes vistes incomparables durant bona part de la ruta que ens oferiran panoràmiques de totes les regions de Montserrat i de les seves agulles.

En diferents punts de la travessa passarem per colls o passos on caldrà estar atents. Els punts on persones no habituades poden trobar certa dificultat.

Així caldrà estar atents especialment a: 

  • Roca dels Llamps (pas obligat), collada on caldrà ajudar-se les mans per baixar per un pas dret (no aeri) on solia haver-hi una corda per ajudar-se, tot i que quan vam fer la caminada no hi era. El sender de petit recorregut PR C-78 passa per aquest punt, fet que indica que tot i la petita dificultat, el pas no suposa cap impediment.
  • L’accés al cim de l’Albarda Castellana (opcional) també es fa amb l’ajut d’un curt pas de corda que ajuda a superar un mur de roca de menys de dos metres.
  • Canal de la Salamandra (obligat), espectacular pas estret que baixa per una canal enganxada a la paret de l’agulla de la Salamandra. Incòmoda, potser caldrà ajudar-se de les mans, però sense més dificultat
  • La Portella (obligat), coll proper al refugi de Vicenç Barbé al qual s’hi accedeix per una curta i fàcil canal (gens aèria) on caldrà posar mans per avançar. Hi passa també el PR C-78.
  • Castell de la Guàrdia (opcional), un camí dret i rocós hi dóna accés des de les ruïnes de l’ermita de Sant Pau. Pendent, però per camí fressat que segueix marques de pintura.

ELS SENDERS

Caminar per Montserrat, com també succeeix a Collserola, ens demana sovint un màster en reconeixement de senyals. A més a més dels diferents senders homologats que recorren el parc natural (GR en forma de senyals blancs i vermells i de PR blancs i grocs), trobarem marques de pintura de gairebé tota la paleta de colors, tant en forma de punts com de marques que ens poden arribar a distreure.

Per sort el recorregut que us proposem transcorre en bona part per camins abalisats i homologats seguint en bona part camins amb les marques de pintura de GR o de PR. El GR-172 ens portarà des de Montserrat fins al coll de Guirlò, i el PR-C 78 des del Coll de Guirló fins a aprop de l’Albarda Castellana. Durant la travessa anirem trobant cruïlles on coincidirem en part amb els senders següents:

SENDERS HOMOLOGATS: 

  • PR C-19 Portal de Montserrat: sender circular amb sortida i arribada a Monistrol. 
  • PR C-78 : sender amb sortida al Bruc i arribada al Coll de Guirló.
  • GR-4 De França a Montserratsender que va de Puigcerdà a Montserrat. Recorrem part d’aquest sender corresponent a la seva etapa 11 i última.
  • GR-5 Sender dels Miradors sender que uneix Canet i Sitges per l’interior. Seguim part de l’etapa 4 entre Can Perellada i el Monestir.
  • GR-6 Sender de Montserrat sender que uneix Barcelona i Montserrat. Seguim part de l’etapa 3a i última entre Olesa i el Monestir.
  • GR-172 De Bellprat a la Mussara: sender entre La Mussara i Bellprat que passa per Montserrat (198km). Seguim part d’aquest sender durant la etapa 9 que va de Montserrat a la Pobla de Claramunt.

ALTRES SENDERS

Durant la travessa veurem pals de senyals de diferents senders creats pel Patronat de la Muntanya:

  • Ruta1 : Santa Cecília (placa verda)
  • Ruta1 : Del Monestir a Sant Jeroni (placa vermella)
  • Ruta 2 : Del Monestir a les Ermites (Tebaida) (placa vermella)
  • Ruta 1 : Camí de l’Arrel (placa marró)
  • Ruta4 : Ruta dels Monestirs (placa vermella)
  • Gran Recorregut Ruta1 (placa quadrada blanca)
  • Gran Recorregut Ruta3 (placa quadrada verda)
  • Gran Recorregut Ruta5 (placa quadrada vermella)
  • Gran Recorregut Ruta6 (placa quadrada groga)

ELS TRENS

Ruta circular amb inici i final a l’estació de Montserrat del cremallera de Montserrat. Aquesta estació es va inaugurar de nou l’any 2003 amb la posada en servei del nou cremallera després que el servei quedés aturat el 1957.

La travessa passa en el seu tram final per l’estació superior del funicular de Sant Joan, inaugurat el 1918, per accedir a la part alta prop de l’ermita de Sant Joan. L’edifici acull una Aula de Natura on antigament s’hi ubicava un mirador. 

barra_1200x6

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ITINERARI

(datum ETRS89)

DIA 1 (MONESTIR DE MONTSERRAT – REFUGI VICENÇ BARBÉ

  • Distància: 11,5 km
  • Horari: 6h
  • Desnivells: +1.280 m / -1.125 m

0 km Monestir de Montserrat. Estació del Cremallera (705 m) (gps 31T 403051 4605181)

Sortim del Monestir en direcció est cap a la plaça de l’Abat Oliva on trobem a mà dreta la recepció de les cel·les de l’Abat Marcet i una botiga de queviures i un bar a l’altre costat. La plaça està dominada per uns grans cedres. A peu de les escales tenim una font amb diversos brolls, darrer punt on podem proveir-nos d’aigua atès que no en trobarem durant el recorregut.

A l’escalinata d’accés trobem l’escultura de l’artista mataroní Manuel Cusachs i Xivillé, una obra de bronze de 3,2 m d’altura i  rugosa com l’escorça del cedre, tal com la defineix el mateix artista.

Fins a Santa Anna podem seguir els senders GR-4 i GR-172. El camí de pujada s’inicia per les escales a l’esquerra de la font. Creuem un pont sobre el torrent de Santa Maria i iniciem la part de pujada amb escales i trams cimentats. Són les Escales dels Pobres atès que en aquest punt del Monestir hi havia la casa que acollia indigents i rodamóns.

El camí passa pel Pas dels Francesos (820 m) un estret pas esglaonat entre les parets de Montserrat al nord i una petita agulla que gairebé tanca el camí. L’indret està relacionat amb una llegenda sobre la invasió francesa durant la Guerra del Francès.

0,8 km Plaça de Santa Anna (895 m) (gps 31T 402506 4605145)

Cruïlla de camins amb doble pal indicador separats per escassos metres on s’afegeix  també el PR C-19. Uns metres a llevant en direcció al Pla de les Taràntules hi ha l’ermita de Santa Anna.

L’ermita de Santa Anna pertany a la zona de Tebaida, al marge esquerre del Torrent de Santa Maria (Vallmala). És l’ermita que es troba més a prop del Monestir, al mateix peu del camí. En estar situada enmig de totes les ermites era el lloc on residia el monjo superior; per això comptava amb una esglesiola on hi havia un petit cor en el qual els ermitans s’aplegaven per celebrar missa els diumenges i festius, fent la funció de parròquia. L’erm es dividia en un rebedor, un oratori, una peça de retir, una cambra amb alcova, un museu, un estudi amb latrina, un menjador, una cuina, una cisterna per emmagatzemar l’aigua, un hort i un jardí. La capella era bastant gran en comparació amb la de les altres ermites i comptava amb una cúpula. L’ermita de Santa Anna va ser traslladada d’una ubicació anterior, a 600 passos de distància per a una major comoditat d’eremites i pelegrins. L’any 1498 l’Abat Cisneros la va bastir a la ubicació actual i va romandre dreta fins al 1812, en què va ser destruïda per l’exèrcit gal durant la Guerra del Francès. A les rodalies es troba la cova i la font de Santa Anna. (Extret del web del Patronat de la Muntanya de Montserrat)

Prenem a mà dreta el sender que segueix el PR C-19, el GR-4 i el GR-172 en direcció nord. Als pocs metres passem per la Miranda dels Ermitans, un excel·lent mirador del Monestir des d’on podem albirar clarament Vacarisses, Sant Llorenç, la serra de Collcardús i Cul de Portadora i el Puig Ventós just a l’altre costat del Llobregat.

1 km Trencall a l’ermita de Sant Benet (940 m) (gps 31T 402635 4605259)

El GR-4 i GR-172 no passen ni per l’ermita de Sant Benet ni per la de la Trinitat. Sí que ho fa el PR C-19 que s’aparta durant uns metres d’aquest sender per visitar aquestes ermites. Nosaltres seguim els senders de gran recorregut que van per un camí més planer. Si volem passar per les ermites, només ens suposarà uns minuts (i uns metres de desnivell) de més.

Gran ermita construïda el 1536 tot i que durant la guerra del Francès també va ser destruïda. Es troba sota les agulles d’El Gat i de la Mòmia. L’edifici és una reconstrucció feta pels monjos per honorar el seu patró. Actualment fa les funcions de refugi lliure per a excursionistes i escaladors.

El camí creua del tot una antiga portalada, resseguint el vessant oriental sense guanyar ni perdre alçada amb vistes a la zona de la Tebaida, on la Trumfa, la Mòmia i l’Elefant (veure itinerari ST47), són les agulles més imponents que podem veure des del camí.  

1,7 km  Pla de la Trinitat (945 m) (gps 31T 402910 4605620

Punt on s’incorpora de nou el PR C-19 després de visitar les ermites de Sant Benet i de la Trinitat. D’aquí surt un corriol a la dreta (pal indicador) que baixa a les ermites de Sant Dimes i de la Santa Creu, a tocar ja del Monestir.

L’ermita de la Santíssima Trinitat es troba en un indret privilegiat, a l’extrem oriental dels flautats al peu de la Carota, el Pebrot i la Mòmia. L’ermita era la més gran de totes, un lloc de recolliment i descans per a pelegrins, coneguda com el ‘palau de les Ermites’ per les seves dimensions i on segons s’explica, hi va viure uns anys Bernat de Boïl, primer missioner que va acompanyar Cristòfol Colom a Amèrica. Actualment està en ruïnes després de ser destruïda el 1812 durant la guerra del Francès. El 1816 va ser restaurada però fou abandonada definitivament el 1821 quan van assassinar l’ermità.

Prosseguim la caminada sota una curiosa portalada pel Camí de l’Arrel, un sender que comunica Can Maçana amb el Monestir i que nosaltres seguirem en el tram més conegut fins a Santa Cecília. El camí està fressat i és evident, però irregular, el que el fa lent. Va entre un atapeït alzinar amb boix, galzeran i roures que fa baixar uns graus la temperatura, fet que s’agraeix a l’estiu.

El sender transcorre pel vessant nord del massís sota les imponents parets de Sant Jeroni i dels Diables. Mentre caminem podem alçar el cap i mirar de buscar els escaladors que pugen el Cavall Bernat per la via Punsola-Reniu (230m 6c) o per la Gran Il·lusió, 235m 7a+ (6a+ oblig.), dues vies clàssiques d’escalada d’aquesta imponent agulla montserratina.

4,9 km  Cruïlla accés Santa Cecília (695 m) (gps 31T 401485 4607179)

El Camí de l’Arrel va uns metres elevat sobre l’ermita on també hi ha el refugi de la FEEC Bartomeu Puiggròs (actualment fora de servei). 

El Monestir de Santa Cecília és un bonic i pur exemple de romànic del  s. X.  Ja al segle XIV hi havia una hostatgeria per a pelegrins que anaven a Montserrat. El monestir va dependre de Ripoll, Sant Cugat i fins i tot de la Santa Seu. Quan va morir l’any 1539 el darrer abat  (Joan Cordelles), el monestir passà a dependre de Montserrat.

En aquest punt abandonem el PR C-19 que baixa cap a Monistrol per la Calcina per seguir uns metres més pel GR-4 i el GR-172 en un tram que va uns metres sobre la carretera entre el Monestir i Can Maçana.

5,6 km Canal de Sant Jeroni. Inici VF (856 m) (gps 31T 401214 4606930)

Deixem enrere la torre elèctrica des d’on surt un corriol que s’enfila per la canal de Sant Jeroni (entre els serrats de Sant Jeroni i del Moro), un camí força dret, relliscós si està humit, i equipat amb passos de corda i cadena que condueix al coll que hi ha entre els cims de Sant Jeroni i el Mirador del Moro així com a l’accés de la VF Teresina.

El camí es va separant de la carretera i guanya alçada gràcies a unes escales que ens conduiran prop de la cruïlla d’accés al Portell del Migdia, sempre entre una vegetació espessa i ombrívola, fresca a l’estiu.

5,9 km Cruïlla al Portell del Migdia (809 m) (gps 31T 400803 4606893)

Deixem a l’esquerra el camí que puja al Portell del Migdia i a la Font de la Llum (pal indicador) per continuar el camí que en descens envolta pel nord el Serrat de Sant Jeroni i el Serrat del Moro, dos contraforts que sobresurten al nord i entre els quals s’enfila la Canal de Sant Jeroni.

El sender passa per les cruïlles d’accés  a la Canal del Miracle on un  pal indicador ens marca que som a 2h45min del Monestir i a 1h10min de Can Maçana seguint el GR-172 i diferents rutes senyalitzades del parc.  

8,4 km La Foradada (829 m) (gps 31T 398885 4607517)

Passem prop de la Cadireta, un monòlit rocós  de prop de 120 m d’altura per on discorren vies d’escalada artificial com la clàssica Anglada-Guillamon (V+/Ae (MD) o la GAM (V+/Ae).

Però l’element més singular d’aquest punt és la Roca Foradada, una obertura a la roca amb una curiosa forma de finestra d’aproximadament 10 m d’altura i 5 metres d’ample. Es pot arribar fins al forat per un corriol que surt abans de traspassar la Cadireta. Tot i no tenir dificultats és força vertical i haurem d’estar molt atents, sobretot a la baixada.

9,4 km Coll del Guirló (802 m) (gps 31T 398072 4607103)

Important cruïlla de camins. Cap a l’esquerra (sud) baixa la pista cap al torrent de la Diablera que ens portaria fins al Bruc passant pel megàlit de la Diablera i la Cova Tapada. Continuem caminant en direcció a Can Maçana (oest) durant 130 m (2 min.) creuant un pas estret de fusta que prohibeix el pas de bicicletes i cavalls fins a trobar el pal indicador d’accés a l’ermita de Sant Pau i el Castell de la Guàrdia.

9,9 km Castell de la Guàrdia (856 m) (gps 31T 397821 4607092)

El camí (senyalitzat) ens condueix fins a l’antiga ermita de Sant Pau Vell, situada al sud del turó, i des d’on surt un corriol que s’enfila fins al cim del turó on es troben les ruïnes del castell.

“L’ermita de Sant Pau Vell és de planta de creu llatina coberta amb volta de mig punt a l’absis i volta apuntada a la nau principal. Les cobertes estan pràcticament esfondrades. Al costat de llevant hi ha l’absis rectangular amb una finestra i dues més a la paret de ponent. A l’absis nord hi ha una finestra de doble esqueixada.

Estava situada en el paratge on hi havia el castell de la Guàrdia, dalt del turó del Coll del Guirló. Va ser consagrada al 1084 i transformada al segle XIV. Arran de terra i al seu voltant queden vestigis de distribucions annexes. És molt primitiva però patí força modificacions al s. XIV. Començà essent capella del castell. Hi té una de les seves parets adossada. D’aquest en queden alguns vestigis que ens poden assenyalar traces.” (Font: Patrimoni de la Generalitat)

El Castell de la Guàrdia està situat dalt del cim del turó del Coll de Guirló (tot i que hi ha dubtes amb el nom).  La superfície plana on s’alçava el castell té uns 18 m de longitud. A la part oriental, en una zona lleugerament més alta de 8 m de diàmetre, hi devia haver una torre de planta circular. Veiem només unes filades de mur realitzades amb pedra i amb la tècnica d’opus spicatum que es poden datar dell segle X.

Del castell també en romanen vestigis al costat de les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Pau Vell, arran de terra, assenyalant distribucions interiors i alguns pocs murs.

El primer document que l’esmenta data de l’any 931 i era una de les cinc fortificacions que protegien la muntanya i l’única de les que en queda algun rastre. A partir de la segona meitat del segle XIV, els priors montserratins començaren a adquirir els castells que envoltaven la muntanya de Montserrat i les corresponents jurisdiccions. El 1370 el rei Pere III vengué al monestir de Montserrat la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal, del castell de la Guàrdia i de la parròquia del Bruc, que el monestir mantingué fins al segle XIX.

Del castell cal baixar de nou fins al camí de pujada a fi de desfer les nostres passes 250 metres fins al trencall que dóna accés al refugi. 

10,4 km Trencall al refugi (797 m) (gps 31T 398189 4607133)

Prenem el Camí de la Portella, un sender que tomba a la dreta guanyant alçada de mica en mica enmig d’un atapeït alziner i que envolta pel sud la regió d’Agulles per anar a buscar el pas de la Portella a fi de traspassar-les. De camí al pas de la Portella passarem per unes roques en forma de pla inclinat. 

11 km La Portella (882 m) (gps 31T 398433 4606713)

Per accedir al pas de La Portella cal superar una canal força dreta i encaixonada entre dues parets on caldrà ajudar-nos de les mans per a arribar al capdamunt. Tret d’això, no presenta cap altra dificultat. De La Portella el camí baixa uns metres i tomba vers el nord. Travessarem diversos torrents enmig d’un alzinar espès abans d’arribar al refugi, visible uns minuts abans d’arribar-hi a la dreta de la Roca de la Partió.

11,5 km Refugi Vicenç Barbé (892 m) (gps 31T 398745 4606789)

Refugi Inaugurat el gener de 1961 gestionat per la FEEC i guardat només els caps de setmana. Disposa de 20 places i servei de menjars i begudes. Duu el nom de l’escalador Vicenç Barbé, mort el 1942 quan escalava els Frares Encantats.

A tocar del refugi podem visitar la Cova de la Partió, una balma d’escàs recorregut amb una gran roca caiguda i repenjada sobre la paret.

DIA 2 (REFUGI VICENÇ BARBÉ – MONESTIR DE MONTSERRAT)

  • Distància: 13 km
  • Horari: 7-8 h
  • Desnivells: +950 m / -1.100 m

11,5 km Refugi Vicenç Barbé (892 m) (gps 31T 398745 4606789)

Del refugi seguim les marques del sender PR C-78 que s’endinsen en un espès alzinar amb força bruc, tot deixant enrere la zona d’agulles per endinsar-nos en la dels Frares Encantats. Passem per la Canal Ampla, on trobem la cruïlla que en 20 min. ens portaria fins al Portell Estret. El camí perd alçada a l’hora de creuar el torrent del Lloro i el bosc s’esclarissa una mica, el que ens permetrà de gaudir de les vistes de les agulles de la regió dels Frares, amb agulles visibles com la del Dit, la Monja i del Lloro.

12,6 km Pas del Príncep (970 m) (gps 31T 399440 4606747)

Estret pas que passa al sud de de l’Agulla Superior del Príncep i al nord de la  Roca Petita del Príncep, del Bitllot i de la Miranda del Príncep. Aquesta última roca és accessible a través d’un exposat flanqueig força aeri que puja per l’esquerra (est) de les agulles. Del coll tindrem bones panoràmiques de la secció de les Comes, especialment de la Miranda dels Aurons, de l’Esfinx i de les agulles veïnes de La Vella. 

Després de traspassar el coll, el camí gira cap al nord en direcció al coll de Port. Abans arribarem a la Cova de la Font de l’Esllavissada a mà esquerra del camí.

12,8 km Cova de la Font de l’Esllavissada (959 m) (gps 31T 399597 4606908)

A l’esquerra del camí trobarem la Cova de la Font de l’Esllavissada (no confondre amb la Cova de l’Esllavissada, situada uns metres més endavant).

A l’entrada de la cavitat, de 23 metres de recorregut per 5 metres d’amplada, hi ha un petit aljub d’aigua en mal estat i que dóna nom a la cova. Balmes i coves eren utilitzades pels escaladors per fer-hi nit quan l’accés a la muntanya era més difícil que no pas ara. Punts amb aigua com aquest facilitava passar-hi la nit.

Una vintena de metres més endavant, també a l’esquerra del camí, toparem amb la Cova de l’Esllavissada, una balma formada pel despreniment d’un gran bloc de pedra.

13 km Coll de Port (976 m) (gps 31T 399650 4607073)

Arribem al Coll de Port, un dels passos més importants del massís també anomenat com a Coll de Porc en altres mapes (Alpina). Vers el nord baixa un còmode sender que comunica amb el GR-172 prop de la Foradada. També aquí finalitza el camí marcat amb senyals de pintura vermella de la travessa d’Agulles i dels Frares, una espectacular caminada que recorre per la part més alta d’ambdues regions a través d’un corriol amb constants ascensos i descensos i múltiples cordes instal·lades per facilitar la progressió.

Pocs metres passat el coll trobarem a mà esquerra del camí dues coves. La Cova del Coll de Port 1 és una petita balma de 9 metres d’ample per 12 de fondària, mentre que la Cova del Coll de Port  2, de 7 metres de fondària i 13 d’amplada i situada a pocs metres de la primera, té un sostre més alt i és més apta per fer-hi estada. Algunes fonts (Tot Montserrat) anomenen aquesta segona cova també com la Balma d’en Suri.

Deixem enrere la regió dels Frares Encantats per entrar a la dels Ecos tot seguint el PR C-78 que flanquejant pel sud sense perdre alçada fins al coll del Miracle les agulles de la Roca del Coll de Port, de l’Agulla Vista, del Cor de Bé i de l’Agulla del Miracle. El camí envolta la gran clotada de les Grutes fins a les Salares, punt situat a 1,6 quilòmetres.

13,3 km  Coll del Miracle (980 m) (gps 31T 399889 4607000)

El camí gira ara cap al sud sempre per un espès alzinar sense perdre alçada i envolta per llevant la clotada de les Grutes. De tant en tant tindrem excel·lents vistes de la zona dels Frares, visió de la regió que podrem gaudir plenament a les Saleres.

13,8 km Balma de les Pruneres (996 m) (gps 31T 399908 4606629)

Gran balma situada sota l’agulla de La Vella que rep l’apel·latiu de cova en els mapes de l’ICGC. Extraiem del web d’Espeleoindex aquesta interessant descripció de la història de la cavitat:

“Es tracta d’una cova bastant espaiosa, té 16 metres de fondària i 45 d’amplada. A l’interior hi ha un minso parament de pedres. Josep Fatjó ens diu sobre aquesta cavitat, “fou arreglada al llarg de l’any 1959 i el dia de la inauguració els monjos escaladors hi van dir una missa”. En la cova hi havia una paret al davant de fusta, dormitoris amb dues fileres de lliteres de fusta i troncs amb capacitat per unes 15-20 persones, també hi havia dipòsit de llenya i una sala menjador amb una llar de foc, tot realitzat per membres del GAM del Club Muntanyenc Barcelonès.” (Font Espeleoindex)

14 km Les Saleres (987 m) (gps 31T 399832 4606556)

Punt on el sender deixa d’anar al sud per tombar a llevant (esquerra) en un punt on una roca plana a mode de mirador ens permet de recrear-nos en un panoràmica impressionant de les agulles de la regió dels Frares Encantats. Entre d’altres podem distingir,  d’esquerra a dreta, les agulles de la Miranda del Príncep, el Bitllot i l’Agulla Superior del Pas del Príncep, així com les tres agulles ‘solitàries’ situades entre el coll de Port i el del Miracle: l’Agulla Vista, el Cor de Be i l’Agulla del Miracle.

El sender passa pel sud de l’ampla agulla de la Vella tot perdent metres a fi d’endinsar-se en el Coma dels Naps de Dalt abans de tornar a recuperar alçada de camí al Coll de les Comes. Respecte al nom i localització d’aquest torrent i del de la Coma dels Naps de Baix, és indispensable llegir l’excel·lent entrada de TOT MONTSERRAT: COMA DELS NAPS respecte a l’evolució i canvi de noms d’aquests torrents al llarg de la seva història cartogràfica.

14,6 km Coll de les Comes (1.067 m) (gps 31T 400197 4606491)

L’accés al Coll de les Comes és un pèl aeri però espectacular. El sender deixa enrere l’ombrívol alzinar per fer un revolt de 180 graus per enfilar-se sobre els vessant est de l’Esfinx fent un flanqueig exposat que va tot just uns metres per sobre el camí pel quan anàvem. Davant nostre apareix majestuosa l’agulla del Cilindre (1.100 m), custodiada per la Miranda del Cilindre o del Cabrit (1.089 m), les dues agulles més altes del Serrat del Cabrit.

Des de l’angle de visió que tenim l’agulla del Cilindre sembla rodona i estreta, tot i que és més aviat allargassada en direcció nord-sud. La primera ascensió a l’agulla es va fer l’1 de maig de 1936 per Caselles, Canal, Espunyes, Puigarnau i Serrat membres del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. La via més accessible és la normal, una via de 55 metres de dificultat màxima de IV+.

Del coll estant, mirant a llevant, veurem algunes de les agulles que conformen les regions dels Ecos i del Montgròs, com la Roca Plana dels Llamps (propera destinació de la travessa), el Serrat del Patufet i  la de la Miranda dels Ecos, un altre cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC i només accessible per vies tècniques.

15,1 km Roca Plana dels Llamps (1.111 m) (gps 31T 400384 4606207)

Un tram de camí molt dret i ombrívol dóna accés al tall de roca situat entre la Roca Plana dels Llamps (est) i la Roca del Collet de les Creus (oest).

La baixada del coll és un dels punts més delicats de la travessa. Hem de baixar per un pendent de roca amb una petita bretxa al mig per on caldrà posar les mans i fer oposició amb els peus. Les branques i arrels d’un arbre mort seran força útils. En aquest tram hi havia hagut una corda per ajudar a superar el pas. Quan el vam fer, no hi era.

Un cop a la soca de l’arbre sec, cal continuar baixant per un tram encara de roca de manera forta seguint uns punts blaus que ens portarà a endinsar-nos enmig d’un atapeït alzinar. A mitja baixada veurem la creu de ferro que dóna nom al coll. El sender segueix enmig del bosc abans no inicia de nou una dreta pujada que dóna accés al coll del Montgròs. 

Roca dels Llamps

15,2 km Coll de Montgròs (1.115 m) (gps 31T 400410 4606123)

Deixem el PR per un instant per prendre un corriol que s’enfila a l’esquerra i que en 2 min. ens portarà fins al cim del Montgròs.

15,3 km  Montgròs (1.133 m) (gps 31T 400425 4606052)

Assolim el Montgròs, cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, des d’on tindrem la sensació de ser al capdamunt d’una agulla montserratina però sense tenir la impressió d’estar exposats al buit. El seu desplaçament al sud-oest respecte de la línia principal de les agulles montserratines fa que des del cim tinguem una de les millors panoràmiques de les agulles i del massís i des d’on es domina bona part dels sectors montserratins: les Agulles, els Frares Encantats, els Ecos, Sant Jeroni i Tebaida. Sense cap mena de dubte, un mirador excepcional  de Montserrat.

El tram de sender que ens portarà fins prop del coll del Migdia és espectacular. Passarem per la Canal de la Salamandra, una estreta canal tallada sota la paret de l’agulla de la Salamandra des d’on es tenen impressionants vistes del coll del Migdia. La canal és incòmoda, de caminar lent i de posar les mans aquí i allí,  però sense passos exposats.  Pot donar vertigen a persones que en pateixin, però tret de la incomoditat del terreny no té dificultats tècniques.

15,9 km  Bifurcació al coll del Migdia (980 m) (gps 31T 400706 4606439)

Cruïlla on trobem uns petits indicadors de fusta d’accés al coll del Migdia, pas al qual no cal accedir. El racó és humit i dominat per un atapeït alzinar on es pot trobar de tant en tant algun teix. 

Les marques del sender PR C-78 ens porten a caminar cap al sud, deixant enrere la secció dels Ecos per entrar en la d’Agulles, fins a envoltar l’agulla del Camell de Sant Jeroni (1.093 m). Aquí cal estar atents atès que abandonarem definitivament el PR C-78, sender que baixa fins a la Vinya Nova a través del Camí dels Francesos. La cruïlla només està indicada per fites de pedra i ens pot confondre. Si baixem més de 2/3 minuts seguits és que no hem agafat el camí correcte, atès que el camí que va cap a Les Pinasses (Sant Jeroni i l’Albarda) tomba en direcció nord i no perd alçada tot i que fa intenses pujades i baixades entre un bosc de pins i boix.

17,1 km  Les Pinasses (1.139 m) (gps 31T 401072 4606280)

Petita collada sense marcar. Hem de tombar a la dreta en direcció sud-est per accedir al cim de l’Albarda Castellana. L’accés presenta un curt tram de roca vertical d’un parell de metres que se supera gràcies a una corda que hi ha instal·lada. 

17,3 km  L’Albarda Castellana (1.178 m) (gps 31T 40114 4606161)

L’accés al cim de l’Albarda Castellana té un petit tram tècnic. Cal superar un petit mur amb l’ajuda d’un curt tram de corda. No té dificultat i tampoc és aeri. El cim de l’Albarda (nom de l’estri, normalment sac de palla, que es col·loca sobre el llom dels animals de càrrega) és el sostre comarcal del Baix Llobregat i consta com a tal en la llista de sostres comarcals catalans. 

De nou al coll de les Pinasses, hem d’estar atents de no prendre el camí més marcat i evident que en principi va al nord però que de seguida baixa cap a llevant (est) i que porta fins al Camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Hem d’agafar el corriol en ascens que surt més a l’esquerra i que es dirigeix en direcció nord cap al cim de Sant Jeroni. Als pocs minuts el corriol desemboca al camí cimentat d’accés a St. Jeroni pocs metres abans del Mirador d’en Verdaguer.

17,9 km Sant Jeroni (1.235m) (gps 31T 400967 4606647)

L’arribada al cim és espectacular, accedint a la mateixa plataforma del mirador de forma directa, saltant la tanca de protecció. Dalt del mirador hi trobem una rosa dels vents col·locada el 1986 pel Centre Excursionista del Bages. La Miranda de Sant Jeroni és el cim més alt de Montserrat i està inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Amb meteorologia favorable, d’aquest punt es tenen vistes cap als Pirineus, el Montseny, Sant Llorenç i Collserola.

Iniciem el descens cap al Monestir pel Camí Vell per unes escales cimentades que ens condueixen de nou al Mirador d’en Verdaguer i el corriol d’accés a l’Albarda per un camí mig arranjat fins a l’ermita de Sant Jeroni.

18,3 km Ermita de Sant Jeroni (1.147m) (gps 31T 401127 4606523)

L’ermita de Sant Jeroni és la segona amb aquest nom. Va ser beneïda per l’abat Josep Deàs l’any 1891 després que l’originària quedés destruïda durant la Guerra del Francès. Sobre les seves restes es va construir un restaurant, també destruït, les restes del qual podrem veure a la pujada final al cim.

A la nostra dreta (est) tenim el Serrat del Moro dominat per les antenes de telefonia que vèiem pujant per la Canal de Sant Jeroni. D’aquest collet surt el corriol que baixa cap a Santa Cecília per la Canal de Sant Jeroni.

19 km  Cruïlla amb el Camí Nou-Francesos (1.056 m)(gps 31T 401413 4606184)

Cruïlla entre el  Camí Nou (que seguirem) i que va al funicular de St. Joan i el Camí Vell que baixa pel torrent de Santa Maria fins al Monestir. Si estem cansats i volem escurçar la sortida, és una bona alternativa continuar pel Camí Vell per arribar ràpidament fins al Monestir (veure Ruta ST41). 

El Camí Vell va flanquejant sense guanyar ni perdre alçada pel vessant nord-est de les agulles de  la regió de Tebes. El camí va mig penjat però amb baranes en passar sota la Gorra Marinera, una agulla on és fàcil trobar escaladors que aprofiten les seves vies sense gaire dificultat per a iniciar-se en aquest esport.

20,3 km Mirador de la Serra de les Paparres (1.023 m)  (gps 31T 401929 4606209)

Gran plataforma-mirador que esdevé un excel·lent mirador de la regió montserratina de Les Magdalenes, que inclou les seccions de les Gorres (Gorra Frígia 1.152 m) i de Sant Joan (Magdalena Superior 1.153 m).  Així mateix podrem observar bones panoràmiques de Collbató als nostres peus.

20,9 km Cruïlla a Santa Magdalena (1.008 m) (gps 31T 402354 4604867)

Pal indicador a la dreta del camí que a través d’un corriol força dret ens portaria a l’ermita de Santa Magdalena en 20 min. Nosaltres continuem recte gaudint de les grans vistes que tenim sobre les agulles de l’Elefant fins al Pla de les Taràntules.

21,4 km Pla de les Taràntules (Funicular de St. Joan Estació Superior)  (975 m) (gps 31T 402758 4604759)

Al Pla de les Taràntules trobem l’estació Superior del Funicular de Sant Joan, on podrem visitar una Aula de Natura de forma gratuïta amb informació sobre la història de la muntanya, les seves característiques climàtiques i la seva fauna i flora.

El Funicular de Sant Joan  va ser inaugurat el 1918 junt amb un mirador i un restaurant. Va ser ampliat el 1926 i reformat totalment el 1997. Té una longitud de 503 m i salva un desnivell de 248 m. Si volem acabar la ruta aquí podem agafar el funicular de baixada ja que el camí que baixa al Monestir està en bona part cimentat i és poc agradable de fer. El bitllet es compra a la taquilla en arribar a l’estació inferior.

Des d’aquest punt podem arribar-nos en 15 min. a l’ermita de Sant Joan per un camí indicat i ample.

Continuem la travessa (pal indicador) seguint el Camí de les Ermites, un sender del Patronat de la muntanya que comunica el Monestir amb l’ermita de Sant Joan. El camí és una pista cimentada que surt en direcció sud-est primer en ascens i que fa una marrada abans no comenci a baixar fins el Pla de Sant Miquel.

22,7 km Pla de Sant Miquel (857 m) (gps 31T 403445 4604275)

Cruïlla de camins amb pal indicador. Aquí ve a parar un corriol procedent de Collbató pel GR-172 i el GR-5 i d’Olesa de Montserrat seguint el GR-6. 

Continuem per l’esquerra per un tram de camí sense cimentar que passa per la Bassa de Sant Miquel tot baixant de forma més lleugera fins a l’ermita de Sant Miquel.

 23 km Ermita de Sant Miquel (830 m) (gps 31 T 403449 4604544)

Ermita documentada al s. X tot i que l’edifici actual és una reconstrucció de 1870. És un bon lloc per fer-hi una pausa per gaudir de la tranquil·litat de l’entorn.

Dos minuts passada l’ermita trobarem el trencall d’accés al mirador de la Creu de Sant Miquel. De visita opcional, paga la pena baixar els 25 metres de desnivell que hi ha fins a la creu (i que caldrà pujar desprès) per gaudir de les panoràmiques que ofereix el mirador de la zona del Monestir. 

23,3 km Mirador Creu de Sant Miquel (778 m) (gps 31T 403503 4604774)

El mirador de la creu es troba 25 m. sota el nivell del Camí de les Ermites. Des d’aquí es té una visió espectacular del Monestir i de la regió montserratina de Sant Salvador, que inclou les seccions d’agulles dels Flautats i de Sant Benet.

Abans d’arribar al monestir passarem per l’estació inferior (principal) del Funicular de Sant Joan, on es troben les taquilles.

24,4 km  Montserrat. Estació del cremallera (705 m) (gps 31T 402506 4605145)

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Montserrat: guia senderista. Ed. Alpina
  • Montserrat: excursions des del santuari i camins d’accés / Jordi Mir, Carles Albesa i Riba (1999)
  • Caminant a Montserrat : el massís. Ribera i Mariné, Ramon. Ed. Abadia de Montserrat (1998)
  • Montserrat : guia itinerària. Jordi Oliver i Pausas. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003)
  • Montserrat : les 32 millors excursions i vies ferrades. Francesc Roma i Casanovas. Ed. Cossetània (2006)
  • Sender de gran recorregut GR 6 : Barcelona (Horta)-Montserrat: variant GR 6-1 (Colònia Sedó, Esparreguera i Collbató-GR 6 ). Daniel Oriol. Ed. FEEC
  • Montserrat 50 indrets amb encant. David Balcells

CARTOGRAFIA

  • Mapa de Montserrat E-25. 1:10.000 / 1:5.000 Ed. Alpina

WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

ALTRES

barra_1200x6

 

 

Anuncis