175. Mons Observans, muntanya de les Tres Creus i aiguabarreig del Besòs des de Montmeló

wikiloc

Track wikiloc

Google earth

Ruta google earth

Icone mapa

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

Fotos

Fotos

360º Tres Creus

Horari Rodalies

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

 

Ruta circular que ens portarà des l’estació de Montmeló a visitar la muntanya de les Tres Creus, un parc urbà situat entre els termes municipals de Montmeló i Montornès del Vallès format per tres petits turons on al capdamunt del més alt hi ha tres creus de ferro, símbol de l’escut de Montmeló.

La caminada deixa sensacions contraposades. Es tracta d’una ruta fàcil, familiar i amb diferents al·licients que la fan interessant, però les extenses zones industrials dels entorns, les autopistes, el Circuit i perquè no dir-ho, les vies de tren, ens ofereixen un paisatge fortament antròpic, una mostra clara de com s’ha malmès el paisatge en aquesta part de la comarca del Vallès Oriental. Tot i així, les vistes des de la talaia del turó valen la pena, des d’on podrem albirar quatre parcs naturals catalans (Montseny, Sant Llorenç, Montserrat i Collserola), així  com vistes més properes dels parcs de la Serralada Litoral, de Marina, i del Montnegre-Corredor.

Dalt del turó de Can Tacó, el més baix, es va descobrir un jaciment romà de l’època republicana que ha estat restaurat, museïtzat i batejat amb el nom de Mons Observans. Val la pena coincidir durant les hores d’obertura per gaudir de les activitats del centre (visites guiades i/o treatralitzades, activitats nocturnes, xerrades, tallers…) Així mateix podrem visitar uns antics pous de gel (sic) que han estat recuperats prop de les vies del tren d’alta velocitat.

Baixarem pel vessant de Montornès Nord per anar a buscar el Mogent, riu que travessarem gràcies a una passera de ferro aixecada fa pocs mesos. Caminant dins del Parc de la Serralada Litoral, seguirem el Camí Fluvial del Mogent fins a l’aiguabarreig del Besòs, a Montmeló, on els rius Congost (riu que també creuem a l’inici de la ruta) i Mogent conflueixen per a formar aquest riu. 

 

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida/arribada: estació de Montmeló (Adif)  
  • Distància:  6,5 km
  • Durada:  1h30 (sense aturades)
  • Desnivell acumulat:   +/- 80 m
  • Interès:  Mons Observans,  ruïnes romanes museïtzades dalt d’un turó de la muntanya de les Tres Creus.
  • Època: tot l’any
  • Dificultat:  recorregut sense dificultats, apte per a totes les edats.

 

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES 

  • Ruta ST01 Montmeló a Montgat pel castell de Montornès i el turó de Galzeran:  les dues rutes només coincideixen entre l’estació de tren i la passera del riu Besòs. Aquesta Ruta ST175 pot ser una manera d’allargar aquesta travessa.
  • Ruta ST163 circular pel Castell de Montornès. Ambdues rutes coincideixen a partir del Camí del Mogent, prop de la passera sobre aquest riu i fins a l’estació de Montmeló.

 

 

                                   MAPA DE LA RUTA                                                                                                        TRACK GPS A WIKILOC 

MAPA ICC

TRACK WIKILOC

 

barra_1200x6

EL RIU BESÒS

Tots dos rius conflueixen sota el pont d’accés a Montmeló en els límits municipals d’aquest amb Montornès del Vallès, donant lloc al riu Besòs. Les aigües baixen a partir d’aquí, travessant la serralada de Marina, a Montcada i Reixac, fins a Sant Adrià del Besòs, on desemboca finalment al mar:

  • El riu Mogent té 24,5 km de longitud i neix de les aigües de les rieres de Cànoves i de Vilamajor que prenen les aigües d’indrets més elevats, com són els cims del Parany (a 1.156 m.) i el pi Novell (a 1.272 m.), al Pla de la Calma.  
  • El Congost, que rep el seu nom de la gorja que ha format en travessar la serralada prelitoral entre els cingles de Bertí i el pla de la Calma, neix a la Font del Regàs (1.008 m) d’aigües provinents dels espadats occidentals de la Plana de Vic, al peu de Sant Cugat de Gavadons. El riu té 43 km i després de travessar Granollers s’uneix al Mogent en aquest punt.

Si comparem l’estat del riu actual amb el que tenia fa unes dècades el canvi és de la nit al dia. Ara s’hi poden arribar a veure polles d’aigua, ànecs, martinets i bernats pescaires, fins i tot hi hem vist tortugues leproses. Tot i així, el nivell de degradació i agressions que  ha patit l’entorn fa difícil creure en la seva recuperació. Massa indústria i pressió antròpica potser han portat aquest riu a un punt sense retorn. 

Podem entrar al web del Consorci del Besòs-Tordera per estar al dia de les darreres actuacions, millores i projectes que afecten el riu. Així mateix hi podrem trobar fitxes de fauna aquàtica i d’ocells que podrem veure pel riu.

 

ELS TRENS

La ruta té el seu inici i final a l’estació de Montmeló.  L‘any 2012 amb les obres del tren d’alta velocitat, l’estació original va ser traslladada pocs metres al sud de l’antiga. Va ser restaurada completament i adaptada per a usos municipals. Tot i que les vies van ser soterrades, a mitjans de 2017 encara resta per urbanitzar la gran caixa que cobreix ambdues línies.

L’estació disposa de bar, taquilles i un vestíbul  superior situat sobre les andanes.

barra_1200x6

ITINERARI

(datum ETRS89)

0 km 0 min Estació de Montmeló (76 m) (gps 31T 437077 4600063)

Sortim de l’estació a l’esquerra (nord-est) seguint el carrer Primer de Maig amunt. El segon carrer a la dreta (carrer Barcelona) en portarà fins a l’església de Santa Maria de Montmeló.

“Hi han referències d’aquesta església des de l’any 975, i se la vincula al monestir de Sant Pere de les Puel·les. Malgrat la primitiva església es fonamentalment medieval, del segle X al XVI, l’església ha estat ampliada en èpoques successives i gran part de l’església actual és del segle XIX.

Es tracta d’una construcció d’una sola nau amb capelles laterals (6) i un absis quadrat que l’encapçala. Pilastres amb capitells compostos sostenen la volta de canó. Els trets bàsics de l’interior responen a l’estil neoclàssic i es troba totalment arrebossat. Als peus de l’església fins ara descrita, i situada transversalment, s’hi troba l’església romànica. A l’esquerra de la façana hi ha un campanar de base quadrada. La façana resta inacabada per la seva part superior i està formada per una porta adovellada d’arc de mig punt, una sèrie d’arcuacions cegues de tipus llombard, de mig punt, i una finestra central atrompetada i també de mig punt. El material utilitzat és la pedra excepte en les arcuacions restaurades. A l’absis de l’antiga construcció romànica hi ha les pintures romàniques que es descobriren durant la restauració de 1968. Es representen el Pantocràtor, els Mags i l’Anunciació. Són del segle XII. Sobre l’absis hi ha pintures dels segles XIII i XIV que representen uns àngels.” (Font: Pat.mapa Generalitat)

D’esquenes a l’església anem a l’esquerra agafant el carrer Folch i Torres i Santiago Rusiñol, vies que ens portaran fins al riu Congost passant per La Torreta, edifici centre cultural del municipi.

Estació de Montmeló. Al l’extrem dret es pot veure l’antiga estació reformada.

0,6 km 7 min Pont sobre el riu Congost (74 m) (gps 31T 437623 4600105)

Creuem el pont sobre el riu Congost per entrar a la zona industrial de Riera-Marsà, on trobem a la cantonada sud un pal indicador de senders. Hem d’anar a l’esquerra (oest) pel Vial Congost seguint a tocar del riu per un vial flanquejat amb grans pollancres en un tram on el riu està força degradat.

1 km 15 min Pous del Duc (76 m) (gps 31T 437868 4600331)

Pous de gel datats entre els s. XVI a XIX situats a redós del vessant nord del turó de les Tres Creus. Van ser recuperats arran de les obres del tren d’alta velocitat, que creua el riu Congost en aquest punt. Van ser declarats per acord del Ple de l’Ajuntament del 27 de desembre de 2011, Bé d’Interès Local. Al catàleg de patrimoni arqueològic de Montmeló, llegim:

“Els pous s’han de catalogar i conservar, perquè encara que no estiguin sencers, el fet d’haver-ne recuperat una part important corresponent al fons del dipòsit i el fet que pertanyen a una activitat preindustrial desapareguda d’aquestes contrades i que al menys durant dos segles va ajudar a complementar l’economia pagesa de la gent de la zona, i va donar feina als bracers, constituïxen un testimoni important d’aquest tipus d’activitat i d’un tipus de construcció d’arquitectura industrial.”

Envoltem la subestació elèctrica d’Endesa, que recull una derivació de la línia d’alta tensió que va de la Roca del Vallès a Santa Coloma de Gramanet, per prendre un camí arranjat i senyalitzat que ens portarà fins a l’esplanada que dóna accés al jaciment arqueològic de Mons Observans a través d’un camí que s’enfila per ponent del turó de Can Tacó.

1,4 km 23 min Mons Observans (119 m) (gps 31T 438118 4600168)

Arribem a l’explanada d’accés (tanca) al recinte arqueològic on trobem un plafó amb el mapa del Parc de la Serralada Litoral amb un itinerari de patrimoni històric de la zona i un pal indicador. Al voltant de l’esplanada també trobem diferents equipaments relatius al jaciment arqueològic romà batejat amb el nom de Mons Observans, com un petit edifici d’informació construït amb gabions d’acer i pissarra llicorella i aules d’arqueologia de bosc per a activitats a l’aire lliure. Així mateix trobarem una font adaptada per a gossos.

L’obra d’adequació del jaciment va ser premiada a la XII Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2013 dins la categoria Protecció del Territori i el Paisatge i va resultar finalista als Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2013 en la categoria Ciutat i Paisatge.

De la web de Mons Observans, extraiem:

L’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans) fou construït al darrer terç del segle II a. de C. dalt d’un petit turó de 120 m d’altitud sobre el nivell del mar des d’on es podien controlar les principals vies de comunicació que discorrien per la plana, entre les quals destacava la Via Hercúlia (posteriorment coneguda com a Via Augusta). Ha estat interpretat com un possible praesidium, és a dir, un establiment militar des del qual s’exercirien funcions polítiques i administratives de control del territori circumdant.

Edificat a la manera itàlica, amb paviments d’opus signigum i parets decorades amb pintures murals de primer estil pompeià, ha conservat el traçat de les principals dependències que el conformaven, desgastades per l’erosió natural i el pas dels anys. L’assentament s’estructurava en tres parts: el cos principal, situat a la part alta del turó, i els cossos de serveis, situats a banda i banda de l’entrada, a una cota més baixa, ocupant part de les terrasses laterals. L’edifici principal es distribuïa en tres ales disposades a l’entorn d’un pati central porticat i estava flanquejat per dues grans torres orientades cap al naixement del riu Besòs. Al costat oriental del pati hi havia una cisterna per a la recollida d’aigües pluvials, la qual comunicava amb una segona cisterna situada més al sud. Tot el conjunt quedava protegit per un mur perimetral que tancava l’assentament pels quatre costats. L’entrada principal se situava al costat nord.

L’existència del jaciment es coneixia de fa anys gràcies a les campanyes d’excavació realitzades per Josep Barberà i August Panyella (any 1947) i per l’erudit local Ignasi Cantarell (any 1961), que ja havien remarcat l’interès d’aquest emplaçament per l’estudi del procés de romanització de les terres catalanes. A partir d’aleshores, el jaciment es va incloure en diverses publicacions d’àmbit local i comarcal efectuades, entre d’altres, per l’arqueòleg granollerí Josep Estrada i Garriga. L’any 1983 va ser inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.

Això no obstant, les intervencions arqueològiques no es van reprendre fins l’any 2003 quan, sota el patrocini dels ajuntaments de Montmeló i Montornès del Vallès, es va dur a terme una primera campanya d’excavacions destinada a delimitar el jaciment i a avaluar la importància i l’estat de conservació de les estructures. Els òptims resultats obtinguts en aquella intervenció van animar a prosseguir amb la recerca, ja sota l’empara científica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) que, des de l’any 2004, dirigeix les diverses intervencions arqueològiques que s’efectuen al jaciment amb la col·laboració del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona.”

Continuem la ruta en direcció nord cap al “Turó cara nord-Mirador” d’acord amb el pal indicador tot seguint el camí de Ronda de les Tres Creus, un camí perimetral que ressegueix els turons per la seva part més elevada. Als nostres peus i envoltats de zones industrials, podrem distingir el pont sobre el riu Besòs i el nucli urbà de Montmeló travessat per la caixa que cobreixen les vies del tren, encara sense urbanitzar totalment. Al fons, clarament distingibles, veurem el Turó de Montcada i el Tibidabo.

2 km 35 min Les Tres Creus (150 m) (gps 31T 438054 4600321)

No és el cim més alt dels tres, però sí el més emblemàtic atès que acull les tres creus de ferro que formen part de l’escut i la bandera de Montmeló. També és el cim amb les millors vistes (veure panoràmica 360º) des d’on podrem observar des del Tibidabo fins al Montseny, passant per Montserrat i Sant Llorenç, a més de veure la gran plana interior del Vallès i bona part de la Serralada Litoral Catalana.

Als nostres peus, però, el paisatge que predomina són les grans zones industrials que van créixer a partir dels anys 60 bàsicament al voltant dels rius Congost, Mogent i Besòs. Aquests entorns de mica en mica es van recuperant com a zones de lleure i passeig per als habitants dels municipis contigus, sobretot els marges dels rius, però el mal ja està fet, i mediambientalment el paisatge ha estat triturat pel dit ‘progrés’ econòmic.

Cim de les Tres Creus mirant cap Turó del Castell (dreta) i Céllecs (centre). A l’esquerra els contraforts del Montseny

2,3 km 40 min Turó del Raiguer (153 m) (gps 31T 438299 4600382)

Un camí ample dóna accés al tercer cim dels que conformen la muntanya. El primer que veiem és la torre de vigilància anti incendis que va entrar en funcionament el 19 de juliol de 2014 i des d’on es pot controlar àmplies panoràmiques de les muntanyes que conformen el Parc de la Serralada Litoral, des de Martorelles fins a La Roca del Vallès.

Dalt del turó es va construir l’any 2006 un gran dipòsit d’aigües amb capacitat per a 9.000 metres cúbics d’aigua que donen servei a Montornès Nord i al polígon industrial de Can Parellada i que va malmetre el cim del turó més elevat.

Un sender amb algun banc de fusta al voltant, encercla el dipòsit des d’on es tenen bones vistes dels blocs que configuren el barri de Montornès Nord, amb la muntanya de Céllecs al fons.

De nou situats al coll de les Tres Creus (pal indicador) anem vers al sud-est per agafar el Camí perimetral de llevant. Als nostres peus tenim la gran empresa química de la Henkel, una de les primeres empreses que es va instal.lar a la zona quan el promotor Nicolau Riera-Marsà va impulsar durant les dècades 50 i 60 el nou barri de vivendes de Montornès Nord (el Polígon) i el polígon industrial.

3,1 km 50 min Montornès Nord (98 m) (gps 31T 438561 4600311)

Per continuar l’itinerari no cal entrar dins dels blocs d’aquest barri obrer de Montornès del Vallès, sinó que tombem a la dreta pel carrer de les Tres Creus que en baixada envolta la gran fàbrica de la Henkel fins a la rotonda d’entrada del barri i punt on es troba la passera sobre el riu Mogent.

Montornès Nord, conegut popularment com el Polígon, és una entitat de població de Montornès del Vallès, municipi de 16.000 hab. del Vallès Oriental. El ‘Polígon’ va ser el primer barri residencial de promoció privada de l’estat. Promogut per Nicolau Riera-Marsá durant la dècada dels anys 50 del s. XX, va néixer amb moltes mancances i que es van anar solucionant gràcies a la lluita popular dels seus veïns. 

3,5 km 55 min Passera del riu Mogent (80 m) (gps 31T 438903 4600118)

Creuem el riu Mogent per una passera de ferro construïda fa pocs mesos i que comunica el barri de Montornès Nord amb el Pla de Can Vilaró. Aquesta zona agrícola va quedar inclosa en la l’ampliació de 2.700 ha del Parc de la Serralada Litoral de 2013, tot i que l’any 2017 la justícia va tombar aquesta ampliació per no incloure l’avaluació ambiental dels nous límits.

Un camí fet amb sauló premsat recorre el marge esquerre del riu Mogent per un tram amb escassa vegetació.

4 km 1h Pont del Mogent. Montornès V. (79 m) (gps 31T 438730 4599697)

Pont per a vehicles sobre el riu Mogent que es va construir a mitjans dels anys 50 del s. XX per a comunicar Montornès del Vallès amb la zona industrial i residencial promoguda per Riera-Marsá. Aquí trobem uns plafons informatius del Camí Fluvial del Mogent així com diverses rutes senderistes dissenyades per l’ajuntament del municipi.

Continuem pel camí que va paral·lel al riu i que no acaba d’entrar al nucli urbà. De mica en mica l’entorn es fa més agradable fent-nos oblidar les fàbriques, si això és possible. Àlbers, plataners i pollancres envaeixen aquest tram de riu fent-lo agradable al passeig. Passem per la zona de lleure de Casablanca fins arribar per la font de Santa Caterina, que encara raja, i estranyament situada en un racó encisador si tenim en compte l’entorn on ens trobem.

5,4 km 1h20min Aiguabarreig del Besòs (69 m) (gps 31T 437481 4599668)

Els rius Mogent i Congost conflueixen en un entorn degradat amb indústries com a teló de fons. Tot i així i gràcies als esforços del Consorci Besòs-Tordera i la construcció de depuradores al llarg del riu, s’ha pogut recuperar una mica l’entorn.

El camí passa sota el pont actual construït l’any 1959 i arranjat el 2015. Uns metres més enllà, habilitat com a mirador, passem pels fonaments de l’antic pont que creuava el riu. De nou a la passera sobre el riu, només necessitarem 4 minuts per ser de nou a l’estació.

6 km  1h25min Passera sobre el Besòs (65 m) (gps 31T 437023 4599660)

Passera sobre el Besòs ‘Simón Rosado’

Creuem el riu Besòs per la sòlida passera de ciment anomenada ‘Simón Rosado’. Va ser construïda l’any 2011 i uneix Montmeló amb Montornès. És apte només per a vianants i ciclistes i ret homenatge a aquest sindicalista molletà que va lluitar pels drets dels treballadors del Vallès Oriental.

El riu marca la frontera entre els termes de Montmeló i Montornès. Serà dins d’aquest segon municipi per on caminarem pràcticament tota la ruta tret d’un curt tram al voltant del coll Mercader, on entrarem a Vallromanes.

Des de la passera el riu ens ofereix les darreres vistes, amb el pont de Montmeló, les indústries i la muntanya de Céllecs com a teló de fons. És sota aquest pont on els rius Mogent i Congost s’uneixen per formar el Besòs. 

6,6 km 1h30min Estació de Montmeló (76 m) (gps 31T 437077 4600063)

La nova estació es va inaugurar l’abril de 2012 aprofitant el soterrament de les vies d’ample ibèric i internacional que va suposar les obres del TAV. A mitjans de 2017 s’ha licitat el pressupost per a la urbanització parcial del calaix ferroviari que cobreix les vies i que encara quedava per urbanitzar després de 5 anys de la inauguració de la nova estació.

L’edifici antic, de l’any 1854, és propietat d’Adif i ha estat cedit a l’Ajuntament mitjançant un conveni per un període de 20 anys renovables. El cost del lloguer
serà de 100 €/mes durant els 10 primers anys i de 750 €/mes els següents.

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • XXI Ronda Vallesana: Montornès del Vallès
  • Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Adrià Triquell. Ed. Piolet (2012)
  • Parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. Gonçal Luna. Ed. Diputació de Barcelona (2007)
  • El poblat ibèric de Castellruf. Pepa Gasull Ed. Departament de Cultura (1995)
  • Itineraris dolmènics de Catalunya. Antoni Mañé i Sabat. Ed. Publicacions de l´Abadia de Montserrat (1996)
  • Els ibers del Vallès Oriental. M. Isabel Panosa i Domingo. Ed. Abadia de Montserrat (2012).
  • El Besòs : el riu que mirava passar els trens. Patrícia Gabancho. Ed. Barcelona Regional (1999)
  • Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Glòria Campoy. Ed. Marge Books (2009)

WEBGRAFIA

barra_1200x6

Anuncis