170. De La Pobla de Claramunt a Igualada pel castell de Claramunt i el Santuari de Collbàs 15,5 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Mapa

Mapa de la ruta

Ruta a Google Earth

Ruta a Google Earth

Ruta PDF

Fotos

Fotos

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

Travessa que uneix les estacions de la Pobla de Claramunt i d’Igualada tot caminant a través de les serres de La Guàrdia i de Collbàs, a la comarca de l’Anoia.

La caminada combina agradablement camins de muntanya i la visita de diversos elements patrimonials com el castell visitable de Claramunt i el Santuari de Collbàs. Un cop a Igualada podem visitar també el Museu de la Pell, instal·lat en dos edificis emblemàtics de la indústria igualadina, Cal Boyer i Cal Granotes.

El Castell de Claramunt és visitable i de pagament (3,5€). Paga la pena fer coincidir l’horari d’inici de la ruta amb els de visita per gaudir d’aquest bell castell i de les fantàstiques vistes de la comarca que hi ha des del capdamunt.

Horaris (2017)
Del 01.05 al 30.09
Matí: 10 – 13.30 h (+30) / Tarda: 16 – 18.30 h (+30)

Del 01.10 – 30.04
Matí: 9.30 – 13.30 h (+30) / Tarda: 15 – 16.30 h (+30)

De dimecres a diumenge, inclosos els festius. Tancat els dilluns i els dimarts no festius, el 25 i el 26 de desembre i l’1 i el 6 de gener.

Així mateix és de menció la multitud de fòssils que es poden trobar a la serra, d’origen calcàri. Un clar exemple és el coll de Llentilla, anomenat així pels milers de nummulits (fòssils lenticulars) despresos de la roca que es troben no només en aquest punt, sinó en molts altres. Pujant pel Camí al Castell podrem veure fòssils de cargols gegants. També hi ha plafons explicatius sobre aquest aspecte durant la pujada.

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida: La Pobla de Claramunt (FGC) 
  • Arribada:   Igualada (FGC) 
  • Distància:  15,5 km
  • Durada:  3:30 h (sense aturades)
  • Desnivell acumulat:   +450 m / -420 m
  • Interès:  el castell de La Pobla de Claramunt (consultar horaris de visita).
  • Època: tot l’any
  • Dificultat. Moderada. 

 

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES:

  • La Pobla de Claramunt és també punt d’inici de la ruta entre aquest municipi i Montserrat seguint la RutaST173, travessa que passa pel Castell de Castellolí i Castellferran.

 

 

                                       MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                               TRACK GPS A WIKILOC          

MAPA TOPOGRÀFIC

TRACK GPS


barra_1200x6

 DIFICULTAT

Ruta que no presenta dificultats. Sense grans desnivells, alterna trams de pista i corriols, alguns incòmodes, però sempre seguint camins senyalitzats que fan que la caminada sigui de bon seguir.

La pujada al castell de Claramunt està concebuda com un recorregut per a nens, amb zones d’esbarjo com cabanes al bosc, observació de fòssils, plafons informatius…

ELS SENDERS

La ruta segueix sempre senders marcats i homologats durant tota la caminada que fan còmode i fàcil el seguiment. Així anirem trobant els trams:

1. : PR-C 119: De La Pobla de Claramunt  fins al Santuari de Collbàs  (marques blanques i grogues).
2.  GR-172: Santuari de Collbàs – Sta. Margarida de Montbui (marques blanques i vermelles).
3. : El Camí: Sta. Margarida de Montbui – Igualada (senyal vermell propi).
4.  Camí de Sant Jaume: Igualada – estació d’Igualada (fletxa groga).

 

ELS TRENS

Ambdues estacions pertanyen a la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat. Igualada és la darrera parada. Durant els caps de setmana circula com a mínim 1 tren cada hora per sentit.

SORTIDA: estació de La Pobla de Claramunt. Pertany a la línia Llobregat-Anoia (Barcelona-Igualada) dels Ferrocarrils de la Generalitat.

ARRIBADA: estació d’Igualada, és la estació final de la línia Llobregat-Anoia. Des de l’any 1978, quan es inaugurar la nova estació que es va portar fora del nucli de la ciutat, la línia comença al quilòmetre 1,54.

barra_1200x6

CASTELL DE CLARAMUNT

ITINERARI

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de La Pobla de Claramunt (278 m) (gps 31T 389737 4601162)

L’estació de ferrocarril es troba al barri de l’Estació de la Pobla de Claramunt, raval situat al marge esquerre del riu Anoia i del centre del poble. De l’estació cal anar cap a ponent per agafar el carrer Estació que ens portarà a creuar el riu Anoia a través d’un pont amb vistes davant nostre del castell de Claramunt.

0,6 km 5 min La Pobla de Claramunt (265 m) (gps 31T 389549 4601174)

Si volem visitar l’església, després de creuar el pont girem a la dreta i seguim l’avinguda Catalunya fins al temple de Santa Maria.

“Temple d’estil neoclàssic, situat a la zona del nucli antic. La primera pedra d’aquesta església es va col·locar el juliol de 1789 i el setembre de 1793 va ser beneïda. L’altar major està presidit per la talla romànica de la Mare de Déu de la Llet, patrona del poble, que data del s. XIII, procedent del castell i que va ser entronitzada el 1230. En aquest temple també s’hi pot contemplar la imatge del Sant Crist, d’estil gòtic, i els retaules del Roser i de Sant Sebastià.” (Font Ajuntament La Pobla C.)

La pujada al castell es fa per un camí asfaltat que s’inicia al final del carrer major, carrer on podrem observar un parell de portalades de mig punt i adovellades del s. XVII. Al final de la via hi ha els Safareigs, antics rentadors públics porticats del s. XVIII.  

Després de passar pel mas de Can Passol, arribem al pàrquing de vehicles d’accés al castell, on una cadena els hi barra l’entrada i on hi ha un plafó informatiu dels’horaris d’obertura del castell (veure introducció de la ruta).

Seguint la pujada al castell, l’ajuntament ha creat l’espai ‘La Muntanya dels Nens‘ un recorregut lúdic i didàctic per a gaudi dels més petits, amb zones de cabanes, de grimpada, de jeure… que fan d’aquest tram inicial especialment indicat pels més menuts.

No podem deixar de parar-nos a observar els fòssils de la ruta, sobretot els  ‘Cargols Gegants‘, on podrem observar fòssils de més d’un pam incrustats a la roca (protegits).

2,1 km 45 min Castell de Claramunt (452 m) (gps 31T 389055 4601187)

L’entrada es troba al sud del castell. Per arribar-hi contornegem la muralla del castell pel sud, passant per un mirador amb plafó interpretatiu de l’extens panorama que tenim des d’aquí. 

“El castell de Claramunt estava integrat dins el comtat de Barcelona i va ser una avançada del temps de la Reconquesta. La primera notícia d’aquest monument, que avui en dia encara conserva la fesomia de fortalesa i sentinella de la Conca d’Òdena,  és de 978.

Els primers senyors del castell van ser els Claramunt, entre el segle X i principis del segle XIV. El 1306 els Claramunt van traspassar el seu senyoriu als Cardona. Posteriorment, al segle XVII, el castell es va convertir en centre comarcal del domini dels Cardona-Medinaceli damunt les terres de la Pobla i la Torre de Claramunt, Carme, Castellolí, Òdena, Orpí, Jorba, Santa Margarida de Montbui, Rubió i Vilanova del Camí. Els Cardona-Medinaceli van ser els últims senyors feudals del castell, que el van regentar fins el segle XIX quan va quedar del tot abolit l’Antic Règim.

Al llarg de tots aquests segles, el castell de Claramunt ha estat testimoni de les diferents èpoques històriques i en algunes ocasions ha viscut moments difícils. L’any 1463, durant la guerra entre la Diputació del General i Joan II, la fortificació va partir una de les principals destruccions, però els comtes de Cardona la van reconstruir. L’any 1714 el castell va ser víctima d’una nova destrucció, tot i que no va ser tan important com l’anterior, en aquesta ocasió a mans de les tropes de Felip V. Durant l’última guerra carlina, el castell va ser fortificat per darrera vegada, tot i que feia molts anys que no tenia un ús militar.

El 1913 les terres de la muntanya de la fortificació van ser adquirides per Enriqueta Miquel i Mas. Els seus pares, Antoni Miquel i Costas i Balbina Mas i Santacana, van pagar el 1915 unes obres per aturar la desfeta de la fortalesa i es va obrir una carretera per fer-la més accessible. El 1926, Antoni Miquel i Costas va rebre el títol nobiliari de marquès de la Pobla de Claramunt, atorgat pel rei Alfons XIII.

El 1974 el castell de Claramunt va passar a ser propietat de l’Estat espanyol, que el 1981 el va transferir a la Generalitat de Catalunya. A finals de 1996, l’administració autonòmica signa un conveni amb l’Ajuntament pel qual aquest es fa càrrec de la gestió de la fortificació.” (Font Ajuntament La Pobla de C.)

Després de visitar el castell, el sender continua ara envoltant-lo pel sud, sota els cingles on reposa el castell. Davant nostre tenim tota la carena de Collbàs que recorrerem i al fons, podrem veure l’extensa ciutat d’Igualada. 

3,2 km 1h min Coll de les Socarrades (454 m) (gps 31T 388033 4601426)

El camí segueix la carena de la Serra de la Guàrdia, tram de carena situada entre La Pobla de Claramunt i aproximadament fins el coll de la Lentilla, a través d’una bosquina esclarissada de pi blanc formada per la típica vegetació mediterrània de romaní, llentiscle, bruc d’hivern, sajolida, foixarda i garric. 

3,8 km 1h10min Turó de la Guàrdia (488 m) (gps 31T 387610 4601367)

Assolim el cim més elevat de la Serra de la Guàrdia. El cim té entitat pròpia, aixecant-se força sobre la carena. Està dominat per un pessebre i pal que sosté una gran senyera i en el qual es pot llegir un poema de Carolina Nieto.

LA SENYERA

Hem buscat un lloc per a vós
on el vent bufa fort
on tothom veurà els vostres colors

Hem cercat un indret,
on podreu arrissar el groc,
on podreu ondular el vermell.

A prop de Montserrat
et contempla la Tossa
i nosaltres en aixecar la mirada
us veurem orgullosa.

(Colla Excursionista Vilanova 13/1/2002)

Un camí arranjat i esglaonat amb travesses de tren baixa zigzaguejant cap al sud fins a una collada creuada per un tallafocs entre diverses pistes i camins que ens poden confondre. Creuem una pista i seguim els senyals blancs i grocs del PR que van cap a ponent seguint el fil de la carena. Tindrem més vistes cap al vessant sud de la serra que no pas cap al nord, tot i que de tant en tant també podrem veure la capital de l’Anoia i la serra de Rubió al fons amb els molins de vent al capdamunt.

5,9 km 1h45min Dipòsit de Ca l’Aromir (433 m) (gps 31T 386021 4600793)

També anomenat dipòsit de Can Titó, abasteix d’aigua el municipi de Vilanova del Camí. Cada any pels voltants de Sant Hilari (13 de gener) se celebra la Pujada als Dipòsits, una caminada esportiva molt popular de Vilanova, que també s’acosta fins al dipòsit de Ca l’Aromir, cap al que ens dirigim.

El dipòsit es troba a l’extrem de la Plana de Ca l’Aromir, punt on el PR C-119 que anem seguint i el GR-172 coincideixen. El sender de gran recorregut continua per la pista al sud de la carena a través dels camps de conreu i desprotegit del sol, que pica de valent a l’estiu. Nosaltres continuem la ruta prenent de nou el PR C-119 per un corriol que s’inicia uns metres al nord del dipòsit (pal indicador). A partir d’aquí, ja començarem a trobar sota els nostres peus milers de nummulits individualitzats i que més endavant donaran nom al coll de la Llentilla.

Ens endinsem en una bella pineda que passa per les restes d’una edificació. Al cap de 5 min. (380 m) de deixar enrere una pista, arribem a la primera cruïlla amb el sender PR C-138 Sender dels Esgavellats. Ambdós senders coincideixen durant poc més de 200 m, separant-se de nou després del turó de l’Aromir.

6,8 km 2h Turó de l’Aromir (527 m) (gps 31T 385290 4600702)

Ens separem pocs metres per assolir la cota màxima de la Serra de Collbàs. Malauradament el bosc no ens deixa observar les bones vistes que de ben segur des d’aquí tindríem. 

Poc després d’iniciar la baixada del turó trobem la segona cruïlla amb el PR C-138 Sender dels Esgavellats, sender que torna cap a Vilanova del Camí. La nostra ruta continua cap a ponent seguint  la carena i el PR C-119 per un tram on hem d’estar atents de nou al sòl dominat pels nummulits, però també als bastos paisatges que se’ns apareixen davant nostre gràcies a una vegetació menys espesa.

7,6 km 2h15min Coll de la Llentilla (448 m) (gps 31T 384740 4600563)

Coll que separa els municipis de Carme i Vilanova del Camí i dominat pels milers, milions de nummulits escampats per terra.

L’origen del nom és ben curiós. Prové de la clara semblança dels nummulits,  fòssils característics de l’eocè marí, amb els llegums homònims. Etimològicament, però, prové del llatí “nummulus” que significa ‘petita moneda’. Per bona part de la Serra de Collbàs es troben en grans quantitats, especialment en aquest coll, on es troben ben individualitzats dins de terrenys margosos. Eren protozous marins gegants, des de pocs mil·límetres fins a 6 cm de diàmetre,  recoberts d’una closca calcària. Es van extingir a la fi de l’oligocè.

Un corriol que traspassa un parell de cotes insignificants ens deixarà al dipòsit de Collbàs.

8,5 km 2h30min Dipòsit de Collbàs (482 m) (gps 31T 383941 4600248)

Cruïlla de fàcil identificació gràcies a un pal de senyals i al dipòsit quadrat d’aigües que hi trobarem, i punt on es retroben els senders PR C-19 i el GR-172. El dipòsit pertany a Aigües Artés, empresa amb seu a Santa Margarida de Montbui i que actualment dóna servei als municipis de Santa Margarida de Montbui, Jorba, Orpí i a Igualada, a l’Anoia.

8,7 km 2h33min Mare de Déu de Collbàs (463 m) (gps 31T 383940 4600098)

Per arribar fins al Santuari de Collbàs cal seguir des del Dipòsit de Collbàs la pista cap a l’esquerra (sud) en baixada durant 200 m a través d’una pineda molt esclarissada. 

La Mare de Déu original es va perdre durant la Guerra Civil. L’antiga marededéu sostenia un fòssil, una particularitat pràcticament única a casa nostra. L’actual, és una reproducció, però s’hi afegí un bolet enlloc del nummulit. 

“L’edifici està documentat l’any 1318, però s’ha anat transformant al llarg del temps. Es va refer al s. XVI i un altre cop al s. XVIII.  L’ermita de planta rectangular, d’una sola nau, amb teulada a dues aigües, el campanar d’espadanya que hi havia va ésser enderrocat per un llamp, es va aixecar un altre de semblant l’any 1960. Al portal d’entrada s’hi pot llegir la data de la construcció. L’ermita depèn de la parròquia de Carme i s’hi venera a la Mare de deu de Collbàs,  una imatge amb un nen a la mà esquerra i un bolet a la dreta. El dilluns de pasqua s’hi celebra un aplec.” (Font Patrimoni de la Generalitat)

Tornem de nou a la cruïlla on hi ha el dipòsit d’aigua. En aquest punt deixem definitivament el sender PR C-119 Cinturó de la Conca d’Òdena que hem seguit des de l’inici per prendre a partir d’ara el de gran recorregut GR- 172 que ens portarà fins a Santa Margarida de Montbui.

El camí baixa cap al nord endinsant-se  en l’obaga de la Serra de Collbàs per un tram força bonic de corriol, a trams pedregós i emboscat. En arribar al fons del torrent de Can Bernades (afluent de l’Anoia) i ja per pista, seguirem també les marques d’El Camí (dues C invertides vermelles).

10,3 km 2h55min Santa Margarida de Montbui (401 m) (gps 31T 383709 4601412)

Municipi de la comarca de l’Anoia de 9.600 hab (2016). El poble es troba dividit en dos nuclis, el Nucli Vell i històric de Sta. Margarida on ens trobem, i el de Sant Maure, el més poblat i per on passarem més endavant.

L’església parroquial de Santa Margarida de Montbui fou construïda el 1614 a l’indret de l’antiga església de Santa Coloma. Té tres naus cobertes amb volta de creueria i un cor sobre la porta d’entrada. El campanar, datat al 1731, és de planta octogonal.

A la plaça Major trobarem La Casa Gran, que va pertànyer a la família Lanuza, als quals al 1611 se’ls atorgà el títol de comtes de Plasència. Fou construïda a finals del segle XVII, al mateix indret que hi havia hagut l’antiga domus senyorial, de planta rectangular, coberta a quatre vessants i formada per planta baixa i dos pisos. Hi ha una galeria amb un oratori dedicat al Sagrat Cor de Jesús. (Font  web Ajuntament Sta. Margarida de M.)

En aquest punt abandonem les marques blanques i vermelles del GR-172 que es dirigeixen cap a ponent cap a la Serra de Miralles. Sortim del poble pel carrer de Sant Roc en direcció nord-est fins a trobar al cap de 280 metres el Forn de Guix del camí vell de Vilanoveta, una de les diferents explotacions que hi va haver a la zona i que explotaven la roca calcària de la serra. 

El Camí Vell de Vilanoveta va entre camps de conreu al nord de la carena de la Serra de Santa Margarida de Montbui, una petita carena de muntanyes paral·lela a la de Collbàs pel nord. Hem d’estar atents a seguir les escasses marques vermelles d’El Camí en un parell de cruïlles no senyalitzades i on haurem de girar a l’esquerra. Caminant per aquests amplis espais dominats per camps de conreus, podem gaudim de les dilatades vistes cap a la ciutat Igualada, el cim del Puig d’Aguilera i del parc eòlic de Rubió al fons. 

12,1 km 3h20min Font Trobada (332 m) (gps 31T 384458 4602511)

Font situada encara dins del terme municipal de Santa Margarida de Montbui. La font es troba sobre el torrent de la Garrigosa, un afluent del riu Anoia, dins un revolt tancat del camí a tocar de la masia de Can Ferrer de les Vinyes.

Hem de continuar per la pista que va pel marge esquerra (oest) del torrent de la Garrigosa entre camps de conreus i amb vistes cap a Montserrat, Igualada, i als pics d’Aguilera (Òdena) i de Gòssem (Bages).

12,5 km 3h25min Accés als Molins de Can Planell (339 m) (gps 31T 384422 4602784)

Just després de passar la carretera per sota, surt a mà dreta un camí que (de forma opcional) ens portaria en 320 m fins als molins de Can Planell (Molins de la Font Trobada) un espai cultural, lúdic i gastronòmic situat en els antics edificis de dos molins fariners documentats des del 1640. Té servei de berenador-restauració, així com visites guiades, lloguer de sales (reserves  691578913).

13,1 km 3h35min Sant Maure. Sta. Margarida de Montbui (328 m) (gps 31T 384143 4603233)

Situat al marge sud del Riu Anoia, és el nucli amb la major part de la població del municipi, bàsicament residencial, i on trobarem l’edifici de l’Ajuntament, el Centre Cívic i Cultural La Vinícola i l’església parroquial Sant Maure.

“El barri de Sant Maure es construeix a partir dels anys 50 i 60, amb el treball i l’esforç de gent nouvinguda procedent d’altres comunitats autònomes, que venen a treballar a l’empresa adobera i tèxtil igualadina. Apareix un nou nucli de població, amb unes característiques i dinàmiques clarament urbanes, que modifica els espais i els usos tradicionals rurals i agraris, i configura l’actual municipi de Montbui.”  (Plafó informatiu davant Sant Maure)

Creuem el riu Anoia pel Pont Petit de la Palanca, on trobem indicadors de rutes de l’ajuntament d’Igualada. Hem d’anar en direcció al Museu de la Pell, situat al carrer del Dr. Joan Mercader.

13,9 km 3h45min Museu de la Pell. Igualada (300 m) (gps 31T 384413 4603753)

El Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia ocupa dos edificis emblemàtics de la industria igualadina:

Cal Boyer és fruit del fort creixement de la indústria del cotó que va experimentar la vila al final del segle XIX, i representa un segon model d’edifici d’aquest tipus a la ciutat que supera el precedent de La Igualadina Cotonera. L’edifici de la fàbrica, construït el 1897, tenia planta rectangular i comptava amb dos pisos. La sustentació estava resolta mitjançant dues fileres de columnes de ferro colar a la planta baixa i pels propis murs i una estructura d’encavallades a la planta superior. Posteriorment, entre 1910 i 1920 es va construir una segona nau.

L’antiga adoberia de Cal Granotes és un edifici preindustrial de dues plantes, situat a frec del Rec d’Igualada, on es realitzava, de forma artesanal, l’adob al vegetal de la pell grossa (bou, vaca, etc), fonamentalment per a soles de sabata. Cal Granotes va començar a funcionar com adoberia abans del 1763. L’edifici està construït amb pedra i morter i conserva els clots originals. A la planta baixa o ribera es realitzaven les operacions de preparació i adob de les pells, mentre que a la planta superior o estenedor es feia l’assecat i acabat de la pell. Ambdues plantes estaven comunicades per un forat al sostre anomenat trapa.” 

14,3 km 3h50min Plaça de l’Ajuntament d’Igualada.  (313 m) (gps 31T 384714 4603918)

La plaça de l’Ajuntament és el centre neuràlgic del casc antic de la ciutat.

Va sorgir per la unió  de dues antigues places, separades per una illa de cases, la plaça Nova i la plaça del Blat. Originàriament tota porticada, actualment només dos dels seus costat conserven els porxos antics. Aquí hi ha l’edifici consistorial i cases d’estil neoclàssic com la del número 10, catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El Camí de Sant Jaume, en la seva primera etapa entre Montserrat i Igualada (25,7 km), travessa la ciutat d’est a oest. L’Ajuntament ha rehabilitat la casa dels vigilants de l’antic Escorxador d’Igualada per ubicar-hi el nou Refugi de Pelegrins.  

Per anar fins a l’estació podem optar per infinitat d’opcions. Hem seguit el carrer de la Soledat, que passa per l’església de la Mare de Déu de la Soledat, i el carrer de Santa Joaquima de Vedruna que ho fa pel mercat. 

15,6 km 4h15min Estació d’Igualada (308 m) (gps 31T 385756 4603835)

El tren va arribar a Igualada el 1893, però l’estació actual és de 1978 quan es va escurçar el recorregut per a evitar diversos passos a nivell pel centre de la ciutat. On hi havia situada l’antiga estació hi ha el parc de l’Estació Vella. Tot l’antic recorregut (1,54 km) l’ocupa l’avinguda de Mossèn Jacint Verdaguer.

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Anoia : 17 excursions a peu. Juan Carlos Borrego Pérez. Cossetània (2015)
  • Les Serres de l’Anoia : rutes a peu per l’Anoia. Igualada : Consell Comarcal de l’Anoia, Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació, [2016]
  • El Museu de la Pell d’Igualada. Josep M. Allué. Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia (2002)

CARTOGRAFIA

  • Conca d’Òdena 1:20.000 Ed. Piolet (2013)
  • Mapa ICC Espais Naturals Protegits 75: Alt Gaià Plana d’Ancosa
  • Mapa topogràfic comarcal 1:50.000 Anoia

WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

PATRIMONI/HISTÒRIA

Anuncis