149. De Portbou a Cervera de la Marenda pel coll de Belitres 3,4 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Ruta a Google Earth

Ruta a Google Earth

Icone mapa

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

Fotos

Fotos

Horari

Horaris R3

Horari

Horaris SNCF

 

 

 

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

 

Si en la excursió anterior Ruta ST147 us presentàvem una travessa entre Portbou i Cervera de la Marenda seguint el Camí de Ronda, en aquesta ocasió us volem mostrar un itinerari amb sortida i arribada a les mateixes estacions però que transita per l’interior, creuant la frontera a través del coll de Belitres. 

Es una caminada curta i molt senzilla, ideal per a combinar-la amb qualsevol altra de les que surten o acaben a Portbou o Cervera. El punt més elevat es troba al coll de Belitres, una collada per on passaren milers de refugiats republicans fugint del final de la Guerra Civil. L’espai té uns plafons de Memòria Història que ens expliquen com va ser el pas dels refugiats en la seva fugida cap a França.

L’estació de Cervera (Gare de Cerbère) ocupa bona part del municipi de Cervera, amb una gran platja de vies que s’estén a ponent del nucli urbà. L’estació es va inaugurar el 1876 i no té la grandiloqüència de la seva veïna empordanesa. El complex disposa de taquilles, banys i màquines d’autovenda, tot, com sol passar en aquest costat de la frontera, en bon estat.

L’entorn de l’estació de Cervera està ple de plaques i memorials en record de diferents fets del s. XX, des d’un vagó memorial d’una de les primeres vagues femenines de França, fins a plaques a la mateixa andana de l’estació que homenatja els refugiats republicans que van utilitzar el tren com a mitjà per fugir del final de la guerra. 

 

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida: Estació de Portbou (R11Horari
  • Arribada: Estació de Cervera (SNCF)  Horari
  • Distància: 3,4 km
  • Durada: 1h15min (sense aturades)
  • Desnivells:   +/- 170 m
  • Interès:  El coll dels Belitres, on trobarem diversos memorials en record de l’exili republicà de 1939.
  • Època: Tot l’any
  • Ruta: Estació de Portbou – platja de Portbou – coll dels Belitres – platja de Cervera – estació de Cervera
  • Dificultat: Sense cap dificultat.

     

 

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

La badia de Portbou i les muntanyes de l’Albera que envolten aquest municipi de l’Alt Empordà, faciliten la realització de multitud d’itineraris, ja siguin circulars o linials amb les estacions veïnes.

  • Ruta ST66: Ruta Walter Benjamin entre Portbou i Banyuls de la Marenda passant pel Querroig (100 Cims).
  • Ruta ST134: Camí de Ronda entre Llançà i Portbou  13km. Podem sortir de Llançà i acabar la ruta a Cervera si volem enllaçar totes dues rutes i fer un itinerari més llarg.
  • Ruta ST136: Olla de Portbou, travessa que segueix el mateix Camí de Ronda entre el Puig Cervera i Portbou.
  • Ruta ST146: Portbou circular. Itinerari que comparteix ruta en el tram de Portbou fins al Puig Cervera seguint el Camí de Ronda.
  • Ruta ST147: Portbou a Cervera M. pel Camí de Ronda. Combinada amb aquesta ruta, podem crear un curta i interessant ruta circular entre ambdues estacions internacionals.

 

 

                              MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                                     PERFIL DE LA RUTA

Mapa ruta 149

MAPA TOPOGRÀFIC

Perfil 149

PERFIL DE LA RUTA

barra_1200x6

DIFICULTAT

 Travessa fàcil que no presenta cap dificultat. Cal parar atenció a la tramuntana que sol bufar en aquestes comarques.

ELS TRENS

SORTIDA: la ruta comença a l’estació de Portbou de la R11 de Rodalies de Catalunya. Va entrar en servei el 1878 quan va arribar el tren procedent de Figueres. És l’última estació de l’estat espanyol abans d’entrar a França, i com a estació internacional, es va concebre de grans dimensions, encara més quan es va reformar l’any 1929 amb la característica gran marquesina de ferro que cobreix algunes vies.

ARRIBADA: Cervera (Cerbère en francès) és el final de línia d’alguns trens de la R11 (Barcelona-Portbou-Cervera). Aquesta línia té una circulació de 6/7 trens diaris per sentit.

Els trens de Renfe finalitzen el recorregut a Cervera, però no agafen passatges de tornada a Portbou. Per anar a Portbou cal agafar algun dels 4/5 trens TER (regionals francesos) que passen per Cervera i acaben el seu recorregut a Portbou.

Diferents trens regionals i de mitja distància paren en aquesta estació. Podeu consultar horaris a:

Horari Rodalies de Catalunya

Horaris trens francesos SNCF

 

barra_1200x6

RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de Portbou  (29 m) (gps 31T 512989 4696987)

El tren va arribar a Portbou l’any 1878 quan va entrar en funcionament el tram Figueres-Portbou.  L’actual estació destaca per la gran marquesina de ferro i vidre que cobreix les andanes, obra de l’arquitecte català Joan Torras i Guardiola.

Tot i que va ser objecte específic de la Ruta ST66, com que la caminada és curta, podem visitar els diferents espais Walter Benjamin que hi ha escampats pel municipi. L’element més interessant es troba a l’entrada del cementiri, un memorial anomenat ‘Passatges’, obra de l’artista israelià Dani Karavan. 

Per iniciar la ruta cal que passem per la sortida que utilitza un pas inferior i que condueix al carrer del Mercat. Seguim avall i passat el Mercat Municipal, el carrer Alcalde M. Cabré ens portarà de seguida a la platja (pals indicadors).

En aquesta platja té el seu inici la Via Brava de Portbou,  una ruta marina que arriba fins a la platja del Pi. És un dels itineraris dissenyats per  Vies Braves, una xarxa pública d’itineraris marins que es fan nedant i que van paral·lels als Camins de Ronda.

Del final del passeig surt una rampa que zigzagueja per portar-nos sota la carretera fins a les darreres cases de Portbou, d’on un camí cimentat ens farà passar a tocar de la masia de Can Rossendo.   Un fàcil sender que s’enfila per un tram de muntanya amb escassa vegetació ens portarà fins al coll de Belitres.

1,7 km  30min Coll dels Belitres (164 m) (gps 31T 513120 4698089)

El coll de Belitres és límit municipal, comarcal i estatal i sota el qual hi passa el túnel ferroviari internacional dels Belitres. Té una llargària de 1.064 m, dels quals 469 metres són dins de territori francès, i 595 en l’espanyol. L’obra és de doble via, amb ample de via ibèric la via al costat dret si anem en sentit cap a França, i ample europeu a l’altre costat. Com a túnel considerat estratègic, en aquest cas per unir dos països, en la seva construcció es van fer tres galeries de 1×1,6 m expressament fetes per a destruir aquesta obra d’enginyeria. 

Tot l’entorn de la collada és un petit museu a l’aire lliure en record de diversos esdeveniments que succeïren durant el s. XX, com són la fugida de milers de republicans després de la caiguda de Catalunya a finals de gener de 1939: 

Per aquest coll van passar entre els mesos de gener i  febrer de 1939 prop de 400.000 persones que fugien dels vencedors de la Guerra Civil. En commemoració pel 70è aniversari d’aquests fets,  l’any 2009 es va inaugurar un Memorial de l’Exili, format per uns plafons amb fotografies i explicacions d’aquest trist  esdeveniment. Més trist encara resulta la presència al coll d’un monòlit franquista, tot i que té un plafó explicatiu del seu context.

A més a més del Memorial a l’Exili, l’entorn del coll conté altres elements patrimonials d’interès:

Si continuem per un corriol que s’enfila dret cap a la carena ens condueix a un niu de metralladora en força bon estat. Som a la ‘Sperrlinie Pyranäenfront’, la línia defensiva creada pels alemanys als anys 40 per a protegir la frontera francesa que havien ocupat de l’Espanya de Franco, de la que no es fiaven.  

Aquest niu està format per la torreta d’un tanc Panzer 38 (t) construït per Skoda dins una Txèquia ocupada pels nazis. Disposava d’un canó de 3,7 cm i d’una metralladora Mg 37 (t) coaxial. Els dos elements encara estaven in situ fins fa pocs anys, ara desapareguts.

Als entorns del coll es poden trobar una altra torreta de Panzer II, així com una casamata per a metralladores Mg 34, un búnquer pels duaners alemanys, i un canó PaK 36 de 3,7 cm.

També trobarem un monòlit en record dels 100.000 exiliats que van travessar la frontera l’any 1939 per aquest pas, així com un altre de franquista del 1939-40 en record de la IV Divisió de Navarra.  

Baixarem a Cervera per un camí que surt de l’antiga duana i que baixa fins a passar sota les vies del tren a la sortida del túnel dels Belitres.

2,9 km  min Platja de Cervera  (5 m) (gps 31T 513628 4698872)

La millor platja de la població és la Perafita (Peyrefite en francès), al nord del cap del mateix nom i coneguda pel seu “Sentier sous-marin”. Però un cop acabada la caminada, la platja de Cervera també ens pot servir per a refrescar-nos una mica. Davant la platja, uns típics bistrots francesos ens permetran fer une ‘bièrre à pression’ o una aigua ‘Perrier’ en acabar la ruta.

Quan creuem la carretera pel pas de vianants situat a l’extrem nord de la platja, entrem en una placeta amb un vagó de tren de càrrega  i una escultura en record de la lluita sindical de les “Transbordeuses d’oranges”:

La fruita arribava en trens a l’estació de Cervera on, com encara ara passa, els diferents amples de via utilitzats pels dos estats feia obligat que la mercaderia hagués de ser ‘transbordada’ dels trens espanyols als francesos. Aquesta feixuga tasca estava encomanada a les dones, que eren conegudes com  les ‘Transbordeuses de Cerbère’ o ‘transbordeuses d’oranges’.

El 26 de febrer de 1906 l’exigència d’un salari més digne i la demanda d’un ascens d’equips inferiors a superiors per antiguitat, va portar a aquestes dones a començar la primera de tres vagues per reivindicar un augment incomplert del 25% del sou promès tres anys abans. La revolta obrera no va acabar fins al desembre,  quan aquestes dones van aconseguir bona part de les reivindicacions. Algunes fonts asseguren que aquesta va ser la primera vaga femenina de França.

Al costat del vagó trobem un gran plafó informatiu del projecte Recurut (recuperació històrica de rutes migratòries transpirinenques 1936-1939), un projecte històric del ‘Departamento de Historia Moderna y Contemporánea de la Universidad de Zaragoza’ en col·laboració amb la ‘Université de Pau et des Pays de l’Adour’.  La pàgina web té força informació, classificada en rutes, context històric i testimonis entre d’altres. 

Per accedir a l’estació des del vagó-memorial tenim dues opcions:

  • fer ús del pas inferior que surt de darrere el vagó de les ‘Transbordeuses’ i que creua sota la platja de vies fins al costat muntanya, on es troba l’edifici de viatgers de l’estació (el túnel estava tancat quan vam fer la ruta).
  • anar a buscar el pas a nivell (també el pas elevat) que hi ha pujant l’escalinata que puja paral·lel al mur de les vies. Podrem així gaudir de bones vistes de l’antic Hotel Belvédère du Rayon Vert, un antic hotel construït per l’arquitecte perpinyanès Léon Baille entre 1928 i 1932 en estil modernista i amb aparença de vaixell. Tot i el seu abandonament, està protegit com a edifici històric des del 1987. 

Una altra mostra que aquí a França ens porten unes quantes passes en relació amb la memòria història és la placa de record  establerta a la memòria de treballadors de la SNCF morts a l’estació de Cervera per fets de guerra entre 1939-1945 i que trobarem prop de la sortida del túnel sota la platja de vies abans d’arribar a l’estació de Cervera.

3,4 km  h Estació de Cervera  (30 m) (gps 31T 513446 4698861)

Dins del gran vestíbul de l’edifici de viatgers, situat al vessant muntanya de les vies, trobarem consignes, lavabos, màquines de begudes i taquilles on comprar els bitllets, tot, en bon estat.

A l’andana E d’arribada dels trens procedents de Portbou (vies d’ample ibèric) trobem una nova placa signada per la SNCF, l’Ajuntament de Cervera i la FFREEE (Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode) on podrem llegir en francès, espanyol i català:

“Del 20 de gener al 10 de febrer de 1939, més de 100.000 espanyols, homes, dones i nens van passar per aquest túnel i aquesta estació de Cerbère, empesos cap a l’exili després de 3 anys de lluita contra el franquisme. Van ser les primeres víctimes de la 2a. Guerra Mundial.”

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • L’Albera : guia excursionista transfronterera = Les Albères : guide de randonnée transfrontalier.  Ed. Albera Viva (2000)
  • Flora i fauna dels espais naturals l´Albera.  Toni Llobet.  Brau Edicions (2011)
  • Alt Empordà: 17 excursions a peu. Sergi Lara. Cossetània Comarcal (2009)
  • Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar del temps de guerra 1936-1939. Josep Clarà. Ed. Dalmau (2012)
  • Els fortins de franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans. Josep Clarà. Ed. Dalmau (2010)
  • Poblats, dolmens i menhirs : els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental) / Josep Tarrús i Galter. Ed. Diputació de Girona (2002)
  • Camí de Ronda: la travessa a peu de la Costa Brava.  Ed. Alpina 2014
  • La Costa Brava a peu : 20 itineraris. Sergi Lara. Ed. Cossetània (2007)
  • Revista Descobrir Catalunya: Camins de Ronda núm. 182 (juny 2013)

 CARTOGRAFIA

  • L´Empordà Cap de Creus en detall a peu i en BTT. 1:25.000 Ed. Piolet
  • Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. Col·lecció 1:25.000. Espais naturals protegits, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
  • Massís de l’Albera. Els mapes dels Parcs Naturals de Catalunya, 13, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
  • Mapa comarcal de Catalunya. Alt Empordà. Escala 1:50.000.  Institut Cartogràfic de Catalunya, 1996.

 WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

barra_1200x6

FOTOS

 

Anuncis