148. Túnel de Pimorent: travessa entre Portè i l’Ospitalet pel GR-107 Camí dels Bons Homes 10,3 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Ruta a Google Earth

Ruta a Google Earth

Icone mapa

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

Fotos

Fotos

Rodalies

Horaris R3

SNCF

Horaris SNCF

 

 

 

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

 

Us presentem una nova travessa entre les estacions de ferrocarril de la xarxa francesa SNCF de Portè i l’Ospitalet (l’Hospitalet-près-l’Andorre), dues parades que a Senderisme en tren ja hem trepitjat amb anterioritat. En aquesta ocasió la caminada us comunicarà ambdues estacions pel camí més curt, el que segueix el túnel ferroviari que supera el coll de Pimorent (1.920 m). Aquesta infraestructura de 5.414 metres va ser clau per a la connexió del Transpirinenc Oriental entre Tolosa de Llenguadoc i Puigcerdà, atès que superava la collada més alta que s’interposava entre els dos vessants pirinencs.

La travessa segueix en tot moment el GR-107 Camí dels Bons Homes en la seva etapa que connecta Porta (no confondre amb Portè) i Merenç tot seguint la vall del riu Arieja. D’aquesta etapa, de 22 quilòmetres totals, seguirem el tram comprès entre els municipis de Portè i l’Ospitalet (l’Hospitalet-près-l’Andorre), dues poblacions situades a costat i costat del coll de Pimorent i que tenen les estacions situades a tocar de les boques del túnel.

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida:  estació de Porté-Puymorens (SNCF)
  • Arribada:  estació de l’Hospitalet-près-l’Andorre  (SNCF)
  • Distància: 10,3 km
  • Durada:  2h30min (sense aturades)
  • Desnivells:   +470 m / -585 m
  • Interès:  El coll de Pimorent, frontera entre la Mediterrània i l’Atlàntic i les grans vistes dels Pirineus andorrans.
  • Quan: evitar l’hivern, quan grans gruixos de neu cobreixen la zona.
  • Ruta: estació de Porta – rec de Pimorent – cabana –  coll de Pimorent   – Coma d’en Garcia – avetosa de l’Ospitalet – L’Ospitalet – estació de L’Ospitalet (l’Hospitalet-près-l’Andorre)
  • Dificultat: ruta sense dificultats destacables. Seguim en tot moment un camí abalisat durant tot l’itinerari.

      

 

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

  • Ruta ST35: volta al pic de Nérassol des de l’Ospitalet. Les dues rutes coincideixen a l’Ospitalet.
  • Ruta ST42: La Tor de Querol a Portè pel Puigpedròs. La travessa finalitza a l’estació de Portè, punt d’inici de la ruta del Túnel de Pimorent.
  • Ruta ST73: Podem continuar pel GR-107 fins a Merenç seguint aquesta variant d’alta muntanya del Camí dels Bons Homes.
  • Ruta ST74: Portè a l’Ospitalet pel Carlit 33 km. Mateix punt d’inici i final, però seguint itineraris ben diferents.
  • Ruta ST118: Puigpedròs de Lanós des de Portè. 28 km. Les dues rutes comparteixen només el punt d’inici, l’estació de Portè.
  • Ruta ST131: de La Tor de Querol a Portè pel Punxó 2.581 m. 
  • Ruta ST132: ruta circular des d’Ospitalet que puja al Roc Melé (100 Cims) i Cabaneta per la Solana d’Andorra.
  • Ruta ST174: circular al Pic Negre d’Envalira (100 Cims) pel Pas de la Casa (Andorra). Ambdues rutes coincideixen fins el coll de Pimorent. 

 

 

                    MAPA TOPOGRÀFIC DE LA RUTA                                                                                               PERFIL DE LA RUTA 

mapa-tunel-pimorent_02_ruta

Mapa topogràfic IGN de la travessa de Portè a l’Ospitalet

perfil_tunel-de-pimorent

Perfil de la ruta Portè a l’Ospitalet

barra_1200x6

EL TRANSPIRINENC ORIENTAL : TÚNEL FERROVIARI DE PIMORENT

APUNT HISTÒRIC

El túnel de Pimorent forma part de la línia ferroviària de 155,2 km entre Portet-Saint-Simon (Tolosa) i Puigcerdà. El seu origen cal buscar-lo en una comissió mixta franco-espanyola creada l’any 1865 que tenia la funció d’estudiar diferents opcions per unir els dos vessants dels Pirineus amb ferrocarril. De la dotzena de projectes de connexió entre ambdós països només es van triar tres, entre els quals hi havia l’onzè, el que feia relació a la connexió entre Tolosa i Ripoll per Acs (Ax les Thermes), el coll de Pimorent i la Cerdanya. 

El tren va arribar a Ripoll el 1880 i a Acs el 22 d’abril de 1888, però no és fins al 18 d’agost de 1904 quan el President de la República Francesa i el Rei d’Espanya Alfons XIII signen el Conveni de Trens Transpirinenc amb el qual decideixen tirar endavant definitivament tres nous enllaços internacionals entre ambdós països. És gràcies a aquest conveni que sorgeix la idea dels trens transpirinencs, que segons l’acord, creuaria els Pirineus en tres punts:

  1. Transpirinenc Occidental: Canfranc-Oloron
  2. Transpirinenc Central: Lleida-La Pobla de Segur-Sent Gironç
  3. Transpirinenc Oriental: Ripoll-Puigcerdà-Acs
mapa_tunel-pimorent

TÚNEL DE PIMORENT 5.414 M

No és fins al 22 de juliol de 1929 quan s’inaugura oficialment el Transpirinenc Oriental64 anys després de la signatura del primer conveni, i 25 després de l’acord de creació dels transpirinencs. Els dos vessants quedaven units per un nou enllaç ferroviari, el quart en funcionament en aquells moments. El 2013 es va afegir a aquesta llista la connexió amb alta velocitat pel túnel de la Jonquera.

  1. Irun-Hendaia, 1864
  2. Portbou-Cervera de la Marenda, 1878
  3. Canfranc-Oloron, 18 de juliol de 1928 (*)
  4. Puigcerdà-La Tor de Querol, 22 de juliol de 1929
  5. Figueres-Perpinyà (alta velocitat), 2013 

(*) El Transpirinenc Occidental (Canfranc) està fora de servei des del 1970. L’any 2016 es va reinaugurar el tram entre Oloron i Bedous, amb el qual s’escurça el tram sense connexió ferroviària en aquest transpirinenc.

El tram de ferrocarril entre Acs i La Tor de Querol  és el tram més muntanyenc i panoràmic de tota la ruta nord del Transpirinenc en el seu vessant nord. Són 42 quilòmetres de recorregut en el qual se superen tota mena d’obstacles orogràfics gràcies a ponts, túnels i falsos túnels. Talment com si s’hagués buscat una simetria entre els dos vessants, les dificultats més importants d’ambdós (collada de Toses i coll de Pimorent) es van solucionar de la mateixa forma, amb un llarg túnel de via única, precedit d’un túnel helicoïdal per a ajudar a superar un gran desnivell en poc recorregut.

D’aquesta forma trobem al vessant sud del Transpirinenc el Túnel de Toses (3.904 m) i el túnel helicoïdal del Cargol (1.057 m) que supera 40 m de desnivell, mentre que al vessant nord tenim el Túnel de Pimorent (5.414 m) seguit del túnel helicoïdal de Saillens (1.751 m), túnel que en el tomb de 360º que fa per l’interior de la muntanya guanya 60 metres de desnivell. Aquest túnel es troba entre les estacions de l’Hospitalet-près-l’Andorre i Merenç.

CURIOSITATS DEL TÚNEL

  • El túnel ocupa el 14è lloc en llargària entre els túnels ferroviaris francesos, amb el túnel de la Mànega (50,3 km) com el més llarg, i el de Fréjus (13,7 km) en segon lloc. El túnel d’alta velocitat del Pertús a la Jonquera ocupa el 4t lloc (8,3 km).
  • A cada extrem el túnel té una porta prop de cada boca d’entrada a fi d’evitar la formació d’estalactites de gel durant l’hivern a causa de les filtracions d’aigua i que havien ferit diversos mecànics de la SNCF.  
  • El túnel té a la seva boca nord una galeria de col·locació d’explosius per a la seva destrucció. 
  • Al seu interior la línia fèrria arriba als 1.567 metres d’alçada, el punt més elevat en ample internacional dels ferrocarrils francesos.
  • Els radis de curvatura de la línia és de 200 m, i el seu guany d’alçada de 40 mm par metre. Dins el túnel el desnivell és de 34 mm pel costat nord i de 8 mm pel vessant sud.

FOTOS DEL TÚNEL

ELS TRENS

Tant la sortida com l’arribada la farem des de dues estacions dels ferrocarrils francesos (SNCF) ambdues connectades amb l’estació internacional de La Tor de Querol, des d’on podrem agafar trens de la línia R3 de Rodalies de Catalunya, operada per RENFE.

Aproximadament hi ha 5 circulacions diàries que surten de La Tor de Querol cap a Tolosa de Llenguadoc, espaiats cada 2h. El temps de trajecte entre La Tor de Querol i Portè és de 21 minuts i de 25 minuts fins a l’Ospitalet (L’Hospitalet-près-l’Andorre).

Si es vol començar a caminar el mateix dia que se surt en tren de per exemple Barcelona, la combinació de trens més ràpida surt a l’any 2016:

  1. Barcelona-La Tor de Querol: 07:06-10:13 (trajecte: 3h07′)
  2. La Tor de Querol-Portè: 13:21-13:42 (trajecte 16′)

Atès que la ruta és curta, és factible realitzar la travessa en un sol dia, tot i que caldrà estar atents a la meteorologia, atès que les tempestes sovintegen a les tardes.

Si volem sortir a caminar abans, no queda més opció que arribar el dia anterior a La Tor de Querol o a Portè per fer-hi nit per agafar un tren ben d’hora l’endemà. Atenció si es reserva un hotel, que l’estació de La Tor de Querol-Enveig està a tocar de la població d’Enveig.

HORARIS: 

DIFICULTAT

La caminada assoleix en el  seu punt màxim els 2.042 m d’alçada a la Coma d’en Garcia després de passar pel Coll de Pimorent. 

Cal evitar l’hivern quan s’acumulen grans gruixos de neu a la zona.

ELS SENDERS 

p1040272_petitaSeguirem en tot moment les marques blanques i vermelles del sender de gran recorregut GR-107 Camí dels Bons Homes, fet que facilita la caminada. 

El tram que recorrem del Camí dels Bons Homes és part de la 5a etapa que uneix Porta amb Merenç passant per l’Ospitalet (l’Hospitalet-près-l’Andorre) i la vall del riu Arieja, una jornada de 22 km de la qual nosaltres en recorrerem aproximadament la meitat.

 

barra_1200x6

pano_pimorent_04

COLL DE PIMORENT (ESQ.) AMB LES MUNTANYES ANDORRANES AL FONS

ITINERARI

(datum ETRS89)

0 km  0h Estació de Portè i Pimorent  (1.562 m) (gps 31T 403500 4710299)

L’estació de Portè és la situada a més altitud de tota la xarxa de ferrocarrils francesos en ample de via internacional (1.435 mm). L’estació de Bolquèra-Eina del Tren Groc (1.000 mm), situada a 1.592 m d’altura, és per només 30 metres  l’estació més alta de França si excloem els cremalleres. 

Tot i tenir edifici de viatgers, està tancat, i només hi ha una petita marquesina per a protegir-se d’una meteorologia adversa. L’estació es troba davant del peatge del túnel viari de Pimorent, apartada 1,1 quilòmetres al sud de la població. Té un accés pèssim, gairebé inexistent per als vianants, un dels pitjors de totes les estacions que hem trepitjat a Senderisme en tren. Totes les opcions suposen o bé caminar per la carretera (perill), o bé utilitzar alguna petita escapatòria alternativa.  La variant que us proposem és una sortida prou acceptable.

L’absència de cap camí que creui les vies i el peatge del túnel viari, ens obliga a fer un llarg tomb sobre les boques dels dos túnels. Sortim de l’estació seguint l’única andana en direcció nord, cap a l’entrada sud del túnel ferroviari. Abans d’arribar al final, un petit corriol a la dreta que discorre entre herbes ens portarà entre les tanques de les vies i les d’un habitatge fins al camí d’accés de la casa. Seguint ara aquest camí evident trobarem tot seguit els senyals de pintura blanca i vermella del GR-7 que prové de Portè. Les seguim a l’esquerra continuant l’ample camí que envolta les boques dels túnel ferroviari i del viari fins a arribar a l’altre costat del peatge i del túnel ferroviari. 

SORTIDA OPCIONAL: si no veiem clar la sortida de l’estació, podem agafar la carretera durant 950 metres en direcció nord, cap a Portè. Compte que és estreta i no hi ha vorals! Just passat el riu de Querol veurem un corriol (pal indicador) a l’esquerra. Aquest sender (marques de pintura grogues i de GR) ens portaran al GR-107 passant per la Torre Cerdana.

0,5 km  5 min Cruïlla, prenem el GR-107/GR-7  (1.570 m) (gps 31T 403313 4710381)

Cruïlla senyalitzada situada al costat oposat de l’estació de tren. Prenem el camí cimentat que puja ben dret  a la dreta entre bedolls i que ens condueix al cap de 350 metres a una esplanada on per la dreta se’ns afegeix unes marques grogues. 

Si seguim a la dreta, aquest corriol ens portarà a la  Torre Cerdana (1.667 m, 31T 203111, 5242658), una fortificació del s. XIII de planta circular que protegia l’entrada a la Cerdanya pel nord. Tot i anomenar-se torre, tenia les funcions d’un castell, on a part de funcions de guaita, allotjava un guarniment armat. El castell és de planta circular i es troba enrunat.

El camí puja travessant un parell de pistes d’esquí, amb panoràmiques a la dreta de Portè,  el darrer municipi de l’Alta Cerdanya (129 habitants) abans de la pujada al coll de Pimorent (1.920 m). Un cop creuem el rec de Pimorent, un torrent que baixa de l’Estanyol, un llac situat a 2.045 m situat sobre nostre, el camí surt del bosc per pujar a través de prats amb vistes cap a la N-320, carretera que s’enfila cap al coll i que travessarem un primer cop abans d’arribar a una petita cabana de pedra a tocar del camí.

2,6 km 45 min Cabana (1.824 m) (gps 31T 402820 4712136)

Petita cabana lliure amb espai per a una o dues persones. L’entorn no és gaire agradable per a fer-hi nit, atès que està situada entre dos grans revolts de la carretera N-320 que puja al coll, així com el tram de camí que seguim, marcat per la proximitat de la carretera, les vistes a les pistes d’esquí i els edificis que s’albiren dalt del coll, que a la distància, semblen talment abandonats.

3,4 km 1h Coll de Pimorent  (1.920 m) (gps 31T 402316 4712659)

El coll de Pimorent separa la comarca nord-catalana de l’Alta Cerdanya amb l’Arieja, pas que separa les aigües que acaben desembocant a l’Atlàntic a través del riu Arieja al nord, amb les que desemboquen al Mediterrani pel riu Querol al sud.

Tot i el túnel viari inaugurat  l’any 1994 de 4.820 m que travessa el coll gairebé paral·lel al ferroviari, el pas per la collada és encara imprescindible per arribar fins al Pas de la Casa (Andorra). Dalt del coll hi ha un parell d’allotjaments lligats a l’estació d’esquí de Porté-Pimorent, així com diversos pàrquings que donen a l’espai un aire deixat.

Continuem la ruta travessant la carretera (compte no hi ha pas per a vianants) i prenem una pista apta per a vehicles que s’endinsa en la Coma d’en Garcia, una vall força utilitzada com a accés als pics de Coma d’Or i Pugpedrós de Lanós. Abandonarem la pista poc després de creuar el rec d’en Garcia, en un prat on a l’estiu sol pasturar bestiar equí i boví.

4,6 km 1h15min Abandonem Coma d’en Garcia  (1.991 m) (gps 31T 402695 4713603)

Quan el camí, més aviat una pista, fa un gir a la dreta per endinsar-se a la Coma d’en Garcia, agafem el trencall a la dreta (indicador) que encara en pujada, ens portarà a envoltar per ponent el pic del Tossal Mercader (2.546 m). El camí té enormes panoràmiques de les muntanyes andorranes, especialment de la Solana d’Andorra (veure ruta ST132) així com cap als pics de Roc Melé i de la Cabaneta 2.847 m en primer terme.

5,4 km  1h25min Abandonem pista  (2.042 m) (gps 31T 201281 5246856)

Assolim el punt més alt de la travessa a la cota 2.042 m en una petita esplanada on abandonarem la pista que seguíem. La cruïlla està senyalitzada amb un pal indicador de fusta. L’indret esdevé un mirador fantàstic dels Pirineus, des d’on podem observar de sud a nord, el coll de Pimorent, el pic de l’Estanyol, el pic de la Mina,  el pic de les Valletes, el coll d’Envalira, i els pics de Roc Malé i Alba entre molts d’altres. 

Deixem aquí la pista que puja zigzaguejant muntanya amunt, per prendre un corriol a mà esquerra en baixada amb vistes directes al Roc de Carroux i la llarga carena fins al Roc Melé i Cabaneta que vam seguir a l’itinerari de Senderisme en tren ST132.

5,9 km  1h30min Pas canadenc  (2.021 m) (gps 31T 401785 4714155)

Un pas canadenc marca la frontera política entre l’Alta Cerdanya i l’Arieja, just en el punt on comença una línia ben delimitada de bosc, plantat segons explica un plafó, com a sistema preventiu d’allaus.

Som a la part més bella de la caminada. Un cop el camí deixa la part més assolellada i entra al vessant nord del pic de Querforc (2.585 m), el corriol s’endinsa en una meravellosa fageda mixta amb avets i on també podrem trobar blades i falgueres. Entre els arbres, sovint podrem gaudir d’excel·lents panoràmiques cap a la vall de Siscar i el pic de Nerassol (ruta ST35). 

Després de creuar la doble gran canonada d’aigua que alimenta la central hidroelèctrica de l’Ospitalet, el sender inicia una forta baixada tot fent llaçades i caminant sempre per un espès bosc amb més presència de roures i pins negres a mesura que anem perdent alçada. 

8,8 km  2h10min Cruïlla al refugi de Bessines (1.536m) (gps 31T 401829 4715744)

Bifurcació del sender GR-107 Camí dels Bons Homes. La variant GR-107-2 del Camí puja a la dreta (pal indicador) cap a Merenç passant pel refugi de Bessines i la  Portella de Bessines, una opció d’alta muntanya que vam seguir a la ruta de Senderisme en tren ST73. 

Girem a l’esquerra en direcció a l’Ospitalet seguint un corriol que baixa emboscat fins a trobar la N-22, una variant de la N-320 que connecta l’Ospitalet i El Pas de la Casa. El camí passa a tocar d’unes curioses estructures en forma de fletxes orientades vessant amunt construïdes amb la finalitat de dissipar les allaus que sovint cauen a l’hivern per aquest vessant de la muntanya.

9,6 km  2h20min Carretera N-22 (1.510m)(gps 31T 401752 4715803)

Travessem la carretera i seguim entre un bosc dominat per avellaners que va sobre la població de l’Ospitalet. El camí ens portarà al punt de sortida de senders del poble, on a tocar d’una font que raja fresca trobarem un pal indicador de direccions. Girem a la dreta, i passem per la Gîte L’Hospitalité, i per l’Hotel Puymorens, des d’on en dos minuts arribarem a l’estació.

10,3 km 2h30min Estació de l’Ospitalet (1.428m) (gps 31T 404667 4723648)

L’estació es troba a l’oest de l’Ospitalet, municipi de menys de 100 habitants situat al vessant de l’Arieja. El seu nom oficial en francès és L’Hospitalet-près-l’Andorre i prové de l’hospital portat per l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem que s’hi construí al s. XI per donar refugi als viatgers i pelegrins i per la seva proximitat al Pas de la Casa (Andorra), a només 12 km d’aquí.

El túnel ferroviari de Pimorent té la seva boca nord a l’extrem sud del poble, passat el cementiri. Podem visitar-la si seguim el sender d’accés a la vall de Siscar.

barra_1200x6

CARTOGRAFIA

  • Mapa Cerdanya 1:25.000 Ed. Alpina
  • IGN TOP25 2148 ET Ax-les-Thermes
  • IGN  TOP25 2249 OT Bourg-Madame – Col de Puymorens – Pic Carlit

TRENS

EL TEMPS

WEB