144. Alcover: circular pel riu Glorieta passant pel Niu d’Àliga, Fonts del Glorieta i l’Ermita de les Virtuts 18,2 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Ruta a Google Earth

Ruta a Google Earth

Icone mapa

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

Fotos

Fotos

Horari

Horaris

 

 

 

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

 

Nova ruta trenderista per les Muntanyes de Prades (veure altres rutes) amb la que coneixerem la part baixa i mitja del riu Glorieta. 

Sortint d’Alcover, pujarem per la vall del riu Glorieta, un itinerari escènic que uneix tant valors naturals com patrim onials de gran bellesa. La caminada segueix antics corriols que travessen alzinars i boscos de ribera ben conservats, alhora que gaudirem de vistes esplèndides de les muntanyes mentre creuem els diferents estatges geològics del Triàsic, entre els quals destaca el color vermell de  les roques del ‘Buntsandstein’, aquí coneguda com a roca d’Alcover. També visitarem diferents tolls i cascades que el riu Glorieta forma al seu curs alt i on a l’estiu podrem fer-hi un bany.

Però si el valor natural de la ruta mereix per sí sol la seva visita, no podem oblidar el ric patrimoni moliner que va sorgir a recer de les aigües dels rius Glorieta, Brugent i Francolí, corrents que van veure créixer durant el s. XVIII i XIX el segon nucli moliner més important de Catalunya després del de Capellades, a l’Anoia. Molins com els de Terrers, el de la Central hidroelèctrica, el Molí Nou o el de Més Amunt són alguns exemples d’aquest patrimoni industrial que cal conservar.

A Alcover val la pena fer-hi un tomb amb calma i visitar l’Església Vella, l’Església Nova i el Museu d’Alcover, on podrem gaudir d’una bona col·lecció de paleontologia local, bàsicament del Triàsic, roques que conformen el paisatge geològic per on transcorre la ruta.

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida/arribada:  estació d’Alcover (Alt Camp) Horari Rodalies
  • Distància: 18,2 km
  • Durada: 5h (sense aturades)
  • Desnivells:   +/-  620 m
  • Interès:  La vall del riu Glorieta i la vila d’Alcover.
  • Època: Tot l’any. A l’estiu molta calor, però també possibilitat de banys als tolls del riu.
  • Ruta: Estació d’Alcover – Església Vella – Església Nova – Portal de la Saura – Font Fresca – El Molí Nou –  Cruïlla PR C-20 – Font del Pi – Ermita del Remei – Molins de Terrers – Molins de Glorieta – Central Hidroelèctrica – Niu d’Àliga – Bassa de la Central – Toll – Fonts del Glorieta – Escales de la Glòria (toll) – Maset de Joan Bo – Mas del Tinet – Ermita de les Virtuts – Mas de Montravà – Font Fresca – Museu d’Alcover – estació d’Alcover
  • Dificultat:  llarg recorregut de marcat desnivell per camins abalisats però sovint incòmodes.

       

 

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

  • ALCOVER: aquesta població de l’Alt Camp és inici o final d’altres rutes de Senderisme en tren:
    • Ruta ST 137: caminada entre La Selva del Camp i Alcover. S’uneix a aquesta ruta prop de Mont-ravà
    • Ruta ST138: travessa entre Alcover i La Riba que recorre en part el mateix recorregut fins a l’Esqueix i Mont-ral, baixant a La Riba pel GR-7 (17,4 km).
    • Ruta ST141: travessa en aquest cas entre La Riba i Alcover. Com en la ruta ST140, és el mateix itinerari fins als ponts penjats de l’Esqueix. 27 km.

 

 

                                 MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                                   PERFIL DE LA RUTA

Mapa Alcover circular97

Mapa topogràfic de la ruta

Perfil ruta Alcover circular 144

Perfil de la ruta

barra_1200x6

MUNTANYES DE PRADES

0_E25_Muntanyes-de-Prades

Mapa de situació de les Muntanyes de Prades

Les Muntanyes de Prades formen part de la Serralada Prelitoral Catalana i estan situades entre les depressions Prelitoral i Central catalanes. Tenen una extensió aproximada de 30.000 ha, repartides entre les comarques tarragonines del Baix i Alt Camp, Priorat, Garrigues i Conca de Barberà que comprenen vint-i-tres municipis.  

Són un conjunt orogràfic de quatre formacions, la Mussara, els Motllats, la Serra de la Gritella i la de Prades. Tenen un relleu pla en forma de taula que l’erosió ha modelat donant forma a curiosos relleus abruptes, amb barrancs encaixats entre altes cingleres que deixen al descobert bona part de les diferents fàscies geològiques del Triàsic (Buntsandstein, Muschelkalk i Keuper) de les que estan formades.  

La Serra de Prades és la principal de totes i la que assoleix les majors alçades, amb el Tossal de la Baltasana de 1.203 m  com a cota més alta de tot el conjunt. El riu Brugent marca una separació entre aquestes i el conjunt de serres situades al sud de La Mussara, els Motllats i la Serra del Pou, on el  Puig de Cama podria considerar-se com el seu límit septentrional. 

DIFICULTAT

Llarg recorregut de marcat desnivell per camins abalisats però sovint incòmodes. L’accés als tolls de vegades són drets, incòmodes i relliscosos.  Es creua el riu Glorieta sobre unes pedres.

Si la ruta es fa a l’estiu, cal preveure de portar aigua suficient. La ruta visita diferents fonts, però només tenen aigua garantida les fonts Fresca (km 1,3), del Remei (km 3,4) i del Pasqual  (km 20,8). La font de Dalt (km 14,3) pot estar seca, tot i que té dues petites basses per emmagatzemar aigua.

Tot i així l’aigua no suposa cap problema. Podem abastar-nos-en al restaurant de l’Ermita del Remei.

 

ELS SENDERS

  • Des d’Alcover  seguirem el PR C-20.1 i el PR C-20 fins a les Fonts del Glorieta, un sender de petit recorregut (i la seva variant) que uneix l’Albiol amb el refugi dels Cogullons passant per Mont-ral i Farena.
  • El tram del recorregut des de que travessem el Glorieta per les Escales de la Glòria fins a l’ermita de les Virtuts es fa per corriols seguint marques blava i groga.

 

ELS TRENS

Les dues estacions estan unides per la línia R14 Barcelona-Lleida per Tarragona i Reus. 

Per l’estació de La Riba passen a més a més els trens de la R13 Barcelona-Lleida per Valls.

Cal estar atents als horaris atès que totes dues estacions tenen poques circulacions diàries (3-5) en ambdós sentits. Podeu consultar horaris a:

Horari Rodalies de Catalunya

barra_1200x6

Pano_a_02

Bany al toll de Niu d’Àliga (riu Glorieta)

RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació d’Alcover (217 m) (gps 31T 347042 4569400)

L’estació es troba a l’extrem oriental de la població, just davant de l’Hotel Nou, una bona opció d’allotjament si volem passar la nit a la població. L’estació, tot i tenir un edifici de viatgers, sol romandre tancada i només podrem fer ús d’una petita marquesina per a protegir-nos, si escau, de la pluja o el vent.

El Passeig de l’Estació ens portarà en pocs minuts a l’església Vella passant per la plaça del Portal, punt de reunió on poder esmorzar en qualsevol dels cafès de la plaça o comprar quelcom de darrera hora al supermercat.

270m 4 min Església Vella (232 m) (gps 31T 346791 4569508)

Alcover és una vila que mereix recórrer-la i conèixer-la a peu, caminar a través de  les seves places, portals i carrers estrets amb edificis religiosos. En destaca l’Església Vella, construïda amb pedra vermella (saldó o roca d’Alcover) del ‘Buntsandstein’, estatge geològic del Triàsic caracteritzat per les seves roques sedimentàries vermelles amb còdols.  

La vila conserva trams de muralla visibles a la Muralla d’Anselm Clavé i la Muralla de Sant Miquel, així com diferents torres, com la Torre de Cal Tatxo o la Torre de Cal Ballester, i portals com el Portal de la Saura i el Portal de Sant Miquel. 

Al web de l’Ajuntament d’Alcover trobarem molt bona informació pràctica sobre els punts d’interès de la vila. D’aquesta web extraiem sobre l’església Vella:

“Anomenada també església de la Sang. El 1931 fou declarada monument historicoartístic. L’edifici fou incendiat durant la guerra civil i bona part de les obres artístiques del seu interior es van perdre. Poc després, el 1937 en enderrocar l’edifici de l’antic hospital-escola que s’alçava al costat i actuava de contrafort de l’església, aquesta s’ensorrà. Anys més tard, l’indret enrunat fou arranjat i convertit en un jardí.

L’edifici consta d’una sola nau amb coberta de volta de canó i un absis semicircular. L’església és d’estil romànic de finals del s. XII. El culte es va mantenir fins al 1783.
De la seva forma originària en resten nombrosos testimonis fotogràfics, tant dels seus elements arquitectònics, com dels pictòrics i escultòrics.

Actualment, pel que encara roman en peu, clarament es pot apreciar el que fou la nau, de 30 metres de llarg per 13 d’ample. Les seves parets són de saldó vermell i tenen un gruix d’uns 2 metres. D’aquestes parets es conserva en la seva totalitat la de l’absis i la del cor, bona part de la paret on s’obria la porta d’entrada al recinte i ben poc de la que es trobava enfront d’aquesta, la que es recolzava en l’edifici hospital-escola.” 

Pano-glorieta01

Església Vella d’Alcover

500m 8 min Església Nova (244 m) (gps 31T 346606 4569556)

L’Església de la Nostra Senyora de l’Assumpció, també coneguda com a Església Nova,  va ser construïda entre els anys 1578  i el 1630. La façana és renaixentista amb una portalada d’arc de mig punt. A diferència de l’Església Vella construïda amb pedra vermella, aquesta és de saldó groc. L’actual torre del campanar va ser reconstruïda el 1803 quan va caure l’original.

Per anar des de l’església a la Font Fresca, següent punt de pas de la caminada, tenim dues opcions:

  1. El més ràpid és seguir el PR C-20.1 pel Raval del Carme, el carrer de les Rodes i després pel pavelló d’esports.
  2. Però és més interessant  agafar el carrer de l’Abadia (últim carrer a l’esquerra abans d’arribar a l’església Nova), i seguir per la Torre de Figuerola fins al Portal de la Saura, on trobem el Museu d’Alcover, situat a la casa noble de Can Batistó. Paga la pena (si està obert) visitar la secció de paleontologia, format per fòssils bàsicament del Triàsic. L’avinguda de Reus ens portarà fins a la llera del riu Glorieta, des d’on un camí recuperat ens portarà fins a la font Fresca.

1,3 km 20 min Font Fresca (232 m) (gps 31T 346037 4569332)

Tirem de veta de l’excel·lent informació que trobem al web de l’Ajuntament d’Alcover, on llegim en la seva secció de Turisme:

“Font situada a un quilòmetre de la Vila. S’hi accedeix pel passeig de després de l’Hort de Sant Antoni. Molta gent hi acudeix per l’aigua o bé passejar.

La font raja en el mateix llit del riu Glorieta. De fet, són tres fonts separades entre elles per uns 200 metres.” 

Seguim la ruta per un senderó que va pel marge esquerre del riu i un alt mur de pedra seca que ens separa de camps de cultiu, i que ens deixarà en 5 minuts  (385 m) davant el Molí Nou.

1,7 km 25 min El Molí Nou o de Güell (246 m) (gps 31T 345724 4569613)

Assolim les ruïnes d’aquest antic molí, on trobem un pal indicador. Aprofitem de nou el web de l’Ajuntament d’Alcover per extraure la següent informació:

“Edifici datat al darrer quart del segle XVIII i manat construir pel doctor en medicina Pere Güell. L’edifici està construït amb tres naus i cinc plantes, del qual només es conserven les dues primeres plantes. El segon pis i els dos miradors estan ensorrats.

El molí Nou és el més proper a la vila i el més meridional de la vall del Glorieta. Es troba a la riba esquerra del riu. S’anomena així, ja que a la riba oposada hi ha les restes del molí Vell; molí fariner ja existent al segle XIV.

L’edifici del molí Nou consta de quatre plantes i un soterrani. La façana està orientada a migdia. El mirador superior, amb finestres més petites, ja que aprofita la inclinació de les dues vessants de la teulada, té divuit finestres a nord i sud i vuit a llevant i ponent. Al mirador inferior n’hi ha dotze a nord i sud i també divuit a les façanes orientades a migdia i ponent. El primer pis era el principal. Les restes més ben conservades són les hidràuliques: la resclosa i la séquia. El soterrani conserva bona part de les sales i tines destinades a la fabricació de paper.

El molí va fabricar paper d’estrassa, paper de barba, paper de fumar i paper timbrat per a notaries, entre altres. El paper de fumar era conegut com a paper de Sabadell i es consumia principalment a Reus i Tarragona.

El molí Nou va ser un dels últims molins que va deixar de funcionar. Cap el 1890 el molí va deixar de ser paperer i en els últims temps, cap al 1905, s’hi va produir cuir regenerat.”

Prosseguim la caminada en direcció a l’ermita del Remei, a 1,8 km segons ens marca el senyal, per un tram de pista cimentada que desemboca al cap de 240 metres a la carretera del Remei.  Continuem per l’asfalt durant 330 metres més, fins a la cruïlla entre el PR C-20 i la seva variant PR C-20.1.

2,3 km 35 min Bifurcació PR C-20.1 (274 m) (gps 31T 345244 4569903)

El PR C-20 és un sender de petit recorregut de 26 quilòmetres que uneix l’Albiol i el refugi dels Cogullons, passant per Mont-ral i Farena (veure ruta ST137 La Selva del Camp-l’Albiol-Alcover).

Fins aquesta cruïlla hem seguit la variant de PR C-20.1 de connexió entre la població Alcover i aquest sender, punt on acaba la variant. Hem de continuar recte per l’asfalt en direcció a l’ermita del Remei per un tram avorrit que segueix l’asfalt fins a l’ermita del Remei.

3,4 km 50 min Ermita del Remei (340 m) (gps 31T 344399 4570338

A l’àrea de l’ermita trobem un pàrquing per a vehicles, la font de l’Ermita del Remei a tocar d’una petita àrea de lleure amb taules i un restaurant que ocupa l’antiga casa de l’ermità. També veurem un gran plafó interpretatiu de la vall del riu Glorieta.

L’ermita acull l’eucaristia cada segon dissabte de mes a les 10 h. De nou al web de l’Ajuntament d’Alcover (turisme), llegim sobre l’ermita del Remei:

“L’ermita del Remei, un dels centres de devoció popular més important de la comarca, està situada a la vall del riu Glorieta, a uns 3 quilòmetres del poble. Al costat de l’ermita hi ha la casa de l’ermità, substituïda per una casa de colònies el 1961 i actualment habilitada com a restaurant.

Els orígens de l’ermita no són molt clars. Es creu que inicialment hi havia una capella de Sant Antoni Abat on es venerava la Mare de Déu del Remei. El 1761 l’ajuntament i els veïns van construir l’actual santuari. L’obra va finalitzar el 1772. Per a la construcció es va aprofitar peces de l’edificació anterior tal com la campana datada el 1744. D’altra banda, hi ha documentació municipal on consta que el 1638 ja existia una ermita dedicada a Nostra Senyora del Remei.

L’edifici pertany a l’època del Barroc (1761-1772). La façana està emmarcada per dues torres circulars que fan de campanar i presidida per un portal de pedra. També conté curiosos elements decoratius tal com un escut del poble, una imatge de Sant Antoni, una rosassa, un rellotge de sol de 1808 i dos penells coronant els campanars. Durant la guerra, l’any 1936, els retaules, imatges i ex-vots van ser destrossats. Només els frescos es van salvar.

Des de 1865 la fira del poble coincideix amb la diada de la Mare de Déu del Remei. Tot i això, l’ermita del Remei sempre ha estat un lloc molt visitat no només per motius religiosos. A una banda del santuari hi ha grans pedres de saldó i pins que porten cap a la “cova dels Tres Trucs”, és el punt de partida per anar cap a les fonts del Glorieta o “el niu de l’àliga”, el lloc per celebrar el dilluns de Pasqua i l’Aplec de Sardanes de l’Alt Camp.

A tocar de l’ermita, enmig del bosc dels voltants, hi ha la Cova del Remei (més coneguda com la cova dels Tres Trucs), una petita cavitat de saldó vermell on segons la llegenda s’hi va trobar la verge del Remei.  La tradició diu que si es donen tres cops de cap al sostre, es trobarà remei als nostres mals. 

4,4 km 1h05min Molins de Terrers (345 m) (gps 31T 343659 4569999

Poc després de 10 minuts de sortir de l’ermita arribem a un dels principals al·licients de la ruta, els conjunt moliner de Terrers.

Aquí té la fi la carretera i és on comença el Camino Natural ruta del Glorieta, un sender promogut pel ‘Ministerio d’Agricultura. Alimentación y Medio Ambiente’. Fins a Mont-ral, a més a més dels senyals blancs i grocs del PR C-20 trobarem pals indicadors de color morat distintiu d’aquests senders.

De nou, extraiem del web de l’ajuntament d’Alcover:

“Són els molins situats al mas de Forès. Formen tres construccions, esglaonades a la riba esquerra del Glorieta, en la confluència de la vall de l’Albiol i la del Glorieta. La resclosa està situada al límit amb el terme de Mont-ral, sota el mas de Xarrumba. Tots tres cap a l’any 1905 ja feia temps que estaven aturats.

El molí de dalt rep l’aigua a través de vuit arcs de pedra seca. L’aigua tira avall cap al molí del mig fins al molí de baix. La fàbrica del molí de dalt és la més impressionant d’entre tots els molins del terme per les dimensions que té. L’edifici és de planta rectangular, orientat de llevant a ponent i amb cinc plantes. Les dues superiors són miradors amb quinze finestres a migdia i tramuntana i set a llevant i ponent. A la tercera planta hi ha l’habitatge. A les dues inferiors hi havia les dependències del molí.

El molí del mig està situat a uns 340 metres a vall del molí de dalt a la vora esquerra del camí que condueix al mas de Forès. La sèquia passa per sobre de quatre arcs. Les reformes modernes que s’hi ha fet deixen veure poca cosa del que havia estat. Tot i això, encara queden quatre parets del que sembla haver estat un molí paperer. L’existència de tines ho confirmen. L’edifici tenia façana a migdia, on encara s’observen algunes dovelles.

El molí de baix és un edifici senzill de dues plantes que està situat molt a prop de la riba del Glorieta, a la vora esquerra del camí del mas de la Torreta. La façana està orientada a migdia. La sèquia passa per damunt d’un arc. A la planta superior hi ha el mirador amb deu finestres a sud i nord. L’estat de conservació és bastant bo.” 

Pano-glorieta04

Molins de Terres (Mas de Forés)

Prosseguim pel camí del riu Glorieta per un talús elevat sobre el pàrquing de vehicles amb la séquia i un petit mur de pedra al costat. Hem d’anar seguint els senyals del ‘Camí Natural’ en direcció a la Central hidroelèctrica (2,7 km) i la Bassa de la Central (3,6 km), anant amb compte de no agafar un senderó que condueix a la zona de pícnic de la Séquia.  

El corriol s’endinsa en un frondós i ben conservat alzinar amb roures amb un sotabosc format per galzeran, marfull, heura i arç blanc entre d’altres plantes. El camí, un dels  més macos pel qual caminarem avui, ha estat recuperat fa poc i salva un parell de torrents gràcies a passarel·les de fusta. Al vessant contrari del Glorieta podrem observar el Cingle del Pou. Si ens fixem podrem veure els diferents estatges de roques del Triàsic, del conglomerat vermell del Buntsandstein, al blanc de la roca calcària del Muschelkalk (Triàsic mitjà).

7,2 km 1h45min Molins de Glorieta (446 m) (gps 31T 341706 4571216

Passem entre les restes de dues edificacions a banda i banda del camí, tot i que la de l’esquerra és la més visible i la que es pot visitar més fàcilment. A la vora del camí hi podrem observar alguna atzavara, planta d’origen americà i de presència comuna en llocs que han estat habitats.

7,4 km 1h55min Central Hidroelèctrica Inf. Molins Nous (457 m) (gps 31T 341480 4571316

Atenyem la part inferior dels Molins Nous, indret també conegut com la Central Hidroelèctrica del Glorieta, atès que als antics edificis que van acollir molins fariners primer i paperers després,  l’any 1903 s’hi va instal·lar una central hidroelèctrica que va estar en funcionament fins a la dècada dels 40. 

En aquest punt (pal indicador) hi ha la cruïlla que connecta amb la pista que puja des del Mas de Forès pel marge sud del riu. Des d’aquí, un corriol fet pel pas constant de caminants mena a través d’un bosc de ribera fins al toll de Niu d’Àliga.

7,6 km 2h Niu d’Àliga (459 m) (gps 31T 341347 4571336

Som en un dels punts més atractius de la ruta, el Niu d’Àliga, un gorg amb una petita cascada amb les roques cobertes de molsa. El nom sembla que prové de la forma d’una de les roques que recorda el bec d’una àliga. Els aiguats del 1994 van afectar el salt, tot i que encara conserva l’encant màgic de l’entorn, amb una vegetació de ribera exuberant que inclou roures, nogueroles,

Un corriol ens portarà de nou a la Central hidroelèctrica, ara però, a la seva part superior.

7,7 km 2h05min Molins Nous. Central Hidroelèctrica Sup. (470 m) (gps 31T 341449 4571335

El corriol provinent de Niu d’àliga va a parar a la part superior de la Central Hidroelèctrica, la part més interessant. D’aquí podem observar encara diferents arcs de transport de l’aigua.  

El tram de pujada fins a la Bassa és força espectacular i ombrívol. El corriol és incòmode i força dret a estones. En un punt del recorregut trobarem un pas equipat amb una cadena que no presenta cap dificultat.  D’una petita esplanada amb un pal indicador, surt un camí que en 10 metres arriba a una gran roca de travertí, roca calcària formada per l’erosió de l’aigua que dissol fàcilment el carbonat càlcic de què està formada. El coliseu de Roma està fet amb aquest tipus de roca.

8,5 km 2h25min Bassa de la Central (631 m) (gps 31T 340926 4571635

Poc després del marcador del km 4 arribem a la petita àrea de lleure de la Bassa de la Central, indret de vegetació més esclarissada on trobem una taula de fusta per a pícnic. Encara són visibles les restes de la séquia i l’antiga bassa, ara plena de bardisses, on s’acumulava l’aigua que abastia la central hidroelèctrica. Des d’aquí, l’aigua baixava per un canal fins a la central, on entrava pels arcs que hem vist més avall.  De pujada a la bassa es poden veure algunes restes d’aquest canal. 

De la bassa surt un senderó que baixen de nou a la llera del riu i que porta a les Escales de la Glòria, un conjunt de tolls encisadors.

També des de la Bassa però vers el nord, surt un corriol que puja fins a Mont-ral superant el  Cingle de Glorieta per l’Escaleta, un pas equipat amb una escala de fusta que supera un espectacular i estret pas.

Nosaltres continuem pel camí principal (PR)  durant 50 metres més, quan trobem un trencall a l’esquerra que ens porta a visitar un altre bonic toll d’aigua del riu Glorieta. L’inici és una mica perdedor per la multitud de corriols que van entre la pineda. Els camins van a parar a un esperó rocós que esdevé excel·lent mirador de la vall. Des d’aquest punt davalla el corriol, força dret,  fins al toll. La baixada és fàcil però caldrà ajudar-nos de les mans.

De nou al camí principal (PR C-20), trobarem el trencall a les Fonts del Glorieta 150 metres més endavant (pal indicador).

8,8 km 2h35min Fonts del Glorieta (642 m) (gps 31T 340679 4571606

Les Fonts del Glorieta representen la icona més coneguda de la vall. El seu toll d’aigua fresca durant tot l’any, la cascada i l’entorn voluptuós envoltat de cingleres fan d’aquesta raconada un dels espais més visitats i apreciats pels excursionistes.

 També és el punt on tradicionalment es considera el naixement del Glorieta, tot i que el curs s’inicia als Motllats, prop de l’Aixàviga. El cert és que és a partir d’aquí que el corrent baixa amb aigua tot l’any gràcies a la surgència de les fonts.  

L’origen del nom sembla recent.  Hi ha fonts al s. XII que ja esmenten el riu com a riu d’Alcover, o de la Ribera (nom usat pels habitants de la zona), però sembla que no és fins al s. XVIII que el nom apareix com l’actual. El nom va lligat a una llegenda sobre un rei musulmà que vivia al Castell de l’Albiol que rapta la pastora Glorieta, que mor de part  i és enterrada a les fonts. Podeu llegir una mica més d’aquesta llegenda aquí.

Josep Aladern (1869-1918), pseudònim de Cosme Vidal i Rosich, escriu sobre les Fonts del Glorieta:

“Endins la serra, tosca cinglera
obra sos brassos d’aspriu rocam;
al front s’abracen avets i murtres,
que al sol detura son fresc fullam.

De les clivelles que obre la roca
brolla el fresc líquid, com degotall
que cantant baixa de fulla en fulla
fins a aturar-se dins un mirall”

OPCIÓ: podem pujar 5 minuts en direcció a Mont-ral per arribar a l’excel·lent mirador (31T 340669 4571632situat a 661 metres d’alçada i a 5 minuts de les Fonts. Està sota les parets dels Cingles de Glorieta i just sobre les Fonts del Glorieta. Des d’aquest punt (plafó interpretatiu i barana) podem observar la densa massa arbòria que s’estén per tota la vall del riu, encaixonada entre els cingles de Joan Bo (sud) i de Glorieta (nord). Al fons podem arribar a veure el Camp de Tarragona i Altafulla.

9 km 2h45min Cruïlla PR C-20 a les Escales de la Glòria (637 m) (gps 31T 340846 4571612

Un cop de nou al camí principal (PR C-20), baixem de nou en direcció a Alcover durant 2 minuts, quan trobarem un trencall a mà dreta senyalitzat amb marques de pintura groga i blava. Seguim les marques que ens porten a travessar una pineda per un replà amb múltiples cruïlles. Abans de creuar el Glorieta, veurem un senderó a l’esquerra (est) que segueix el riu per un tram força interessant, on els tolls i els salts d’aigua es combinen entre una vegetació de ribera ben espessa. Són les Escales de la Glòria.

9,2 km 2h50min Mirador i toll de les “Escales” (612 m) (gps 31T 340878 4571484)

El corriol desemboca en un excel·lent mirador de la vall, que se’ns ofereix verda i extensa des d’aquesta magnífica balconada. Un curt però molt dret tram de corriol, baixa entre roques fins a un bonic toll. Haurem d’utilitzar les mans per baixar i pujar.

Retornem a la cruïlla anterior i ara sí creuem el riu Glorieta sobre unes pedres amb compte de no ficar un peu a l’aigua. En pocs minuts, un sender que va per un alzinar mixt amb roures ens conduirà fins a les ruïnes del Maset de Joan Bo.

9,4 km 3h Maset de Joan Bo (639 m) (gps 31T 340832 4571434)

Deixem a l’esquerra les ruïnes del Maset de Joan Bo en un tram de sender que recorre el vessant obac de la vall del riu Glorieta, on predomina un espès alzinar, amb les ruïnes mig engolides per la vegetació. Passats 600 metres del Maset surt un corriol a mà dreta que ens portaria a superar els cingles de Joan Bo a través del Grau del Malpás. Continuem recte encara 440 mestres més quan trobarem una esplanada a la nostra esquerra, on trobarem el Mas del Tinet.

10,5 km 3h10min Mas del Tinet (709 m) (gps 31T 341208 4570703)

Una petita esplanada on trobem un plafó informatiu relatiu al Mas, trobem les ruïnes del mas, tot i que encara conserva algunes parets. El camí es fa cada cop més ample fins a esdevenir una pista que condueix fins a l’Albiol passant pel Mas de Vidal, i que hem de seguir només durant 400 metres.

10,9 km 3h15min Abandonem pista (720 m) (gps 31T 341359 4570373)

Prenem a l’esquerra un corriol (fites de pedra) que baixa en direcció est que baixa enmig del bosc passant per nord-est de Lo Tossa (o Muntanyeta), un turó de 713 m cobert de pi blanc  fins a l’ermita de les Virtuts.

11,6 km 3h25min  Ermita de les Virtuts (640 m) (gps 31T 341881 4570038)

L’antic santuari de les Virtuts es troba encimbellat en un elevat esperó rocós dominant la vall del Glorieta.  Pertany al terme municipal d’Alcover, tot i que pertany parroquialment a l’Albiol. La primera documentació relativa a aquest indret és del 1358, quan estava habitada per ermitans Beguins. L’església és de planta quadrada, i les restes més visibles són la portalada principal. Tot i que es poden veure fotos encara amb el campanar d’espadanya dempeus, en la data de la nostra visita (juny 2016)  havia caigut.  Cal anar en compte si us endinseu a l’interior ateses la mala conservació de les ruïnes.

Hem d’estar atents als pocs minuts d’emprendre la baixada per trobar un bell mirador de les ruïnes de les Virtuts, des d’on es te una excel·lent panoràmica de l’ermita, la vall del Glorieta amb Mont-ral com a teló de fons.

El descens des de l’ermita el fem per un bonic corriol, a estones dret,  que baixa per un alzinar mixt amb roures i pins blancs, amb alguns arbres de blada i amb un sotabosc dominat per aladern, entre altres plantes. El camí desemboca a la pista d’accés al Mas de Vilella (abans mas de Mestaca i Giment), un allotjament de turisme rural situat a la vall del Micanyo. 

Continuem a l’esquerra per la pista fins a desembocar a la cruïlla amb el PR C-20, on trobem un pal indicador i plafons informatius.

13,6 km 4h Cruïlla amb el PR C-20 (345 m) (gps 31T 343141 4569937)

Arribem a la pista on trobem el sender PR C-20 que ve de l’Albiol per la vall del Micanyo (veure ruta ST137 La Selva del Camp a Alcover per l’Albiol), on trobem un pal indicador i un plafó informatiu. A partir d’aquí, seguirem la mateixa ruta ST137 fins a Alcover.

13,7 km 4h05min Mas de Mont-ravà (318 m) (gps 31T 343372 4569891)

El camí passa a tocar del Mas de Mont-ravà. Al web de l’Ajuntament d’Alcover llegim d’aquest mas:

“Un dels masos més coneguts i vell del terme d’Alcover el qual el 1163 ja existia. Va ser en aquest any quan el comte-rei Alfons el Cast l’atorgà a Pere Voltor i a la seva esposa Marència. El mas va adoptar el nom del propietari; un descendent del qual fou el capitost del bàndol dels voltors. El 1632 la pubilla del mas es va casar amb un tal Mont-ravà i el nou cognom va passar el de la casa fins als nostres dies.
El mas de Mont-ravà es caracteritza per estar situat a l’aiguabarreig dels rius Glorieta i Micanyo, en un lloc ombriu i ple de rica i densa vegetació. També hi destaca la torre de defensa escapçada atribuïda als àrabs.”

14,1 km 4h15min Molins dels Capellans  (271 m) (gps 31T 344880 4569989)

Poc menys de 10 minuts després de Mont-ravà, arribem a un grup d’antics molins que veiem a costat i costat del camí.  Del web de l’Ajuntament d’Alcover,extraiem la següent informació:

“Agrupament d’antics molins paperers conegut com a molins de Piroi. També es coneixen per molins de Coll. Estan situats sota l’Ermita del Remei i per això també s’anomenen molins del Remei.

Molí situat a peu de la muntanya i del bosc, en un lloc molt ombrívol. L’edifici és de planta rectangular i de tres pisos, però només se’n conserven les parets exteriors. Les teulades i els trespols interiors estan enfonsats. La façana principal està orientada a migdia. El mirador només té nou finestres a la façana i vuit al lateral de llevant. La resclosa està a prop del mas de la Torreta.

La construcció del darrere és paral·lela a la del davant i estan separades per un passadís que forma el salt. Tenia una superfície rectangular i dues plantes. Actualment només resten dempeus dos panys de paret.

El molí també tenia 30 àrees d’hort. Primerament hi hagué una farga i després una fàbrica de farina a principis del segle XX.”

Uns metres després del Mas, el camí (cimentat), creua el riu Glorieta i 1.200 metres endavant (15 min) passem a tocar d’un antic forn de Calç. Està indicat amb un plafó informatiu, però si no estem atents, és fàcil de passar-nos-el de llarg.

15,9 km 4h45min Bifurcació PR C-20.1 (274 m) (gps 31T 345244 4569903)

Cruïlla on abandonem el PR C-20, sender que ressegueix  la vall del riu Glorieta amunt fins a Mont-ral. Nosaltres prenem  la variant PR C-20.1 d’aquest sender que connecta aquesta Alcover amb aquest sender.

16,5 km 4h55min El Molí Nou (246 m) (gps 31T 345724 4569613)

Passem novament pel Molí Nou seguint sempre els pals indicadors i les marques del PR C-20.1, sender que es dirigeix a Alcover.

16,9 km 5h15min Font Fresca (232 m) (gps 31T 346037 4569332)

De nou a la Font Fresca, tenim dues opcions per arribar al centre de la població. El PR C-20.1 segueix el carrer asfaltat de la dreta que ens condeixes al centre de la vila passant pel pavelló d’esports. Però una variant més interessant és la de seguir uns metres més un camí de terra que va pel marge esquerre del riu Glorieta.Abans del pont de Reus prenem a l’esquerra l’avinguda de Reus, carrer que ens conduirà directe al Portal de la Saura.

Just a l’altre costat del portal trobem el Museu d’Alcover, situat a la casa noble de Can Batistó. Paga la pena (si està obert) visitar la secció de paleontologia, format per fòssils bàsicament del Triàsic.

17,9 km 5h25min Església Vella (232 m) (gps 31T 346791 4569508)

Passem de nou per l’Església Vella, des d’on passada la Plaça del Portal, el Passeig de l’Estació ens portarà al final del nostre recorregut.

18,2 km 5h35min Estació d’Alcover (217 m) (gps 31T 347042 4569400)

Recordeu que l’edifici sol estar tancat. Caldrà comprar els bitllets dalt del tren.

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Màrius Domingo. Cossetània Edicions (2000)
  • Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna. Domingo, M. i Borau, A. Cossetània Edicions (1998)
  • Les Muntanyes de Prades. Guia itinerària. Ferré Masip, Rafael Piolet (2001)
  • Muntanyes de Prades: un grapat d’excursions. Jaume Mas Roca. Ed. Piolet (2011)
  • Les Muntanyes de Prades : 20 recorreguts per boscos, cingles i barrancs i una volta integral pel massís. Ignasi Planas. Cossetània (2009)
  • La vida al riu Francolí: els humans i els sistemes aquàtics. Ed. Jesús Ortiz. URV (2014)
  • Guia d’escalada clàssica a les muntanyes de Prades. Josep Jané. Cossetània (2006)
  • Escalada clàssica a les muntanyes de Prades: crònica d’ascensions mítiques i batalles perdudes. Josep Jané Vallvey. Ed. Cossetània (2006)

 CARTOGRAFIA

  • Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed. Alpina (2012)
  • Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed. Piolet (2013)

WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

barra_1200x6

FOTOS

barra_1200x6