138. D’Alcover a La Riba per la vall del riu Glorieta i Mont-ral pels senders PR C-20 i GR-7. 22,7 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Ruta a Google Earth

Ruta a Google Earth

Icone mapa

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

Fotos

Fotos

Horari

Horaris

 

 

 

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

De totes les rutes realitzades a Senderisme en tren per les Muntanyes de Prades (veure rutes), estem davant d’una de les millors travesses que podem fer en una excursió d’una sola jornada.

Sortint d’Alcover, pujarem a Mont-ral per la vall del riu Glorieta, un itinerari escènic que uneix tant valors naturals com patrimonials de gran bellesa. La caminada segueix antics corriols que travessen alzinars i boscos de ribera ben conservats, alhora que gaudirem de vistes esplèndides de les muntanyes mentre creuem els diferents estatges geològics del Triàsic, entre els quals destaca el color vermell de  les roques del ‘Buntsandstein’, aquí coneguda com a roca d’Alcover. També visitarem diferents tolls i cascades que el riu Glorieta forma al seu curs alt i on a l’estiu podrem fer-hi un bany.

Però si el valor natural de la ruta mereix per sí sol la seva visita, no podem oblidar el ric patrimoni moliner que va sorgir a recer de les aigües dels rius Glorieta, Brugent i Francolí, corrents que van veure créixer durant el s. XVIII i XIX el segon nucli moliner més important de Catalunya després del de Capellades, a l’Anoia. Molins com els de Terrers, el de la Central hidroelèctrica, el Molí Nou o el de Més Amunt són alguns exemples d’aquest patrimoni industrial que cal conservar.

A Alcover val la pena fer-hi un tomb amb calma i visitar l’Església Vella, l’Església Nova i el Museu d’Alcover, on podrem gaudir d’una bona col·lecció de paleontologia local, bàsicament del Triàsic, roques que conformen el paisatge geològic per on transcorre la ruta.

 

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida:  estació d’Alcover (Alt Camp) Horari Rodalies
  • Arribada:  estació de La Riba (Alt Camp) Horari
  • Distància: 22,7 km
  • Durada: 6h30 (sense aturades)
  • Desnivells:   +/-  920 m
  • Interès:  La vall del riu Glorieta i la vila d’Alcover.
  • Època: Tot l’any (recomanable evitar l’estiu).
  • Ruta: Estació d’Alcover – Església Vella – Església Nova – Portal de la Saura – Font Fresca – El Molí Nou –  Cruïlla PR C-20 – Font del Pi – Ermita del Remei – Molins de Terrers – Molins de Glorieta – Central Hidroelèctrica – Niu d’Àliga – Bassa de la Central – Toll – Fonts del Glorieta – Mirador del Glorieta – Cova del Soldat – Mont-ral – Camí de Cabrera – Font de Dalt – La Torre – Font  de la Torre – Font de Gràcia – Coll de Gràcia – Serra Gran – Castell d’en Dalmau – Font de Pasqual – Cap-de-Riba – La Riba – Estació de La Riba
  • Dificultat: llarg recorregut de marcat desnivell per camins abalisats però sovint incòmodes. Els accessos als tolls sovint són incòmodes i drets, però sense dificultats.

 

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Podem enllaçar aquesta ruta a:

  • ALCOVER: 
    • Ruta ST137: travessa entre La Selva del Camp i Alcover tot passant per l’Albiol, seguint el PR C-20 19,5 km
    • Ruta ST138:  travessa que va de La Riba a Alcover passant pel riu Brugent, Mont-ral, des d’on es baixa a La Riba pel GR-7. 
    • Ruta ST144: caminada circular des d’Alcover que recorre el Brugent, baixant pel Pinetell i el Clot d’en Goda
  • LA RIBA: aquesta població de l’Alt Camp és inici o final d’altres rutes de Senderisme en tren:
    • Ruta ST52:  caminada entre La Riba i Vilaverd pel Puigcabrer i la Serra de les Guixeres 14,7 km.
    • Ruta ST139: de Picamoixons a La Riba per la Torre del Petrol-Puigcabrer (100 Cims) 5,8 km
    • Ruta ST140: travessa entre La Riba i Montblanc que segueix el mateix itinerari del Brugent fins a Farena (29,7 km), des d’on segueix el GR-171 fins a Montblanc.
    • Ruta ST141: travessa dels Molins de Prades pels rius Brugent i Glorieta entre La Riba i Alcover 27,7 km
    • Ruta ST143: caminada circular des de La Riba que recorre el riu Brugent per l’Esqueix, el Pinetell i el Clot d’en Goda 15,6 km

 

 

                              MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                                     PERFIL DE LA RUTA

Mapa_vall Glorieta

Mapa de la ruta Alcover – Mont-ral – La Riba

Perfil_vall Glorieta_noms

Perfil de la ruta Alcover – Mont-ral – La Riba

barra_1200x6

LES MUNTANYES DE PRADES

Les Muntanyes de Prades formen part de la Serralada Prelitoral Catalana i estan situades entre les depressions Prelitoral i Central catalanes. Tenen una extensió aproximada de 30.000 ha, repartides entre les comarques tarragonines del Baix i Alt Camp, Priorat, Garrigues i Conca de Barberà que comprenen vint-i-tres municipis.  

Són un conjunt orogràfic de quatre formacions, la Mussara, els Motllats, la Serra de la Gritella i la de Prades. Tenen un relleu pla en forma de taula que l’erosió ha modelat donant forma a curiosos relleus abruptes, amb barrancs encaixats entre altes cingleres que deixen al descobert bona part de les diferents fàscies geològiques del Triàsic (Buntsandstein, Muschelkalk i Keuper) de les que estan formades.  

La Serra de Prades és la principal de totes i la que assoleix les majors alçades, amb el Tossal de la Baltasana de 1.203 m  com a cota més alta de tot el conjunt. El riu Brugent marca una separació entre aquestes i el conjunt de serres situades al sud de La Mussara, els Motllats i la Serra del Pou, on el  Puig de Cama podria considerar-se com el seu límit septentrional. 

0_E25_Muntanyes-de-Prades

Mapa de situació de les Muntanyes de Prades

DIFICULTAT

Travessa llarga amb desnivell acumulat considerable (+920 m) i de distància considerable (22, 7 km). Tot i així,  tot el recorregut es fa seguint marques de pintura de petit i gran recorregut, el que fa que la ruta sigui fàcil de seguir. Les constants cruïlles fa que hàgim d’estar atents a les marques i els senyals verticals que trobarem a la majoria de trencalls.

Si la ruta es fa a l’estiu, cal preveure de portar aigua suficient. La ruta visita diferents fonts, però només tenen aigua garantida les fonts Fresca (km 1,3), del Remei (km 3,4) i del Pasqual  (km 20,8). La font de Dalt (km 14,3) pot estar seca, tot i que té dues petites basses per emmagatzemar aigua.

Tot i així l’aigua no suposa cap problema. Podem abastar-nos-en al restaurant de l’Ermita del Remei o bé a Mont-ral.

ELS SENDERS

En tot el recorregut seguirem dos senders i una variant:

PR C-20.1 i PR C-20 entre Alcover i Mont-ral. El PR C-20.1 és una variant d’enllaç entre Alcover i el PR C-20 l’Albiol-Cogullons.

GR-7 entre Mont-ral i La Riba seguim en tot moment aquest llarg sender de gran recorregut que uneix Andorra i Tarifa. 

ELS TRENS

Les dues estacions estan unides per la línia R14 Barcelona-Lleida per Tarragona i Reus. 

Per l’estació de La Riba passen a més a més els trens de la R13 Barcelona-Lleida per Valls.

Cal estar atents als horaris atès que totes dues estacions tenen poques circulacions diàries (3-5) en ambdós sentits. Podeu consultar horaris a:

Horari Rodalies de Catalunya

barra_1200x6

Pano-glorieta01

RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació d’Alcover (217 m) (gps 31T 347042 4569400)

L’estació es troba a l’extrem oriental de la població, just davant de l’Hotel Nou, una bona opció d’allotjament si volem passar la nit a la població. L’estació, tot i tenir un edifici de viatgers, sol romandre tancada i només podrem fer ús d’una petita marquesina per a protegir-nos, si escau, de la pluja o el vent.

El passeig de l’Estació ens portarà en pocs minuts a l’església Vella passant per la plaça del Portal, punt de reunió on poder esmorzar en qualsevol dels cafès de la plaça o comprar quelcom de darrera hora al supermercat.

(Google Street View Trekker. Estació d’Alcover)

0,27 km 4 min Església Vella (232 m) (gps 31T 346791 4569508)

Alcover és una vila que mereix recórrer-la i conèixer-la a peu, caminar a través de  les seves places, portals i carrers estrets amb edificis religiosos. En destaca l’Església Vella, construïda amb pedra vermella (saldó o roca d’Alcover) del ‘Buntsandstein’, estatge geològic del Triàsic caracteritzat per les seves roques sedimentàries vermelles amb còdols.  

La vila conserva trams de muralla visibles a la Muralla d’Anselm Clavé i la Muralla de Sant Miquel, així com diferents torres, com la Torre de Cal Tatxo o la Torre de Cal Ballester, i portals com el Portal de la Saura i el Portal de Sant Miquel. 

Al web de l’Ajuntament d’Alcover trobarem molt bona informació pràctica sobre els punts d’interès de la vila. D’aquesta web extraiem sobre l’església Vella:

“Anomenada també Església de la Sang. El 1931 fou declarada monument historicoartístic. L’edifici fou incendiat durant la guerra civil i bona part de les obres artístiques del seu interior es van perdre. Poc després, el 1937 en enderrocar l’edifici de l’antic hospital-escola que s’alçava al costat i actuava de contrafort de l’església, aquesta s’ensorrà. Anys més tard, l’indret enrunat fou arranjat i convertit en un jardí.

L’edifici consta d’una sola nau amb coberta de volta de canó i un absis semicircular. L’església és d’estil romànic de finals del s. XII. El culte es va mantenir fins al 1783.
De la seva forma originària en resten nombrosos testimonis fotogràfics, tant dels seus elements arquitectònics, com dels pictòrics i escultòrics.

Actualment, pel que encara roman en peu, clarament es pot apreciar el que fou la nau, de 30 metres de llarg per 13 d’ample. Les seves parets són de saldó vermell i tenen un gruix d’uns 2 metres. D’aquestes parets es conserva en la seva totalitat la de l’absis i la del cor, bona part de la paret on s’obria la porta d’entrada al recinte i ben poc de la que es trobava enfront d’aquesta, la que es recolzava en l’edifici hospital-escola.” 

(Google Street View Trekker. Església Vella)

0,5 km 8 min Església Nova (244 m) (gps 31T 346606 4569556)

L’Església de la Nostra Senyora de l’Assumpció, també coneguda com a Església Nova,  va ser construïda entre els anys 1578  i el 1630. La façana és renaixentista amb una portalada d’arc de mig punt. A diferència de l’Església Vella construïda amb pedra vermella, aquesta és de saldó groc. L’actual torre del campanar va ser reconstruïda el 1803 quan va caure l’original.

Per anar des de l’església a la Font Fresca, següent punt de pas de la caminada, tenim dues opcions:

  1. El més ràpid és seguir el PR C-20.1 pel Raval del Carme, el carrer de les Rodes i després pel pavelló d’esports.
  2. Però és més interessant  agafar el carrer de l’Abadia (últim carrer a l’esquerra abans d’arribar a l’Església Nova), i seguir per la Torre de Figuerola fins al Portal de la Saura, on trobem el Museu d’Alcover, situat a la casa noble de Can Batistó. Paga la pena (si està obert) visitar la secció de paleontologia, format per fòssils bàsicament del Triàsic. L’avinguda de Reus ens portarà fins a la llera del riu Glorieta, des d’on un camí recuperat ens portarà fins a la Font Fresca.
(Google Street View Trekker. Església Nova)

1,3 km 20 min Font Fresca (232 m) (gps 31T 346037 4569332)

Tirem de veta de l’excel·lent informació que trobem al web de l’Ajuntament d’Alcover, on llegim en la seva secció de Turisme:

“Font situada a un quilòmetre de la Vila. S’hi accedeix pel passeig de després de l’Hort de Sant Antoni. Molta gent hi acudeix per l’aigua o bé passejar.

La font raja en el mateix llit del riu Glorieta. De fet, són tres fonts separades entre elles per uns 200 metres.” 

(Google Street View Trekker. Font Fresca)

Seguim la ruta per un senderó que va pel marge esquerre del riu i un alt mur de pedra seca que ens separa de camps de cultiu, i que ens deixarà en 5 minuts  (385 m) davant el Molí Nou.

1,7 km 25 min El Molí Nou o de Güell (246 m) (gps 31T 345724 4569613)

Assolim les ruïnes d’aquest antic molí, on trobem un pal indicador. Aprofitem de nou el web de l’Ajuntament d’Alcover per extraure la següent informació:

“Edifici datat al darrer quart del segle XVIII i manat construir pel doctor en medicina Pere Güell. L’edifici està construït amb tres naus i cinc plantes, del qual només es conserven les dues primeres plantes. El segon pis i els dos miradors estan ensorrats.

El Molí Nou és el més proper a la vila i el més meridional de la vall del Glorieta. Es troba a la riba esquerra del riu. S’anomena així, ja que a la riba oposada hi ha les restes del Molí Vell; molí fariner ja existent al segle XIV.

L’edifici del Molí Nou consta de quatre plantes i un soterrani. La façana està orientada a migdia. El mirador superior, amb finestres més petites, ja que aprofita la inclinació de les dues vessants de la teulada, té divuit finestres a nord i sud i vuit a llevant i ponent. Al mirador inferior n’hi ha dotze a nord i sud i també divuit a les façanes orientades a migdia i ponent. El primer pis era el principal. Les restes més ben conservades són les hidràuliques: la resclosa i la séquia. El soterrani conserva bona part de les sales i tines destinades a la fabricació de paper.

El molí va fabricar paper d’estrassa, paper de barba, paper de fumar i paper timbrat per a notaries, entre altres. El paper de fumar era conegut com a paper de Sabadell i es consumia principalment a Reus i Tarragona.

El Molí Nou va ser un dels últims molins que va deixar de funcionar. Cap el 1890 el molí va deixar de ser paperer i en els últims temps, cap al 1905, s’hi va produir cuir regenerat.”

Prosseguim la caminada en direcció a l’ermita del Remei, a 1,8 km segons ens marca el senyal, per un tram de pista cimentada que desemboca al cap de 240 metres a la carretera del Remei.  Continuem per l’asfalt durant 330 metres més, fins a la cruïlla entre el PR C-20 i la seva variant PR C-20.1.

2,3 km 35 min Bifurcació PR C-20.1 (274 m) (gps 31T 345244 4569903)

El PR C-20 és un sender de petit recorregut de 26 quilòmetres que uneix l’Albiol i el refugi dels Cogullons, passant per Mont-ral i Farena (veure ruta ST137 La Selva del Camp-l’Albiol-Alcover).

Fins aquesta cruïlla hem seguit la variant de PR C-20.1 de connexió entre la població Alcover i aquest sender, punt on acaba la variant. Hem de continuar recte per l’asfalt en direcció a l’ermita del Remei per un tram avorrit que segueix l’asfalt fins a l’ermita del Remei.

3,4 km 50 min Ermita del Remei (340 m) (gps 31T 344399 4570338

A l’àrea de l’ermita trobem un pàrquing per a vehicles, la font de l’Ermita del Remei a tocar d’una petita àrea de lleure amb taules i un restaurant que ocupa l’antiga casa de l’ermità. També veurem un gran plafó interpretatiu de la vall del riu Glorieta.

L’ermita acull l’eucaristia cada segon dissabte de mes a les 10 h. De nou al web de l’Ajuntament d’Alcover (turisme), llegim sobre l’ermita del Remei:

“L’ermita del Remei, un dels centres de devoció popular més important de la comarca, està situada a la vall del riu Glorieta, a uns 3 quilòmetres del poble. Al costat de l’ermita hi ha la casa de l’ermità, substituïda per una casa de colònies el 1961 i actualment habilitada com a restaurant.

Els orígens de l’ermita no són molt clars. Es creu que inicialment hi havia una capella de Sant Antoni Abat on es venerava la Mare de Déu del Remei. El 1761 l’ajuntament i els veïns van construir l’actual santuari. L’obra va finalitzar el 1772. Per a la construcció es va aprofitar peces de l’edificació anterior tal com la campana datada el 1744. D’altra banda, hi ha documentació municipal on consta que el 1638 ja existia una ermita dedicada a Nostra Senyora del Remei.

L’edifici pertany a l’època del Barroc (1761-1772). La façana està emmarcada per dues torres circulars que fan de campanar i presidida per un portal de pedra. També conté curiosos elements decoratius tal com un escut del poble, una imatge de Sant Antoni, una rosassa, un rellotge de sol de 1808 i dos penells coronant els campanars. Durant la guerra, l’any 1936, els retaules, imatges i ex-vots van ser destrossats. Només els frescos es van salvar.

Des de 1865 la fira del poble coincideix amb la diada de la Mare de Déu del Remei. Tot i això, l’ermita del Remei sempre ha estat un lloc molt visitat no només per motius religiosos. A una banda del santuari hi ha grans pedres de saldó i pins que porten cap a la “cova dels Tres Trucs”, és el punt de partida per anar cap a les fonts del Glorieta o “el niu de l’àliga”, el lloc per celebrar el dilluns de Pasqua i l’Aplec de Sardanes de l’Alt Camp.

A tocar de l’ermita, enmig del bosc dels voltants, hi ha la Cova del Remei (més coneguda com la cova dels Tres Trucs), una petita cavitat de saldó vermell on segons la llegenda s’hi va trobar la verge del Remei.  La tradició diu que si es donen tres cops de cap al sostre, es trobarà remei als nostres mals. 

(Google Street View Trekker. Ermita del Remei)

4,4 km 1h05min Molins de Terrers (345 m) (gps 31T 343659 4569999

Poc després de 10 minuts de sortir de l’ermita arribem a un dels principals al·licients de la ruta, el conjunt moliner de Terrers.

Aquí té la fi la carretera i és on comença el Camino Natural ruta del Glorieta, un sender promogut pel ‘Ministerio d’Agricultura. Alimentación y Medio Ambiente’. Fins a Mont-ral, a més a més dels senyals blancs i grocs del PR C-20 trobarem pals indicadors de color morat distintiu d’aquests senders.

De nou, extraiem del web de l’ajuntament d’Alcover:

“Són els molins situats al mas de Forès. Formen tres construccions, esglaonades a la riba esquerra del Glorieta, en la confluència de la vall de l’Albiol i la del Glorieta. La resclosa està situada al límit amb el terme de Mont-ral, sota el mas de Xarrumba. Tots tres cap a l’any 1905 ja feia temps que estaven aturats.

El molí de dalt rep l’aigua a través de vuit arcs de pedra seca. L’aigua tira avall cap al molí del mig fins al molí de baix. La fàbrica del molí de dalt és la més impressionant d’entre tots els molins del terme per les dimensions que té. L’edifici és de planta rectangular, orientat de llevant a ponent i amb cinc plantes. Les dues superiors són miradors amb quinze finestres a migdia i tramuntana i set a llevant i ponent. A la tercera planta hi ha l’habitatge. A les dues inferiors hi havia les dependències del molí.

El molí del mig està situat a uns 340 metres avall del molí de dalt a la vora esquerra del camí que condueix al mas de Forès. La séquia passa per sobre de quatre arcs. Les reformes modernes que s’hi han fet deixen veure poca cosa del que havia estat. Tot i això, encara queden quatre parets del que sembla haver estat un molí paperer. L’existència de tines ho confirmen. L’edifici tenia façana a migdia, on encara s’observen algunes dovelles.

El molí de baix és un edifici senzill de dues plantes que està situat molt a prop de la riba del Glorieta, a la vora esquerra del camí del mas de la Torreta. La façana està orientada a migdia. La séquia passa per damunt d’un arc. A la planta superior hi ha el mirador amb deu finestres a sud i nord. L’estat de conservació és bastant bo.” 

(Google Street View Trekker. Molins de Terrers)

Prosseguim pel camí del riu Glorieta per un talús elevat sobre el pàrquing de vehicles amb la séquia i un petit mur de pedra al costat. Hem d’anar seguint els senyals del ‘Camí Natural’ en direcció a la Central hidroelèctrica (2,7 km) i la Bassa de la Central (3,6 km), anant amb compte de no agafar un senderó que condueix a la zona de pícnic de la séquia.  

El corriol s’endinsa en un frondós i ben conservat alzinar amb roures amb un sotabosc format per galzeran, marfull, heura i arç blanc entre d’altres plantes. El camí, un dels  més macos pel qual caminarem avui, ha estat recuperat fa poc i salva un parell de torrents gràcies a passarel·les de fusta. Al vessant contrari del Glorieta podrem observar el Cingle del Pou. Si ens fixem podrem veure els diferents estatges de roques del Triàsic, del conglomerat vermell del Buntsandstein, al blanc de la roca calcària del Muschelkalk (Triàsic mitjà).

7,2 km 1h45min Molins de Glorieta (446 m) (gps 31T 341706 4571216

Passem entre les restes de dues edificacions a banda i banda del camí, tot i que la de l’esquerra és la més visible i la que es pot visitar més fàcilment. A la vora del camí hi podrem observar alguna atzavara, planta d’origen americà i de presència comuna en llocs que han estat habitats.

(Google Street View Trekker. Molins de Glorieta)

7,4 km 1h55min Central Hidroelèctrica Inf. Molins Nous (457 m) (gps 31T 341480 4571316

Atenyem la part inferior dels Molins Nous, indret també conegut com la Central Hidroelèctrica del Glorieta, atès que als antics edificis que van acollir molins fariners primer i paperers després,  l’any 1903 s’hi va instal·lar una central hidroelèctrica que va estar en funcionament fins a la dècada dels 40. 

En aquest punt (pal indicador) hi ha la cruïlla que connecta amb la pista que puja des del Mas de Forès pel marge sud del riu. Des d’aquí, un corriol fet pel pas constant de caminants mena a través d’un bosc de ribera fins al toll de Niu d’Àliga.

(Google Street View Trekker. Central Hidroelèctrica Inf.)

7,6 km 2h Niu d’Àliga (459 m) (gps 31T 341347 4571336

Som en un dels punts més atractius de la ruta, el Niu d’Àliga, un gorg amb una petita cascada amb les roques cobertes de molsa. El nom sembla que prové de la forma d’una de les roques que recorda el bec d’una àliga. Els aiguats del 1994 van afectar el salt, tot i que encara conserva l’encant màgic de l’entorn, amb una vegetació de ribera exuberant. 

Un corriol ens portarà de nou a la Central hidroelèctrica, ara però, a la seva part superior.

(Google Street View Trekker. Niu d’Àliga)

7,7 km 2h05min Molins Nous. Central Hidroelèctrica Sup. (470 m) (gps 31T 341449 4571335

El corriol provinent de Niu d’Àliga va a parar a la part superior de la Central Hidroelèctrica, la part més interessant. D’aquí podem observar encara diferents arcs de transport de l’aigua.  

El tram de pujada fins a la Bassa és força espectacular i ombrívol. El corriol és incòmode i força dret a estones. En un punt del recorregut trobarem un pas equipat amb una cadena que no presenta cap dificultat.  D’una petita esplanada amb un pal indicador, surt un camí que en 10 metres arriba a una gran roca de travertí, roca calcària formada per l’erosió de l’aigua que dissol fàcilment el carbonat càlcic de què està formada. El Coliseu de Roma està fet amb aquest tipus de roca.

(Google Street View Trekker. Central Hidroelèctrica Sup.)

8,5 km 2h25min Bassa de la Central (631 m) (gps 31T 340926 4571635

Poc després del marcador del km 4 arribem a la petita àrea de lleure de la Bassa de la Central, indret de vegetació més esclarissada on trobem una taula de fusta per a pícnic. Encara són visibles les restes de la séquia i l’antiga bassa, ara plena de bardisses, on s’acumulava l’aigua que abastia la central hidroelèctrica. Des d’aquí, l’aigua baixava per un canal fins a la central, on entrava pels arcs que hem vist més avall.  De pujada a la bassa es poden veure algunes restes d’aquest canal. 

De la bassa surt un senderó que baixa de nou a la llera del riu i que porta a les Escales de la Glòria, un conjunt de tolls encisadors.

També des de la Bassa però vers el nord, surt un corriol que puja fins a Mont-ral superant el  Cingle de Glorieta per l’Escaleta, un pas equipat amb una escala de fusta que supera un espectacular i estret pas.

Nosaltres continuem pel camí principal (PR)  durant 50 metres més, quan trobem un trencall a l’esquerra que ens porta a visitar un altre bonic toll d’aigua del riu Glorieta. L’inici és una mica perdedor per la multitud de corriols que van entre la pineda. Els camins van a parar a un esperó rocós que esdevé excel·lent mirador de la vall. Des d’aquest punt davalla el corriol, força dret,  fins al toll. La baixada és fàcil però caldrà ajudar-nos de les mans.

De nou al camí principal (PR C-20), trobarem el trencall a les Fonts del Glorieta 150 metres més endavant (pal indicador).

9,1 km 2h35min Fonts del Glorieta (642 m) (gps 31T 340679 4571606

Les Fonts del Glorieta representen la icona més coneguda de la vall. El seu toll d’aigua fresca durant tot l’any, la cascada i l’entorn voluptuós envoltat de cingleres fan d’aquesta raconada un dels espais més visitats i apreciats pels excursionistes.

 També és el punt on tradicionalment es considera el naixement del Glorieta, tot i que el curs s’inicia als Motllats, prop de l’Aixàviga. El cert és que és a partir d’aquí que el corrent baixa amb aigua tot l’any gràcies a la surgència de les fonts.  

L’origen del nom sembla recent.  Hi ha fonts al s. XII que ja esmenten el riu com a riu d’Alcover, o de la Ribera (nom usat pels habitants de la zona), però sembla que no és fins al s. XVIII que el nom apareix com l’actual. El nom va lligat a una llegenda sobre un rei musulmà que vivia al Castell de l’Albiol que rapta la pastora Glorieta, que mor de part  i és enterrada a les fonts. Podeu llegir una mica més d’aquesta llegenda aquí.

Josep Aladern (1869-1918), pseudònim de Cosme Vidal i Rosich, escriu sobre les Fonts del Glorieta:

“Endins la serra, tosca cinglera
obra sos brassos d’aspriu rocam;
al front s’abracen avets i murtres,
que al sol detura son fresc fullam.

De les clivelles que obre la roca
brolla el fresc líquid, com degotall
que cantant baixa de fulla en fulla
fins a aturar-se dins un mirall”

9,15 km 2h40min Mirador (661 m) (gps 31T 340669 4571632

Excel·lent mirador situat sota les parets dels Cingles de Glorieta i just sobre les Fonts del Glorieta. Des d’aquest punt (plafó interpretatiu i barana) podem observar la densa massa arbòria que s’estén per tota la vall del riu, encaixonada entre els cingles de Joan Bo (sud) i de Glorieta (nord). Al fons podem arribar a veure el Camp de Tarragona i Altafulla.

9,4 km 2h45min Cova del Soldat (706 m) (gps 31T 340385 4571643

El camí puja sota els cingles fins a un revolt tancat i, a escassos 3-4 metres de la corba, trobem  la Cova del Soldat, una gran balma sota els cingles.  En aquest tram el corriol s’enfila zigzaguejant fins a superar el Cingle de Glorieta. Davant veiem l’agregat del Bosquet mentre caminem per un bosc esclarissat que ens porta a passar pels camps de conreu de la Plana de Pejan. Entrarem a Mont-ral pel carrer de l’Arrabal Baixa i l’ajuntament. El refugi Musté-Recasens es troba 150 metres cap a llevant.

10,9 km 3h Mont-ral. Refugi Musté-Recasens (858 m) (gps 31T 340765 4572338)

Municipi de l’Alt Camp de 165 habitants del qual depenen els agregats de Farena, El Bosquet, l’Aixàviga, Cabrera i la Cadeneta. Podem dividir la caminada en dues jornades si ens quedem a dormir al refugi guardat de la FEEC de Musté-Recasens. Des de Mont-ral podem fer diferents excursions, com pujar al sostre de la Serra dels Motllats, la Punta Barrina de 1.017 m, en un itinerari circular de 3 h.

El poble està dominat per l’església de Sant Pere, construcció del s. XII encimbellada dalt d’un turó. El temple és d’una sola nau amb volta de canó amb diverses capelles. Des de dalt s’obtenen bastes panoràmiques de les Muntanyes de Prades.

Des de Mont-ral abandonem  el PR C-20 que continua cap a Farena (5,4 km) i Cogullons (10,8 km), per prendre ara el GR-7, sender de gran recorregut que ens portarà fins a La Riba en 12,3 quilòmetres.

12,1 km 3h10min Carretera (802 m) (gps 31T 341360 4572555

Travessem la carretera TV-7041 d’Alcover a Capafonts al punt on hi ha la cruïlla d’accés a Mont-ral. En aquest punt trobem un plafó informatiu del sender GR-7. El camí baixa pel bosc de Torrell per una pineda que passa a tocar de la pedrera del Pejan, tot alternant trams de pista i de corriols que hi fan drecera. 

 14,3 km  3h45min Font de Dalt (680 m) (gps 31T 342748 4573412)

Trobem la font a mà esquerra del camí, fàcilment identificable per les dues basses entre les quals trobem el broll de la font entre molsa i falgueres. A partir d’ara seguirem la pista durant 4,7 quilòmetres (aprox. 70 minuts) fins dalt de la Serra Gran.

15,7 km 4h05min Font de la Torre (668 m) (gps 31T 343822 4573557)

Cruïlla d’accés al Mas de la Torre, casa de turisme rural aïllada i encimbellada dalt d’un esperó rocós on podem passar una nit dormint en un entorn immillorable. A mà dreta de la cruïlla que hi dóna accés hi ha una gran bassa i la font de la Torre. Caminant per la muntanya sovint trobem, malauradament, pistes d’accés a cases de turisme rural que estan cimentades, com en aquest cas. 

Després de 1,1 quilòmetres (15 minuts) de continuar per la pista de La Torre, en bona part cimentada, arribem a una bifurcació a la dreta. És el camí  d’accés al Mas de Gràcia, on es troba al cap de 150 metres la font de Gràcia. Dins el complex del mas hi ha l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Orientada a ponent, es tracta d’una senzilla ermita amb una gran portalada amb arc de mitja volta i amb campanar d’espadanya. La data de la seva construcció és incerta, tot i que antigues inscripcions de l’església la daten aproximadament cap al 1697.

17,1 km 4h25min Coll de Gràcia (590 m) (gps 31T 344659 4573532)

Arribarem al coll després de 325 metres (5-6 minuts)  del trencall a Mas de Gràcia. La monòtona pista ens farà dubtar de la localització d’aquesta poc apreciable collada.

Des del coll, la pista ens dirigeix sota els cingles de la Serra Gran en lleuger ascens, amb bones vistes del Barranc de la Font Major.

19 km 5h Coll a la Serra Gran (681 m) (gps 31T 345555 4573973)

Assolim la carena de la Serra Gran després de pujar per uns revolts tancats de la pista. Un cop dalt, un senyal ens indica que som a 1,800 km de la Font del Pasqual.

Abandonem finalment la pista que hem seguit durant 4,7 quilòmetres i prenem a l’esquerra el corriol que ens portarà a través d’un bonic i espès alzinar per la part més interessant de la baixada de Mont-ral a La Riba, un camí a trams costerut, que ens conduirà fins al Castell Dalmau.

20 km 5h25min Castell Dalmau (590 m) (gps 31T 345966 4574594)

El castell Dalmau és un gran monòlit calcari de 45 metres de formes geomètriques i d’accés inaccessible si no és escalant alguna de les seves rectes parets. La mola sobresurt especialment dins d’un espai rocós caòtic però de gran bellesa, que inclou el sector del Roquer de Pasqual i altres agulles com la roca de les Tres Plumes. 

La gran mola del Castell Dalmau és tot un referent pels escaladors, amb vies de diferents dificultats que pugen fins al seu cim. No va ser fins el 4 d’abril de 1937 que no es va escalar per primer cop, gesta realitzada per Sebastià Figuerola, J. Aubareda i Pere Berguedà, autèntics precursors de l’escalada en aquestes terres. 

Al sud veiem els cingles de la Pena del Puig, on també es troben diferents sectors d’escalada, i cap al nord, ja a l’altre costat de la carretera, podem veure el sector d’escalada de Penya Roja, on  el 12 de juliol de 1936 Sebastià Figuerola amb altres companys feia la primera escalada coneguda a les Muntanyes de Prades, la posteriorment coneguda com la via Cursetista (IV).

CASTELL DALMAU

Abrinat pel nord, boterut pel sud,
t’alces tu, Castell Dalmau imposant;
si molts en ascendir-te t’han vençut
ningú t’ha usurpat l’aire de gegant.

Al sud el puig del Marc és baluard,
que et guarda de vents i temporals,
al nord el Brugent enfredar-te ha gosat,
senyor del bosc, tes faccions verticals.

Dia rere l’altre muntanyencs t’han conquerit
i dins sos cors emocionats grimpant-te,
Castell Dalmau, els reneix l’esperit,
i jamai ses ments pures no podran oblidar-te.

En dir-te adéu després de la jornada,
restes tu sol, tu amb el teu regne,
però no estàs pas trist, que la tornada
es farà més gran, més bell i digne.

Jordi Besora. Vèrtex núm. 65 setembre-octubre 1978
(extret del llibre Escalada clàssica a les muntanyes de Prades: crònica d’ascensions mítiques i batalles perdudes. Josep Jané Vallvey. Ed. Cossetània (2006)

Pano-glorieta13

Castell Dalmau

20,8 km 5h40min Font de Pasqual (446 m) (gps 31T 346389 4574902)

La font, antigament lloc habitual de fontades dels ribetans, es troba en una gran esplanada prop de les ruïnes de l’antic Mas de Pasqual,  a tocar d’una bassa. La font està embellida amb rajoles decorades, on podem llegir un poema de Josep Iglesias, geògraf i escriptor molt lligat a La Riba:

“Tinc sentor de roca
regust de pi
flaire d’espígol
i romaní,
destil·lo l’entranya
d’aquesta muntanya”.

Josep Iglesias

Anem en direcció a llevant cap a La Riba, situat a 1,6 km  segons ens marca un pal indicador. Un camí carreter amb excel·lents vistes cap al Puigcabrer (100 Cims), la Serra de les Guixeres i la Serra Carbonària ens conduirà fins al barri alt de Cap-de-Riba.

21,8 km 6h Cap-de-Riba (337 m) (gps 31T 347164 4575447)

El barri de Cap-de-Riba és el més alt dels quatre nuclis que conformen La Riba, juntament amb el de Centre Vila, la Ràpita i el de La Carretera. A l’inici del camí trobem un plafó amb el mapa del nou sender La Riba-Farena pel riu Brugent. 

Les marques blanques i vermelles del GR-7 ens porten pel centre de la vila, passant davant les façanes de molins històrics de La Riba. Tots els antics molins estan indicats amb rajoles de ceràmica al seu exterior. El primer que trobem és el Molí paperer de Més Amunt, datat de 1791 segons llegim en una dovella a la portalada.  

(Google Street View Trekker. Cap-de-Riba)
22,3 km 6h20min La Riba plaça Major (252 m) (gps 31T 347513 4575684)

La Riba és un municipi de l’Alt Camp de 600 habitants situat en la confluència del riu Brugent, que baixa de les Muntanyes de Prades i del Francolí.  Al riu hi ha excavat  l’Estret de la Riba, un marcat congost entre aquestes muntanyes i la Serra de les Guixeres al nord. 

“A la Riba paper i vent,
ara ni oli ni vi
la vida ve pel Brugent.”
Melquíades Huguet

Vist des de la carretera C-14 o el tren, la població està marcada per les empreses papereres que li confereixen un aspecte poc agradable, i pel seu gran desnivell entre la part alta al barri de Cap-de-Riba i la més baixa, al riu Francolí.  Aquest desnivell ha suposat que el riu Brugent fos aprofitat hidràulica i històricament. 

Però tot i l’aspecte poc agradable que presenta la visió exterior de la població, no us confongueu,  La Riba ens sorprendrà molt agradablement. Caminar pels seus costeruts i ben arreglats carrers i descobrir els antics molins serà una grata sorpresa.

(Google Street View Trekker. La Riba)

23,2 km 6h30min Estació de La Riba (244 m) (gps 31T 347777 4575694)

L’estació es troba al barri de La Carretera, al marge est del Francolí, a tocar de la C-14. Només disposa d’una marquesina com a refugi de viatgers. El bitllet de tren es compra dalt del tren.

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Màrius Domingo. Cossetània Edicions (2000)
  • Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna. Domingo, M. i Borau, A. Cossetània Edicions (1998)
  • Les Muntanyes de Prades. Guia itinerària. Ferré Masip, Rafael Piolet (2001)
  • Muntanyes de Prades: un grapat d’excursions. Jaume Mas Roca. Ed. Piolet (2011)
  • Les Muntanyes de Prades : 20 recorreguts per boscos, cingles i barrancs i una volta integral pel massís. Ignasi Planas. Cossetània (2009)
  • La vida al riu Francolí: els humans i els sistemes aquàtics. Ed. Jesús Ortiz. URV (2014)
  • Guia d’escalada clàssica a les muntanyes de Prades. Josep Jané. Cossetània (2006)
  • Escalada clàssica a les muntanyes de Prades: crònica d’ascensions mítiques i batalles perdudes. Josep Jané Vallvey. Ed. Cossetània (2006)

 CARTOGRAFIA

  • Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed. Alpina (2012)
  • Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed. Piolet (2013)

 WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

barra_1200x6

FOTOS

barra_1200x6

Anuncis