136. OLLA DE PORTBOU: volta per la carena que envolta Portbou 17,5 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Ruta a Google Earth

Ruta a Google Earth

Icone mapa

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

Fotos

Fotos

Horari

Horaris

 

 

 

barra_1200x6

Las huellas que nunca existieron,
las palabras dichas, los gestos, las calles transitadas,
las nunca recorridas, el viaje y sus afanes,
el amor, los pequeños detalles, las mínimas cosas,
el dolor, el largo exilio, el infinito peregrinar,
en la frontera los heridos, los zigzageantes,
los niños, las mujeres, el viejo poeta,
la sombra del desconsuelo, la dignidad,
el soldado con muletas la derrota descendiendo,
el monte ascendiendo, serpenteando.
Y un mar lejano, la cal, la espuma, un blanco cementerio.   

¿A dónde el pasaje, a qué destino?  

 Fragment del poema “Descenso en Portbou (con Walter Benjamin y su Ángel)  d’Antonio Crespo Massieu. 

 

INTRODUCCIÓ

Les muntanyes de la part més oriental de l’Albera envolten completament Portbou, últim municipi de l’Alt Empordà abans d’arribar a França. Aprofitant aquesta particularitat us proposem de realitzar un itinerari circular amb sortida i arribada a l’estació de Portbou seguint en tot moment aquesta carena de muntanyes. Es tracta d’una ruta dura i amb força desnivell, però alhora espectacular, amb fantàstiques panoràmiques de la Serra de l’Albera i el Cap de Creus.

La travessa intenta seguir el serrat per la seva part més alta. Això ens portarà a transitar per pistes i bonics corriols abalisats, però també per camins perdedors mig engolits per la vegetació. El tram entre el coll de les Llaceres i el de Taravaus no el farem per la carena, massa agresta per seguir-la en aquesta part de l’itinerari.

Però aquesta caminada també té un important component històric i patrimonial. Visitarem dòlmens i menhirs, i farem un repàs a la nostra història més recent i trista, aquella marcada per la Guerra Civil, l’exili i els anys de postguerra i Segona Guerra Mundial.

La Línia Maginot va ser un sistema defensiu francès, basat en búnquers i casamates, construït després de la I Guerra Mundial per a protegir les seves fronteres de les amenaces nazis i feixistes d’alemanys i italians. Les nostres fronteres, però, també han conegut sistemes defensius similars. I no un, sinó tres de diferents construïts en només un parell de dècades, entre els anys 30 i 40. Són la línia defensiva costanera Republicana construïda durant la Guerra Civil, la Línia P franquista erigida durant la postguerra i que mirava de protegir-se de tothom , i finalment la ‘Sperrlinie Pyranäenfront‘, aixecada pels alemanys en la França ocupada per protegir-se de Franco i potser dels aliats. Durant la caminada visitarem restes de totes tres línies defensives.

No podem deixar de fer esment a la ruta Walter Benjamin, ruta coincident al coll del Suro amb aquesta proposta i on podrem llegir un plafó relatiu a aquest filòsof alemany. Podeu consultar més informació o fer la Ruta ST66 Ruta Walter Benjamin, en les mateixes ressenyes de Senderisme en tren.

Des de Portbou anirem al cementiri on podem visitar el monument a Walter Benjamin, des d’on un corriol puja al Puig Claper pel vessant de mar amb bones vistes als penya-segats marins.

Des de la font de Taravaus deixarem la pista que va al Pla del Ras per agafar un camí que ens tornarà a la carena cimera fins al coll de Taravaus. D’aquest punt podem pujar al Puig de Taravaus seguint un camí que va pel vessant nord, entre un alzinar. En arribar al coll dels Empedrats, haurem de girar a llevant uns metres per arribar al cim.

Pano_Portbou01_index

Ruta per la carena que envolta Portbou

Des del Coll de Belitres podem baixar directament a Portbou (30min) seguint els senyals grocs d’Itinerànnia (pal indicador). Però deixaríem de gaudir de l’espectacular Camí de Ronda entre el Puig Cervera i Portbou, abalisat però aeri en algun tram, i des d’on obtindrem enormes vistes dels penya-segats que hi ha sobre la platja de les Presses i l’Illa del Corb Marí.

 

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida/arribada:  estació de Porbou (R11Horari
  • Distància: 17,5 km
  • Durada: 5h30min (sense aturades)
  • Desnivells:   +/- 1.100 m
  • Interès:  El Querroig, un 100 Cims, i els nombrosos búnquers litorals de la Guerra Civil.
  • Època: Tot l’any
  • Ruta: Estació de Portbou – Monument Walter Benjamin (cementiri) – Puig del Claper – Coll del Frare – Puig Pelat – Coll de les Cireres – Puig del Falcó – Coll del Falcó – Serra de la Murtra – Coll del Bessó – Coll del Falcó – Coll de les Llaceres – Menhir de Taravaus – Font de Taravaus – Coll de Taravaus – Pla del Ras – Coll del Suro – Querroig (100 Cims) – Puig de l’Àliga – Dolmen del Coll de la Farella – Coll de la Farella – Coll del Frare – Monument a l’Exili – Coll dels Belitres – Coll de les Fresses – Puig de Cervera – Platja del Pi – Platja del Búnquer – Platja Petita – Platja de Portbou – Estació de Portbou
  • Dificultat:  fort desnivell positiu acumulat amb trams de camins de vegades poc fressats que sovint costen de seguir, sobretot durant la primavera quan la vegetació és més ufanosa. La baixada del Puig de Cervera té passos força drets a tocar de penya-segats, fàcils però per on cal anar amb compte. 

         

 

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

A la comarca de l’Alt Empordà la línia de tren segueix la costa a partir de Llançà. A partir d’aquesta població podem fer diverses rutes que uneixen les darreres estacions de casa nostra abans d’arribar al país veí. Així trobem que podem enllaçar aquesta caminada amb:

  • Ruta ST02: Vilajuïga a Llançà per Sant Pere de Rodes i  el Castell Saverdera (100 cims) 18,8km.  
  • Ruta ST61: Llançà a Colera pel  Puig d’Esquers (100 cims), Sant Miquel de Colera  i  Molinàs 18,6km.  
  • Ruta ST66: Ruta Walter Benjamin entre Portbou i Banyuls de la Merenda passant pel Querroig (100 Cims).
  • Ruta ST134: Camí de Ronda entre Llançà i Portbou, 13km.
  • Ruta ST146: Portbou circular. Les dues rutes coincideixen a partir del coll de Belitres. Podem seguir la ST146 per un retorn ràpid a Portbou.
  • Ruta ST147: De Portbou a Cervera de la Marenda pel Camí de Ronda. Les dues rutes coincideixen al Puig Cervera, on podem triar si baixar a Portbou per completar l’Olla, o a Cervera de la Marenda.
  • Ruta ST149: de Portbou a Cervera de la Marenda pel coll de Belitres. Opció de baixar a Cervera des del coll de Belitres.

 

 

                              MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                                     PERFIL DE LA RUTA

Mapa Olla de Portbou

OLLA DE PORTBOU

Perfil Olla de Portbou2

PERFIL

 

barra_1200x6

DIFICULTAT

Desnivell positiu acumulat important amb trams de camins de vegades poc fressats que sovint costen de seguir, sobretot durant la primavera quan la vegetació és més ufanosa. La baixada del Puig de Cervera té passos força drets a tocar de penya-segats, fàcils però per on cal anar amb compte. 

Cal parar atenció a la tramuntana que sol bufar en aquestes comarques i pot impossibilitar l’excursió.

ELS SENDERS

La travessa discorre a trams per camins no abalisats. És el cas del tram de 2,6 quilòmetres entre el Coll del Frare i el Coll de Falcó. Entre  aquest últim coll i el de les Llaceres (2 quilòmetres) caminarem una pista no abalisada però de fàcil seguiment. Cal estar atents al Coll de Falcó d’agafar-la correctament, atès que trobarem una altra pista sí abalisada paral·lela per sota i que ens portaria directament al Pla del Ras.

Durant la resta de la caminada anirem trobant els senyals de pintura groga dels senders d’Itinerànnia, així com pals d’informació verticals a gairebé la majoria de cruïlles.

ELS TRENS

La ruta comença i acaba a l’estació de Portbou de la R11 de Rodalies de Catalunya. Va entrar en servei el 1878 quan va arribar el tren procedent de Figueres. És la última estació de l’estat espanyol abans d’entrar a França, i com a estació internacional, es va concebre de grans dimensions, encara més quan es va reformar l’any 1929 amb la característica gran marquesina de ferro que cobreix algunes vies.

Diferents trens regionals i de mitja distància paren en aquesta estació. Podeu consultar horaris a:

Horari Rodalies de Catalunya

barra_1200x6

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km  0h Estació de Portbou  (29 m) (gps 31T 512989 4696987)

El tren va arribar a Portbou l’any 1878 quan va entrar en funcionament el tram Figueres-Portbou.  L’actual estació destaca per la gran marquesina de ferro i vidre que cobreix les andanes, obra de l’arquitecte català Joan Torras i Guardiola.

Passem pel pas inferior per baixar per les escales que porten al carrer del Mercat. Seguim avall i passat el Mercat Municipal seguim pel carrer d’Enric Granados per emprendre la pujada al cementiri de Portbou.

0,5 km  10 min Cementiri de Portbou  (26 m) (gps 31T 513427 4697175)

Des de l’esplanada del cementiri podem observar una bona panoràmica de la badia de Portbou. Aquí trobem el memorial dedicat a Walter Benjamin “Passatges”, una obra de Dani Karavan (artista jueu nascut  l’any 1930 a Tel Aviv) que commemora el 50è aniversari de la mort a Portbou el 1940 d’aquest filòsof alemany. L’obra  forma part de la ruta urbana de Walter Benjamin juntament amb l’estació de tren i  l’antiga fonda França on va morir aquest pensador jueu.

Al vessant muntanya del cementiri, un pal indicador ens marca el camí a seguir en direcció al Coll del Frare.  El camí va un tram per la carretera quan passa pel Mirador de les Tres Crestes, una gran esplanada d’on surt una escalinata en mal estat que baixa penya-segat avall fins a la cova d’en Xamuixa.

Després de 65 m del mirador seguint la carretera cap al Coll del Frare surt un corriol a l’esquerra (placa) que s’enfila zigzaguejant cap al Puig Claper. El camí puja pel vessant solell del turó amb bones vistes al mar i als penya-segats entre una gran presència de figueres de moro (Opuntia ficus-indica) i (Opuntia stricta), planta que també trobarem baixant del Puig Cervera i que per la serva excessiva presència ha hagut de ser arrencada d’altres indrets del terme de Portbou (Cala del Pi).

1,8 km  45 min Puig del Claper  (235 m) (gps 31T 513552 4696418)

El cim està ocupat per unes antenes de telefonia que destrossen el paisatge, però on també hi podem trobar diferents restes de la Guerra Civil. 

Ateses les bones vistes de tota la badia que es tenen des del cim, l’exèrcit republicà va situar sobre el cim dos assentaments d’arma pesada de 15,5 mm així com dues edificacions per a aquarterament de tropes. Encara podem veure dos clots dalt el cim, on se situava l’armament, així com restes d’edificis al sud del cim (si seguim la pista que va pel nord del cim veurem una entrada al búnquer, que entra 10 metres a l’interior).

Del cim del turó podem optar a anar fins al coll del Frare per una pista que va pel vessant nord de la carena, amb vistes a Portbou, i que passa per l’entrada del búnquer.  També podem passar pel sud (esquerra) seguint un corriol que creua les antigues edificacions.

2,4 km  55 min Coll del Frare  (205 m) (gps 31T 513088 4696195)

Arribem al primer coll del Frare dels dos que passarem durant la jornada (el segon abans del Coll dels Belitres) i on travessem també per primer cop la N-260, carretera que tornarem a trobar al Coll de Belitres.

A la collada trobem  diferents elements patrimonials situats al vessant de muntanya, com un  niu de metralladores, així com una gran trinxera embrossada. A diferència dels búnquers de ran de mar que van ser construïts pel bàndol republicà, aquest conjunt formava part de la Línia P (o Línia Pirineus), una obra franquista aixecada a principis dels anys 40 amb la intenció d’evitar qualsevol invasió aliada o alemanya. S’estenia pel sud de la serralada des del Cap de Creus fins al País Basc, i tot i que les obres són senzilles en comparació a les que es troben per exemple a la línia Maginot francesa, sí que tenen un interès històric que caldria preservar.

Atès que els Pirineus perden alçada en aquesta part del territori i per tant hi havia bones comunicacions amb França (carretera i ferrocarril), Portbou estava considerada com una zona Activa, una zona més procliu a patir atacs ja fos de tropes aliades o alemanyes, o d’elements “subversivos” com els maquis. El pla va afegir la Posició avançada de l’Empordà al conjunt de Centres de Resistència propers a la frontera, uns equipaments a tocar de la frontera als quals corresponen aquest conjunt de casamates i trinxeres. 

Variant: Si seguim les marques d’abalisament d’Itinerànnia podem anar fins al Coll del Falcó passant per sota el Puig Pelat i el Puig Falcó evitant el tram més incòmode del recorregut. 

El corriol que puja al Puig Pelat és poc fressat i costa de trobar a l’inici. Com a referència hem de sortir deixant a la dreta la gran trinxera que hi ha sobre el coll i pujar pel vessant esquerra (oest) de la carena tot seguint un petit mur de pedra seca que ens queda a la nostra dreta i que ens acompanyarà durant la pujada. Hem de passar una primera gran fita de pedra que no correspon encara al cim del Puig Pelat.

2,9 km  1h15min Puig Pelat  (313 m) (gps 31T 512669 4696133)

Assolim aquest petit turó gairebé imperceptible però clarament distingible per la segona gran fita de pedres que trobem al capdamunt. El camí davalla fins al Coll de les Cireres (278 m), on trobem un repetidor quadrat i per on creua una línia elèctrica, per un corriol que mai és evident.

La vegetació d’aquesta part de la carena està condicionada pels freqüents  incendis forestals que ha patit la zona. La  vegetació és escassa i baixa, amb matollars compostos per argelagues, gatoses, estepes i brucs, i amb escassos arbres, més corrents al vessant nord gràcies a replantacions.

3,5 km  1h30min Puig Falcó  (371 m) (gps 31T 512191 4695999)

Primer cim important de la jornada. De punta arrodonida, des del dalt divisem tota la ruta que tenim per davant, amb el coll de Taravaus, el Querroig i la carena de baixada fins el Puig de Cervera. El camí baixa per un corriol enherbat i una mica rocallós. Com sempre, cal seguir el fil de la carena buscant les restes de sender que ens conduiran de baixada per petits trams rocallosos sense dificultat fins al coll del Bessó.

4 km  min 1h40min Coll del Bessó  (314 m) (gps 31T 511784 4695923)

Marcada collada on s’incorpora per l’esquerra la variant més fàcil que evita el Puig Falcó a través del camí que ve del Pla de les Vaques, cruïlla per on passa el Camí de Ronda entre Colera i Portbou.

El corriol segueix entre un interessant camp de matollars amb vistes al puig de l’Ossetera al front i el Puig d’Esquers (100 Cims) a la nostra esquerra abans del coll del Falcó.

5,1 km  2h Coll del Falcó   (276 m) (gps 31T 510947 4696421)

Arribem a una important cruïlla de pistes amb pal indicador dels camins senyalitzats que passen per aquest punt, així com un plafó interpretatiu d’arbres i hàbitats. Aquí hi conflueixen les pistes del Coll del Frare al Pla del Ras i la que puja del pantà i que continua cap a ponent fins a la Serra dels Castanys sota el Puig de les Llaceres.

Reprenem la ruta agafant la pista a l’esquerra només uns metres, fins a trobar al cap d’un minut una pista forestal a la dreta que puja amb ganes. El camí passa cap al vessant nord de la carena, el que ens permet obtenir bones vistes a la vall de Portbou i del Querroig a l’altre costat de la vall. El camí flanqueja sota el turó de l’Ossetera, massa rocós per seguir-lo per la carena, entre una pineda  fruit d’un repoblament.

7 km  2h35min Coll de les Llaceres  (468 m) (gps 31T 509169 4696660)

Assolim una agradable collada herbosa amb un pal indicador clavat en una alzina que ens marca que cap a ponent som a 1h de Molinàs, a 2h de la Coma de l’Infern i a 2h20min del Coll de les Artigues, aquests dos indrets situats a la Serra de la Balmeta.

Nosaltres prenem el corriol que surt vers al nord seguint les marques de pintura blanca i groga del PR C-71 La Jonquera-Portbou, sender que ens acompanyarà en aquest bonic tram de corriol, a trams pedregós i de mala petja, però força bonic, amb bones vistes cap a la vall de la Ribera de Portbou, al pantà i al Querroig.

Al punt on el corriol esdevé una pista, imperceptible a la nostra dreta,  trobem el menhir de Taravaus (gps utm 509018, 4697222), una pedra dreta de pissarra descoberta l’any 2004 amb forma d’estela situada enmig un pedregar que podria haver estat un recinte o plataforma de la pedra.

De l’esplanada on es troba el menhir, continuem per l’ample camí ample durant 350 metres fins arribar a la font de Taravaus.

8,1 km  2h55min Font de Taravaus  (567 m) (gps 31T 508715 4697302)

La font de Taravaus (habitualment seca) es troba en un racó ordenat, on també trobem un plafó interpretatiu del paisatge. Unes escales donen accés a la font,  arrajada amb pedra de pissarra. És un bon indret on seure i fer una aturada per descansar i gaudir del paisatge.

Segons ens comenta J.M. Farré (juny 2016), el camí de pujada al coll de Taravaus està força tapat per brucs i vegetació que fan dificultós el tram de pujada al coll. Atesa aquesta informació, us donem dues opcions per continuar la ruta , per a que segons veiu in situ, trieu un o altra itinerari:

  1. Prendre un corriol que surt de la part de posterior de la font i que s’enfila entre matolls i brucs fins al coll de Taravaus pel vessant de solell del puig de Taravaus. (Atenció: aquest corriol pot arribar a estar engolit per la vegetació i ser gairebé impercptible)
  2. Opció més còmoda, tot i que s’allunya uns metres de la carena, és tornar a la pista principal que anàvem seguint i que en pocs mintus ens deixarà a la carena a tocar del Pla del Ras.

8,3 km  3h05min Coll de Taravaus  (623 m) (gps 31T 508505 4697410)

Assolim el segon punt més elevat de la jornada tot desembocant en una pista que puja des del coll del Suro i va fins al coll de Rumpisó.  Per primer cop assolim la carena fronterera entre els dos estats. A partir d’ara i fins al Puig de Cervera anirem trobant durant la caminada diverses creus pintades sobre un fons blanc. Són mugues frontereres (fites) que marquen exactament la frontera,  fruit del Tractat dels Pirineus (1659), tot i que no es van col·locar fins el 1868 gràcies al Tractat de Baiona on es delimitava definitivament la frontera amb 602 mugues numerades. La muga 1 es troba a la riba del riu Bidasoa i la 601 dalt del Puig Cervera. La darrera muga, la 602, es troba dins una cova marina sota el Puig Cervera només accessible per mar).  Al coll de Taravaus es troba la número 596 (utm 508469, 4697378).

Variant: podem acostar-nos fins al cim de Taravaus (699m) prenent un còmode camí que va pel vessant nord del turó. Un cop al coll dels Empedrats cal seguir la carena uns metres cap a llevant per assolir el cim.

Continuem de nou per la carena que ja no deixarem en cap moment baixant per la pista fins al Pla del Ras, on uns metres al sud trobaríem el dolmen del Pla del Ras (utm 508872, 4697701 ETRS89) descobert també el 2004 pels mateixos autors.

La ruta travessa el Pla del Ras, on s’afegeix la opció 2 de camí des de la font de Taravaus, abans d’arribar al coll del Suro.

9,7 km  3h20min Coll del Suro  (534 m) (gps 31T 509370 4698127)

Punt on coincidim amb la ruta Walter Benjamin (veure Ruta ST66) que ve de Portbou per un camí temàtic senyalitzat. Trobem un plafó amb un text extret del llibre de Lisa Fittko ‘La meva travessa dels Pirineus’ on aquesta activista explica com va ajudar Benjamin a travessar clandestinament la frontera fins a Portbou. També trobem un pal indicador dels senders 10 i 17 de la xarxa de camins de la Costa Vermella, així com la muga fronterera 597 pintada en una roca.

Seguim els senyals grocs pel corriol que surt cap al nord-est. Cal fer esment de la diferència entre el cim del Querroig (636m), alçada que habitualment figura als mapes atès que és la que assoleix el vèrtex geodèsic al capdamunt del cim, i el cim de la Torre de Querroig (672m)  que és el cim on es troben les restes de la torre. Veurem el vèrtex geodèsic del cim del Querroig a la nostra esquerra encimbellat en  un esperó rocós.

10,4 km  3h40min Querroig  (672 m) (gps 31T 509944 4698446)

Cim que forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC on hi conflueixen els municipis de Portbou, Cervera de la Marenda i Banyuls de la Marenda.  Des d’aquest punt s’obtenen meravelloses vistes del mediterrani a llevant i de l’Albera a ponent, en una panoràmica de 360º magnífica. 

Al cim trobem les ruïnes d’un antic castell medieval del s. X-XI. La torre rodona és una construcció posterior del s. XIV o s. XV. Fins al Tractat dels Pirineus (1659) quan les actuals comarques nord-catalanes passaren sota jurisdicció francesa, el castell depenia del comte d’Empúries i del bisbat de Girona eclesiàsticament. La tècnica constructiva, com el material, recorden al castell de Sant Salvador Saverdera, prop de Sant Pere de Rodes, cim també inclòs en la llista dels 100 Cims.

Del cim cal desfer el camí uns metres fins al collet entre la Torre de Querroig i el Querroig per continuar per un corriol abalisat (pintura groga) que baixa per la carena entre un bonic alzinar.  

Abans del coll, marcat per un senyal de fusta, trobem a l’esquerra del camí el dolmen del Coll de Farella, un sepulcre de corredor amb cambra curta de forma trapezoïdal i amb un passadís estret (segona meitat IV mil·leni aC).

Prop del Cap de Portbou, amb el Cap de Creus al fons

Prop del Cap de Portbou, amb el Cap de Creus al fons

12 km  4h Coll de la Farella (306 m) (gps 31T 511118 4698145)

Important cruïlla de camins. Del coll  el sender abalisat d’Itinerànnia que anem seguint des del Querroig segueix per una pista que flanqueja pel sud la carena. Per reprendre el camí carener hem de continuar recte (llevant), creuar un pas canadenc per a bestiar i agafar una pista menys evident que s’enfila pel vessant nord del Puig de la Farella sense passar pel seu cim.

13,6 km  4h15min Coll del Frare (236 m) (gps 31T 512539 4698114)

Arribem a un nou encreuament de pistes, ara marcat per un contenidor-dipòsit d’aigua. En aquest punt cal estar atents. Hem de deixar de banda els senyals de pintura i indicadors que ens porten o bé pel vessant català (sud) o bé pel francès (nord). Prenem el camí francès només uns metres fins a trobar la muga 599, punt on girarem a la dreta per seguir un corriol carener que esdevé força panoràmic, des d’on podrem observar les estacions internacionals de Cervera i de Portbou alhora, així com la duana francesa i el coll dels Belitres. 

Poc abans d’arribar al coll passem per Can Mariano, punt on trobem un trencall d’Itinerànnia a la dreta que en 30 minuts ens conduiria de nou a Portbou per un camí més curt (30 minuts).

14,3 km  4h30min Coll dels Belitres (164 m) (gps 31T 513120 4698089)

Collada que és límit municipal, comarcal i estatal i que és gairebé simètrica a la del Coll del Frare. Els dos colls estan aproximadament a la mateixa alçada, hi passa la mateixa carretera N-260, sota els dos colls hi circula el ferroviari i a totes dues collades hi ha elements patrimonials de la Guerra Civil.

Per aquest coll van passar entre els mesos de gener i  febrer de 1939 prop de 400.000 persones que fugien dels vencedors de la Guerra Civil. En commemoració pel 70è aniversari d’aquests fets,  l’any 2009 es va inaugurar un Memorial de l’Exili, un  format per uns plafons amb fotografies i explicacions d’aquest trist  esdeveniment. Més trist encara resulta la presència al coll d’un monòlit franquista, tot i que té una plafó explicatiu del seu context.

A més a més del Memorial a l’Exili, l’entorn del coll conté diversos elements patrimonials d’interès.

Si continuem per un corriol que s’enfila dret cap a la carena ens condueix a un niu de metralladora en força bon estat. Som a la ‘Sperrlinie Pyranäenfront’, la línia defensiva creada pels alemanys als anys 40 per a protegir la frontera francesa que havien ocupat de l’Espanya de Franco, de la que no es fiaven.  

Aquest niu està format per la torreta d’un tanc Panzer 38 (t) construït per Skoda dins una Txèquia ocupada pels nazis. Disposava d’un canó de 3,7 cm i d’una metralladora Mg 37 (t) coaxial. Els dos elements encara estaven in situ fins fa pocs anys, ara desapareguts.

Als entorns del coll es poden trobar una altra torreta de Panzer II, així com una casamata per a metralladores Mg 34, un búnquer pels duaners alemanys, i un canó PaK 36 de 3,7 cm.

També trobarem un monòlit en record dels 100.000 exiliats que van travessar la frontera l’any 1939 per aquest pas, així com un altre de franquista del 1939-40 en record de la IV Divisió de Navarra.  

Del niu de metralladores seguim el corriol vers a llevant (marques) que ens conduirà per un fàcil camí al Puig Cervera en 15 min.

15,4 km  4h45min Puig de Cervera  (206 m) (gps 31T 514043 4698115)

Assolim el cim de la muntanya que separa els municipis de Portbou i Cervera, també anomenat Puig de les  Fresses, i on trobem un vèrtex geodèsic, la muga geodèsica 601 i una casa mig enrunada, la Caseta dels Alemanys. Quan l’any 1942 els nazis ocupen França tenen la necessitat de control·lar les fronteres. És en aquesta conjuntura que la Gestapo (la Policia Secreta de l’Estat Alemany) construeix aquesta edificació a fi de tenir vigilades la frontera i la vila de Portbou. 

Del mateix cim surt un corriol abalisat amb pintura groga i amb pals indicadors durant tot el camí que ens facilitarà fer el camí fins a Portbou. El camí baixa amb ganes, de vegades força dret i arran dels penya-segats entre grans camps de figueres de moro. Si anem amb nens o persones amb vertigen poden sentir-se insegures en aquesta part del recorregut, tot i que no té dificultat. Cal anar amb compte de seguir sempre els nombrosos senyals grocs pintats sobre les roques.

D’especial interès és un petit mirador (compte que no hi ha tanques) des d’on la platja de les Fresses se’ns ofereix espectacular, on els penya-segats caient al mar, l’Illot del Corb Marí i el Cap Falcó formen una estampa que certament fa honor al nom de Costa Brava.

Fins a la platja de Portbou el camí recorre parts de gran bellesa a tocar de la costa que si hi trobem un dia de mala mar, ens pot deixar xops. Un tram d’escales i passarel·les de ciment ens conduiran fins a la platja de les Tres Platgetes o del Búnquer, on arran de mar es va situar una casamata, poc abans d’entrar al nucli urbà de Portbou.

17,1 km  5h20min Platja de Portbou  (4 m) (gps 31T 513179 4697280)

Un cop a Portbou i si encara tenim esma, podem visitar els diferents escenaris de la Guerra Civil dispersos per la població, entre els quals inclouen diferents refugis antiaeris i espais de la ruta Walter Benjamin, com la pensió França on va morir. 

17,5 km  5h30min Estació de Portbou  (29 m) (gps 31T 512989 4696987)

Els refugis més segurs de Portbou durant la Guerra eren els túnels ferroviaris. El més utilitzats foren els dos túnels sota el Coll del Frare, el de la línia de Colera i el d’ample internacional paral·lel a aquest, utilitzat pels trens francesos per a maniobres.

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • L’Albera : guia excursionista transfronterera = Les Albères : guide de randonnée transfrontalier.  Ed. Albera Viva (2000)
  • Flora i fauna dels espais naturals l´Albera.  Toni Llobet.  Brau Edicions (2011)
  • Alt Empordà: 17 excursions a peu. Sergi Lara. Cossetània Comarcal (2009)
  • Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar del temps de guerra 1936-1939. Josep Clarà. Ed. Dalmau (2012)
  • Els fortins de franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans. Josep Clarà. Ed. Dalmau (2010)
  • Poblats, dolmens i menhirs : els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental) / Josep Tarrús i Galter. Ed. Diputació de Girona (2002)
  • Camí de Ronda: la travessa a peu de la Costa Brava.  Ed. Alpina 2014
  • La Costa Brava a peu : 20 itineraris. Sergi Lara. Ed. Cossetània (2007)
  • Revista Descobrir Catalunya: Camins de Ronda núm. 182 (juny 2013)

 CARTOGRAFIA

  • L´Empordà Cap de Creus en detall a peu i en BTT. 1:25.000 Ed. Piolet
  • Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. Col·lecció 1:25.000. Espais naturals protegits, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
  • Massís de l’Albera. Els mapes dels Parcs Naturals de Catalunya, 13, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
  • Mapa comarcal de Catalunya. Alt Empordà. Escala 1:50.000.  Institut Cartogràfic de Catalunya, 1996.

 WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

barra_1200x6

FOTOS


barra_1200x6