120. El Papiol circular: volta per les Escletxes, La Salut i el Puig Madrona (100 Cims) 9,4 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Ruta a Google Earth

Ruta a Google Earth

Icone mapa

Mapa

Ruta PDF

Ruta PDF

Fotos

Fotos

 

 

 

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

Quan circulem per les autopistes que recorren la vall del Llobregat es té una imatge del vessant occidental de la Serra de Collserola que no convida gaire a visitar-la. Però  si fem l’esforç  per acostar-nos-hi trobarem que amaga petits tresors que no hauríem de deixar escapar. 

Aquesta nova proposta de Senderisme en tren, tot i ser relativament curta, és rica en valors naturals i patrimonials. Així visitarem les Escletxes,  un dels indrets segurament més sorprenents de la serra, on podrem passejar entre esquerdes naturals, algunes tan estretes que ens serà difícil de passar-hi.

Situada a tocar d’una zona de lleure, podrem gaudir de la preciosa ermita de La Salut, un dels millors exemples de romànic de tota la serra.  Completarem l’excursió pujant al Puig Madrona, un cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, des d’on baixarem fins a l’estació de tren del Papiol on finalitzarem la caminada.

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida/arribada:   estació del Papiol (ADIF)
  • Distància:  9,4 km
  • Durada: 2h25min (sense aturades)
  • Desnivells:   +/- 350 m
  • Interès:  Les Escletxes, l’ermita de la Salut i el Puig Madrona, un 100 Cims de la FEEC.
  • Època: Tot l’any
  • Ruta: Estació del Papiol – casell del Papiol  – les Escletxes – Font de les Escletxes – Collet d’en Faura – Puig del Rossinyol – ermita de la Salut – Puig Madrona – Can Domènec – estació del Papiol
  • Dificultat: itinerari que discorre bàsicament per pistes sense dificultat.

      

 

 

 

                              MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                                     PERFIL DE LA RUTA

Mapa ruta 120

Mapa de la ruta

Perfil 120

Perfil de la ruta

 

 

barra_1200x6

DIFICULTAT

Travessa sense cap dificultat tècnica que discorre per camins i corriols ben fressats i còmodes.  El tram de les escletxes és l´únic que és incòmode.

ELS SENDERS

Bona part de la travessa discorre per camins abalisats i homologats. Seguirem el PR C-35 Carenejant Collserola des del Collet d’en Faura, un sender que surt de Montcada i Reixac i que segueix la carena de la serra fins a tocar de l’estació del Papiol, on acaba.

TREN DE RODALIES

La ruta comença i acaba a l’estació del Papiol de la R4 de Rodalies de Catalunya. El tren va arribar en aquest municipi l’any 1856 quan es va posar en funcionament el tram entre Molins de Rei i Martorell.  

L’estació es troba allunyada del nucli urbà en un entorn poc agradable, entre carreteres i autopistes i prop d’un parell de clubs. 

Horari Rodalies de Catalunya 

barra_1200x6

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació del Papiol (37 m) (gps 31T 416659 4587588)

L’estació es troba als afores de la població en un entorn degradat i gens amigable, entre autopistes elevades i prop de diferents Clubs. Sens dubte una de les pitjors estacions que hem visitat. Tot i això, a pocs metres d’aquí comença (o acaba) el PR C-35 Carenejant Collserola, un sender que seguirem des del Collet d’en Faura tota l’estona per tornar al punt de sortida.

Primer ens dirigirem cap al centre del Papiol a fi de visitar l’interessant castell del Papiol. De l’estació anem 100 m al sud per agafar un pas inferior que travessa l’AP7. Els carrers Mn Jacint Verdaguer, Joan Maragall i Barcelona ens portaran fins al castell. 

1 km 20min Castell del Papiol (140 m) (gps 31T 417308 4587941)

El Castell s’alça a 135 m sobre un turó calcari d’origen escullós que li fa de fonament, roques que també veurem a les Escletxes. El primer document que parla del castell es remunta al 18 de gener de 1115 quan el Comte de Barcelona Ramon Berenguer III va infeudar als vassalls i germans Arnau Pere i Bernat Pere per a què es féssin càrrec del “castro quod vocant Papiol”. De dalt del turó el castell domina la vall del Llobregat i l’estratègica entrada a Barcelona venint des del Penedès i el Vallès.

Podeu veure aquí un video del programa Divendres de TV3 on l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté visita el seu interior:

http://www.ccma.cat/video/embed/4773271

Del castell passem sota un porxo que ens porta a l’església de Santa Eulàlia i seguim pels carrers Major i del Carme cap a llevant per agafar el Camí de la Salut que ens portarà en 800 m fins a l’esplanada d’accés a les Escletxes, on trobem un plafó informatiu. 

2,1 km 40min Les Escletxes (164 m) (gps 31T 417974 4587901)

Raconada singular, declarat Paratge Pintoresc pel PN de Collserola, on unes estretes esquerdes creades de forma natural, ens faran oblidar que fins fa pocs minuts érem entre autopistes i carreteres. Les escletxes es van formar quan un turó calcari d’origen escullós (s’hi poden trobar múltiples fòssils a les roques) es va anar fragmentant en blocs en desplaçar-se sobre un terreny argilós i plàstic on s’assenta. Podem caminar entre els passadissos que formen aquestes fissures a la roca, algunes d’elles molt estretes. Totes tenen nom. La més visitada per la seva amplada és la Rambla, on també trobarem vies d’escalada de diverses dificultats.

Tot i l’alt interès d’aquest fenòmen, inclòs en l’Inventari Geològic de Catalunya i amb un valor patrimonial internacional, l’entorn es troba força degradat, amb deixalles i brutícia per arreu. L’espai no està condicionat ni senyalitzat, aspecte que malauradament sovint trobem al nostre país, on el medi ambient mai s’ha protegit ni conservat adequadament. De fet, l’espai ocupat per les escletxes era molt més ampli. Durant la dècada dels 40 i 50 del segle passat, aquest fenòmen era reconegut i fins aquí s’hi acostaven geòlegs i espeleòlegs. Les pedreres,  urbanitzacions i bòbiles van fer desaparèixer bona part de les escletxes. 

De nou a l’esplanada d’accés, continuem pel Camí de la Salut uns metres fins a la cruïlla on trobem la font de les Escletxes. Agafem la pista G02 que puja vers el Collet d’en Faura, al capdamunt de la Serra d’en Rabassa, tot flanquejant per l’oest el Turó de la Pineda. 

4 km   1h15min Coll d’en Faura (223 m) (gps 31T 418954 4588757)

Cruïlla de pistes on trobem  el PR C-35 que s’enfila per un camí emboscat vers el cim del Puig del Rossinyol. Si volem estalviar-nos aquesta pujada, podem prendre la pista a la dreta seguint el GR-96, únic punt on els dos senders divergeixen un curt tram. Totes dues opcions desemboquen en una collada, a només 225m de l’ermita de La Salut.

Al fons de la vall, a tocar de Valldoreix, podem veure el gran casalot de Can Monmany (Sant Cugat), una masia d’aspecte senyorial que es remunta al s. XVI. Fins que l’any 1639 va ser adquirida per Francesc Monmany era coneguda com a Mas Brunet. L’actual aspecte es deu a una remodelació del s. XIX feta per Francesc Olivé i Monmany. En destaca la seva torre i l’edifici principal, amb teulada a quatre aigües. Actualment és de propietat pública i els seus camps, on s’hi va arribar a fer cava, estan dedicats ara al cultiu ecològic.

4,6 km  1h20min Ermita de la Salut (255 m) (gps 31T 418590 4589089)

Al sud de l’ermita hi ha una extensa pineda amb una zona de lleure amb taules i bancs. El segon diumenge de setembre es fa un concorregut aplec.

Som davant d’un dels millors exemples de romànic, coneguda fins al s. XVIII com a Santa Eulàlia de Madrona (s. XIV) i Sant Pere de Madrona (XVI). L’ermita de la Salut es troba dins el terme municipal del Papiol. El seu origen és visigòtic (s. IV) però va ser reformada i adaptada a l’estil romànic durant el s. XI. És d’una sola nau de volta de canó,  amb arcs torals. La porta d’entrada, possiblement del x. XII,  es troba la façana de migdia (sud).

Agafem un corriol que surt de la part posterior de l’ermita que s’enfila per un espès alzinar. El camí desemboca en una pista, la prenem a l’esquerra fins al cim del Puig Madrona.

Panorama05

Ermita de la Salut

5 km  1h40min Puig Madrona. 100 Cims (341 m) (gps 31T 418489 4589321)

Dalt del cim trobem el vèrtex geodèsic (286123001) i una torre de vigilància contra incendis. Uns metres al sud-oest, dalt d’un petit promontori, un pessebre.

Des del turó no tindrem les bones vistes que podríem esperar. Tot i així obtindrem bones vistes de la serra de Collserola vers el Puig d’Olorda així com de bona part de la vall del Llobregat.

Anem  vers el nord per un corriol que baixa per un conservat alzinar que desemboca al cap de  10-13min (640m) a la pista (G11) d’accés al Puig Madrona.

5,6 km  1h50min Final corriol. Pista (201 m) (gps 31T 418546 4589888)

Anem a l’esquerra per la pista d’accés al Puig Madrona que ens porta als camps de cultiu de Can Domènec. Els pals indicadors i les marques ens ajudaran a envoltar els camps d’oliveres i ametllers.

6,2 km  2h Can Domènec (174 m) (gps 31T 418206 4589955)

Seguim en direcció al Papiol per la pista G03 que ens portarà a passar a tocar d’una bòbila que aprofita les argiles d’aquest vessant de la serra i del cementiri de Roques Blanques.

Més avall passem a tocar de la pedrera Berta, una mina de galena i plata explotada ja pels ibers i romans i que va arribar a tenir una extensa xarxa de galeries. A partir del 1922 es va començar a extreure-s’hi pedra, bàsicament conglomerats i granodiorites. La mina és un punt de referència de la mineralogia a casa nostra gràcies sobretot al jaciment de fluorita octaèdrica, també coneguda com a ‘fluorita del Papiol’  reconeguda pel seu intens color verd.           

L’any 2016 acaba el conveni d’explotació de la pedrera. El procés de restauració està en judici entre l’empresa explotadora, FCC, i els seus propietaris, l’ ajuntament de Sant Cugat i el Consell Comarcal del Baix Llobregat. Al fons de la polèmica es troba el mètode de restauració, que es vol fer amb bales de residus procedents d’eco parcs. Segons els propietaris aquests farcells contenen materials orgànics que poden deixar anar líquids residuals i contaminar els aqüífers de la zona, provocant grans danys mediambientals.

El Papiol és un municipi del Baix Llobregat de 4.000 habitants que va créixer al voltant del Castell, documentat des de l’any 1115, quan Ramon Berenguer III, Comte de Barcelona, el va cedir en feu als seus germans. És de planta quadrada i està construït sobre la mateixa roca del Puig del Papiol, que s’aixeca 100m sobre el riu Llobregat.  És l’únic castell del Llobregat que sempre ha estat habitat.

9,4 km  2h25min Estació de El Papiol (37 m) (gps 31T 416659 4587588)

Estació situada entre l’AP-2, la carretera C-35, i les vies dels ferrocarrils Barcelona-Martorell i d’Alta Velocitat Barcelona-Madrid, en un entorn lleig i degradat. L’estació té servei de bar.

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Camins de Collserola : 20 excursions per les valls de Sant Just, Santa Creu i la riera de Vallvidrera. Ferran de la Fuente. Ed. Pòrtic 2009
  • Collserola : 20 itineraris per descobrir-la. Eliseu T. Climent. Ed. Alpina 2013
  • A peu per Collserola : guia de passejades, itineraris i recorreguts recomanats pel Patronat Metropolità del Parc de Collserola. Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1998
  • Guia de geologia de Collserola : amb itineraris. Isabel Raventós. Ed. Parc de Collserola
  • Collserola : parc natural. Aguilera i Viladomiu, Mònica. Granollers : Alpina, 2010

CARTOGRAFIA

  • Serra de Collserola 1:25.000. Editorial Alpina

 WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

barra_1200x6

FOTOS

barra_1200x6